Fa més de dos anys que us vaig deixar el vídeo d’una altra òpera de Leonardo Vinci, Artaserse, un festival barroc protagonitzat casi exclusivament per contratenors i per tant no apte per a totes les sensibilitats musicals i estètiques. Aleshores com ara no només hi ha la coincidència del compositor, sinó que en ambdues propostes hi trobem els fabulosos contratenors Franco Fagioli i Emmanuel Cencic, i també el tenor Juan Sancho.
També com en aquella ocasió estem davant d’una òpera llarguíssima que sobrepassa les tres hores i que és un seguit d’àries d’exhibició amb pretensions filològiques que arriben, com també succeïa a Arteserse, a fer cantar els rols femenins a sopranistes, quelcom que sense cap mena de dubte sobta i dóna a la representació una certa monotonia, si bé tant Ray Chene cantant el rol de Marzia, el personatge principal femení, com la Emilia de Vince Yi, la seconda donna, estan esplèndids.
Però els grans rols de l’¡obra recauen en Franco Fagioli, que ja ho hem comentat molt, resulta aclaparador per les capacitats tècniques i vocals, però també expressives, és un cantant excessiu com el repertori que canta, però aquest repertori no es pot cantar d’una altra amanera, ara ja no. Cencic no és tan excepcional, sense que això vulgui dir que no sigui un cantant extraordinari, però no sorprèn com Fagioli, és més previsible i la veu i emissió més treballades, no tan espontànies, però no hi ha dubte que és un altre referent i un dels grans contratenors de l’actualitat.
Ricardo Minasi al davant de Il Pomo d’Oro ho embolcalla tot d’un vibrant sentit teatral i dramàtic. Mentre que la producció de Jakob Peters-Messer és pura estètica, interessant treball però que no m’ha ajudat gaire a mantenir-me enganxat a la pantalla.
Jo us he de confessar que encara no l’he vist tota i no sé si ho acabaré fent, he anat passant el cursor buscant les àries, però n’hi ha tantes i tan semblants que m’ha acabat desinteressant.
Sé que aquest vídeo farà feliços a una legió de seguidors del blog i és per aquest motiu que no he volgut demorar més la seva publicació malgrat que no l’he acabat de veure.
Aquí ho teniu
Leonardo Vinci
CATONE IN UTICA
llibret de Pietro Metastasio
Franco Fagioli, Cesare
Juan Sancho, Catone
Max Emanuel Cencic, Arbace
Ray Chenez, Marzia
Martin Mitterrutzner, Fulvio
Vince Yi, Emilia
Il Pomo d’Oro
Chef d’orchestre : Riccardo Minasi
Metteur en scène : Jakob Peters-Messer
Production : Ozango
Royal Opera del Palau de Versailles
19 de juny de 2015
ENLLAÇ Vídeo
https://mega.co.nz/#F!SoFSWYyR!9_xDdq_QIUPtDTObzruVCA
Aprofito per dir-vos que les a partir d’ara els vídeos tindran una vida limitada i una vegada deixin de ser actius ja no hi haurà reciclatge de cap mena, la qüestió de les descàrregues cada vegada és més limitada.
IN FERNEM LAND 
Quina barra aquests wagnerians, qual·lificant de llarguíssimes les òperes d´altres compositors que “sobrepass[en] les tres hores”…
M'agradaM'agrada
És que per dir-ho aviat i sense anestèsia, ària rere ària té el seu perill…
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquím, estoy seguro me va aportar mucho en conocimiento de la opera y mas de quien viene!!! lo comentaremos luego, aun no la he visto…… De nuevo gracias!!!!!!
M'agradaM'agrada
Espero que te guste
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim; 100, 1000, 10.000… un milió de gràcies!!!!
Una orquestra vibrant, uns cantants excel·lents, una posada en escena austera i elegant alhora, imaginativa, ni “moderna” ni clàssica, que ens transporta al nucli de la tragèdia que s’hi desenvolupa. Remarcaria també la capacitat que, com a actors, tenen tots els cantants.
Només em cal lamentar que al Liceu no es representin òperes com aquesta, o com Artaserse, Farnace, Siroe, Niobe Regina di Tebe, Hippolyte et Aricie, i tantes altres òperes barroques de les que només en gaudeixen, en directe, a França, Alemanya, Àustria, Holanda… és a dir, a Europa. Ens falta molt per arribar a aquest nivell, oi?
Altra vegada, GRÀCIES!!
M'agradaM'agrada
És un apunt per tu.
Me n’alegro fer-te feliç
M'agradaM'agrada
Yo estuve en Versalles y fue sencillamente espectacular. Se que no estaba todo cuadrado porque Cencic estaba enfermo. Aun así, hicieron el milagro y nos tuvieron casi cuatro horas sin poder regresar a Paris en RER, pero mereció la pena.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias por comentar y bienvenido a IFL.
Espero que esta no sea la última vez.
M'agradaM'agrada
Le sigo hace siglos pero no había atrevido a escribir. Hace una labor encomiable… enhorabuena y gracias de corazón.
M'agradaM'agrada
Pues gracias por su fidelidad y por sus amables palabras.
M'agradaM'agrada
Ja he vist el vídeo, i m’han passat les 4 hores volant!!!
El Liceu s’hauria de posar al dia i oferir més òpera barroca; amb presentacions com aquesta, que triomfen arreu d’Europa, penso que tindrien èxit, perquè hi ha força gent a qui li agrada el barroc; i si el Liceu és car, haver d’anar a Paris, a Holanda o a Alemanya per gaudir d’aquestes meravelles només es pot fer un cop cada qui sap quan (parlo per mi, és clar)
Gràcies altra vegada, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Comprenc el teu entusiasme però fixa’t Mercè, aquest espectacle no es fa a La Bastille ni al garnier, és fa al teatre del Palau de Versailles, un local de dimensions molt reduïdes- Nosaltres no tenim Versailles però estaria d’acord que el Liceu busqués un escenari alternatiu per presentar produccions d’aquesta mena, a la sala gran no funcionaria d ela mateixa manera, tot i que amb això no vull dir que no es puguin presentar òperes barroques, però aquesta producció és per un escenari reduït.
M'agradaM'agrada
Intentare baixar le.
El record d’Artasese m’obliga.
Moltes gracies
M'agradaM'agrada
Jo crec que aquella era millor però aquesta també t’agradarà.
M'agradaM'agrada