M’entristeix profundament dedicar un apunt a un amic que ja no tornaré a veure, a un amic que era un fidel seguidor del blog des de fa molts anys, que escrivia comentaris de tant en tant, a vegades amb molta assiduïtat i a vegades es passava llargues temporades en silenci, però ell em deia que sempre hi era.
La primera vegada que em va escriure va ser un e-mail molt afectuós donant-me algun consell i corregint-me alguna errada ortogràfica d’aquelles que no tenen perdó diví. Era, i com em costa parlar en passat, una persona molt afable, tot bondat i sensibilitat. No ens vèiem gaire sovint, quan venia a Barcelona per anar al Liceu preníem un cafè i la fèiem petar una estona. M’escrivia sovint per explicar-me coses, quasi sempre al voltant de la música. La darrera vegada fa menys d’un mes quan va tornar exultant del Festival d’Aix-en-Provence…
Vosaltres el coneixeu com a Tristany
No estic gaire segur si això que estic fent li agradaria gaire, però ell sap que encara que així fos, jo ho feria.
Li agradava molt el lied, Schubert i Thomas Quasthoff
DER LEIERMANN
Drüben hinterm Dorfe
Steht ein Leiermann
Und mit starren Fingern
Dreht er, was er kann.
Barfuß auf dem Eise
Schwankt er hin und her
Und sein kleiner Teller
Bleibt ihm immer leer.
Keiner mag ihn hören,
Keiner sieht ihn an,
Und die Hunde brummen
Um den alten Mann.
Und er läßt es gehen
Alles, wie es will,
Dreht und seine Leier
Steht ihm nimmer still.
Wunderlicher Alter,
Soll ich mit dir geh’n?
Willst zu meinen Liedern
Deine Leier dreh’n?
EL MÚSIC DEL CARRER
A l’altra banda del poble
hi ha un músic de carrer
i, amb mans balbes,
fa girar la maneta tan bé com pot.
Descalç sobre el gel
vacil·la d’un cantó a l’altre
i el seu platet
sempre està buit.
Ningú se l’escolta,
ningú li fa cas,
i els gossos rondinen
entorn d’aquell vell.
I ell, no s’immuta,
ho deixa passar tot,
va fent girar la maneta
sense mai parar.
Oh vell estrany!
Puc venir amb tu?
Podria el teu orguenet
acompanyar les meves cançons?
Traducció Salvador Pila
Et trobarem a faltar Jordi.
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Sempre dol perdre un IFL.Descansi en Pau.
M'agradaM'agrada
É sempre muito triste a perda de um amigo. É um pedaço de nós que se vai também.
Uma bela homenagem.
José Carlos
M'agradaM'agrada
Descanse en paz.
M'agradaM'agrada
Descanse en paz
M'agradaM'agrada
Ho sento, Joaquim. L’apunt que li dediques és molt bell i sentit. Ho sento de debó.
M'agradaM'agrada
Descansa en Pau amic …..
M'agradaM'agrada
Ho sent molt, Joaquim. Aquestes coses passen, sabem que passaran, però quan arriba el moment són molt difícils d’encaixar. Ho sabem els que hem perdut algun ser volgut. És dur i dolorós.
Ànim, Joaquim. Una abraçada.
Descanse en pau.
M'agradaM'agrada
Triste, triste, triste.
Descanse en Paz y mucho ánimo a quienes le amaron, muchos, sin duda.
Ánimo, Joaquim.
Triste día.
M'agradaM'agrada
Ostres… notícia ben trista…
Una abraçada a tots els que teníeu amistat.
M'agradaM'agrada
Mi recuerdo más cariñoso. La última vez que le vimos nos emplazó a encontrarnos con más asiduidad. La distancia entre nuestras dos ciudades lo impedía un poco .
Hoy está siendo un día fatídico. En menos de un cuarto de hora me he enterado del fallecimiento de Jordi -un hombre joven al que le correspondía vivir mucho más- y de mi tía Mercedes -el último eslabón de mi generación precedente, con 99 años- . Que ambos descansen en paz.
Hay personas que dejan un imborrable recuerdo. Jordi lo ha dejado, por su simpatía, su amabilidad y su exquisita educación. Qué lástima no haber podido tener charlas más largas, más frecuentes y más profundas!
La Música es un nexo de unión muy fuerte entre las personas que gozamos con ella.
Hasta siempre, Tristany/Jordi..
M'agradaM'agrada
Te acompaño en el sentimiento, Fede. Lo que tiene el paso del tiempo es que todo sucede a la vez. De repente se casan nuestros amigos, uno tras otro. Luego vienen los hijos. Y finalmente, se nos van nuestros mayores sin remedio. Es aterrador por muy “ley de vida” que sea,
Un abrazo.
M'agradaM'agrada
Muy agradecido.
M'agradaM'agrada
No hay que qué. Es lo mínimo que podía hacer hacia una persona como tu a la que tanto admiro y respeto.
M'agradaM'agrada
Un abrazo bien fuerte, Fede. Con todo mi cariño.
M'agradaM'agrada
Te lo agradezo, de veras.
M'agradaM'agrada
La vida és així. No sé si era molt gran però i no puc dir gaire cosa més perque no el coneixia. Que descansi en pau.
M'agradaM'agrada
Gràcies demo, José Carlos, Fernando, Mozart 2006, Glòria, Glòria Aparicio, Regí, Leonor, Xavier C, Anna i Colbran, per les vostres mostres de condol, , la mort sempre és trista i si parlem d’una persona encara jove, més.
.
M'agradaM'agrada
Ho sento…
M'agradaM'agrada
Trist, molt trist.
M'agradaM'agrada
Ahir ens varem connectar al matí i fins a aquest matí no hem pogut tornar a fer-ho i quina trista notícia !. No coneixíem a Tristany però era un més de la nostra família, de la família In Fernem Land. Llegíem amb plaer els seus comentaris i estem molt tristos en saber que no tornarem a fer-ho.
Fede, tot el nostre afecte, si ha viscut 99 anys i ha viscut bé, ha estat molt afortunada.
M'agradaM'agrada
Ultimamente estaba muy deteriorada, pero ha sido una de las personas, con más carácter (del bueno), valor e inteligencia innata que he conocido. Quiso ser soltera y dedicar su vida a sus padres, hermanos y hermanas durante la peor época del siglo XX: durante la Guerra Civíl y después. Era un pozo de saber. Yo la quería muchísimo, pero cuando la ingresaron en una residencia de Gijón -en contra de su voluntad aunque no había otra solución- no quiso volver a comunicarse conmigo, cosa que me sorprendió mucho. Hacía años que sólo sabía de ella a través de mi prima, hija de mi tío Federico.
No he querido robar interés al recuerdo de Jordi/Tristany, pero como algunos de vosotros me habéis expresado un pésame que agradezco he querido rendir un pequeño homenaje a una mujer digna de ser la heroía de una novela u obra de teatro épicas.
Renuevo mi más sentido dolor por la auusencia del estimado amigo Tristany a quien corresponde el protagonismo de este profundamente sentido post.
M'agradaM'agrada
Quise decir “heroína” no “heroía”. Perdón.
M'agradaM'agrada
Lo siento de veras, era uno de aquellos nicks asociados al blog.
En paz descanse y un abrazo para toda la familia de In Fernem Land
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim, no te’n càpigui cap de dubte de que al nostre amic li haguès agradat el teu comentari i tota la resposta plena de tendresa dels nostres companys infermenalires. En el seu nom us dono les gràcies de tot cor. Aquest blog significava molt per a ell i estic segur, que sigui on sigui, cada dia el seguirà llegint.
Una abraçada a tothom i moltes gràcies un cop més.
PD: ahir el vam despedir i vam triar “Im Abendrot” de Strauss per fer-li el darrer comiat, encara que “Der Leierman” també li haguès encantat. Gràcies Joaquim per aquest detall, de tot cor.
M'agradaM'agrada
Els demés infernemlandaires espero que acceptin que en a tu et respongui personalment. T’agreixo molt el que ens dius i em sap molt greu no haver pogut estar al vostre costat per acomiadar-lo, hagués hagut de fer tot el possible i em sembla que no ho vaig fer, em sap molt greu.
No me’n sé avenir benvolgut Niklaus Vogel, penso que no pot ser… quina tristesa!
M'agradaM'agrada
No li donis més voltes Joaquim, no era fàcil i tu ho saps. El mantindrem viu entre tots nosaltres i ell ara és lliure. És lo més important. Aviat aquesta tristesa es transformarà en un somriure cada cop que el recordem. 😉
M'agradaM'agrada
De ben segur serà així, estimat.
M'agradaM'agrada
La mort d’un amic o d’un familiar és trista, és terrible i insuportable. Esgotadora.
Sort que el que se’n va almenys no te que patir aquest terrible flagell que patim els que contemplem la seva absència.
Que descansi en pau en Tristany.
M'agradaM'agrada
Em sap molt greu,de veritat.Perqué es trobaràn tan a faltar persones així?? Potser es que son especials i també hi ha un avantatge,mai marxen del tot
M'agradaM'agrada
Muy sencillo, tu homenaje, Joaquim! Buona nit. Agnès
M'agradaM'agrada
Gràcies bocachete, Josep Olivé, Maribel i Victor, Fernando, Marc i Agnès
M'agradaM'agrada
No el coneixia personalment, si des dels seus escrits al blog. Una gran pèrdua. Descansi en pau
M'agradaM'agrada
Jo tampoc el coneixia personalment, però si recordo bé les seves intervencions i era dels habituals, per tant com de la família que el teu bloc ha creat.
Descansi en pau
M'agradaM'agrada
Gràcies Jordi i Santi.
M'agradaM'agrada
Que notícia triste. Que descanse em paz, Tristany.
M'agradaM'agrada
Si molt trista Paulo, aquest mes d’agost s’han confabulat els astres per deixar-nos una mica més orfes.
M'agradaM'agrada