IN FERNEM LAND

PREPARANT RIGOLETTO


Quan una òpera comença amb una maledicció, com és el cas de la famosa d’Alberich a  la Tetralogia, ja sabem que portarà cua i tot i que Verdi no triga tant a desenvolupar-la com ho fa Wagner, la del comte Monterone a Rigoletto és d’una intensitat i dramatisme esfereïdor, no debades aquest devia ser el títol de la primera de les tres òperes verdianes que conformen la Trilogia populare, “La maledizione”, al costat de Il Trovatore i La Traviata, és un retrat psicològic terrible del poder, l’odi, el dolor i òbviament l’amor.

Quan Verdi va rebre l’encàrrec de La Fenice per composar una nova òpera, mentre pensava si Kean de Dumas era un bon argument, va començar a rondar-li pel cap la possibilitat de musicar Le Roi s’amuse de Victor Hugo, una obra que a la seva estrena al Théâtre Français de París, el mes de novembre de 1832, va provocar una revolució. L’endemà va ser prohibida. El llibretista tenia que ser Francesco Maria Piave i ambdós, despres de l’obsesiva insistència de Verdi que veia en el personatge de Triboulet (Rigoletto a l’òpera) l’oportunitat de desenvolupar el que seria el seu primer gran rol protagònic baritonal després d’aquell inicial Nabucco (a Macbeth la protagonista és ella) i sense caop mena de dubte el que esdevindria després de la seva estrena un personatge cabdal i emblemàtic de la vocalitat verdiana per a la corda masculina intermèdia.

Verdi i Piave van treballar intensament en l’adaptació de l’obra de Hugo, però el governador militar de Venècia quan es va assabentar que la nova òpera que s’havia d’estrenar a la Fenice havia de ser sobre l’obra de Hugo ho va prohibir. Verdi i Piave sense gaire temps de reacció van estudiar presentar a La Fenice Stiffelio, amb la modificació de la darrera escena, però gràcies a influents amistats del compositor va aconseguir, no sense concessions estrenar l’òpera, això si, negociant aquests 5 punts:

Traslladar l’acció de la Cort de França a un ducat que tant podia ser de la amteixa França, Itàlia o Espanya. Finalment va ser Mantova, de tal manera que el Rei Francesc passava a ser el duc de la ciutat italiana, en un moment que ja no existia tal  ducat i per tant, la corrupció que Hugo mostra amb tota la cruesa no deixava de ser un reflex d’una època més pretèrita i per tant un “exotisme”.

  • Mantenir els personatges del drama d’Hugo, pero canviat els seus noms
  • Ometre l’escena amb la que el Rei té la clau de la cambra on Bianca s’amaga (l’escena seria a l’inici del segon acte)
  • Que el duc fos atret a la taverna per l’engany de Maguelonne (a l’òpera Maddalena)
  • Que Verdi era l’únic en poder per decidir si incloure o no l’escena en la que Triboulet descobreix el cos de la seva filla dins del sac
  • I que com a resultat d’aquests canvis, l’estrena de l’òpera s’havia de posposar a finals del mes de febrer o a l’inici del mes de març.

Els censors van acceptar la proposta i d’aquesta manera Francesc I va passar a ser el Duc de Mantua (sense nom), és clar que per l¡època de l’acció va passar a ser Vincenzo Gonzaga. Triboulet, el bufó de la cort va passar a ser Rigoletto, la filla Bianca va passar a ser Gilda, mentre que el sicari Saltabadil va ser el cavernós Sparafucile i la seva alleugerida germana Maguelone va esdevenir Maddalena. Pel que fa als cortesans també van ser modificats de família.

Una vegada superat els problemes de censura l’estrena prsentava dificultats en trobar els cantants més adients a unes personalitats i exigències notables. Per cantar el rol protagonista es comptava amb el baríton que va estrenar Macbeth, Felice Varesi. Per cantar el rol del Duca es va pensar en un tenor líric Raffaele Mirate, però per la paart de Gilda van tenir més problemes ja que Verdi volia que fos Teresa De Giuli, la soprano que li havia estrenat el rol de Lida a La battaglia di Legnano, per tant una dramàtica coloratura (Toscanini anys més tard en una de les seves excentricitats va dir que la Gilda ideal era Zinka Milanov), però la cantant no va voler i després de buscar altres opcions va acabar estrenant-lo Teresina Brambilla, germana de la famosa contralt rossiniana Marietta Brambilla. La contralt Annetta Casaloni va ser Maddalena i el baix profund Feliciano Ponz va cantar Sparafucile.

L’èxit de l’estrena va ser absolut, però la crítica no es va posar d’acord., ha estat el temps el que ha acabat atorgant a aquesta òpera la importància que té en l’evolució del teatre verdià i l’aprofundiment de la psicologia dels personatges, la seva relació i la humanitat que desprenen, sense convencionalisme i cartró pedra. Més enllà de l’època en la que es situí l’acció, ja sigui en el renaixement més florit o en el Chicago dels gàngsters tal i com va retratar Jonathan Miller en la seva genial proposta per a la ENO, la utilització del poder i la corrupció, és tan universal que traspassa convencionalismes.

Rigoletto és una òpera amb algunes particularitats: No hi ha cor femení, com succeïa en moltes obres mozartianes i rossinianes, potser en aquest cas per fer més evident que a la cort i després al ducat, els homes eren els únics en tenir alguna cosa a dir i les dones només eren objectes del desig, sense veu. El cor masculí, a banda de donar veu als membres de la cort també és utilitzat en un recurs magnífic durant el tercer acte, per donar més èmfasi dramàtic i/o misteriós durant la tempesta. Rigoletto també es caracteritza per  no tenir cap concertant conclusiu en els actes primer o segon, com era quasi norma en els esquemes inamovibles del teatre líric. Per altra banda Verdi recupera la banda interna, una formació que havia utilitzat a I Lombardi per última vegada, si bé de manera molt diferent, ja que la música de ball, desenfadada i vertiginosa ens vol mostrar la disbauxa de les festes ducals que aviat ens mostraran la cruesa del seu responsable, amb la primera ària del Duca, el famós “Questa o quella” tan políticament incorrecta pel que fa al tractament de les dones per part del duc cràpula.

Argument

L’acció transcorre a la ciutat de Màntua (Itàlia), durant el segle XVI.

Acte I

S’alça el teló i l’escena ens situa al palau del duc de Màntua mentre s’escolta una música festiva. El duc mostra el seu caràcter frívol i llibertí quan canta “Questa o quella”. Conversa amb Borsa sobre una noia desconeguda de la qual s’ha encapritxat. Marullo comunica als cortesans que el bufó Rigoletto oculta una amant. Rigoletto es mofa de diversos personatges les dones o germanes dels quals han estat cortejades pel duc. Un d’aquests personatges burlats és Monterone a qui el duc ordena arrestar. Monterone surt del saló maleint Rigoletto. És la famosa maledizione que portarà la perdició de Rigoletto.

Hi ha un canvi d’escena. Rigoletto torna a casa seva preocupat per la maledicció. Apareix el personatge de Sparafucile, un assassí professional que ofereix els seus serveis a Rigoletto. Aquest va expressant els seus sentiments i la seva condició de vida. Entra en a la casa i hi troba la seva filla Gilda (els cortesans creuen que és la seva amant). Viu amagada i resguardada pel seu pare. Els dos personatges mantenen una conversa i Rigoletto insisteix molt que Gilda no surti de casa amb l’excepció per anar a missa, sempre acompanyada de Giovanna, la criada.

El duc arriba a la casa i s’assabenta que Gilda és en realitat la filla de Rigoletto. Suborna a Giovanna i s’amaga. Gilda confessa a la criada que està enamorada d’un jove que ha vist a l’església, que no és altre que el duc. En aquest moment apareix i li declara el seu amor. Junts canten “E il sol dell’anima”. El duc enganya a Gilda dient-li que és un estudiant i que s’anomena Gualtier Maldé. Fora se senten les veus de Ceprano i Borda que planegen el rapte de la suposada amant de Rigoletto. El duc marxa. Quan Gilda es queda sola i canta el “Caro nome”, dedicat al suposat estudiant.

Els cortesans es burlen de Rigoletto i l’enganyen aconseguint entrar en el jardí i raptar a Gilda. Quan Rigoletto se n’adona és massa tard i comença a evidenciar l’eficàcia de la maledizione!

Distribució musical (edició Ricordi)

  • 1 Preludio
  • 2 Introduzione
    • Introduzione Della mia bella incognita borghese (Duca, Borsa) Scena I
    • Ballata Questa o quella per me pari sono (Duca) Scena I
    • Minuetto e Perigordino Partite?… Crudele! (Duca, Contessa, Rigoletto, Coro, Borsa) Scena II-III
    • Coro Gran nuova! Gran nuova! (Marullo, Duca, Rigoletto, Ceprano, Coro) Scena IV-V
    • Seguito dell’Introduzione Ch’io gli parli (Monterone, Duca, Rigoletto, Coro) Scena VI
    • Stretta dell’Introduzione Oh tu che la festa audace hai turbato (Tutti meno Rigoletto) Scena VI
  • 3 Duetto di Rigoletto e Sparafucile
    • Duetto Quel vecchio maledivami! (Rigoletto, Sparafucile) Scena VII
  • 4 Scena e Duetto di Rigoletto e Gilda
    • Scena Pari siamo!… io la lingua, egli ha il pugnale (Rigoletto) Scena VIII
    • Scena Figlia!… – Mio padre! (Rigoletto, Gilda) Scena IX
    • Duetto Deh, non parlare al misero (Rigoletto, Gilda) Scena IX
    • Tempo di mezzo Già da tre lune son qui venuta (Gilda, Rigoletto, Giovanna) Scena IX-X
    • Cabaletta Veglia, o donna, questo fiore (Rigoletto, Gilda, Giovanna, Duca) Scena X-XI
  • 5 Scena e Duetto di Gilda e Duca
    • Scena Giovanna, ho dei rimorsi… (Gilda, Giovanna, Duca) Scena XII
    • Duetto È il sol dell’anima, la vita è amore (Duca, Gilda) Scena XII
    • Tempo di mezzo Che m’ami, deh, ripetimi… (Duca, Gilda, Ceprano, Borsa, Giovanna) Scena XII
    • Cabaletta Addio… speranza ed anima (Gilda, Duca) Scena XII
  • 6 Aria di Gilda
    • Scena Gualtier Maldè!… (Gilda) Scena XII
    • Aria Caro nome che il mio cor (Gilda) Scena XII
    • Scena È là… – Miratela (Borsa, Ceprano, Coro) Scena XIV
  • 7 Finale I
    • Scena Riedo!… perché? (Rigoletto, Borsa, Ceprano, Marullo) Scena XV
    • Coro Zitti, zitti, muoviamo a vendetta (Coro) Scena XV
    • Stretta del Finale I Soccorso, padre mio! (Gilda, Rigoletto, Coro) XVScena

ActE II

L’escena ens torna a situar en el palau del duc. Aquest  està desesperat perquè ha tornat a casa de Rigoletto i no ha trobat Gilda. Canta Parmi vedar le lacrime. Entren els cortesans i conten que han raptat l’amant de Rigoletto. El duc s’adona que es tracta de Gilda i va a cercar-la. (aquí hi hauria d’haver la famosa escena de de la clau que els censors no volien). Entra en escena Rigoletto vestit de bufó, i molt angoixat en una escena de fort dramatisme reclama als cortesans la seva filla. És el famós “Cortigiani, vil razza”. Entra en escena Gilda que explica al seu desesperat pare el que li ha estat passant des de fa algun temps, és el colpidor “Tutte le feste al tempio”. Rigoletto planeja venjar-se del duc, mentre Gilda li demana que el perdoni. Rigoletto clama venjança “Si, vendetta”.

Distribució musical (edició Ricordi)

  • 8 Scena e Aria del Duca
    • Scena Ella mi fu rapita! (Duca) Scena I
    • Aria Parmi veder le lagrime (Duca) Scena I
    • Tempo di mezzo Duca, Duca! – Ebben? (Coro, Duca) Scena II
    • Coro Scorrendo uniti remota via (Coro) Scena II
    • Cabaletta Possente amor mi chiama (Duca, Coro) Scena II
  • 9 Scena e Aria di Rigoletto
    • Scena Povero Rigoletto! (Marullo, Ceprano, Rigoletto, Paggio, Borsa, Coro) Scena III-IV
    • Aria Cortigiani, vil razza dannata (Rigoletto) Scena IV
  • 10 Scena e Duetto di Rigoletto e Gilda
    • Scena Mio padre! – Dio! Mia Gilda! (Gilda, Rigoletto, Coro) Scena V-VI
    • Duetto Tutte le feste al tempio (Gilda, Rigoletto) Scena VI
    • Tempo di mezzo Compiuto pur quanto a fare mi resta (Rigoletto, Gilda, Usciere, Monterone) Scena VI-VII
    • Cabaletta Sì, vendetta, tremenda vendetta (Rigoletto, Gilda) Scena VIII

Atto III

L’escena té lloc en una posada o prostíbul  a les afores de M’antua. Alla es trobaran de manera fatídica tots els personatges de l’obra. Rigoletto vol demostrar a Gilda la veritable personalitat del seu estudiant. El duc entra en escena cantant la canzone,, que no ària “La donna è mobile” mentre flirteja amb Maddalena. Rigoletto planeja assassinar al duc amb l’ajuda del sicari Sparafucile i després demana a Gilda que se’n vagi a casa, disfressada d’home. La noia l’obeeix aparentment. Rigoletto exigeix a Sparafucile que un cop hagi matat al duc, el posi a dins d’un sac i el llenci al riu.

Es desencadena una tempesta (tradició rossiniana que en mans de Verdi pren unwes dimensions tràgiques) i el duc decideix passar la nit a la posada. Maddalena tracta de convèncer el seu germà que no assassini al duc sinó al bufó. Sparafucile s’escandalitza perquè no pot assassinar un client, però promet assassinar al primer home que truqui a la porta de la posada. Torna Gilda (desobeint les ordes del seu pare), amb la intenció de recuperar el seu estimat duc, però va vestida d’home i a Sparafucile li manca temps per assassinar-la i posar-la al sac.

Rigoletto una vegada s’ha acabat la terrible tempesta entra en escena i Sparafucile li lliura el sac. Quan es disposa a tirar-lo al riu sent la veu del duc des de l’interior de la posada, cantant La donna e mobile. Horroritzat, obra el sac i veu a Gilda que agonitzant encara te temps de demanar perdó al pare, mentre aquest lamenta la terrible maledizione de Monterone.

Distribució musical (edició Ricordi)

  • 11 Scena e Canzone del Duca
    • Scena E l’ami? – Sempre (Rigoletto, Gilda, Duca, Sparafucile) Scena I-II
    • Canzone La donna è mobile (Duca) Scena II
    • Recitativo È là il vostr’uomo… (Sparafucile, Rigoletto) Scena II
  • 12 Quartetto
    • Scena Un dì, se ben rammentomi (Duca, Maddalena, Rigoletto, Gilda) Scena III
    • Quartetto Bella figlia dell’amore (Duca, Maddalena, Rigoletto, Gilda) Scena III
    • Recitativo M’odi, ritorna a casa… (Rigoletto, Gilda) Scena III
  • 13 Scena, Terzetto, Tempesta
    • Scena Venti scudi hai tu detto? (Rigoletto, Sparafucile, Duca, Gilda, Maddalena) Scena IV-V-VI
    • Terzetto Somiglia un Apollo quel giovine… (Maddalena, Gilda, Sparafucile) Scena VI
    • Tempesta Scena VI
  • 14 Scena e Duetto finale
    • Scena Della vendetta alfin giunge l’istante! (Rigoletto, Sparafucile, Gilda) Scena VII-VIII-IX-X
    • Duetto V’ho ingannato… colpevole fui… (Gilda, Rigoletto) Scena X

Us deixaré uns quants dels millors i més reconeguts fragments musicals

Acte 1er

  • Preludio

Escoltem el tràgic preludi dirigit per Carlo Maria Giulini

  • Questa o quella per me pari sono (ballata del Duca)
  • Pari siamo (monologo di Rigoletto)

Escoltem el fragment en l’esclatant versió del baríton nord-americà Leonard Warren al’any 1950 al MET amb l’inntervenció cavernosa del Sparafucile de Norman Cordon sota la direcció de Cesare Sodero

Però també vull que escolteu a Carlos Álvarez a Viena

  • Veglia, o donna, questo fiore (duetto Rigoletto Gilda)

Escoltemlo el duet per Cornell MacNeil (Rigoletto) i Joan Sutherland (Gilda) amb l’Orchestra del Acccademia di Santa Cecilia, dirigida per Nino Sanzogno (Roma 1961)

  • È il sol dell’anima (duetto Duca Gilda)

Ara us proposo escoltar a Jussi Bjoerling (Duca), Hilde Güden (Gilda), amb la participació de Thelma Votipka com a Giovanna

  • Caro nome (aria di Gilda)

D’aquest fragment tan “castafioresc” us proposaré escoltar en primer lloc la versió sensacional de la Callas

Però també la versió preciosa de Montserrat Caballé amb un final sense artificis d’una bellíssima perfecció. 

I la sorprenent de Leontyne Price

I finalment Désirée Rancatore que ho cantarà al Liceu.

Acte 2on

  • Ella mi fu rapita!… Parmi veder le lagrime (recitativo ed aria del Duca)

Javier Camarena debutarà com a Duca al Liceu, però així va cantar l’ària l’any 2014 al Bellas Artes de Mèxic

Escoltem ara la versió del catedràtic Carlo Bergonzi al Liceu l’any 1971

I encara us proposo una tercera versió amb Alfredo Kraus a Parma l’any 1987

  • Cortigiani, vil razza dannata (invettiva di Rigoletto)

La primera versió que us proposo és la de Renato Bruson a Berlín l’any 1986

Ara us proposo la versió de Piero Cappuccilli l’any 1979 magistralment dirigit per Carlo Maria Giulini

  • Tutte le feste al tempio (aria di Gilda)

Escoltem la segona ària de Gilda en la insuperable versió de Maria Callas dirigida per Tullio Serafin.

Ara l’escoltem en una versió més genèrica per Andrea Rost però continuant l’escena amb el duo amb Rigoletto, en aquest cas Renato Bruson el final catàrtic amb la cabaletta del duo, que com està dirigit per Riccardo Muti no hi ha els sobreaguts afegits per la tradició més pinyolaire. Cal escoltar-ho

  • Piangi fanciulla…..Sì, vendetta, tremenda vendetta (duetto Rigoletto Gilda)

I a la cita no podia faltar Leo Nucci, aquesta vegada amb Luciana Serra a Parma l’any 1987 i allà el públic li demana el bis que no fan, ara sense demanar-li fa bisos i bisos del bis.

ACTE 3er

  • La donna è mobile (canzone del Duca)

Així la cantava Luciano Pavarotti 

Però és clar, cal escoltar la versió canònica d’Alfredo Kraus

  • Bella figlia dell’amore (quartetto: Duca, Maddalena, Rigoletto, Gilda)

Escoltem a Roberto Alagna, Marianna Pentcheva, Andrea Rost i Renato Bruson, a la Scala l’any 1994 dirigits per Riccardo Muti. Una versió senzillament meravellosa.

Però també m’agradaria que escoltéssiu la versió d’Enrico Caruso (Duca), Flora Perini (Maddalena), Amelita Galli-Curci (Gilda) i Giuseppe De Luca de l’any 1917, que certifica el perquè del mite de Caruso i constata que els sobreagut de la Gilda, afegit, és d’un mal gust exquisit.

I encara d’aquest fenomenal fragment us vull proposar que escolteu la versió de Jussi Björling, Martha Lipton, Bidu Sayão i Leonard Warren al MET de l’any 1945.

  • V’ho ingannato, colpevole fui (duetto Gilda Rigoletto)

Escoltem la versió de Piero Cappuccilli i Mariela Devia. El duc és Maurizio Frusoni i dirigeix Bruno Bartoletti

La vocalitat dels personatges del Rigoletto no estan subjectes al estereotip de l’òpera romàntica.

El tenor no és l’heroi perseguit per la injustícia o l’opressió, enamorat i sacrificat, ans al contrari estem davant d’un llibertí, antipàtic i odiós, un personatge que només tindrà una rèplica en el mesquí Pinkerton de la Butterfly. A banda de la gran ària que inicia el segon acte, que tampoc deixa capo dubte de la seva superficialitat, Verdi li reserva tres moments cabdals que el dibuixen i el massacren  (“Questa o quella”, “La donna è mobile” i  “Bella figlia dell’amore”)

Gilda és l’únic personatge pur, innocent i la víctima de l’amor mal entès del pare i el desig libidinós i aprofitat de l’amant. També en tres moments cabdals queda dibuixada la seva personalitat i la seva psicologia. “Caro nome”, “tutte le feste al tempio” i “V’ho ingannato, colpevole fui”

Rigoletto és una víctima del Duc i un executor del Duc. La seva deformitat externa no és pitjor que l’interna. No és un home honest però és un home que estima a la seva filla, tant que la destrueix en una protecció perversa. Rigoletto és un personatge solitari, un estigmatitzat, com després també ho serà la desitjada Violetta. Rigoletto és el personatge odiós que els cortesans utilitzen per fer-se mal i és víctima de la seva pròpia perversió en un doble joc moral que es reflecteix en un mirall que confon les imatges de Monterone i Rigoletto com els que maleeixen  i els maleïts. “Pari siamo”, ho diu ell mateix quan veu al repulsiu Sparafucile, La música que acompanya a aquest personatge és d’una varietat i riquesa extraordinària.

La confluència de tot aquest riquíssim teixit de personalitats i interessos la trobem en un quartet que es admirat per tothom, perquè en una aparent i intranscendent melodia Verdi és capaç de dibuixar quatre personalitats antagòniques de manera absolutament mestrívoles.

DISCOGRAFIA/VIDEOGRAFIA (en vermell les que em semblen més remerca

any Cast (Rigoletto, Gilda, Duca, Sparafucile, Maddalena) Director musical segell format  
1928 Luigi Piazza, Lina Pagliughi, Tino Folgar, Salvatore Baccaloni, Vera de Christoff Carlo Sabajno Pearl/Arkadia disc  
1930 Riccardo Stracciari, Mercedes Capsir, Dino Borgioli, Ernesto Dominici, Anna Masetti Lorenzo Malajoli Pearl/Arkadia disc  
1935 Lawrence Tibbett, Lily Pons, Frederick Jagel/Jan Kiepura, Virgilo Lazzari, Helene Oelheim Gennaro Papi Naxos disc  
1944 Heinrich Schlusnus, Erna Berger, Helge Roswaenge, Josef Greindl, Margarete Klose Robert Heger Preiser disc en alemany
1949 Andrei Ivanov, Irina Maslennikova, Ivan Kozlovski, Vladimir Gavriushov, Veronica Borishenko Samuel Samosud Myto disc en rus
1950 Leonard Warren, Erna Berger,Jan Peerce, Italo Tajo, Nan Merriman Renato Cellini RCA Victor disc  
1953 Giuseppe Taddei, Lina Pagliughi, Ferruccio Tagliavini, Giulio Neri, Irma Colasanti Angelo Questa FonitCetra disc  
1954 Aldo Protti, Hilde Güden, Mario Del Monaco, Cesare Siepi, Giulietta Simionato Alberto Erede Decca disc  
1955 Tito Gobbi, Maria Callas, Giuseppe Di Stefano, Nicola Zaccaria, Adriana Lazzarini Tullio Serafin EMI disc  
1960 Ettore Bastianini, Renata Scotto, Alfredo Kraus, Ivo Vinco, Fiorenza Cossotto Gianandrea Gavazzeni Dischi Ricordi disc  
1961 Cornell MacNeil, Joan Sutherland, Renato Cioni, Cesare Siepi, Stefania Malagù Nino Sanzogno Decca disc  
1963 Robert Merrill, Anna Moffo, Alfredo Kraus, Ezio Flagello, Rosalind Elias Georg Solti RCA Victor disc  
1963 Dietrich Fischer-Dieskau, Renata Scotto, Carlo Bergonzi, Ivo Vinco, Fiorenza Cossotto Rafael Kubelik Deutsche Grammophon disc  
1966 Kostas Paskalis, Renata Scotto, Luciano Pavarotti, Paolo Washington, Rosa Lagezza Carlo Maria Giulini Arkadia disc  
1967 Piero Cappuccilli, Margerita Rinaldi, Luciano Pavarotti, Paolo Washington, Adriana Lazzarini Mario Rossi Frequenz disc  
1967 Cornell MacNeil, Reri Grist, Nicolai Gedda, Agostino Ferrin, Anna di Stasio Francesco Molinari-Pradelli EMI disc  
1971 Sherrill Milnes, Joan Sutherland, Luciano Pavarotti, Martti Talvela, Huguette Tourangeau Richard Bonynge Decca disc  
1973 Louis Quilico, Patricia Wise, Josep Carreras, Richard T. Gill, Margaret Yauger Julius Rudel Gala disc  
1977 Cornell MacNeil, Ileana Cotrubas, Placido Domingo, Justino Díaz, Isola Jones James Levine Deutsche Grammophon vídeo  
1978 Sherrill Milnes, Beverly Sills, Alfredo Kraus, Samuel Ramey, Mignon Dunn Julius Rudel EMI disc  
1979 Piero Cappuccilli, Ileana Cotrubaș, Plácido Domingo, Nicolaj Ghiaurov, Elena Obraztsova Carlo Maria Giulini Deutsche Grammophon disc  
1982 John Rawnsley, Maria McLaughlin, Andrew Davis, John Tomlinson, Jean Rigby Mark Elder Thames Television vídeo i disc en anglès
1983 Ingvar Wixell, Edita Gruberová, Luciano Pavarotti, Ferruccio Furlanetto, Victoria Vergara Riccardo Chailly Decca video  
1984 Bernd Weikl, Lucia Popp, Jaume Aragall, Jan-Hendrik Rootering, Klara Tákács Lamberto Gardelli Akanta disc  
1984 Renato Bruson, Edita Gruberová, Neil Shicoff, Robert Lloyd, Brigitte Fassbänder Giuseppe Sinopoli Philips disc  
1987 Leo Nucci, Luciana Serra, Alfredo Kraus, Michele Pertusi, Ambra Vespasiani Angelo Campori Hardy Classics vídeo  
1988 Giorgio Zancanaro, Daniela Dessì, Vincenzo La Scola, Paata Burchuladze, Martha Senn Riccardo Muti EMI disc  
1989 Leo Nucci, June Anderson, Luciano Pavarotti, Nicolaj Ghiaurov, Shirley Verrett Riccardo Chailly Decca disc  
1991 Eduard Tumagian, Alida Ferrarini, Yordi Ramiro, Jozef Spacek, Jitka Saparová Alexander Rahbari Naxos disc  
1993 Alexandru Agache, Leontina Vaduva, Richard Leech, Samuel Ramey, Jennifer Larmore Carlo Rizzi Teldec disc  
1993 Vladimir Černov, Cheryl Studer, Luciano Pavarotti, Roberto Scandiuzzi, Denyce Graves James Levine Deutsche Grammophon disc  
1994 Renato Bruson, Andrea Rost, Roberto Alagna, Dimitri Kavrakos, Adriana Pentcheva Riccardo Muti Sony Classical vídeo  
2000 Paolo Gavanelli, Christine, Schäfer, Marcelo Álvarez, Eric Halfvarson, Graciela Araya Edward Downes Opus Arte disc  
2001 Leo Nucci, Inva Mula, Aquiles Machado, Mario Luperi, Sarah Maria Punga Marcello Viotti TDK vídeo  
2004 Carlos Álvarez, Inva Mula, Marcelo Álvarez, Julian Konstantinov, Nino Surguladze Jesús López Cobos TDK vídeo  
2005 Roberto Servile, Inva Mula, Marcelo Álvarez, Andrea Silvestrelli, Svetlan Serdar Kery Lynn Wilson Sony vídeo  
2006 Leo Nucci, Elena Mosuc, Piotr Beczala, László Polgár, Katharina Peetz Nello Santi Arthaus Musik vídeo  
2010 Željko Lučić, Diana Damrau, Juan Diego Flórez, Georg Zeppenfield, Christa Mayer Fabio Luisi Virgin Classics vídeo  
2013 Leo Nucci, Nino Machaidze, Francesco Demuro, Marco Spotti, Stefanie Irányi Massimo Zanetti Unitel Classica vídeo  
2013 Željko Lučić, Diana Damrau, Piotr Beczala, Ṡtefan Kocán, Oksana Volkova Michele Mariotti Deutsche Grammophon vídeo

EL RIGOLETTO DEL LICEU 2016/2017

Rigoletto es va `presentar per primera vegada al Liceu, en la que va suposar l’estrena a Barcelona el 3 de desembre de 1853, menys de dos anys després de l’estrena a La Fenice. Des d’aleshores fins a dimarts vinent, s’ha representat 362 vegades i en moltes d’aquestes ocasions els repartiments van ser excepcionals, el llistat de Jaume Tribó el podeu trobar prement l’enllaç:

Per aquesta edició del 2017 s’han previst dos repartiments, amb els debuts importants de Javier Camarena i Antonino Siragusa com a Duca, si bé la diferència entre ambdós tenors significa un greuge comparatiu sagnant depenent del Duca que acabis veient, i Àngel Òdena com a Rigoletto,¡.

Alternant-se amb l’excel·lent veu del baríton tarragoní hi haurà el magnífic Carlos Álvarez i en un única actuació, que jo m’estalviaré, Leo Nucci.

Pel que fa a les Gilda, avant match jo m’estimo més a Maria José Moreno que a Desirée  Rancatore, en altre temps una encisadora Olympia, però caldrà esperar.

Importants també són els noms que envolten als personatges principals, amb la Maddalena de l’estupenda Ketevan Kemoklidze i la sorprenent Ana Ibarra, no fa gaire prometedora soprano i ara ja mezzosoprano en rols de caràcter (mala senyal). mentre que el primer Sparafucile serà l’espectacular veu d’Ante Jerkunica i el més discret Enrico Iori.

La direcció anirà a càrrec de Riccardio Frizza qyue espero que amb verdi sigui tan solvent com amb el Rossini que li va servir de plataforma arreu del món.

De la producció escènica espero ben poc, potser serà la manera que m’acabi agradant una miqueta.

Tinc previst assistir a les representacions del dia 24 (primer repartiment) i la del 2 d’abril (segon repartiment)

Fitxa artística

DIRECTOR MUSICAL
Riccardo Frizza
DIRECTOR D’ESCENA
Monique Wagemakers
ASSISTÈNCIA A LA DIRECCIÓ D’ESCENA
Silke Meier i Albert Estany
ESCENOGRAFIA
Michael Levine
VESTUARI
Sandy Powell
ASSISTÈNCIA AL VESTUARI
Lorenzo Caprile
IL·LUMINADOR
Reinier Tweebeeke
IL·LUMINADOR REPOSITOR
Cor van den Brink
DRAMATÚRGIA
Klaus Bertisch
COPRODUCCIÓ
Gran Teatre del Liceu i Teatro Real
ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
DIRECTORA DEL COR
Conxita Garcia

Repartiment

Duc de Màntua Javier Camarena 21,24,26,29 de març i 1,3,6 d’abril
Antonino Siragusa 22,25,28,30 de març i 2,5 d’abril
Rigoletto Carlos Álvarez 21,24,26,29 de març i 1,3,6 d’abril
Àngel Òdena 22,28,30 de març i 2,5 d’abril
Leo Nucci 25 de març
Gilda Désirée Rancatore 21,24,26,29 de març i 1,3,6 d’abril
María José Moreno 22,25,28,30 de març i 2,5 d’abril
Sparafucile Ante Jerkunica 21,24,26,29 de març i 1,3,6 d’abril
Enrico Iori 22,25,28,30 de març i 2,5 d’abril
Maddalena Ketevan Kemoklidze 21,24,26,29 de març i 1,3,5,6 d’abril
Ana Ibarra 22,25,28,30 de març i 2 d’abril
Giovanna Gemma Coma-Alabert
Conte di Monterone Gianfranco Montresor
Marullo Toni Marsol
Matteo Borsa Josep Fadó
Conte di Ceprano Xavier Mendoza
Contessa di Ceprano Mercedes Gancedo
Un patge Yordanka León 21,22,24,25,26,28,29 de març
Mariel Fontes 30 de març i 1,2,3,5,6 d’abril

Si voleu saber-ho tot de les representacions del Liceu:

http://www.liceubarcelona.cat/ca/temporada-2016-2017/opera/rigoletto

I us proposo una versió íntegra, la del Teatro alla Scala dirigida per Muti l’any 1994, sense notes no escrites, per tant decebedora per a tots els amants de la tradició, però d’una força extraordinària. Dirigeix Muti i la producció és ultra conservadora.

57 comments

  1. Jaume T.

    Bona nit! He de dir que estic molt agraït a la censura que hi havia a Venècia el febrer de 1851. Tal com Francesco Maria Piave havia redactat el llibret, el protagonista d’aquesta òpera s’havia de dir Triboletto, italianització de Triboulet. Sortosament el previst Triboletto va acabat esdevenint Rigoletto. No vulgueu saber les bromes que jo hauria patit amb això del Triboletto.
    Atentament
    Jaume Tribó

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de marzo 2017 | Beckmesser

  3. Josep Garcia Devant

    Bon dia:
    Bon humor servit per el mestre Tribó per començar el dia. A vegades et penses que coneixes quelcom molt be i resulta que sempre aprens i descobreixes coses noves, gràcies per l’apunt Joaquim. Per cert trobo a faltar en la teva llista una versio discogràfica que tinc a casa i que li tinc molta estima. Jussi Björling, Roberta Peters, Robert Merrill, Cor i Orquestra de l’opera de Roma, Director Jonel Perlea, RCA Victrola.
    Molt bona primavera a tothom.

    M'agrada

    • Es van fer d’or amb les mancances de les botigues discogràfiques dels anys 70. Es trobaven coses que mai arribaven a Barcelona.
      Una època ja oblidada perquè les botigues de discs han mort, Suposo que a Andorra encara hi van els incondicionals del formatge, el sucre i els ingressos al comptes bancaris,

      M'agrada

  4. dandini

    Al Juny de 1995 al teatre Victòria el Liceu va reposar Rigoletto.En aquelles representacions va haver-hi una sorpresa molt agradable en el rol de Rigoletto.Es tractava del baríton australià Barry Anderson,un total desconegut per mí,que va aconseguir una gran i merescuda ovació després del “Cortigiani”.
    Es interessant sentir veus noves ,lliures de jerarquies preestablertes.
    Aquí el teniu.Onze anys més tard (2006) en un representació del Teatre nacional de Slovenia a la ciutat de Maribor.
    La veu segueix d’autèntic baríton i l’interpretació acurada.No és Corneil MacNeil pero sí un gran Rigoletto.

    Pari siamo 19.25
    Cortigiani 1.04
    Final 1.49

    M'agrada

  5. Pepa MG

    aleeeee! peazo post, food for thought que dirían los castizos. Voy a saborearlo como se merece. Es que IFL es un hogar, siempre puedes acudir aquí para oir y ver… en momentos de desfici nada como bucear por los post antiguos, donde incluso se puede ver a autor al otro lado de la barrera en el escenario del Liceu!

    M'agrada

  6. OLYMPIA

    Avui has publicat una tesi doctoral per consultar sempre que ens calgui saber més sobre Rigoletto. L’enhorabona. No trobo que la melodia del quartet sigui “aparentment intranscendent”. A mi em sembla de les més inspirades que va escriure Verdi i el concertant és canònic.
    Vull deixar dit que és una òpera que m’agrada de principi a final excepte el “Caro nome” per raons que molts ja s’imaginaran i perquè, a més a més, li trobo massa melismes. Arriba a ser carrinclona.

    M'agrada

    • No pas la versió de Callas resulta carrinclona, res del que feia, quan ho feia bé, deixa lloc a la carrincloneria.
      la bella figlia és un melodia fàcil que caracteritza la banalitat del DUca, la imponent importància és el tractament dramàtic que llueix Verdi, ja que al seu voltant i sota aquesta galanteria s’amaguen quatre mons magistralment dibuixats.

      M'agrada

  7. Alex

    Gran post con una ópera que a veces, ha resultado accidentada en el Liceu: recordar lo que le pasó al bueno de Gedda en la temporada 77/78, luego en el último Rigoletto del Nou Liceu con aquel desastre de Duca que cantó con tantos gallos y accidentes vocales aque tenor llamado creo Raúl Hernández.
    Para mi gusto y esto Colbran lo corroborará porque debió asistir a la función en la temporada 71/72, el fabuloso Rigoletto con dos cracks como MacNeil y Bergonzi.

    Luego decir en plan anecdótico que las únicas dos actuaciones en el Liceu por parte del legendario Enrico Caruso, fueron cantando el Duca , en 1904

    M'agrada

  8. Leonor

    Inmenso, como de costumbre, el post sobre “Rigoletto” y destinado a ir leyéndolo y escuchándolo poco a poco. Las versiones son antológicas y, desde luego, para enmarcar.
    ¡Suerte con ambos repartos! A la escucha estaré y, espero, ir el día 1 (vuelvo el siguiente).
    ¡Enhorabuena, Joaquim y gracias!
    Y una más de mi Duca favorito…

    M'agrada

  9. colbran

    Fantástico (extenuante labor) este preparatorio de las próximas representaciones de “Rigoletto” en el Liceu, ópera con raíces históricas auténticas, ya que Triboulet (Rigoletto) fue bufón de las cortes de Louis XIII y François I (Duque de Mantua), algunas de las frases contenidas en “La donna è mobile” proceden de escritos del libertino rey francés y aunque leí no sé dónde que la relación Triboulet- Blanche (Gilda)- François I .tenía base histórica no he podido constatarla, por lo que no puedo darla por cierta, lo que sí he encontrado es algo que realmente me ha llamado la atención y es que dado que Triboulet atacaba tanto a los monarcas y cortesanos François I -eterno rival político de Carlos I de España- lo condenó a muerte, pero como sentía simpatía por su bufón le dió a escoger la forma de morir y el bufón contestó “de muerte natural”, lo cual hizo reir al monarca, le perdonó la vida, pero le condenó a ser un apátrida, con todos los inconvenientes legales que ello comportaba. Triboulet vivió entre 1479 y 1536.

    De la fracasada obra teatral “Le roi s’amuse”, principalmente motivada por la censura -“vuestras madres se prostituyen con los lacayos y vosotros sóis unos bastardos”, esta frase se entendió qiue iba dirigida a la madre del rey Loui-Philippe 1º- y por un primer acto aburrido para los asistentes al estreno, se realizó un film en Italia en 1941 (“Il re si diverte”), dirigido por el italiano ( a pesar de su apellido) Mario Bonnard, pero no siguiendo al pie de la letra la obra teatral sino la adaptación para “Rigoletto”, con la particularidad de que los principales intérpretes conservaron los nombres de la ópera, con excepción del libertino que mantuvo el de Francesco 1º y Maddalena que pasó de ser Maguelonne a Margot. Así el grandísimo actor francés Michel Simon fue Rigoletto, la barcelonesa María Mercader (amante de Vittorio de Sica y muy posteriormente -1968- su esposa) fue Gilda, el famoso actor italiano Rossano Brazzi fue Francesco 1º, el vasco y famoso actor español de reparto Juan de Landa fue Sparafucile y la italiana Doris Duranti fue Margot (Maguelonne-Maddalena). El resto del reparto mantuvo los nombres originales del drama de Hugo. La banda sonora respetó la música de Verdi sin canto, pero se intercalaron diversos fragmentos de arias grabadas (pero no actuadas) por Ferruccio Tagliavini y Totti dal Monte: únicamente una se escucha completa: la inefable “La donna è mobile”. Esta película se distribuyó en Francia -y supongo que yambién en Italia- en video VHS, pero aún no ha sido comercializada en DVD/BluRay. Yo estoy esperando que eso ocurra, pues, aunque se estrenó en España como “El rey se divierte”, yo no llegué a verla porque era muy pequeño y nunca se ha pasado por nuestros canales de televisión y, francamente, siento verdadera curiosidad. Llegué a tener lo que llamábamos entonces “el prospecto” que era el programa que te daban en taquilla o comprabas en los “encantes” del Mercado de San Antonio de Barcelona, pero lo vendí hace muchos años, cuando me desprendí de dos maletas que contenían más de 25.000 programas de cine. Hoy aún conservo algunos:los dobles de la MGM que eran verdaderas obras de arte.

    Liked by 1 person

  10. colbran

    Acabo de recibir noticias relativas al ensayo general de ayer de “Rigoletto” con el segundo reparto que me han alarmado un poco. Cuatro asistentes me han informado que se aburrieron mucho. Confío que Frizza y sus dos elencos harán lo posible para que esto no se confirme en las funciones oficiales, ya que se trataba de un ensayo y no puede equipararse a una representación. Lo que no se podrá subsanar es el decorado, bueno para quien le guste y desacertado para quien discrepe. Esperemos que estos “nubarrones” se despejen en las funciones de pago, por el bien de todos. Yo como soy pesimista por naturaleza y “Rigoletto” lo tengo más visto que el TBO -y ya no digo escuchado- espero poco, a ver si encuentro algo. Como soy del Turno T me toca el segundo reparto y no estoy para repeticiones de una obra que me sé de memoria..

    M'agrada

    • alex

      Este es el problema Fede
      Al ser una obra RIGOLETTO que hemos escuchado tantas veces, como la parte musical y vocal no esté a un mínimo nivel cualitativo, nos podemos aburrir soberanamente
      .A mi la parte escénica no m preocupa, sí en cambio todo lo demás ( dudo que con el cast Camarena y Carlos Alvarez, nos aburramos ; con el segundo cast que me toca esta noche, ya no lo tengo tan claro )

      M'agrada

  11. JordiP

    Joaquim, incommensurable com sempre! Ja veurem si hauré pogut digerir tot el post abans d’anar-hi, el diumenge 26. Per cert que pel que he llegit no coincidirem, haurà d’esperar a que els astres ens siguin propicis.

    Tot i que, com apunta en Colbran, aquesta la tenim més vista que el TBO, no m’està malament repetir-la. Les obres mogudes per passions humanes profundes sempre m’atrauen. Jo tenia funció dissabte amb el segon repartiment, però vaig fer un canvi a diumenge amb el primer. A veure si hauré fet bé.

    M'agrada

  12. Bé, jo vaig ser al pre-assaig de dissabte amb el primer cast i a l’estrena d’ahir.

    Alguns temes els han polits bastant de dissabte a ahir. Sobretot temes d’entrades abans de temps (tant de la part artística com de la vocal, tant de cor com de rols principals), però em va donar la sensació que encara hi havia força errades, sobretot al llarg de les dues primeres escenes del primer acte. Frizza, que en teoria me’l van vendre com algú que s’adapta molt bé i potencia l’expressivitat vocal dels artistes, em va donar la sensació que no acabava d’aconseguir una compenetració adequada. Tampoc em va agradar, de la seva direcció, l’avorridíssim plantejament del “Figlia mio padre”, segurament un dels més lents que he tingut l’oportunitat d’escoltar…punt que arriba a l’extrem amb el “Caro nome”; també una versió contemplativa. Si com a mínim la Gilda estigués a l’altura… I mira, amb la coloratura encara, però quan toca tessitures una mica baixes…pf

    Parlant dels cantants, doncs, Camarena és un gran Duc. Ell mateix em contestava un tuit reconeixent que anirà madurant el personatge amb el temps i n’estic convençut que ho farà. Però tot i els detalls que encara pot polir ja crec que és un dels més solvents que hi ha ara mateix. Només el perd (pel que fa a la dramatúrgia) aquesta cara de bon nen amb regust de Paquirrín que té. Però a part d’això, que no podra canviar mai, cap problema més.

    Carlos Álvarez fa un gran paper. No és tan pla com a la gravació que ens va proposar en Joaquim i crec que representa a la perfecció les actituds i motivacions del personatge. Em va donar la sensació (puc equivocar-me) que quedava una mica eclipsat per l’orquestra a tota la segona meitat del segon acte, però tot i això, en tot moment sap donar el matís adequat a la veu, perquè s’emmiralli amb els sentiments que s’estan expressant.

    De Gilda ja n’he mig parlat més amunt. Molt insegura, en la tessitura baixa semblava que s’ofegués i canviava la tímbrica un munt… Quina gran decepció. No puc arribar entendre com va ser tan aplaudida. Per la coloratura? És el que més la salva.

    Monterone lamentable. “La voce mia cual truono”??? No. Més aviat la voce mia cual gatito. Veu primeta i sense la presència que se suposa que ha de tenir algú que maleeix i aterroritza!

    Saparafucile espectacular. Una mica al revés que Monterone. La veu que fa falta per al seu rol, execució impecable. Dels millors de la nit.

    Maddalena molt bé. Continuïtat tímbrica i res a recriminar-li.

    De la resta, tots més o menys bé, menys el patge que no em va agradar gens. Una frase i gairebé semblava que ni per ritme ni per afinació estava en sintonia. El cor, bé també.

    El vestuari em va semblar una passada. En el “questa o quella” fa molt de goig quan els cortesans van donant voltes a les seves faldilles tornassolades. Un efecte molt bonic. Interessant el simbolisme de quan el Rigoletto va amb jaqueta (oculta els sentiments) i sense jaqueta (amb els sentiments a flor de pell). Bàsic sí, però efectiu.

    L’escenografia (per molt que la pobra holandesa va ser bastant xiulada pel sector conservador) em sembla de les més encertades revisites que hem vist últimament. Els últims anys hem vist coses minimalistes que es farcien amb elements de distracció: això sí que és més punible. En aquesta, en canvi, es redueix al mínim essencial, d’acord, però tot i això no hi falta res d’essencial. I encara que el decorat sigui simple, la col·locació dels personatges en cada moment (aquest sparafucile que no entra al quadrilàter en cap moment, aquesta taverna enfonsada talment com l’infern, de la qual a més en surt fum… els membres del cor alçats com si fossin els elements climàtics que representen amb la veu…) Tot sembla ben meditat. Com a crítica…potser que no entenc perquè quan Gilda es disfressa d’home no va amb pantalons.

    Segur que em deixo alguna cosa, però en tot cas com que la torno a veure aquest diumenge i el diumenge vinent (ja amb el segon cast) suposo que en tornaré

    Liked by 1 person

    • Aquest comentari hagués estat millor comentant la representació que vaig veure ahir, i d’aquesta manera compartiríem opinions sobre la representació. Tot i així t’ho agraeixo malgrat que l’interès de la teva aportació hagués quedat millor allà, sobretot per els que estiguin interessats en comentar-la o anar-la a veure.
      Gràcies, compartim molts punts de vista.

      M'agrada

  13. alex

    Anoche me llevé una agradable sorpresa con la primera función del segundo cast o cast alternativo ( torn PA)
    Frizza me pareció más belcantista que verdiano, con algunos tiempos lentos pero siempre respetando y respirando con los cantantes
    Magnífica la Gilda de María José Moreno ( de lo cual no dudaba), para mmi gusto mejor Gilda y mejor cantante con más matices y variaciones que supongo, Rancatore
    Como voz, bien Odena aunque le falte a veces cierta fineza y le sobre cantar en forte, pero en línea generales voz muy homogénea y de auténtico barítono
    Sorpresa agradable del tenorino Siragusa, de fácil registro agudo y valiente en su canto. El instrumento que es pequeño, al menos es brillante y sabe proyectar su voz)
    Deficientes la Maddalena de Ana Ibarra y el Sparafucile de Iori
    A la Sra. Wagemakers habría que censuuurarla por poner en riesgo físico a los cantantes ( como por ej.hacer cantar el…caro nome… subida la Gilda en el quinto peldaño de una escalera estrecha )

    M'agrada

    • Et dic el mateix que en el comentari anterior. Aquest comentari tindria més sentit en els apunts que faci sobre les representacions que veuré, ja que també serveixen per atots aquells que hi vulguin anar, però aquí perd notorietat.
      Quan hagi vist aquest segon cast també en faré un apunt.
      Gràcies Alex

      M'agrada

  14. Moltes gràcies per aquesta magnifica i extensa preparació per la òpera, gràcies a la qual he conegut millor la òpera. Hi vaig aquesta tarda amb moltes ganes, ja us comentaré si compleix les expectatives. Felicitats pel post !!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: