IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE MARC BUSQUET


Continuem amb el qüestionari que ens permet conèixer una mica millor la personalitat operística dels assidus al blog, quelcom que sempre és bo perquè a vegades ens tanquem tant en el nostre món particular que oblidem que les preferències dels altres també compten i moltes vegades ens ajudaran a descobrir artistes i òperes que per a molts poden ser una novetat.

Avui és el torn de Marc Busquet, un infernemlandaire jove, quelcom que sempre és una injecció d’optimisme i esperança, tot i que pel que fa a les preferències als cantants, mira més cap al passat que al present i futur, quelcom que segurament quan es pugui fer una estadística de tots els qüestionaris rebuts ens permetrà fer un interessant anàlisi, ara encara és aviat.

Aquest és el seu qüestionari:

  1. La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser?  l’any 2007.
  2. A quin teatre? Al Liceu.
  3. Quina òpera vas veure? Aida
  4. Els teus pares anaven o van a l’òpera? Sí, el meu pare, hi vaig amb ell.
  5. Quin compositor operístic t’estimes més? Tot i que m’agraden molts potser el predilecte és Puccini.
  6. Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? El cant i després l’escenografia
  7. Quin és el teu tenor predilecte? Plácido Domingo, sense cap dubte.
  8. Quina és la teva soprano predilecta? Maria Callas.
  9. Quin és ell teu baríton predilecte? Sherrill Milnes.
  10. Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Dolora Zajick
  11. Quin és el teu baix predilecte? Samuel Ramey
  12. Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? Metropolitan de Nova York
  13. Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Seria bastant difícil viure en una ciutat sense un teatre d’òpera a prop.
  14. Quina és la teva òpera predilecte? La fanciulla del West
  15. Quina òpera detestes? Cap
  16. Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 8
  17. A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Nova York
  18. Quin és el llibretista operístic preferit? Luigi Illica
  19. Quin és el teu heroi de ficció operística? Siegfried
  20. Quina és la teva heroïna de ficció operística? Tosca
  21. La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Il tabarro amb Domingo, Price, Milnes i Leinsdorf de l’any 1971.
  22. El director d’orquestra operístic preferit? James Levine
  23. El director d’escena preferit? Actualment David McVicar.
  24. La representació operística que t’hagués agradat assistir? Luisa Miller al Met l’any 1979 amb Domingo, Scotto, Milnes i Levine.
  25. L’òpera barroca que més t’agrada? La veritat és que no m’agrada massa l’òpera barroca.
  26. L’òpera clàssica que més t’agrada? Il barbiere di Siviglia
  27. L’òpera romàtica que més t’agrada? La Bohème
  28. L’òpera del segle XX que més t’agrada? La Fanciulla del West
  29. L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Cap
  30. Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Baríton

Gràcies Marc!, deixo per  a tots els infernemlandaires l’òpera que més t’agrada

La setmana vinent coneixerem el qüestionari de Jan

28 comments

  1. OLYMPIA

    És un interessant començament. Jo vaig passar, quan m’iniciava, una mena de febre pucciniana que ja m’ha baixat molt tot i que l’italià a escrit àries precioses que no podré oblidar mentre tingui memòria.
    No a Plácido Doming0, un cantant superdotat amb una veu que em desagrada.
    Salutacions a tots!

    M'agrada

  2. nachoferrer

    És curiós que les “joventuts musicals” actuals, tirem sempre a preferir cantants antics o, la majoria, del segle XX. També és veritat que en aquest segle és on s’han fet les millors gravacions d’òpera de la història i que per tant, marquen un punt de referència que es vulgui o no, sempre s’agafa. Potser els joves agafem aquests cantant com a referència ja que, en la meva humil opinió, són molt millors que els actuals. Ho fem per tenir un referent en el món de la lírica, és a dir; la persona que es comença a aficionar i desenvolupa una (en el meu cas) gran afició a l’òpera, necessita una referència per poder jutjar als cantants actuals. Potser d’aquí a uns anys, quan haguem madurat i haguem vist moltes funcions d’òperes, ens començarem a fixar en els cantants actuals. Això no vol dir que no ens fixem en els cantants actuals o de la nova fornada! Marc, coneixes la Sara Blanch? Sóc súper fan!!!

    http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/histories-de-lopera/descobrim-la-veu-de-la-soprano-sara-blanch/audio/915054/

    M'agrada

    • Marc

      Completament d’acord amb el que dius Nacho! El que passa és que, en la meva opinió, els cantants del passat són millors en general que els del present. Això no vol dir que no em fixi en els cantants del present i que tingui les meves preferencies.
      Ja coneixia la Sara Blanch i segur que en sentirem a parlar molt.
      Gràcies pel comentari.

      Liked by 1 person

    • No estic molt segur d’això, però és normal que amb la quantitat de material del passat que tenim a disposició les comparatives siguin en molts casos, sagnants, si més no per la gran competència amb la que han de fer front els cantants actuals.

      M'agrada

    • Rai

      Crec que, des de la meva poc formada opinió, la principal diferència entre els cantants actuals i del passat és estilística. De la mateixa manera que quan sents grabacions de Hipòlit Lazaro, Carusso… sonen molt diferents a les de Placido, per exemple… Canvien els estils de direcció, de cant… penso que és el curs natural de qualsevol tipus de música i que tot i ser molt important aprendre dels mestres del passat, un cantant (o músic en general) el que ha de fer es buscar la seva pròpia veu ja que és el que fa que, amb el temps, acabi esdevenint un referent.

      M'agrada

      • nachoferrer

        Igualment, deixant a banda l’estil dels cantants, hi han hagut èpoques i èpoques en la música; és a dir: Si s’escolten les gravacions de la María Barrientos o de la María Galvany ,es nota molt que (deixant de banda que l’orquestra sona com una gramola) el director no s’imposa en la gravació. Depèn totalment de la diva.

        Versió molt curiosa de l’Ària de la Reina de la Nit per Maria Galvany

        És veritat que l’estil del cant i la manera de fer gravacions ha variat moltíssim des de aquelles èpoques; però igualment d’aquella manera o l’altre, els cantants fan el què volen. Tot i que ara es respecta molt més la música que abans.

        Liked by 1 person

  3. Eduardo

    Marc muy interesante tu cuestionario, te felicito por tu buen gusto y ser claro respecto a ellos. No me han sorprendido los cantantes has elegido, tanto como lo ha hecho tu opera favorita, La Fanciulla, no es de los títulos que los puccianos más ortodoxos tengan en cuenta. Te dejo un regalo, de las dos únicas veces que he visto esta ópera en vivo, espero lo disfrutes.

    M'agrada

    • Marc

      Gracias Eduardo y gracias por el vídeo. Lo voy a escuchar en cuanto tenga tiempo. Dejo el vídeo de mi grabación favorita de esta ópera con Daniels, Domingo y Milnes, todos ellos en su plenitud.

      M'agrada

    • colbran

      Aunque mi ópera favorita de Puccini es “Tosca”, “La fanciulla del West” es otra de mis preferidas, junto a “Turandot”.

      Veo unas cuantas coincidencias con mis respuestas y sobre todo me entusiasma que un joven aficionado sienta una cierta predilección por “Il barbiere di Siviglia”. como ópera clásica; para mí es la perfeccióm hecha música.

      Muy interesantes tus respuestas y muy propias de alguien que se ha introducido en el mundo de la Opera con toda intensidad. Yo también siento un gran respeto por los cantantes de generaciones anteriores que cantaban con todo el corazón a través de la voz. Hoy, salvo honrosísimas y varias excepciones, se canta más persiguiendo la “perfección” con el cerebro a través de la voz, dejando el calor y el corazón a un segundo plano; por esta razón muchas funciones resultan frías, a lo que ayudan indudablemente las peculiares puestas en escena, a las que los “genios” actuales de la dirección aportan sus neuras, traumas y “fantasías” de todo tipo.

      Enhorabuena por tu entusiasmo (ese “Tabarro” y esa “Fanciulla” son sensacionales) y tu buen gusto.

      M'agrada

  4. Marc

    Moltes gràcies per l’apunt Joaquim! Només dir que no és que no em fixi en els cantants actuals sino que crec que no arriben a l’alçada dels referents del passat.
    M’agradaria deixar un video:

    Gràcies un cop més.

    M'agrada

  5. Hola Marc, enhorabona pel teu questionari, tens uns gustos força interessants.

    Pel que fa a les preferencies dels cantants de les “joventuts musicals” ,per donar una mica de contrapunt, us diré que els meus preferits son actuals , no vol dir que pensi que son millors que els d´abans, però es qüestió de que per a mi, (que no fa gaires anys que m´he iniciat de ple amb l´òpera) son les meves referencies, ja que els que he pogut gaudir més en directe o en gravacions i son els protagonistes de les representacions de la actualitat (que son les que ens “toca” viure), a més de poder-los seguir en premsa, xarxes socials, etc.

    Dit això, és inevitable i necessari mirar cap el passat i comparar-los amb els d´abans i coincideixo que segurament abans en general es cantava més amb el cor, sense importar tant altres coses, amb les excepcions que cadascú considerem o no.

    Per a mi els grans del passat son imprescindibles per gaudir i estimar l´òpera, sense escoltar-los a ells de més jove, segur que avui no tindria aquesta meravellosa afició. I per descomptat, el continuar escoltar-los esdevé un gaudi incomparable.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: