IN FERNEM LAND

SIMON HALSEY SUBSTITUIRÀ A JOSEP VILA AL CAPDAVANT DE L’ORFEÓ CATALÀ


Simon Halsey

Simon Halsey

Sense acabar de tancar el contracte amb el nou director Simon Halsey, la senyora Mariona Carulla enviaba ahir aquest comunicat

Volia informar-vos personalment que ahir la Junta Directiva de l’Orfeó Català va acordar que la temporada 2015-2016 serà la darrera de Josep Vila com a director de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra.

En nom de la Junta i de la meva persona volem fer constar el reconeixement inestimable a Josep Vila per l’enorme feina feta, pel seu entusiasme i la qualitat artística assolida.

Tot i això, es considera convenient pel natural desgast que suposa tot lideratge després de 18 anys dirigint el cor, obrir una nova etapa. Pensar en el seu relleu no ha estat una tasca gens fàcil, doncs els nivell i els reptes assolits han estat d’una gran dimensió.

Després de valorar diverses opcions, estem amb condicions suficients per anunciar que el nom escollit és Simon Halsey, amb qui estem acabant de negociar el contracte.

S’ha buscat un perfil que encaixés amb les ambicions artístiques de la nostra institució i la centralitat de l’Orfeó Català i l’activitat coral. També era necessari que fos un director amb àmplia experiència tant amb cors professionals com amateurs, familiaritzat amb cors joves i projectes educatius, sensible a projectes socials i que finalment també se sentís afí a la programació de qualitat i innovadora, que proposa el Palau. Simon Halsey doncs, compleix totes aquestes característiques desitjades.

És una avantatge que sigui un director reconegut, però també ho és el fet que ha tingut contacte recent amb els cors de la casa. Simon Halsey va venir a preparar amb els cors de la casa el concert amb Simon Rattle, el Requiem de Fauré, treball del qual va sorgir una comunió entre ambdues formacions molt ben valorada.

Oberts a la innovació, en aquest sentit es proposa un canvi de model, ja que Halsey serà el nou director titular d’ambdós cors, però seguirà combinant la seva tasca de direcció amb el London Simphony Ochestra Choir. Això implica també més rellevància pel sotsdirector de l’Orfeó, Pablo Larraz, així com també serà important en l’activitat dels cors, la presència de directors convidats.

Fundador del City of Birmingham Symphony Chorus, Halsey ha estat director principal del Rundfunkchor Berlin (2011-2015). També és director artístic del Programa Coral de Joves de la Filharmònica de Berlín.

Cordialment,

Mariona Carulla

Presidenta

La meva reacció immediata quan ho he sabut ha estat un JA ERA HORA!.

Han trigat molt a buscar un nou director per l’Orfeo Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

Josep Vila i Casañas portava 18 anys davant de l’Orfeo Catalana, després de Lluís Millet i Pagès que el va dirigir entre 1891 i 1941, i Lluís Maria Millet i Millet que ho va fer entre 1945 i 1977, ell ha estat el director que ha estat més temps al capdavant de l’emblemàtica institució catalana.  Mai ho vaig acabar d’entendre perquè amb ell l’Orfeó no ha millorat ni ha assolit el nivell que a tots ens agradaria, és clar que aquesta és una opinió personal que potser algú em rebatrà amb arguments més propers al màrqueting institucional que no pas als resultats artístics veritablement assolits, perquè jo crec que incloure l’Orfeó Català en els concerts de Palau 100 al costat d’orquestres i directors de gran o grandíssim nivell, ha estat la seva màxima projecció internacional i mediàtica, però més com una quota/favor, que no pas com un reclam que després hagi portat al mateix Orfeó a concerts a l’estranger amb les mateixes orquestres o directors. Quants contractes ha tingut a nivell internacional l’Orfeó Català?

Jo no conec, malgrat que ni deuen haver, persones que m’hagin parlat bé de la tasca pedagògica/musical del mestre Vila, i en canvi són molts i moltes les persones que treballen o han treballat amb ell que no estan gaire satisfets amb la seva tasca. Sóc amable, suau i educat, entre altres coses perquè jo desconec els seus mètodes de treball i només em puc fiar del que em diuen terceres persones, i per tant, malgrat la confiança que em mereixent tots aquests testimonis, me’n guardaré prou com d’escaldar-me, d’utilitzar aquest material sensible en aquest apunt. Ara bé, dels minsos resultats artístics si que m’atreveixo a dir-hi la meva, ja que he patit molt escoltant l’Orfeó i m’he portat més d’un disgust en veure l’evolució del Cor de Cambra des de que ell se’n va fer càrrec, després d’uns inicis brillants amb el mestre Casas.

I és que el projecte del Cor de Cambra s’ha fos en un anonimat preocupant, i quasi ha arribat a semblar en més d’una ocasió que era un cor de reforç per l’Orfeó quan la categoria del repte era molt compromesa i l’Orfeó tot sol no era capaç d’assolir-la, i no aquella formació professional que hom creia que havia d’acabar sent el Cor Nacional de Catalunya, nascut al voltant de l’Orfeó del que en un projecte global en podia arribar a ser pedrera dels seus membres.

Han trigat molt, 18 anys són molts anys, tot i que enmig d’aquests anys no es pot d’oblidar la infausta memòria del “Millet pillet” i la poca importància que aquest home donava a l’Orfeó, només tenint en compte aquesta perversió s’entén la llarga estada del mestre Vila com a director, direcció que de ben segur no va ser gens fàcil, però això ja forma part de les decisions personals i els silencis que es van instaurar en el període fosc i pervers a la casa dels cants.

Per fi han pres una decisió i tot i no tenir tancat el contracte ja ho anuncien, quelcom si més no curiós, però com que es tractava de presentar la memòria de l’exercici 2014, ja han anunciat que Josep Vila i Casañas serà rellevat per el director anglès Simon Halsey, un perfil important que no us negaré que m’hagi sobtat positivament, al menys per el currículum que arrossega i per tant pensant amb la tasca que pot fer amb l’Orfeó, tot i que no tindrà contracte exclusiu i compaginarà les direccions de l’Orfeó i el Cor de Cambra, alhora que el projecte pedagògic de tota la institució, amb la direcció sobretot del cor de la  London Symphony Orchestra, quelcom que evidentment canvia el model actual i que forçosament obligarà a treballar amb un sots-director potent, Pablo Larraz, i també directors invitats.

No sé si això vol dir que el director en realitat serà el mestre Larraz, ja que ell serà el que més hores passarà davant dels cors, tenint en compte que els compromisos del mestre Halsey no podran fer possible que dediqui a l’Orfeó les hores que realment necessitaria. Si fos així el nomenament del mestre anglès sembla més un maquillatge ben tramat, però poca més. Ja ho veurem, però d’entrada podria ser com aquells directors del Liceu o l’OBC que fan quatre o cinc concerts o òperes a l’any sense acabar de involucrar-se del tot en el projecte.

L’altre dubte és si calia anar a buscar al prestigiós mestre Helsey o si hi havia algun mestre català capaç de fer front al repte, si més o de l’Orfeó, o del Cor de Cambra. Per què tots dos cors han de tenir el mateix director?

Potser era el moment idoni per donar més presencia al mestre Esteve Nabona i reconèixer la bona tasca feta amb el Cor Jove, de llarg amb millor nivell i resultats que el propi Orfeó, i donar-li una gran oportunitat que crec que mereix.

O potser era millor fitar un nom del país que revolucionés l’entitat, de ben segur n’hi ha, només calia anar a buscar allà on hi ha excel·lència coral i fer una oferta temptadora, que cadascú comenci a pensar amb quins candidats nacionals podien ocupar aquest lloc.

Haurem d’esperar una mica, ja que els resultats lògicament no seran immediats i el mestre Helsey no s’incorpora fins la temporada 2016/2017,

29 comments

  1. SANTI

    Fas una bona reflexió i m’estranya que ningú hagi deixat encara cap comentari, hi ha molta por a parlar clar i sense embuts de l’Orfeó Català i la gestió que fins ara s’ha dut a terme al seu entorn.
    L’Orfeó com el Palau estan envoltats d’un espès secretisme i el fet que Mariona Carulla sots presidenta amb Millet ara en sigui la Presidenta ja fa intuir que encara no s’ha fet cau i net al palau.
    Aquest director haurà de fer molta neteja si volen que l’Orfeó esdevingui un cor capaç de cantar al costat d’orquestres de prestigi dirigides per directors de prestigi, i això només es pot aconseguir fent una neteja profunda i fitxant a cantants bons, tant per l’Orfeó com sobretot per la formació professional del Cor de Cambra.
    Si al Palau tan sensible a tradicions arcaiques estan disposats a fer-ho, el fitxatge de Halsey em sembla oportú, però si no el deixen fer, amb en Vila ja n’hi havia prou, total per fer el concert de Sant Esteve i acontentar als socis, familiars i amics, no calen més inversions.
    Per parentiu amb ex cantaires conec molt bé el que ha passat i passa a l’orfeó, i tot hi la incapacitat de Vila per fer de l’orfeó un cor amb cara i ulls, no només amb el seu relleu n’hi ha prou.
    Tu dius que hi ha directors de casa que ho poden fer bé?, doncs no hi estic d’acord, convé que vingui un que no estigui viciat amb l’entorn del món coral català, una capelleta de rancors, i faci neteja profunda.

    M'agrada

    • josep olive

      No sóc coneixedor de l’entorn coral català i dius que saps el que ha passat i passa a l’Orfeo. Pots fer-ne un resum? Per curiositat. Malsana, per descomptat. Sóc també dels molt critics amb la gestió d’aquesta institució i sencillent vull tenir més elements de judici. D’altra banda crec que li anirà bé un director de prestigi de fora, així de clar, sempre que s’hi impliqui (per Sant Esteve no cal…).

      M'agrada

      • SANTI

        Scarlatti i Jround ho han explicat molt bé.
        El clima enrarit, la toxicitat dels mediocres i el relegar sempre L’Orfeó a un segon nivell per sota dels interessos d’explotació comercial del Palau, serien el resum de la situació actual.
        El món petit i provincià del cant coral català tan popular però també poc ambiciós, ha fet que ningú hagi cregut en la necessitat de tenir el nostre Donostiarra per donar a conèixer al món la tradició coral i el valuós catàleg d’obres.
        Si Halsey logra imposar-se i treballar d’acord amb el currículum que té ens podem donar per més que satisfets. No ho té gens fàcil

        M'agrada

    • El que convé és que hi hagi la voluntat de fer d el’Orfeó un gran cor, si estan disposats a invertir fort en aquest projecte i deixen que el nou fitxatge prengui les mesures doloroses que s’han de prendre, potser dintre de 5 a 10 anys començarem a veure els fruits i aleshores si que podrem veure sense patir un concert amb la Staatskapelle de Berlín dirigida per Barenboim i amb l’Orfeó interpretant les quatre peces sacres de Verdi.

      M'agrada

  2. jround

    El cas de l’Orfeó Català exemplifica d’alguna forma el que ens ha passat els darrers anys a Catalunya: ¿Com pot ser que institucions amb un prestigi i un mestratge assolit al llarg de dècades en condicions totalment adverses s’hagin estancat en una certa mediocritat precisament quan la situació sociopolítica (parlo d’abans de la crisi) ens era més favorable? No es que l’Orfeó sigui dolent, es que no es tot el bo que podria i hauria de ser. En musica sí que es necessari parlar d’excel•lència, i això es el que s’ha abandonat sota la direcció del mestre Vila. Cal alguna cosa més que els concerts de Sant ESteve i els gestos patriòtics de quan la burgesia catalana vivia feliç pensant que a Espanya els respectaven i envejaven. Treballar, esforçar-se, innovar i estudiar; ser actiu en la captació de recursos i talent; transmetre entusiasme; emmirallar-se en els millors cors d’Europa; viatjar i col•laborar amb directors de prestigi… Hi ha tantes coses per fer. Esperem que Simon Halsey es posi les piles.

    M'agrada

    • En Millet pillet el va utilitzar i ensorrar.
      Tot l que ha passat al Palau no ho sabrem mai del tot, al menys mentre quedi un dels molts polítics degudament “utilitzats” i per tant còmplices. L’Orfeó va patir més que ningú la immensa catàstrofe dels pitjors anys del Palau, que ningú piulés o es fes només des de les catacombes mereix ara el definitiu canvi que aporti llum i cant, sobretot cant a una institució que ara només té nom.

      M'agrada

  3. Scarlatti

    El panorama es trist.
    Es contracta a un dels millors perfils pel càrrec i hi ha gent que diu que seria millor posar al director del cor jove o que el sotsdirector es potent. Una mica de serietat per favor. Em va molta gracia el concepte d’equip artístic que treballen al Orfeo on fan fora el cap visible i els segons en canvi de marxar per dignitat i coherència (o ja no s’enrecorden qui els va endollar?) es queden a veure que arrepleguen. Fa temps que el cant coral català està totalment desenfocat amb cors que vols ser professionals a costa de maltractar els cantaires….si l’Oriol aixeques el cap! Sempre estem capficats amb el nivell musical però ens hem oblidat totalment de la part humana i si aquesta no funciona com es pretén que la musical rutlli! Som persones abans que músics.
    Algú deia lo de les capelles…en aquest país estava tot centralitzat amb un pensament únic, cors, Esmuc, FCEC, Festival Internacional, Cursos i institucions ens mans de les mateixes mans durant anys i anys, una caverna de la mediocritat en tota regla.
    I una reflexió espero que si algú que se’l acomiada per no aconseguir resultats per dirigir un cor amateur (vull dir Orfeo) com pot ser que sigui el professor de l’escola superior de musica…ahhh i el germà també dona classes però això es un altre capítol. Se que estem un país petit…..però cal que sigui tant petit?
    Es una reflexió en positiu que fa temps que em corre pel cap i que tant sols vol propiciar un debat per millorar on estem i a on anem.

    M'agrada

    • Serà bo que s’impliqui força amb la feina, perquè només a temps parcial i espaiat o el seu equip es molt bo i segueix fil per randa el seu treball o trigarem a veure’n els fruits, si és que els veiem.
      El perfil és bo, un salt qualitatiu molt notable, però ara a l’inici necessitàvem una dedicació plena i en canvi segons m’han dit, el procés serà una mica a l’inrevés i la dedicació anirà in crsscendo

      M'agrada

  4. joaquim

    Mentre hi hagi l’actual Junta (hereva de la del “pillet-Millet”), no es pot fer res.
    Hi cal entri una alenada d’aire nou, il.lusionat, que pugui canviar la situació
    actual que es pot qualificar de molt mediocre.
    Es precisen canvis de cantaires i de dotarlos dels mitjans necesaris (que hi son), per
    tornar el prestigi perdut de manera lenta i continua. (mirem els socis actuals 1,500 aproximadament,
    quan n’hi havien 10.000 i mes i d’una mitjana d’edat molt alta. Gent jove, no n’hi ha. Per qué?
    No hi ha verdader interés en aconseguir aquests objectius. Al contrari, s’han anat “carregant” l’Orfeó.,
    antic orgull de Catalunya..
    Em sembla molt bé que es contracti un Mestre de prestigi, pero si no li donem els mitjans . . .
    Trist, molt trist.

    M'agrada

  5. Scarlatti

    les herències de l’època MIllet encara hi son..junta, directors..però sembla que ningú en sabia res ni anava amb ells. Mentre que no comencem a treballar la dignitat i la coherència (la competència ja la deixo per gent com Halsey) tant sols ens quedarà tristesa com deien a dalt

    M'agrada

  6. Josep Olivé

    Un cop masacrades les quatre peçes sacres cal dir que el nou director té molta feina (i canvis!) a fer. O s’implica amb més hores de les previstes o desastres com el d’ahir no cessaran. Y en Daniel tan content.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Per alguna cosa serà que “massacrar” ha d’anar amb dues “s”…i m’ha sortit la “y” grega…havia de ser la llatina…O és el malhumor del concert que encara dura o és el signe polític-econòmic d’aquets dies… :-)… Dos concerts, un per recordar i l’altra per oblidar.

      M'agrada

    • Lluc

      Def. Massacrar: Fer malbé una cosa tractant-la amb brutalitat.
      Qualificar el concert d’ahir com una massacre mostra un prejudici de tal magnitud que desqualifica l’opinió mateixa i el criteri musical del que la profereix. Jo prefereixo fiar-me de l’opinió dels músics de l’orquestra, de la immensa majoria del públic i del mateix Baremboin. De tota manera, l’expressió del pensament és lliure.

      M'agrada

      • Josep Olivé

        Exactament, com lliure és el criteri. I de prejudici cap. Si els hagués tingut no hi hagués anat, i t’asseguro que en música no en tinc de prejudicis. Em sento persona ben oberta i normalment sempre deixo marge a lo que el meu criteri pot donar de més o de menys fer no ferir susceptibilitats. Com la teva, que t’has agafat la meva expresió massa impetuosament. Massacrar una obra és una manera familiar de dir que lo que he escoltat està molt lluny de lo que jo crec que tenia que haver escoltat i que l’Orfeo no està per a preparat per les obres que ahir va cantar. I sobre el meu criteri musical ben segur que és francament millorable. Com el de tots. I per acabar, doncs que pendre com a referència les reaccions dels músics i dels cantants o del mateix director en acabar un concert doncs que vols que et digui, molt rigorós no és. I jo he vist a Baremboin en moltes salses i arreu fa el mateix, sigui quin sigui el resultat. I a casa seva concretament en més d’una ocasió, i en contra del seu mateix públic. És director de molta personalitat, empatitza moltíssim i jo l’admiro moltíssim i em sembla lògic que defensi la seva proposta artística. I tal com he escrit, si lo d’ahir va ser per oblidar, lo del dilluns va ser per a no oblidar. I aqui pau. 🙂

        M'agrada

      • SANTI

        En Barenboim també es fa gran i magnànim, perquè d’altra manera les seves lloances només podria imaginar-les per motius allunyats de l’excel·lència que quasi sempre el caracteritza i no precisament fent el repertori d’ahir

        M'agrada

    • Jo crec que la direcció de l’Orfeó, em refereixo a la genraal, a la Fundació Palau de la Música se’n deuen haver adonat després d’uns quants anys de retard que no anàvem en lloc, per tant assumeixen que Halsey s’ha d’arremangar, sinó no el portarien, ara bé, que Barenboim declari el que declara o bé es deu a la calor d’aquests dies o prèviament hi ha hagut un pacte per fer més digerible el comiat al mestre Vila.

      M'agrada

  7. Jordi

    Jo no sabria dir si el verb correcta és massacrar, però sí per dir que l’Orfeó no està a l’alçada per cantar les quatre peces sacres de Verdi, ni per suposat de la Staatskapelle i Barenboim. No cal ser Jorge de Persia per adonar-te’n.
    He trobat a faltar els apunts pertinents a IFL, què no hi vares anar?

    M'agrada

  8. Lluc

    DECLARACIONES A “EL MUNDO” 7/7/15
    Daniel Barenboim (Buenos Aires, 1942) lo tiene claro. Se trata de dos coros «que no me imaginaba tan excelentes, con una preparación musical tan estupenda y con una actitud tan abierta y tan alerta a todos los detalles». Así se expresa el célebre músico en relación al Orfeó Català y el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: