IN FERNEM LAND

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE EL SECRET DEL COR VIVALDI


Ahir es va presentar en la sala d’assaig de l’Orfeó Català del Palau de la Música, abarrotada de patums, el llibre que Òscar Boada amb col·laboració d’Esperança Sierra ha escrit per commemorar els 30 anys d’existència del Cor Vivaldi, aquest miracle que al voltant de l’escola IPSI ell mateix va fundar i que hauria de servir d’exemple pedagògic i musical si el nostre petit país fos normal.

L’acte presentat per Albert Torrens i amb la presència de Yolanda Guasch de l’Editorial Boileau que ha editat el llibre, i òbviament amb el mestre i la co-autora, va ser entre rialles i anècdotes, un clam, segurament al desert, de reivindicació d’una feina obstinada, engrescadora i de grans i evidents fruits, que no sembla interessar gaire, qui sap si per la forta personalitat del mestre, qüestionada per molts i lloada també per altres i de ben segur pel poc interès que la música suscita no tan sols en els atrotinats oïdes dels polítics que ens ha tocat patir, si no també en la immensa majoria dels responsables del món pedagògic, miops davant l’oportunitat que representa la música, com la majoria de les arts però no tant com la música, com a eina de creixement personal, cohesió social i enriquiment humà, però que malaurada i incomprensiblement sempre ha quedat relegada a una activitat extraescolar per allò de que ningú es guanyarà la vida amb elles, com si ser arquitecte, economista o advocat fos garantia d’un negoci rodó pel futur.

El llibre estructurat en quatre blocs: Entrevistes, Els interludis humans, Els interludis tècnics i Homenots i donasses, recull a través de les vivències d’Oscar Boada i tots els que l’han envoltat al llarg de la seva vida, aquests 30 anys del cor. Coneixent al mestre i la seva capacitat de comunicació pedagògica i el seu evident carisma, promet ser apassionant i espero que fins i tot controvertit.

Esperanza Sierra és correctora de textos, editora i traductora, alhora que mare d’una de les components del cor, per tant la seva participació com a co-autora del llibre té una doble vessant molt interessant que a banda d’ordenar l’allau d’informació, dades i anècdotes que

Que un cor infantil d’una escola concertada com tantes n’hi ha arreu, hagi arribat on ha arribat en el perfeccionament i l’excel·lència de les seves interpretacions, amb reconeixements i guardons nacionals i internacionals, que encarrega obres a compositors del país que escriuen especialment per a ells unes partitures que degut al grau d’exigència difícilment podran ser assumides per altres cors infantils i que participa en concerts i representacions d’òpera dels cicles professionals més prestigiosos, bé mereix una acurada i serena reflexió per part del món polític, cultural i pedagògic, perquè no anem sobrats d’excel·lència i potser ens ho hauríem de fer mirar.

El llibre espero que doni més eines per fer reflexionar a tots plegats, alhora que també doni a conèixer aspectes que desconeixem de com i perquè s’ha arribat a aquest 30è aniversari sense aparents defallences malgrat les enormes dificultats que suposa mantenir aquest nivell en una formació amb un grau de rotació tan alt, degut als  imponderables que marquen l’edat dels seus components i també de la severa exigència que comporta forma part d’una formació d’excel·lència reconeguda a la qual és impossible arribar sense un aprenentatge d’exhaustiva implicació.

Jo el vaig començar ahir mateix i m’ha fet anar a dormir tard, l’acabaré aviat.

En l’acte d’ahir no vàrem poder escoltar el cor però si dues de les seves joves components, la joveníssima Martina que va cantar una meravellosa cançó de Britten i la “més experimentada” Carla que va cantar una ària del Messies de Handel, ambdues acompanyades al piano per Òscar Boada. Escoltant-les encara et quedes més bocabadat pensant quants joiells com elles hi ha en totes les escoles del país que per no comptar amb un projecte musical i pedagògic potent que copií allò que l’IPSI s’ha encaparrat a portar a terme de la mà del incansable mestre Boada, molt possiblement mai podran formar part de quelcom tan engrescador com ser membre d’un dels millors cors del país.

Més informació del llibre a:

Un comentari

  1. Oscar Boada

    Moltes gràcies, Joaquim, per venir, per llegir el llibre i, finalment,pel teu comentari. Només un aclariment, la soprano que va cantar Haendel es diu Carla, Carla Sanjuan!
    Una abraçada!!

    M'agrada

Deixa un comentari