IN FERNEM LAND

ROH 2016/2017: COSÌ FAN TUTTE (Winters-Brower-Puértolas-Behle-Arduini-Kränzle;Gloger-Bychkov)


Per què Semyon Bychkov decideix amb uns temps letàrgics en les àries trencar tot l’impuls dramàtic d’aquesta òpera és un misteri difícil de resoldre. Ni he estat capaç, ni he trobat que ajudi gens, ni als cantants, que òbviament han de fer un sobre esforç innecessari, perillós i estèril per acabar les seves àries, amb més paranys dels que ja els va posar Mozart, per culpa d’uns tempi escandalosament lents.

El so orquestral és preciós i l’encanteri sonor a estones bellíssim, però si el preu que s’ha de pagar per aconseguir-ho és la manca de ritme teatral i en molts moments l’avorriment, aleshores no em queda més remei que dir que Semyon Bychkov erra estrepitosament, i aquest és el primer i greu error de la nova producció de Così fan tutte que s’ha estrenat a la ROH i   que el dia 17 d’octubre es va transmetre als cinemes.

Segon Mozart en dos dies i malauradament un altre desencís malgrat que a la ROH els cantants em semblen molt més interessants que els del Don Giovanni del MET, tot i que en algun cas ni amb el tempo més lleuger salvarien amb excel·lència “el scoglio” ja que les veus són massa limitades per les exigències del rol,  sobretot la Fiordiligi de la part altra part excel·lent Corinne Winters, insuficient en els temibles greus de la part o incapaç de fer-los audibles i corporis amb l’absurda exigència de les lentituds de Bychkov.

Delicioses les participacions femenines de Corinne Winters, Angela Brower i Sabina Puértolas (gloriosa Despina), tot i les mancances esmentades de Winters.  Pel que fa als homes el nivell es manté amb un preciosista Ferrando de Daniel Behle, amb una “aura amorosa” pràcticament xiuxiuejada a cau d’orella de gran efecte però en contra de tota lògica escènica. Magnífic també el Guglielmo de Alessio Arduini (com a Silvio dels Pagliacci de Salzburg ja li feien treure la camissa i a Gloger segurament el va impactar perquè també decideix que ens ha d’ensenyar el pitram) Mentre que el Don Alfonso de Johannes Martin Kränzle és  degudament manipulador, savi i cínic, a banda d’un empresari teatral (coses del guió).

El problema no és pas vocal, i si aquest Così no resulta és per les dues direccions, que semblen anar en contra de la partitura i del llibret. Una vegada més un pecat i una greu relliscada del director escènic, en aquesta ocasió Jan Philipp Gloger que decideix que el que ens volien dir Da Ponte i Mozart és molt menys important que el que ens vol dir ell i encara que ho desvirtuï tot, tant li fa. No hi ha engany, joc pervers o juguesca possible, elles saben que els albanesos són els seus promesos intercanviats i juguen a un intercanvi de parelles impossible de justificar amb tot el que passa en escena i el llibret, i això ja em perdonarà Gloger, però és un altre llibret, una altra història i una altra òpera.

Hi ha idees, és clar, i algunes bones, l’òpera s’inicia amb un gag (que no explicaré) brillant i que fa pensar en una producció molt més interessant del que acaba sent, però de mica en mica es va veient que aquest senyor ens vol explicar moltes més coses que les que té el llibret i l’embolic mental arriba a fer-se feixuc. El teatre a dins el teatre ens ha deixat idees i produccions memorables però lamentablement em sembla que aquesta producció no n’entrarà a formar part de les més reeixides.

Finalment no n’hi ha prou en treure quatre bombetes de la E de tutte per esdevenir Tutti, i d’aquesta manera netejar la misogínia d’un llibret políticament molt incorrecte, per tant millor deixar-ho en l’original, perquè el joc del canvi de parelles tal i com el proposa el llibret, sota un prisma actual esdevé pràcticament impossible d’empassar, fins i tot en la brillant solució que varem veure de Michieletto al Liceu, sota tots els punt de vista molt millor que aquesta estrenada a la ROH.

Wolfgang Amadeus Mozart
COSÌ FAN TUTTE
Llibret Lorenzo Da Ponte

Fiordiligi Corinne Winters
Dorabella Angela Brower
Ferrando Daniel Behle
Guglielmo Alessio Arduini
Don Alfonso Johannes Martin Kränzle
Despina Sabina Puértolas

Royal Opera Chorus (Director Peter Manning)
Orchestra of the Royal Opera House
Director musical: Semyon Bychkov

Director escènic: Jan Philipp Gloger
Escenografia: Ben Baur
Disseny de vestuari: Karin Jud
Disseny d ellums: Bernd Purkrabek
Dramatúrgia Katharina John

Royal Opera House Covent Garden. Londres 17 d’octubre de 2016

Imprescindible llegir l’article de Jean Philipp Gloger a The Guardian per intentar entendre el que vol aconseguir amb la seva posada en escena, que no vol dir ni de bon tros que ho hagi aconseguit en el meu cas:

https://www.theguardian.com/music/2016/sep/22/cosi-fan-tutte-school-for-lovers-mozart-royal-opera-house-jan-philipp-gloger.

Malgrat el desencís i en alguns moments el tedi, Mozart sempre guanya perquè atresora molta bellesa i aquí si que no hi ha cap discussió possible, ara bé estic segur que amb un altre director musical, fins i tot la rebuscada producció que tant m’ha exasperat, pot arribar a ser …no, no crec, no la salva ni el més mozartians dels directors. Quin nyap!

11 comments

  1. jaumeM

    No m’ha quedat del tot clar si escoltada paga la pena. No conec cap dels intèrprets, tret de la S Puértolas, que al Liceu sempre m’ha agradat.
    Això de xiuxiueja l’aura amorosa no me fa gaire el pes.

    M'agrada

  2. Leonor

    ¡Al menos, por Despina! “Viva Despina che sa servir, che sa servir, che sa…Servir!”
    ¡Gracias, Joaquim! ¡Adoro “Così”! ❤ Veamos, veamos…
    ¡Saludos, infernems! ¡Feliz semana!

    M'agrada

    • Sabina Puértolas está sencillamente deliciosa. El resto con otra dirección….aunque a Winters el rol la supera por los bajos 😉 Eb cuanto a la escena, mejor que juzgues por ti misma que siendo tan mozartiana y teniendo el Così en un altar espero que no te enfades con según que cosas.

      M'agrada

  3. Retroenllaç: ‘Cosí fan tutte’ reviews. September & October at Royal Opera House – Sabina Puértolas

  4. Pepa MG

    Sí paga la pena sentirla “y verla”. M´ha agradat molt. Tenia ganas de volver a ver a Daniel Behle (que tambien luce pitram!, no tan tupido como el otro). Me he leído diligentemente el articulo de The Guardian, y res. Es una obra que conozco y he oído varias veces, por tanto desde el “momento estación” ya dejé de seguir la puesta en escena y me centré en el canto. No me ha parecido lenta, ni tampoco he apreciado rupturas de ritmo. Claro que hay que tener en cuenta que la noche anterior había vuelto a ver el vídeo de ese Rapto en el Serrallo del Liceu, en versión corregida y aumentada. Genial como bien dices la escenificación de la obertura.

    M'agrada

    • Després de l’obertura que prometia tant, no se’n va anar a norris.
      El Rapte del Liceu a la TV és esplèndid, al teatre vaig perdre més de la meitat del gran treball teatral que hi ha en aquella representació no apte per a teatres de dimensions operístiques,

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: