La inauguració del Staatsopern-Festtage 2016 (El festival berlinès de Pasqua) aquest any ha recaigut en una òpera allunyada de l’univers associat a Daniel Barenboim, Orfeo ed Euridice de Gluck.
Barenboim ho dirigeix tot, i com quasi tots els directors, en tot no està bé. Sona malament aquest Orfeo?, no, en absolut hi ha sonoritats molt interessants, de recerca i aproximació a un so original ben peculiar, el tempo és pausat, potser massa i sincerament no crec que en aquesta interpretació és pugui apreciar la gran reforma que Gluck va proposar, més aviat la sonoritat és massa gruixuda o fins i tot encotillada, els cors són massa catedralicis mentre que els magnífics solistes, aquests sí, donen el millor, especialment Mehta, en una representació/interpretació que m’ha donat la sensació d’excessivament distant.
Per les fotografies tot sembla indicar que aquesta vegada també ha valgut més la pena escoltar la transmissió de ràdio que el vídeo, per tant concentrem-nos en la part vocal i musical.
Us deixo el deliciós “Che puro ciel” per Mehta i un acompanyament peculiar i a estones sorprenent, ja em direu que us sembla
Chr. W. Gluck
ORFEO ED EURIDICE
Orfeo – Bejun Mehta
Euridice – Anna Prohaska
Amor – Nadine Sierra
Staatsopernchor
Staatskapelle Berlin
Director musical: Daniel Barenboim
Staatsoper Berlin im Schillertheater, Berlin
18 de març de 2016
Disposeu ara i aquí, si us ve de gust, la manera de reviure-ho.
IN FERNEM LAND 
Doncs a mi ja magradaria veurela aquesta tarda. Però molt em temo que em quedaré amb les ganes…
Salutacions berlinaires
M'agradaM'agrada
Tant de bo hagis pogut entrar.
M'agradaM'agrada
Doncs si k hi havia entrades, pero estava tan cansat k no les vaig comprar. Mhavia de reservar pels wagners. 🙂
M'agradaM'agrada
Llàstima, però t’entenc
M'agradaM'agrada
Entrades dultims hora a 50 euros a la platea. Igual que aquí…
M'agradaM'agrada
seient secret?
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de marzo 2016 | Beckmesser
Aquest Gluck tan Mozart!
M'agradaM'agrada
¡Totalmente de acuerdo! He de escucharlo, pero ese inicio sinfónico de “Che puro ciel” me ha hecho pensar de inmediato en “Zeffiretti lussinghieri” del “Idomeneo” mozartiano, otro momento extático aunque de afectos y efectos diferentes. Es emocionante ¡Gracias, Joaquim! Sono felice!!! 😀
M'agradaM'agrada
Disfrútala
M'agradaM'agrada
O és a l’inrevés?
Eren la mateixa persona, em pregunto.
Aquell Mozart tan Gluck!
M'agradaM'agrada
Bé, són conseqüència, no entendríem un sense l’altre i la música no hagués estat igual sense cap dels dos.
M'agradaM'agrada