IN FERNEM LAND

TOSCA AL TEATRO COLÓN (Westbroek-Álvarez-Álvarez;Vieu)


El Teatro Colón és un dels centres operístics amb una història més gloriosa, però fa anys que no passa per la seva millor i més esplendorosa vida, tot i així ha reunit per la Tosca d’aquesta temporada un cast internacional que suposava el retorn del tenor argentí Marcelo Álvarez al seu teatre després d’una llarga absència de 15 anys. Cal dir al respecte que hagués pogut triar una òpera amb més participació del tenor, no debades i a banda de comptar amb una de les àries emblemàtiques no tan sols per a tenor sinó que m’atreviria a dir que de la història de l’òpera, Tosca és una òpera de soprano i fins i tot baríton, però no pas de tenor i de ben segur els seus compatriotes argentins s’haguessin estimat més un retorn amb Manrico, Chénier o fins i tot Don José, tots ells rols que té actualment en repertori, ja que la part de Cavaradoosi és tan descaradament bella com breu.

No va ser un representació, sempre sota el meu punt de vista, memorable del capolavoro puccinià, per diversos motius, però sobretot perquè la direcció musical de Carlos Vieu no va tenir cap nervi, cap impuls dramàtic, cap tensió ni tan sols cap recreació narcisista de les belleses orquestrals que exhibeix la partitura. Al mestre Vieu li cau sovint el discurs narratiu ja que utilitza un tempo excessivament lent que priva de la fluïdesa i tensió que caracteritza aquesta òpera i tampoc aconsegueix de l’orquestra del Colón un resultat brillant, amb algunes pífies notables que emmascaren el prestigi del teatre argentí.

El cas de Eva Maria Westbroek (debut al Teatro Colón), soprano que sempre m’ha interessat molt, ja el dono quasi per perdut, sempre i quan abordi el repertori italià. Ella s’ha encaparrat en cantar-lo perquè ha manifestat que és el que més li agrada, però que s’adapta tan poc amb les seves característiques vocals. La veu és plena i ampla, d’un color que en a mi em sembla bellíssim i un vibrato, que no s’ha de confondre amb oscil·lació, molt característic i que en a mi no em molesta tant com a molts i que ella utilitza per reforçar la notable  intensitat dramàtica, a vegades massa exagerada, però teatralment molt eficaç. Té un centre envejable, exuberant diria jo i un registre greu que davant les greus limitacions en el registre agut no m’estranyaria que desemboques en un futur no gaire llunyà en un canvi de registre cap als rols de mezzosoprano, sense ser-ho és clar, però com a recurs seguit per a moltes sopranos en el seu declivi vocal o sopranos  que s’han malbaratat abans d’hora cantant repertoris inadequats a les seves característiques vocals.  I és que la soprano holandesa amb una veu tan ample, no ha tingut cap mena de cura en preservar entre cotons el seu registre més problemàtic, assumint rols del repertori italià verista i del Verdi més madur que han anat llimant de mica en mica les notes altes que a hores d’ara pràcticament s’han tornat o descaradament desafinades i calades o feridores i cridaneres. És veritablement una llàstima perquè fa coses d’interès, amb detalls de gust i algun piano i mitja veu d’efecte i categoria, però és fa difícil gaudir-la en plenitud perquè saps que més enllà del La, la veu és com un permanent esgarip i en una òpera propensa als esgarips, el resultat pot ser esfereïdor fins i tot quan no toca. Escoltada al teatre i en una sala tan gran com la del Teatro Colón, possiblement és gaudís molt més que no pas per ràdio, per vàries raons: A banda de l’embolcall escènic que sempre distreu i vesteix el cant, les veus grans com la seva no acaben d’encabir del tot en l’encotillament microfònic, necessiten de l’amplitud de la sala per tal de que el doll sonor s’expandeixi amb generositat i d’aquesta manera dissimular l’afinació aproximada de certes notes o fins i tot els crits (la temible “Lama” del tercer acte) poden esdevenir, si parlem de Tosca, efectius, però a la ràdio no.

La Tosca de Westbroek s’emmiralla en la tradició tebaldiana de les veus líriques spinto i si no fos perquè ella ara hi arriba massa tard, de ben segur amb un registre agut més sa  i no tan aproximat, la seva Tosca seria molt considerable, però només cal escoltar i patir el seu tercer acte com per aconsellar-li fervorosament que es dediqui a altres rols, perquè amb aquest registre lluny veig impossible aquella Isolde somiada.

El Cavaradossi de Marcelo Álvarez és millor que altres rols que el tenor argentí assumeix, ja que ell continua sent un tenor líric i Cavaradossi necessita per brillar, sobretot d’un tenor líric amb cos, com ell. Ara bé, el tenor argentí no és precisament un cantant creatiu i refinat. Més aviat és genèric i una mica artificiós, sempre cercant agradar al públic des de l’efecte i no des de la interpretació més interior i sincera. L’exemple més evident és el seu “E lucevan le stelle” fet a trossos, a frases, no en un discurs homogeni i continuo de progressió emotiva. El final de cara a la galeria amb efectes ploraner el trobo impropi d’un cantant del primer nivell com és ell.

Carlos Álvarez repeteix el seu magnífic i aristocràtic Scarpia que ja va ser motiu d’un apunt arran del seu Scarpia a Tori. El seu Scarpia està curosament cantat i cantat de manera admirable, donant la intenció precisa a cada frase i això en un rol sovint recitat, és molt valuós. De tots tres per a mi és el millor i si no fos que com tots ha de patir la incomprensible i inconsistent lentitud orquestral amb la que Vieu es carrega de dalt a baix tota la tensió que envolta el personatge de Scarpia.

La resta compleixen discretament

I res millor per valorar una Tosca que el segon acte

Giacomo Puccini
TOSCA

Eva María Westbroek (Tosca)
Marcelo Álvarez (Mario Cavaradossi)
Carlos Álvarez (Barón Scarpia)
Mario De Salvo (Angelotti)
Luis Gaeta (Sacristán)
Sergio Spina (Spoletta)
Fernando Grassi (Sciarrone)
Carlos Esquivel (Carcelero)ç
Julieta Unrein (Pastor)

Orquesta del Teattro Colón
Coro Estable del Teatro Colón (Director César Bustamante)
Coro de niños del Teatro Colón (Director Miguel Fabián Martínez)
Director Carlos Vieu

Teatro Colón de Buenos Aires 20 d’agost de 2016

No sempre puc portar aquí el que m’agradaria però m’ha semblat que aquesta representació podia interessar en primer lloc als seguidors de Carlos Álvarez, també als de Westbroek i Marcelo Álvarez, tot i que la suma de tots ells no acabi fent una Tosca del tot satisfactòria per tot el que us he explicat una més amunt.

12 comments

    • Hola Daniel
      Seguramente en Francesca hubiera gustado más porqué es una ópera sin tantos referentes y menos conocida que Tosca, pero aún así si no cuida su registro agudo pronto no la podremos escuchar en ningún repertorio, al menos haciendo de soprano.
      Gracios por seguir el blog desde tan lejos y dejarnos tu opinión

      M'agrada

    • I la seva Lady Macbeth a Mtsensk, i la seva Casandra i la Didon, la Chrysotemis …
      Però si parlem de Manon, Gioconda, Tosca, Desdemona, Maddalena…per a mi ja no és el mateix malgrat tenir aquell toc que inevitablement m’agrada tot i veure que el camí no és precisament aquest.

      M'agrada

  1. GLORIA ABRAS POU

    Aquesta senyora és, com tu dius, molt bona però no té la veu idònia per cantar òpera italiana. El Mario de l’Álvarez no crec que m’hagués agradat -és un tenor que no em fa mai feliç- però l’Scarpia de l’Álvarez baríton ja és tota una altra cosa.
    Estupenda crònica, Joaquim!

    M'agrada

  2. Hola, cómo les va? Concurrí a la función del 28 de agosto en el Colón, y lamentablemente ni Carlos Alvarez (a quien escuché un pletórico Jago hace unos años junto a Cura en el rol protagónico de Otello) ni Eva Westbroek cantaron ya que ambos estaban con sendos resfriados, actuando en su respesctivos roles Fabián Veloz y Eiko Senda cumpliendo muy bien, especialmente Veloz en el difícil rol de Scarpia.

    En esta función que les digo, no comparto para nada la opinión del autor de esta nota, ya que la dirección de Vieu fué muy buena, sin correr pero para nada pesada o lenta y con una orquesta que supo responder muy bien (no pasa demasiado seguido, hubo mucho recambio en el foso y se nota).

    En cuanto a Marcelo, la verdad es que fué excelente su fraseo, manejo de medias voces y demás recursos técnicos, no vociferando ni cayendo en vulgaridades y una voz que corre brillante escuchándose perfecta en toda la sala (cosa que a otros tenores de renombre -Jonas Kauffmann en esta misma temporada por ejemplo- les costó mucho). Está en plena forma y se agradece que se presente en tal estado, ya que muchas veces ocurre que cuando vienen cantantes internacionales (más allá que aquí sea local pero es sabido que el Colón no es precisamente generoso a la hora de las críticas) a estas latitudes generalmente no se encuentran en su pico vocal sino más bien lo contrario.

    En cuanto al resto del elenco comprimario estuvieron muy bien, especialmente el veterano barítono Luis Gaeta como el sacristán.

    Por cierto, hay varios videos en youtube sobre esta fecha, pueden buscarlos.

    Saludos a todos!

    M'agrada

    • Hola Gabriel Ignacio, bienvenido a IFL y muchas gracias por comentar.
      Yo no sé cómo sería la dirección del día que usted asistió, pero si fue igual a la de la transmisión radiofónica, no estoy para nada de acuerdo con Usted y a ella culpo de gran parte del tedio que me ha producido esta audición en una ópera que es toda ella tensión dramática. En la transmisión se aprecian desajustes y la orquesta de Colón incluso le diría que deja bastante que desear con sonidos feos y caídas de tensión preocupantes.
      En cuanto a Marcelo Álvarez hace muchos años que digo lo mismo, una voz preciosa no es suficiente en la ópera. Él escogió un repertorio que seguramente no era el más idóneo, cuando el repertorio belcantista que tan bien hacía ya no le satisfacía, y la verdad es que como tenor verdiano o versita , para mi gusto no termina de encontrar el tono justo. Canta correctamente pero no me arrebata. Su Cavaradossi tiene detalles pero no es una composición dramática de tensión creciente.
      Comprendo que en el Colón tuvieran ganas de Marcelo Álvarez después de tanto tiempo de ausencia, pero Ustedes han escuchado a todos los grandes Cavaradossi y creo que no hay comparación posible.
      Buscaré los vídeos y muchas gracias por comentar y discrepar.
      Vuelva cuando quiera, será bien recibido.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: