IN FERNEM LAND

#THISISOPERA


thisisopera1

Potser per què la televisió d’un diumenge per la tarda després d’una final de la Champions no oferia gaire coses veritablement interessants que no fossin mirar una i una altra vegada una rua sense cap mena de sentit, ni tan sols amb el més mínim interès per molt culé que sigui, vaig acabar prement el botó del telecomandament corresponent a la 2 de TVE quan feien #ThisisOpera, la versió espanyola de la celebrada Òpera en Texans, el reeixit programa de Ramon Gener que ja va ser motiu d’un apunt força discutit a IFL ja fa uns quants anys.

Ahir la protagonista era Manon, l’òpera de Massenet i el vaig veure ja començat i fins al final, quan vaig arribar a casa el vaig recuperar del web del programa per no perdrem detall del fenómen, perquè sense cap mena de dubte es tracta d’un fenómen que agrada molt, o no.

La versió espanyola és una mica més llarga, passa dels tres quarts d’hora, mentre que la catalana en prou feines arribava a la mitja. A Espanya li donen més pressupost i es nota. La factura i acabats del programa són molt cuidats i la part visual té un aire de revista de paper couche de gran luxe, molt evident en gran part gràcies a l’excel·lent fotografia, als enquadraments de disseny i als escenaris triats, en aquest cas la part més luxosa i fashion del Passeig de Gràcia barceloní, com a escenari natural de la tipologia de dona que representa Manon, segons la interessant teoria que Gener i el seu equip van desenvolupar durant el programa.

No tinc res a dir de tota aquesta trama paral·lela que intenta ubicar els personatges de l’òpera en un entorn fàcilment identificable per el teleespectador interessat, encara que sembli mentida, en l’òpera, teleespectador que possiblement no s’acostarà mai a un teatre d’òpera i si ho fa gràcies al programa, com molts dels seus defensors diuen que han fet, no ho tinc gaire clar que insisteixin, senzillament perquè a #ThisisOpera, com també succeïa a l’Ópera en Texans s’escolta molt poca òpera. Tots els fragments sumats, inclosos els que Gener insisteix a tocar al piano, no arriben als 10 minuts i cada fragment en prou feines ens deixa escoltar un minut d’òpera, no fos cas que el possible i entusiasmat espectador s’avorrís. Què passarà quan aquest espectador nou vagi al teatre i vegi que els fragments són molt més llargs i entre fragment i fragment ningú li expliqui que la melodia francesa o més concretament la massenetiana és com molt francesa (sic), com unes maduixes fresques? L’exemple em va semblar tan poètic com inútil, perquè potser hagués estat millor escoltar un fragment de la Manon de Massenet i després el mateix segons Puccini, per veure les diferències d’una escola i l’altra, perquè la poètica imatge de les maduixes tocades amb la ma esquerra al piano no deixa de ser un recurs poc televisiu en un programa molt visual i dir que la música de Massenet és molt francesa és una obvietat difícilment argumentable.

Com que la fórmula és idèntica a la catalana, també ara el programa fuig d’estudi per endinsar-se en terrenys paral·lels amb la intenció de fer un estudi del personatge de Manon, terrenys tan interessants com per altra part tractats de manera suficientment superficial com per no fatigar al públic sense deixar de ser un programa amb certes pretensions d’erudició. Sense cap mena de dubte és un exercici perillós perquè en el fons aprofita l’enganyifa per col·locar-nos unes pertinents falques publicitàries que de ben segur ajuden a pagar els costos del programa i que n aquesta ocasió ens ha permès visitar la suite Antonio Machado de l’Hotel Majestic del Passeig de Gràcia, entrar a la cocteleria del Banker’s Bar o a la botiga Gratacós.

El programa té el seu punt de seducció, és innegable, però no ens enganyem tot sumat 10 minuts de Massenet degudament espaiats, i això sí, amb fragments escollits de les representacions de Viena i Berlín que van tenir a Anna Netrebko com a rutilant i esplèndida Manon, acompanyada per Roberto Alagna, que després en la part més interessant del programa, al menys per a mi, fa molta més pedagogia del que és l’òpera francesa i de la pròpia Manon de la  que pretén l’omnipresent Ramon Gener amb les seves treballades disquisicions.

Per a mi això no és òpera o l’òpera, com diu el programa, curiosament en anglès i a mode de hashtag amb el coixinet al davant, això és una altra cosa al voltant de l’òpera o amb l’òpera com a pretext, però em resisteixo a creure que aquest sigui el programa per introduir a l’òpera a persones poc o gens avesades, és un programa de varietats diverses amb un nexe en comú en tots els capítols, l’òpera.

En Gener fa quatre pinzellades musicals de l’òpera en qüestió, deixa anar amb una certa dosi egolatra que adoren els seus fans, un discurs convenientment maquillat de l’òpera i introdueix hàbilment temes que relaciona convenientment amb el títol escollit,  amb protagonistes curiosos, interessants o tan inútils i sorprenents com la senyora Jaqueline Siegel, que en realitat interessarà molt més als espectadors de “Corazón Corazón”, que a aquells que es vulguin apropar un dia a un teatre d’òpera atrets per les maduixes fresques.

Quan acaba el programa no sabem quasi bé res de Manon ni de Massenet, potser ja es tracta d’això i jo sóc un il·lús, però sobretot no hem escoltat ni tan sols una ària o un duo sencer, només petites píndoles convenient i estratègicament distribuïdes per tal de que ningú pugui dir que en el programa no hi ha òpera.

Gener crea expectatives, en això es molt bo i fins i tot pot ser que molts creguin que amb el que acaben de veure i escoltar ja n’hi ha prou per apropar-se qualsevol dia a un teatre, comprar una entrada i gaudir de la música, perquè amb les quatre píndoles rebudes ja n’hi ha prou. Tot i que Manon de Massenet és una òpera ben assequible, jo crec que amb la pamela de can Gratacós, la suite del Majestic i les maduixes fresques no n’hi ha prou.

Tots els que coneixen bé a Ramon Gener em diuen que fora de la televisió és molt millor, jo només puc parlar per aquesta formula televisiva que està triomfant, una inequívoca prova més  del nostre temps.

En a mi, que crec que vaig néixer amb l’òpera incorporada a l’ADN, em costa creure que amb programes com aquest es faci molta pedagogia operística, perquè l’òpera és molt més que tot això que  explica en Ramon Gener de manera tan apassionada, emfàtica i vehement, però de fet no explica res. Si analitzeu bé, a part de les maduixes, no ha dit res de l’òpera francesa, i a l’òpera o bé hi entres per elecció genètica, com va ser sortosament el meu cas, o hi entres per sensibilitat  moltes vegades inconscient, o necessites una certa ajuda i aquesta ajuda que ens ofereix la factoria Gener en la versió #ThisisOpera és tan poc operística que em costa entendre que faci adeptes, això si, pot ser que a molts els faci somiar en gastar-se 5.000€ per una nit a la suite del Majestic, tenir una casa calcada a Versalles (molt fort!) o si no hi han entrat mai, i aquesta és una mica més factible, que quan visitin Barcelona entrin a fer un cocktail al Banker’s Bar.

Per acabar:

Ja que el programa es va gravar al cosmopolita Passeig de Gràcia, m’hagués encantat que entre les senyores preguntades per quina dona els agradaria ser, una, al menys una, hagués contestat en català, perquè de 7 preguntades fixeu-vos-hi: una contesta en castellà, una en francès, quatre en anglès i una en rus, aquesta és la Barcelona real?, Ni l’alcalde Trias hi estaria d’acord (espero)

No fotem Ramon, al menys una pubilla dient que ella voldria ser la ben plantada hagués estat la “repera”, no era tan difícil, a Barcelona encara hi ha gent que parla en català i trobar-ne una no era tan difícil i ves per on haguessis pogut fer una mica de país mostrant-la a Espanya.

ENLLAÇ DEL PROGRAMA:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/this-is-opera/this-is-opera-manon/3159159/

43 comments

  1. David

    Del tot d’acord, Joaquim. A ‘Òpera en texans’, almenys hi havia la virtut de la novetat, i la proporció entre música i xerrameca era més raonable. A ‘This Is Opera’ els diners de producció han sobrepassat la capacitat de l’equip. No creuen en el valor de la música que volen malvendre, en especial al programa d’ahir sobre Manon.

    M'agrada

    • La formula és la mateixa que la texana, allà també hi havia molta més xarrameca que música, allà va triomfar i ara repeteix l’èxit i el que és pitjor, s’exporta a altres televisions. La cultura està fatal.

      M'agrada

    • Idèntica però amb més mitjans, el que encara fa més buit el programa i es demostra el dèficit cultural de les televisions públiques, perquè aquest programa és d’un nivell cultural ínfim.

      M'agrada

  2. Arnau

    Bé, jo he de reconeixer que un dels factors amb el que em vaig animar a veure òpera va ser amb l’Òpera en texans… era un programa que m’encantava, a casa procuravem no perdre’ns-el mai i que se’m feia curt (home, mitja horeta no acostuma a donar per res). Però clar, també va influïr moltíssim que portava molts anys estudiant música en una escola i que m’apassionava Leonard Bernstein, especialment el Candide (la famosa versió amb Hadley, Anderson, Ludwig i Gedda l’escoltava molt sovint).

    Segurament, quan vaig anar al Liceu pel primer cop amb La sonnambula (la segona òpera que veia) amb el Flórez i la Ciofi, si l’hagués preparat només amb un Òpera en texans, m’hauria avorrit durant tota l’estona. Sí que potser no em va entusiasmar la llarga ària d’Amina del segon acte, ni tampoc m’agradaven les clàssiques àries a l’estil “Si mi chiamo Mimì”, però al anar descobrint coses noves, i anant entrant de mica en mica en aquest món, t’acaven agradant. Pensar que t’encantarà l’òpera al veure un únic programa, és difícil.

    Ramon Gener m’agrada, i tant This is Òpera com Òpera en texans m’agraden i no acostumo a perdre-me’ls. Ara bé, sí que es cert que una persona que es pensa que la òpera són els quatre fragments seleccionats, quan s’asseu a una butaca del Liceu li agafarà un infart. Si vas a Tristan und Isolde després de veure com el Ramon Gener corre durant una hora, però sense haver sentit el Liebestod (només en parla i toca quatre acords amb el piano), estas perdut.

    També he de dir que a aquest programa hi sobren minuts de “verborrea” i hi falten moments importants: per exemple, fer Il barbiere di Siviglia i no comentar el “Pace e gioia”, el genial quintet “Don Basilio… Cosa veggo!” o les dues primeres àries d’Àlmaviva… entenc que tres quarts d’hora no donen tampoc per molt, però que vols que et digui. De tota l’òpera només s’escolten fragments curts de l’Overtura, “Largo al factotum”, “Una voce poco fa”, les àries de Don Bartolo i Don Basilio i el concertant “Ma signor”. Home, crec que s’han deixat moltíssima cosa! I això sent un dels que va sonar més música!

    Per altra banda, trobo el programa útil per la gent que no sap gaire sobre el tema, pel simple fet que elimina falsos mites sobre l’òpera. Estic cansat de sentir que els cantants d’òpera són “senyors i senyores grossos fent gorgoritos”, i aquest programa, almenys, ajuda a desmitificar això. A més, crea un interés per aquest món, fa que se’n parli, i sempre hi algú que sota aquest fenòmen acaba veient una òpera i acaba entrant (com el meu cas).

    Jo califico aquest programa com a “divertimento”: no aprens molt d’òpera, però està bé per passar l’estona dels llargs diumenges, i a més sempre acabes aprenent alguna cosa sobre qualsevol altre tema que apareix al llarg del programa.

    M'agrada

    • Res a dir Arnau, a part de que t’agraeixo el teu comentari amb el qual tu mateix evidències les carències d’una proposta pensada pr parlar d’òpera amagant l`òpera per no espantar al possible públic a qui sembla que va dirigit el programa.
      El que pretén en Gener és temerari, perquè sense contextualitzar, ans al contrari, l’òpera, es fa difícil que un novell espectador pugui associar el que es mostra en el programa i el que veurà a l’escenari.
      Associar l’òpera com un divertimento és menystenir-la, reduir-la a un espectacle, quan crec que l’òpera és molt més que un entreteniment i en Gener hauria de fer una mica més per enlairar-la als nivells que mereix, no només l’òpera, sinó la cultura.
      No cal que et digui que estarem tots plegats encantats de seguir llegint els teus comentaris.

      M'agrada

  3. Retroenllaç: Noticias de junio de 2015 | Beckmesser

  4. Rosa Gelpi

    Totalment d’ acord amb tu Joaquim. Ja l’ opera amb texans la trobaba rebuscada i poc operistica, i iaquesta versió espanyola m’ agrada encara menys.
    Dubto que ningú s’ aficioni a veure opera de veritat veient a Gener, el cual segur que de opera en sap un munt, pero el programa tracte de tot menys de opera i si molt de luxe i banalitats que no veig que tingui a veure amb la lirica.
    Lo de la millonaria de Versalles ho vaig trobar molt gros i compararla a una Manon ja es de traca.

    M'agrada

    • Més aviat Rosa, el programa tracta l’òpera com un producte de consum fàcil quan en realitat l¡òpera necessita una preparació que per a i és obvi que els programes de Ramon Gener no donen, i el que donen és presta a la confusió de l’espectador, perquè el que ofereix ell i l’òpera són coses molt diverses.

      M'agrada

  5. Ordet

    Doncs jo crec que la televisió actual és una porqueria (ja no es passen òperes senceres, ni de matinada, com abans es feia). Si entre tanta porqueria algú fa un programa d’òpera, és digne d’admirar. Millor que es parli de Manon que no se’n parli. Ja sé que de l’òpera concreta se’n parla poc i que Gener fa molt de circ… però això és el problema d’aquests temps i dels formats televisius, que tot ens ho hem de prendre en píndoles que ens deixin bon gust, sense demanar cap esforç a la nostra ment mandrosa.
    He de confessar que he utilitzat alguns programes per explicar als meus alumnes alguns aspectes musicals complicats, com els castrats o el bel canto… Crec que també alguns programes estan millor que d’altres, especialment aquells en què la música passa per davant de les pallassades.

    M'agrada

    • No fa gaire us vaig fer un apunt que parlava de The Opera Plattform que es pot veure per les TV i Internet. La 2 de TVE va transmetre La Traviata des del Teatro Real, alhora que tenen un programa que s’anomena el Palco, o alguna cosa similar que emet òpera en diferit, la majoria des del teatre madrileny. Ara bé a casa nostra, vull dir Catalunya, res de res, els programes de música es passen pel 33 i molt tard, per si de cas algú es molesta si s’emeten en un horari Oh Happy Day, per entendre’ns, programa aquest que desvirtua el cant coral fins a uns nivells preocupants i lamentables, però aquest serà motiu d’un altre apunt.

      M'agrada

      • Arnau

        Amb Oh happy day si que no puc. La idea és bona, però el jurat fa pena, i les seves exigencies encara més: des de quan els cors estan obligats a ballar? Què passa si en el seu programa volen cantar alguna cosa més “clàssica”? Hi ha cors que ho fan millor que altres, però les eleccions s’acaben basant únicament en el repertori i si ballen o no.

        A més, per fer quatre actuacions s’hi tiren tres hores com si estiguessin estirant un xiclet. Aquest programa s’acaba transformant en un reality on parlen de la vida i els miracles dels cantants.

        Per cert, algú sap quina és la importància del director del cor? Perquè el jurat sembla que no. Acaba relegat com un Don Nadie que es posa en un cantó a dirigeix, i si no vaig errat, una de les poques vegades que l’he vist, li van dir al director que comentés al seu cor que no el miressin a ell i que miressin sl public. Anem malament!

        I quan penso que una vegada un familiar que li encantava em va dir que aquest programa era molt català, perquè a Catalunya teniem els cors de Clavè… encara ric!

        M'agrada

  6. Trepit

    Que voleu que us digui….
    Estic bastant d’acord amb les crítiques de Joaquim, però també amb les favorables.
    M’explico: donada la mediocritat (per no dir-ho d’altre manera) dels programes de televisió, crec que aquest és “un bon programa de tele”, fixeu-vos que no dic “un bon programa d’òpera”). Un programa on es parla de la bellesa, del amor, de la condició humana en definitiva, i axó amb l’excusa de la òpera. Als que sabem una mica d’òpera (o alguns força) no ens diu res de nou i hi trobem a faltar moltísims minuts més dedicats a la òpera (que per això es diu “this is opera” !), però si comparem aquest programa amb la majoria de programes de televisió, especialment de les cadenes privades, això és glòria!.

    M'agrada

    • Aleshores que canviïn el títol, perquè això no és òpera, que el canvií perquè qui cregui que l’òpera ñes el que surt al programa el que aconseguirà en Gener en molts casos és no educar correctament i com que els fan a televisions públiques, crec que els continguts haurien d’educar molt més que entretenir, perquè aquesta és la finalitat i diferència davant de les televisions privades, dels canals de ràdio i televisió públics. El problema ja comença quan les públiques volen compatir amb les privades i aleshores es posen a la seva alçada..

      M'agrada

  7. Mario

    Un comentario para nada vinculado al tema pero apropiado al avatar que muestras, una alegria por el 3ra. champions del Barca como argentino me alegro por Messi también. Felicitaciones amigo culé… aunque después del partidazo yo tuve un domingo entretenido entre el “Ocaso” en Viena (gracias a The Opera Plattform) y la Formula 1 en Canadá…. abrazo, Mario

    M'agrada

  8. Josefina

    El primer que m’ha vingut al cap és: “Oi, què sí?” En efecte, ja fa setmanes que me’n duc aquesta impressió. El programa em sembla original, divertit, entretingut i de vegades, interessant, però… This is not opera. Hi ha programes (ara em va al cap el dedicat a “La Traviata”, per exemple) on d’òpera no n’hem sentit gairebé un borrall. Sembla que l’òpera és el pretext per parlar d’altres temes que com diu l’Arnau, formen un bon “divertimento”. És un programa elegant, amb un presentador entusiasta, però sembla que tot plegat està governat per la consigna de “no avorrir” i aquí és on peca de falta d’atreviment o de falta de confiança. I si és això últim, en què? Falta de confiança en l’audiència o falta de confiança en el producte (permeteu-me que l’anomeni així en aquest cas)? Si l’òpera desperta passions (com diu el despertador que desperta la seva al començar cada programa) perquè no la mostrem una mica més? Aquest exemple està una mica fora de lloc, però em recorda això de dissimular el verd que hi posem als plats, embolcallant-lo al mil i un acompanyaments per tal de que els nens no se n’adonin de que menjant verdura.

    M'agrada

  9. Kàtia

    El més estrany es que a Ramón Gener li deixen fer el programa que vol,tan a Barcelona com ara amb la versiò castellana.El que trobo es que parla massa,o sigui tampoc deixa parlar i molt menys cantar,es l’absolut protagonista del programa i al meu entendre s’equivoca.Ni m’agrad Ni m’agrada ni em deixa d’agradar,senzillament no veig el programa excepte les dues primeres.
    Però us he de dir que el Super òn compro i que saben la meva aficiò per la lírica em pregunten entusiasmats pel programa i per lo maquissim que es en Ramón.No els hi recomnanaria res de Wagner perquè poden quedar-se tiesos després de les dues hores primeres de la funciò.ja que sota la visiò de Ramón Wagner es un “pou parler”

    M'agrada

  10. Xavier C.

    No el seguia a TV3 i no el segueixo a TVE, però crec que demanes massa. El programa serveix pel que serveix. Dius, i amb raó, que entre piano i maduixes franceses en acabar no sabem gaire cosa de Massenet ni de Manon, però no has d´oblidar que molts dels que han posat el programa no sabien en començar ni que Massenet era un compositor francés ni que Manon era una òpera. Lo de les maduixes potser si ho tocaven (o no), però això ja són fruites d´un altre paner…

    I on t´equivoques de bat a bat és en això de que la rua no tingui cap sentit per un de molt culé… lo del Kevin Roldán no té preu!!!

    M'agrada

    • Si no som capaços de demanar, d’exigir molt, vol dir que estem perduts, i acomodats en la més trista de les abulies, que és el que volen els que manen als directius dels Ens públics. Ens volen ben ignorants

      M'agrada

  11. Vaig veure un programa d’en Gener dels que feia aquí i em va caure la cara de vergonya. Ara segueix igual. Només i per atzar he vist un fragment del que fa per TVE, No entenc com aquest home monologa i monologa sense cap respecte per la música ja que la trepitja constantment. Algú que coneix la meva afició al cant me n’ha parlat esperant de mi una resposta positiva. He hagut de dir com em desagrada en Gener i la seva egòlatra manera de parlar d’òpera.

    M'agrada

    • Jaume ET

      Totalment d’acord OLYMPIA. Estic tant d’acord amb el què has escrit, que subscric lletra per lettra el que dius. El programa en comptes de dir-se This is opera, s’hauria de dir This is Ramon Gener. El programa es ell, ell i despres …..ELL. Tremendu!!!

      M'agrada

    • Fa exactament allò que li demanen, i com que agrada li demanen més i més fins que la formula es gasti i s’hagi de inventar una altra cosa.
      No hi ha res en els programes d’aquest comunicador, com diuen els italians, és “aria fritta”

      M'agrada

  12. Manel

    Totalment d´acord. No suporto gaire el programa. Només el veig (a la web) per petites perles com la intervenció d´Alagna. Altres vegades no son cantants de tan nivell els qui apareixen; recordo, per exemple, una bastant discreta versió (sent amable) de “Che gelida manina” als camerinos, per part de Massimo Giordano. No hauria escalfat prou, suposo…

    Temes musicals apart, en Gener el trobo sobreactuat en extrem. I això tampoc m´agrada gens.

    M'agrada

  13. SANTI

    Jo com amant de l’òpera no m’ho miro i com amant de l’òpera m’agradaria que els interessats en entrar en aquest món es trobessin a les televisions amb programes de categoria, no amb aquesta mena de magazine.
    Què hi pot haver millor que escoltar a Netrebko a Cours-la-reine en tota la seva integritat i el seu esplendor per crear aficionsts? Ni la verborrea, ni la gestualitat exagerada de Gener poden competir amb la diva russa

    M'agrada

  14. Pere

    En Vargas Llosa diu, en un més que interessant llibre, que la societat acutal està sotmesa a l’espectacle de la frivolització. I així ens va. A mi ja no m’agradava en Grigori amb l’Alier, però en Gener ja passa de la ratlla. Amb el visonat d’uns pocs minuts i el teu anterior escrit en vaig tenir prou. La prova és que qui me’n parla bé a la feina és la gent que no ha trepitjat mai un teatre d’òpera ni crec que ho faci, però el troben divertit i es pensen que a mi, pel fet de ser un afeccionat de tota la vida, m’ha d’agradar sí o sí.

    Per cert, com que algú ha parlat de futbol voldria dir-vos que el mestre Pons també s’ha afegit a la moda de la bufandeta, com ja ho havien fet Oue i Jaroussky abans. El dia de la final de la Copa amb el Bilbao vaig anar a veure el Così i el director va sortir a saludar amb una senyora bufanda del Barça. La resposta va ser més aviat freda. Potser perque entre el públic hi havia poca gent culé (vaig veure molts estrangers) o els hi va passar com a mi, que tot i que m’havia agradat força la seva direcció, el gest estava fora de lloc i era inoportú. Alguns ho trobaran divertit, però crec que l’aplaudiment te’l guanyes treballant en el fossat i no barrejant naps amb cols.

    Potser pretenia guanyar-se el favor dels qui l’esbufeguen. En canvi, va aconseguir, almenys en el cas de la meva colla, que els que l’hauriem aplaudit amb un cert entusiasme deixessim de fer-ho. I la veritat és que la salutació dels cantants es va acabar ràpidament. I és que estic de futbol fins al capdamunt..,.!!!

    M'agrada

    • Quan es va a buscar la senyera o l’escut del Barça per guanyar-se al públic, malament.
      Recordes aquella vegada que Joan Lluch en un concert Viñas es va voler fer el simpàtic i ens va dir el resultat del partit del Barça?. El Liceu, aquell Liceu viu i rondinaire que protestava amb un desvergonyiment que moltes vegades trobo a faltar ara, el va xiular. Ara ho faria en Gener i més d’un o una deixaria una taqueta a la butaca 😉

      M'agrada

  15. mnpp

    Lo que hace el sr. Gener es tuitear de cosas diversas, con la excusa de una ópera. Desde el primer programa tuve la sensación que ya se ha comentado: ¿dónde está la ópera en este programa “de ópera”?
    Recuerdo la serie de documentales “Historia de la ópera italiana”, con Pappano como conductor, y no hay comparación; pero claro, ahí sí se hablaba de ópera y de su evolución.
    Quizás es el signo de los tiempos: todo en 140 caracteres. Que no canse, que se va la audiencia. Pasa,creo, también en literatura y en otras disciplinas artísticas, y en educación, que es mi ámbito laboral, ¡mejor no hablar!

    M'agrada

  16. ducadimantova

    Amb el temps hem anat a pitjor.
    El millor programa DIVULGATIU d’opera era el del Roger Alier i el Marcel Gorgori.
    Després va venir opera en texans. M’agradava bastant menys però és cert que va captar molt l’atenció.
    El thisisopera és dispers, quasi bé sembla una programa d’ego del sr.Gener.
    Realment dolent, no crec que serveixi per captar gent per l’òpera…

    M'agrada

  17. elisenda olivella

    Estic d’acord en que el programa del Ramon Gener té poc d’opera i molt de divretimento. Jo vaig veure el de Bayreuth quan ell parlava mb el més gran coneixedor de l’obra de Wagner (va estar interessant) però la part final en que demanava a la gent que en sabia de Wagner va aflorar la triste realitat: ni els propis habitants de Bayreuth sabien molt del músic.
    Estic d’acord que de quan en quan hi ha algunes petites perles però generalment és un divertimento amb l’excusa de l’Opera. No trobo que serveixi per motivar la gent per l’opera però és atractiu per molta gent.

    M'agrada

  18. Yo “This is Opera” lo veo más como “Parque Jurásico” o “Jurassic World”, en el sentido que no explican nada de dinosaurios, y lo que cuentan es mayormente mentira, pero ayuda a que los niños se interesen en los dinosaurios, busquen los nombres, características, etc. En definitiva, les da ganas de aprender.

    Por tanto, el programa de Gener se trata de eso, de poner la miel en la boca, de tentar y hacer que el espectador, si de verdad le entra interés por la ópera, busque información, escuche y aprenda. Podríamos decir que es como un anzuelo.

    Y sobre lo del Passeig de Gràcia, pues en esa calle justamente sería difícil encontrar a gente hablar catalán y casi castellano, pues está llena de turistas; y en conjunto Barcelona es mayormente castellanohablante.

    M'agrada

    • Hola Catushispanus.
      Si lo que cuenta es mentira, NO ANEM BÉ.
      ¿Cuanto me das por cada catalán del Passeig de Gràcia? En cualquier caso me viene mut bien tu reflexión, ya puedes adoctrinar a todos aquellos que dicen que aquí nadie habla castellano y que vivimos bajo un régimen de dictadura lingüística.
      A disposar

      M'agrada

    • No he dicho que lo digas tu, pero son legión los que se dedican a decirlo y por lo tanto tu comentario ayuda mucho más de lo que piensas a desmentir y también a adoctrinar, aunque no te guste.
      Gracias en cualquier caso por dar tu opinión, que sin duda enriquece el post.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: