IN FERNEM LAND

OBC 2018/2019: 100 ANYS DE BERNSTEIN I EL MUSICAL AMERICÀ


Gran concert de Nadal a l’Auditori de la mà de l’OBC que amb l’excusa del centenari de Leonard Bernstein ha programat dos únics concerts, ahir divendres i avui dissabte 22 de desembre, dedicats al Teatre Musical més clàssic i el que mai decep perquè atresora tantes joies que és impossible sortir decebut.

Certament si es tractava d’homenatjar el teatre musical de Leonard Bernstein amb la seva obra n’hi havia ben be prou per omplir el programa, amb més fragments de West Side Story, On the Town, Wonderful Town i Candide, però també haguessin pogut programar alguna peça de 1600 Pennsylvania Avenue, de Peter Pan (la meravellosa Dream With Me és una de les cançons de la meva vida) o de la inacabada The Race to Urga, per exemple. Material n’hi havia amb escreix per fer dos o tres programes íntegrament dedicats a ell, que em sembla que és el que corresponia, però potser els programadors varen pensar que el risc era massa gran i van decidir que en torn d’ell, era més atractiu programar a Irving Berlin, Frank Loesser, Meredith Wilson, Cole Porter i Stephen Sondheim, quelcom que ha permès escoltar veritables meravelles que posen en evidència i fan enrojolar als compositors actuals de musicals, incapaços de fer ni una mica d’ombreta a tant talent melòdic i a tanta inspiració teatral.

L’OBC sota la direcció del director sevillà Alfonso Casado (Alcalá de Guadaira 1984) i amb un quartet solista que inclou a Julian Ovenden, Gerónimo Rauch, Scarlett Strallen i Rebecca Treheran han sabut no sense obstacles a salvar, obtenir un triomf sincer, entusiasta i engrescador.

Jo crec que el musical no necessita 80 professors sobre un escenari i tampoc crec que les versions simfòniques amplificades per unificar criteris vocals i orquestrals siguin una bona opció, però això seria filar massa prim potser. Tot i així amb les orquestracions originals (magnífiques per cert) i respectant els musics que deia la partitura, com si es  tractés de els versions historicistes de la música barroca i antiga, crec que faríem justícia a unes partitures que per a una gran orquestra tenen el risc de desequilibrar el resultat i perjudicar la part vocal, com ha succeït en aquesta ocasió i en tantes que hem vist tant o millors que aquesta, sense que això acabi sent un factor negatiu.

L’orquestra no cal repetir-ho gaire està en un estat pletòric i quan ha pogut esplaiar-se com en l’obertura de Candide, el Mambo de West Side Story o la magnífica Obertura de Wonderful Town ha estat brillantíssima, sota la direcció efectista de Casado.

Pel que fa a les veus res a dir, ans al contrari, però els dos homes tenen veus d’impostacions més altes que no s’adeqüen a les partitures dels musicals dels anys 40 o 50, on veus com els mítics Alfred Drake, Howard Keel, John Raitt, Ray Middleton, Keith Mitchell, Robert Goulet, Robert Weede, Richard Kiley, tots ells veus baritonals. Això que vol dir? Doncs que tant Ovenden com Rauch que tenoregen, a partir de la zona central desapareixien malgrat l’amplificació, molt suau per cert, donant la sensació que tenien menys veu de la que tenen.

En canvi a la segona part interpretant Sondheim les veus eren completament adequades a les obres, perquè el musical dels 60 i 70 va anar derivant en vocalitats i impostacions menys líriques, i aleshores les veus masculines més agudes llueixen més perquè no estan forçades en una zona central i greu que no els és pròpia. Per això tot i que sempre han estat correctes, tant Gerónimo Rauch, amb un distracció de text molt notòria a “Nothing More Than This” `però molt bé en el duet de Passion “Happiness”  amb Scarlett Strallen, com Julian Ovenden amb potser el millor moment del concert amb un Being Alive (Company) espectacular, han demostrat finalment que són tan anomenats per alguna cosa, a part del físic.

Pel que fa a la parella femenina, la nord-americana Scarlett Strallen ha vingut embarassada i malalta, cosa que ens va privar d’escoltar-la en un dels moments forts del programa, la celebèrrima “Glitter and Be Gay” que canta Cunegonde a Candide, però va deixar detalls de gran classe cantant “A boy Like That” de West Side Story, “A Little Bit in Love” de Wonderful Town o el meravellós So in Love en una versió arranjada per a dos senyores, acompanyada per la sensacional Rebecca Trehearn.

La cantant anglesa ha sorprès a tothom pel seu domini escènic, el seu talent teatral i interpretatiu més que no pas per una veu, que si bé és notable, no és especialment brillant, però ho té tot, des de l’estil tan propi del musical, com el temperament per fer-se la reina del concert i si a banda d’electritzar-nos des de la sortida cantant el duet de Maria i Annita (West Side Story) li va tocar la sort de cantar potser la millor cançó escrita per a un musical “Send in the Clowns” (A Little Night Music de Sondheim), és normal que l’ovació fos enorme, tant que potser va fer reaccionar a Ovenden que amb la perla de la declaració d’intencions de Company “Being Alive”, va acabar per emportar-se’n l’èxit de la nit.

El més rellevant de tot plegat, per a mi si més no, va ser constatar una vegada més que davant de temes com “I’ve Never Been in Love Before” (Guys and Dolls), “So in Love”, els Sondheims esmentats o l’inefable Maria de West Side Story, l’espinada s’esborrona de la mateixa manera que escoltant “Ella giamai m’amo”, “Leb’ wohl, du kühnes” o “Puskai pogibnu ya, no pryezhde” per exemple i per escandalitzar a propis i estranys.

Poques propines, malgrat l’entusiasme aconseguit, nomes dues: El quartet “Some Other Time” que canten Claire, Hildy, Ozzie i Chip a “On The Town” i una versió de la cèlebre “Silent Night” cantada a quatre veus i amb molts músics de l’OBC amb complements nadalencs per accentuar el factor “entranyable/festiu” d’una vetllada veritablement reeixida.

Si podeu, no us perdeu el concert d’avui dissabte.

LEONARD BERNSTEIN:
Wonderful Town: Overture
West Side Story: Something’s Coming, Maria, A Boy Like That
On The Town: Ballet, New York, NY
Wonderful Town: A Little Bit In Love, One Hundred Easy Ways
IRVING BERLIN:
Annie: Get you Gun. They say it’s Wonderful
FRANK LOESSER:
Guys & Dolls. I’ve never been in Love before
MEREDITH WILSON:
The Music Man: Till there was you
IRVING BERLIN:
Annie: Get you Gun, The Girl that I marry
COLE PORTER:
Kiss Me Kate: So In Love
LEONARD BERNSTEIN:
West Side Story: Mambo

LEONARD BERNSTEIN:
Candide: Overture I,
Glitter and Be Gay,
Nothing More than This

STEPHEN SONDHEIM:
A Little Night Music.
Overture and Night Waltz,
Send in The Clowns

Follies. Too Many Mornings
Passion. Happiness
Company. Being Alive
LEONARD BERNSTEIN:
Candide. Quartet Finale

3 comments

  1. colbran

    Velada estupenda de grandes musicales clásicos, con especial atención a los de Leonard Bernstein. Yo, no obstante, le pongo algún pero a la selección de piezas. De “On the town” yo hubiera incluído “Come up to my place” o “Ya got me”; del extraordinario “Wonderful town” (para mí el mejor musical de Bernstein) he echado de menos “Ohio”, “”It’s love”, “Swing!” y sobre todo la contagiosa “Conga!” y me sobró “One hundred easy ways to lose a man” que sólo se disfruta si se conoce el “slang” neoyorquino a la perfección y especialmente el referente al “base ball”; de West side story” me faltó “América” y la mejor canción de la partitura: “Somewhere” y, por último, de “Candide” fue imperdonable omitir el “The Old Lady Tango” y el hermoso final “Make our garden grow”. Eso no quiere decir que la selección fuera mala pero era mejorable.

    Los intérpretes correctos Scarlett Strallen (en avanzado estado de gestación y no en muy buena forma) y Gerónimo Rauch con un despiste comentado por Joaquim, estupendo Julian Ovenden que comenzo algo discreto y apagado y acabó fabuloso en “Being alive”, pero por encima de todos ese hallazgo de auténtico Broadway, a pesar de ser británica, que es Rebecca Trehearn que me dejó boquiabierto después de su maravillosa versión de “Send in the clowns”, para mí -coincido con Joaquim- la mejor canción que se haya compuesto para un musical y mirad que las hay super extraordinarias!

    En resumen valió la pena volver al Auditori, a pesar de lo mal comunicado que está al salir para los que no tenemos una movilidad buena y pasamos un “gap” de coche.

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de diciembre 2018 | Beckmesser

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: