IN FERNEM LAND

LA TEMPORADA DE LA SCALA 2017/2018: QUO VADIS?


 

Ahir vaig veure la temporada del Teatre alla Scala de Milà i el desencís i la perplexitat que m’han produït la immensa majoria de les propostes ha estat enorme.

Comencem per la inauguració, aquella cita que abans era el referent mundial i en conseqüència l’enveja del món operístic.

La Scala, com el Liceu, proposa per l’any vinent la reposició de Andrea Chénier d’Umberto Giordano. No diré pas que Jonas Kaufmann sigui el paradigma del poeta revolucionari,, sobretot després d’haver tingut la immensa sort d’haver vist el rol per Josep Carreras en el seu millor moment, però avui en dia a la Scala i per la inauguració, tenint a Anna Netrebko de Maddalen de Coigny, haaurien de tenir si o si al bavarés, perquè aquest era el tarannà del principal teatre d’Itàlia per a les seves fastuoses “prima”. En canvi el teatre proposa per  a un rol tan paradigmàtic i estel·lar a Yusif Eyvazov, el senyor de la senyora, i és clar, jo només puc pensar que s’han begut l’enteniment i que volen provocar que la nit del 7 de desembre, la prima, torni a despertar les ires del loggionisti aquells que anys enrere no tenien cap mirament en protestar a cantants avui considerats icònics i que aleshores ja eren tan grans com després se’ls ha reconegut, quelcom que mai es podrà dir d’aquest personatge singular que en els temps gloriosos de la Scala segurament no hagués passat el casting per fer el rol del “incredibile”.

ANDREA CHÉNIER
Umberto Giordano

Coro e Orchestra del Teatro alla Scala
Nuova produzione Teatro alla Scala

Direttore Riccardo Chailly
Regia Mario Martone
Scene Margherita Palli
Costumi Ursula Patzak
Luci Pasquale Mari

CAST

Andrea Chénier Yusif Eyvazov
Maddalena di Coigny Anna Netrebko
Carlo Gérard Luca Salsi
La mulatta Bersi Annalisa Stroppa
La Contessa di Coigny Mariana Pentcheva
Roucher Gabriele Sagona
Pietro Fléville Costantino Finucci
Fouquier Tinville Gianluca Breda
Mathieu Francesco Verna
Un incredibile Carlo Bosi
L’Abate Manuel Pierattelli
Schmidt Romano Dal Zovo

No recuperats del terratrèmol estètic que supera aquest Chénier, el teatre milanès proposa per primera vegada al seu escenari un Fledermaus entre meitat de gener a meitat de febrer. Dirigirà Zubin Mehta i la producció serà de Cornelius Obonya i Carolin Pienkos. En el cast ningú especialment estimulant, ans al contrari, veus tan oblidades con Eva Mei.

DIE FLEDERMAUS
Johann Strauss
Prima rappresentazione al Teatro alla Scala

Coro, Corpo di Ballo e Orchestra del Teatro alla Scala
Nuova produzione Teatro alla Scala

Direttore Zubin Mehta
Regia Cornelius Obonya e Carolin Pienkos
Co-regista Carolin Pienkos
Scene e costumi Heike Scheele
Coreografia Heinz Spoerli
Video Alex Scherpink

CAST

Eisenstein Peter Sonn
Rosalinde Eva Mei
Dr. Falke Markus Werba
Frank Michael Kraus
Adele Daniela Fally
Princesse Orlofskaya Elena Maximova
Alfred Giorgio Berrugi
Dr. Blind Kresimir Spicer
Frosch Nino Frassica

El primer Verdi de la temporada és Simon Boccanegra, un títol amb una història gloriosa al teatre milanès que en aquesta ocasió torna a comptar amb Leo Nucci de protagonista, per tant èxit garantit que no vol dir qualitat assegurada, però ja sabem que els mitòmans esdevenen sords i mantenen viva la flama d’un artista més enllà del que és raonable i per suposat acceptable. Stoyanova és l’única garantia d’un cast sota mínims.

SIMON BOCCANEGRA
Giuseppe Verdi
Coro e Orchestra del Teatro alla Scala
Produzione Teatro alla Scala e Staatsoper Unter den Linden, Berlin

Direttore Myung-Whun Chung
Regia Federico Tiezzi
Scene Pier Paolo Bisleri
Costumi Giovanna Buzzi
Luci Marco Filibeck
CAST

Simone Leo Nucci
Amelia Krassimira Stoyanova
Jacopo Fiesco Dmitri Belosselskiy
Gabriele Adorno Fabio Sartori
Paolo Albiani Dalibor Jenis
Pietro Ernesto Panariello

Tot seguit es presentarà per primera vegada la versió francesa de l’obra mestra de GluckOrphée et Eurydice, amb Juan Diego Flórez de protagonista, Dirigirà Michele Mariotti. D’entrada em sembla el més interessant fins el moment

ORPHÉE ET EURYDICE
Christoph Willibald Gluck

Prima rappresentazione al Teatro alla Scala nella versione francese

Hofesh Shechter Dance Company
Coro e Orchestra del Teatro alla Scala
Produzione Royal Opera House, Covent Garden, London

Direttore Michele Mariotti
Regia John Fulljames
Coreografia Hofesh Shechter
Scene e costumi Conor Murphy
Luci Lee Curran

CAST

Orphée Juan Diego Flórez
Eurydice Christiane Karg
L’Amour Fatma Said

Chailly després del Chénier de l’estrena es farà càrrec d’una nova producció de Davide Livermore (segur que després anirà a Les Arts) de l’òpera de Donizetti Don Pasquale, amb un cast una mica de pa sucat amb oli, que deia ma mare

DON PASQUALE
Gaetano Donizetti
Coro e Orchestra del Teatro alla Scala
Nuova produzione Teatro alla Scala

Direttore Riccardo Chailly
Regia Davide Livermore
Scene Davide Livermore e Giò Forma
Costumi Gianluca Falaschi
CAST

Don Pasquale Ambrogio Maestri
Norina Rosa Feola
Ernesto René Barbera
Malatesta Mattia Olivieri

Tot seguit pujarà a dalt de l’escenari un títol interesantíssim però amb un cast, una vegada més de segona, ja que per fer front a Francesca da Rimini de Zandonai cal com a mínim un tercet digne d’una Tosca i malgrat que Fabio Luisi davant de l’orquestra i David Pountney davant la nova producció del teatre són una garantia Maria Jose Siri, Roberto AronicaGabriele Viviani no m’estimulen gens com a tercet protagonista. Aquest cast en altres temps hagués estat l’alternatiu a preus populars, no el de l’estrena.

FRANCESCA DA RIMINI
Riccardo Zandonai
Coro e Orchestra del Teatro alla Scala
Nuova produzione Teatro alla Scala

Direttore Fabio Luisi
Regia David Pountney
Scene Leslie Travers
Costumi Marie-Jeanne Lecca
CAST

Francesca Maria José Siri
Paolo il bello Roberto Aronica
Giovanni lo sciancato Gabriele Viviani
Malatestino dall’Occhio Luciano Ganci

Durant el mes de maig i per celebrar el 95è aniversari de Franco Zeffirelli es reposarà el  seu peplum més valuós, Aida, amb un cast amb més noms però no per llençar coets. L’orquestra esta dirigida per Nello Santi, que després del desastre de La Traviata repeteix coma premi a tants anys d’oblit. Malgrat que diuen que l’espectacle té una durada aproximada de 3 hores 50 minuts amb els intervals inclosos, si segueix la tònica d’aquest any no crec que abans de les 6 hores hagin caigut la fatal pietra.

AIDA
Giuseppe Verdi
In occasione dei 95 anni di Franco Zeffirelli
Coro, Corpo di Ballo e Orchestra del Teatro alla Scala
Produzione Teatro alla Scala

Direttore Nello Santi
Regia Franco Zeffirelli

CAST

Aida Krassimira Stoyanova
Radames Fabio Sartori (8, 12, 15, 18 mag.) Marcelo Álvarez (27, 31 mag., 3 giu.)
Amneris Violeta Urmana
Amonasro George Gagnidze
Ramfis Vitalij Kowaljow
Il re Carlo Colombara
Sacerdotessa Célin Mellon

En aquesta sorprenent representació de títols o versions inèdites a la Scala, quelcom veritablement notori i arriscat que cal agrair, és presenta Fierrabras de Franz Schubert amb la direcció de Daniel Harding. Segurament les direccions musicals és el més destacable del conjunt de la temporada. Peter Stein és el responsable de la producció provinent del Festival de Salzburg i ja comentada a IFL. El cast correcte, interessant però no per perdre el món de vista.

FIERRABRAS
Franz Schubert
Prima rappresentazione al Teatro alla Scala

Coro e Orchestra del Teatro alla Scala
Produzione Salzburger Festspiele

Direttore Daniel Harding
Regia Peter Stein
Scene Ferdinand Wögerbauer
Costumista Anna Maria Heinreich
Luci Joachim Bart

CAST

Emma Anett Fritsch
Florinda Dorothea Röschmann
Maragond Marie-Claude Chappuis
Fierrabras Bernard Richter
König Karl Tomasz Konieczny
Roland Markus Werba
Eginhard Peter Sonn

Myung-Whun Chung  repetirà davant de l’orquestra després del Simon Boccanegra dirigint els mesos de juny i juliol l’òpera de Beethoven en una producció d ela casa signada per Deborah Warner i un cast sòlid però sense veritables lluminàries

FIDELIO
Ludwig van Beethoven
Coro e Orchestra del Teatro alla Scala
Produzione Teatro alla Scala

Direttore Myung-Whun Chung
Regia Deborah Warner
Scene e costumi Chloé Obolensky
Luci Jean Kalman
CAST

Florestanv Stuart Skelton
Leonore Simone Schneider
Marzelline Eva Liebau
Rocco Stephen Milling
Don Pizarro Luca Pisaroni
Don Fernando Martin Gantner
Iaquino Martin Piskorski

Entre finals de juny i primers de juliol s’estrenarà una nova producció de Il Pirata, l’opera de Bellini que si no compta amb un duo estel·lar pot ser un bunyol. Frizza dirigirà l’orquestra i pot garantir belcantisme, Loy dirigint teatralment ja no ho sé tant el que podrà garantir amb un argument tan poc estimulant, però malauradament els deliris de Yoncheva volent demostrar una vegada més que és una mena de tot terreny que pot assumir rols de dramàtica d’agilitat i belcantistes de dificultat extrema, ho espatllarà tot, és clar que Piero Pretti no sé si podrà assumir amb garanties el Gualtiero.

IL PIRATA
Vincenzo Bellini
Coro e Orchestra del Teatro alla Scala
Nuova Produzione del Teatro alla Scala

Direttore Riccardo Frizza
Regia Christof Loy
Scene Raimund Voigt
Costumi Ursula Renzenbrink
Luci Olaf Winter
CAST

Imogene
Sonya Yoncheva (29 giu.; 3, 6, 9, 12, 17 lug.)
da definire (14, 19 lug.)
Gualtiero Piero Pretti
Ernesto Nicola Alaimo

Després del parèntesi de l’agost, la temporada seguirà amb un títol molt interessant a càrrec de l’Acadèmia de la Scala, tant pel que fa a l’orquestra i Cor com als solistes. Carignani i Liliana Cavanini seran els responsables de:

ALÌ BABÀ E I 40 LADRI
Luigi Cherubini
Progetto Accademia

Coro e Orchestra dell’Accademia del Teatro alla Scala
Nuova Produzione del Teatro alla Scala

Direttore Paolo Carignani
Regia Liliana Cavani
Scene Leila Fteita

Solisti dell’Accademia di perfezionamento per Cantanti Lirici del Teatro alla Scala

A l’octubre retornarà Verdi amb Ernani i un altre cast miserablement esberlat. El en altre temps referent verdià ha perdut el nord. Mai un tenor com Meli o una soprano líric lleugera haguessin assumit els rols titulars d’una òpera per a unes vocalitats tan allunyades de les seves. Un crim operístic més. En canvi la part greu de la vocalitat sembla molt més adient. Per cert, no tenien un director més italianitzant?

ERNANI
Giuseppe Verdi
Coro e Orchestra del Teatro alla Scala
Nuova Produzione del Teatro alla Scala

Direttore Ádám Fischer
Regia Sven-Eric Bechtolf
Scene e costumi Julian Crouch

CAST

Ernani Francesco Meli
Elvira Ailyn Pérez
Don Carlo Simone Piazzola
Don Ruy Ildar Abdrazakov

L’unic títol mozartià serà el primerenc La Finta Giardiniera sota la batuta de Diego Fasolis i la producció de Glyndebourne deguda a Frederic Wake-Walker. Sóc incapaç de pronosticar res d’un cast farcit d’especialistes, però aquestes òperes primerenques de Mozart si no estan interpretades per veus i artistes de talent poden ser mortals de necessitat.

LA FINTA GIARDINIERA
Wolfgang Amadeus Mozart
Orchestra del Teatro alla Scala su strumenti storici
Produzione Festival di Glyndebourne

Direttore Diego Fasolis
Regia Frederic Wake-Walker
Scene e costumi Antony McDonald
Luci Lucy Carter
CAST

Don Anchise Kresimir Spicer
Sandrina Hanna-Elisabeth Müller
Arminda Anett Fritsch
Belfiore Bernard Richter
Ramiro Lucia Cirillo
Serpetta Giulia Semenzato
Nardo Mattia Olivieri

I tancarà la temporada durant el mes de novembre del 2018 Elektra de Strauss en la producció de Patrice Chéreau que varem gaudir tant aquesta temporada al Liceu, però amb un cast que només conserva a la caduca Waltraud Meier en el rol de Klytaemnestra. La direcció de Christoph von Dohnányi pot ser un altre estímul

ELEKTRA
Richard Strauss
Coro e Orchestra del Teatro alla Scala
Produzione Teatro alla Scala in coproduzione con Festival d’Aix en Provence; Metropolitan Opera, New York; Finnish National Opera, Helsinki; Staatsoper Under den Linden, Berlin; Gran Teatre del Liceu, Barcelona

 

Direttore Christoph von Dohnányi
Regia Patrice Chéreau
Scene Richard Peduzzi
Costumi Caroline De Vivaise

CAST

Elektra Ricarda Merbeth
Klytaemnestra Waltraud Meier
Chysothemis Regine Hangler
Orest Michael Volle
Aegisth Roberto Saccà

“Tutto sommato”, que diuen a Itàlia i traient alguna cosa d’aquí i una altra d’allà perquè s’apropen a allò que abans s’associava a la marca Scala, puc dir sense por a errar-la que és una temporada decebedora i amb unes participacions vocals en rols estel·lars que denoten que la direcció artística del teatre milanès, tan encertada en programar títols mai representats a la institució, ha perdut definitivament el rumb, el full de ruta, la brúixola i l’oremus.

Tota la informació detallada a:

36 comments

    • El problema no es que haga carrera a costa de la Netrebko, eso le paso,m les pasa y les pasará a muchos, lo que realmente indigna es que en una cita como la inauguración de la Scala, cante él el rol protagonista, eso es una provocación que los milaneses nunca deberían dejar sin contestar.

      M'agrada

  1. Retroenllaç: Noticias de junio 2017 | Beckmesser

  2. colbran

    Otro gran teatro que se hunde y ahoga en su pasada gloria.

    Claro que nuestro Liceu le va a la zaga con anuncios como éste sobre el “DON GIOVANNI” de este junio/julio: “una producciò high-tech de Kasper Holten, amb una escenografía amb plataformes i escales impossibles. La psique de Don Giovanni es reflecteix per mitjà d’efectes i projeccions i una excel.lent il.luminaciò”. Si por esas plataformas y escaleras imposibles han de circular, subir y bajar los artistas, supongo que el teatro tendrá preparadas ambulancias en las afueras del teatro por lo que pudiera pasar…Menos mal que se anuncia una excelente iluminación… Es demencial que ese sea el reclamo para asistir a la representación de la maravillosa ópera de Mozart, cuyo personaje y su “psique” ya están perfectamente definidos en el texto de Da Ponte y en la música del genial compositor. Otro error es situar a Carlos Alvarez por detrás de Mariusz Kwiecien en el párrafo anterior de propaganda, cuando el barítono malagueño le “da ciento y raya” al polaco aunque la razón fuera que la primera función la interprete éste (cosa que no sé). Comparando las voces no hay color y comparando la parte actoral tampoco, Carlos Alvarez es muy superior, más barítono y mejor cantante y con más curriculum en este rol..

    El departamento de prensa parece anunciar un “conciero” de rockeros de renombre, sólo falta añadir los miles de watios de la amplificacióm, cosa que afortunadamente no sucede -de momento…- en el Liceu.

    Puede que sea esta producción una maravilla, pero tal como está anunciada dan ganas de no asistir al teatro. Somos auténticos esclavos de las “genialidades” de los directores de escena y de los teatros que los contratan.

    En cuanto a los repartos de La Scala no hay ninguno que me atraiga, pero en cuanto a títulos hay bastantes, entre ellos el “Ali Baba” (ou les quarante voleurs) de Cherubini del cual conozco y creo que tengo una versión en italiano de 1963 con Alfredo Kraus y la maravillosaTeresa Stich-Randall.

    Liked by 2 people

  3. XavierCat

    Uf que trist el Met actualment nomès irregular, la Scala decebedora i nosaltres al Liceu per a que allargar l’agonia amb mes comentaris!…esfereidora la temporada vinent en conjunt, potser nomès ens salvaran Paris i els teatres alemanys…realment estem mancats de quelcom mes que diners que també, peró sembla que s’han contagiat de la manca d’idees i l’autocomplaença del Liceu i se’ls refot l’aficionat i que pensi o li agradi.
    En resum gairebé ho has dit tot tu Joaquim, no paga la pena extendre’s massa: decebedora temporada, si es cert hi han uns quants noms interessants que ja voldriem aqui però poc mes.
    M’interessa l’actuacio de la Netrebko, que no l’Andrea Chenier fluixa en conjunt, l’Orphee et Eurydice pel duo protagonista en versió francessa, el bon repart de l’Aida que es pot convertir en la Tetralogia de Verdi amb la Direcció de’n Nello Santis (de ben segur aqui al Liceu la promocionarien amb allò tant vergonyant de “Atreveix-te amb Verdi!!'” i “No es tant llarga com sembla!! i a mes a mes te molts entreactes per pendre algo!! “..en fi sense comentaris.
    Poden també ser interessants el “Fierrabras” de Schubert i per a mi “l’Elektra” encara que nomès sigui per la Direcció de Von Dohnanyi i la Meier en decliu, però aquesta opera gairebè sempre sona be i es un plaer veure-la.
    Moltes gràcies Joaquim per l’informació i els comentaris estarem atents a com evoluciona la temporada i tant debó hi hagin sorpreses…perque si no….

    M'agrada

  4. alex

    Como dice bien Fede en líneas generales, poco interés o interés decreciente en las programaciones a peor de alla Scala
    Solo , un par de anécdotas o comentarios

    1 / IL PIRATA, reposición en alla Scala desde el famoso 1.958, con los históricos Callas , Corelli y Bastianini
    Si los viudos o viudas ya están enterrados, van a surgir los loggionisti y me da la sensación que ” los valientes y osados, Pretti y Yoncheva”, van a recibir ruido de truenos. La Yoncheva , magnífica lírica en estos momentos y cada vez menos belcantista, ¿ como puede cantar una Imogene belliniana?? ( ya estuvo más que apurada como Norma en la ROH, pues no digo nada en este rol ) y Pretti, uun lírico todo terreno, tampoco es uun tenor belcantista

    2/ ERNANI, donde la Elvira es rol para soprano dramática de agilidad ( hoy en día un “perfil Cerquetti” es inexistente, pero existen opciones aceptables como Pirozzi, Serjan, etc..), ¿ como puede programarse a Ayleen Pérez, buena cantante pero lírica justita y como mucho para cantar la MMimí, para un rol tan intenso como la Elvira?
    Meli, no es que sea una opción de tenor spinto, pero es ahora un “todo terreno” y ya cantó el rol en Roma, dirigido por MMuti
    Y la batuta de Adam Fischer, me parece nada verdiana y puede resultar problemática

    3 / Con respecto al ALI BABA de Cherubini, ópera que desconozco, creo que Alfredo Kraus la cantó o la grabó por allá 1.963

    en resumen, poco o nulo interés en acudir a Milano y mejores programaciones vocales ( deben disponer de mejores y mayores presupuestos), en París, Munich, Viena, Berlín, etc…

    M'agrada

    • colbran

      Alex, “Ali Baba” la cantó Alfredo Kraus en La Scala como Nadir y la versión del día 13 de junio de 1963 se divulgó comercialmente (seguramente procedente de una retransmisión de radio) por varias firmas: Nuova Era, Melodram, etc. Yo creo que la tengo, pero como Cherubini empieza por una de las primeras letras del abecedario debe estar en la parte más alta de una estantería y al fondo, en la tercera fila, con lo cual en la actualidad me es de difícil acceso, tendría que sacar las dos filas delanteras y no estoy para esos trotes. Sí puedo decirte que está cantada en italiano y no en su original francés, con Ganzarolli, Stich-Randall, Santunione, el ubícuo Piero di Palma,…y cuando la escuché me gustó, pues tiene melodías muy agradables al oído. Recuerda que Cherubini era el único músico que “soportaba” Bonaparte…
      :

      M'agrada

    • Alfonso

      Ese Ali Baba de Cherubini yo lo tengo adquirido por la discográfica Myto y se encuentra en el Amazon inglés a un precio muy asequible de segunda mano. Impresionante el aria de entrada de Nadir, al comienzo de la ópera, donde Kraus luce una voz espléndida y exhibe una zona aguda apabullante.

      M'agrada

    • Bueno, supongo que confundes una vez más a Fede conmigo porqué el post lo escribo yo y Fede no se ha pronunciado sobre Yoncheva o la Pérez en la Scala 2017/2018.
      En cuanto a Meli por mucho que Muti lo incluya en un cast, sea Aida en Salzburg o Ernani en Roma, no lo convierte en un todo terreno, para prueba la mediocridad de su Manrico. En fin el panorama también en la Scala parece desolador.

      M'agrada

  5. Fer

    Sembla impossible que Yoncheva pugui cantar Il Pirata, sort que nosaltres vàrem tenir als magnifics Kunde i Devia en aquell moment, no ara, caldria tornar a escoltar la versió magnifica de La Caballé amb el seu marit. Bernabé Martí que cantava molt bé el bel canto bellinià no com els marits d´altres senyores cosa que no passarà amb l´Andrea Chenier De la Netrebko i marit, em recorda els vells temps quan Fiorenza Cossoto imposava el seu marit Ivo Vinco, o Daniella Desi el seu marit també, El que tenen ell són aquests grans directors i una oquestra meravellosa que nosaltres ja desitjariem

    M'agrada

    • Discrepo amb el pretès bon belcanto de Bernabé Martí
      Ivo Vinco mai hagués cantat a la Scala el Filippo II en una producció on Cossotto cantés Eboli, potser el frate o com a molt il gran inquisitore, al Liceu poder si, però a la Scala no.
      Caballé va imposar en alguns grans teatres al seu marit, però algunes protestes van fer repensar la carrera del tenor Martí. Per a mi allò veritablement escandalós és que els espectadors que pagaran fortunes a Salzburg (Aida) o Scala (Chénier) hagin de suportar a Yusif Eyvazov. Una cosa és el Macduff al Macbeth i l’altra el Chénier.

      M'agrada

  6. Felipe

    Qué triste la Scala de verdad. Lo del Señor de la señora sí que es realmente increíble en este Teatro…
    Me quedo con el Orfeo… la versión francesa fue mi estreno en la ópera cuando tenía 17 años y aún la recuerdo… de esas representaciones que te quedan en el fondo de la memoria. Me parece que será la excusa para estrenarme en La Scala.
    Gracias Joaquim!!

    M'agrada

    • El Orfeo en versión francesa es seguramente lo mejor aunque Flórez no creo que sea la vocalidad más idónea . Joseph Legros que fue el tenor que estreno la primera versión parisina, luego seria Pauline Viardot quien acabo imponiendo la vocalidad de Orfeo para una mezzosoprano (el estreno fue el castrato Gaetano Guadagni), canta todos los roles para tenor de las operas de Gluck, cosa que Flórez no creo que pudiese hacer con regularidad (Admetus en la revisión de 1776 de Alceste, Renaud en l’Armide, Pylades en Iphigénie en Tauride o Cynire in Echo et Narcisse), por ser más graves que la zona de comodidad (contraltino) del tenor peruano. Lo cantará divinamente, no hay duda, però quizas una voz más de baritenor le haría la justicia que requiere.

      M'agrada

  7. elioronco

    Trobo que el més greu és el Roberto Aronica. Com a mínim el Yusif és el preu (desmesurat) que han de pagar per tenir la Netrebko, però l’Aronica no porta cap compensació. I em sembla que ets molt generós dient que és de segon repartiment… a mi em sembla, com a molt, digne d’un concert gratuït de festa major.

    M'agrada

    • Aramonica no fa gaire va ser el protagonista de la nova producció de La Fanciulla del West i bé es va merèixer un ascens a la segona divisió. En cap cas vol ser una justificació i crec que a la Scala hi haurien d’anar tenors com Fabiano, Castronovo, Spyers o Hymel, en lloc de tanta mediocritat nacional.

      M'agrada

  8. M. LLUISA

    Diré que la Opera,espectáculo perfecto y total está en manos de los escenògrafos ,medio tarados y llenos de sueños y plataformas ,escaleras y estáticos esperpentos.Hay pocos cantantes completos ,que puedan saltar y retorcerse y cantar con cabeza y corazon…con técnica y terciopelo “in maschera”…esto ha cambiado mucho…y yo me voy decepcionando.Este año lo ha salvado Camarena y rascando mucho…Rigoletto….
    Amigos…que entradas reservo la próxima temporada?…por favor!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: