IN FERNEM LAND

OBC 2020/2021: SCHÖNBERG I BEETHOVEN


Retornar a L’Auditori després de tants mesos de forçada deixadesa ha estat una emotiva i sentida satisfacció, un fet que d’habitual ha passat a ser excepcional tenint en compte la situació d’incertesa absoluta que ens envolta, agreujada per una classe política local, nacional i internacional que dona pals de cec contra un virus que ha sacsejat l’economia del món i que alguns dels qui manen han aprofitat per acarnissar-se amb especial virulència retallant una vegada més el món cultural, tant, que tots aquells que no reben finançament públic i s’han de refiar del mecenatge particular i del  taquillatge per fer quadrar el balanç, han hagut d’abaixar la persiana. Algú s’imaginava que una ciutat com Nova York es quedés sense les temporades del MET, la de la New York Philharmonioc Orchestra i tots els teatres de Broadway?

A l’alegria de retrobament amb l’equipament, l’orquestra i alguns bons amics i coneguts no us puc amagar una infinita tristesa per haver de gaudir de la música en unes condicions de trista precarietat, amb una ocupació que possiblement no arribava ni al 30% de la sala Pau Casals, amb l’anguniosa mascareta i amb una orquestra degudament espaida en l’hemicicle per garantir la distància de seguretat entre els musics i per  tant, perjudicada per una acústica que requereix una cohesió física que ara òbviament no es produeix.

La comunió entre hemicicle i la sala es fa difícil, cal superar molt distanciament de tota mena i només un director expert i en estat de gràcia pot fer possible. Nuno Coelho, el jove director portuguès guanyador del concurs de Cadaqués, ha estat l’encarregat de dirigir el programa d’aquest cap de setmana (dissabte tarda i diumenge matí) i al meu entendre no ho ha assolit tot i la pulcríssima direcció i els detalls de qualitat que han aparegut de manera intermitent. Algunes entrades dubtoses i un desequilibri i desajust sonor que possiblement en circumstàncies normals no s’haguessin produït, han perjudicat més a Beethoven que a Schönberg.

La fabulosa Verklärte Nacht (Nit transfigurada) que iniciava el concert m’ha semblat molt correcte, amb un so embolcallant i una nitidesa i transparència de conjunt de cambra per part de la secció de corda (reduïda), molt concentrada i tenint molta cura de l’equilibri de totes les seccions, escrupolosament controlades pel mestre Coelho. M’ha estat fàciul deixar-me atrapar, seduir i gaudir, en la interpretació hi havia solidesa en el discurs i seguretat en l’execució.

Amb la incorporació de la resta de famílies preveia una Pastoral magnífica, però no ha estat així malgrat la magnifica intervenció de la fusta amb el flauta (nou?), el clarinet (imprescindible Josep Fuster) i el precís Fagot de la veterana Silvia Coricelli, no així  l’assistent de trompa que ha passat per més d’un ensurt; però en canvi la mateixa corda que en l’obra anterior havia mostrat cura i també precisió, s’ha descompensat i jo diria que fins i tot desconcentrat en algun moment.

Una interpretació només correcta per a un Beethoven molt conegut i popular, amb 40 músics (no en calen més malgrat les orquestres gegantines que s’han emprat tantes vegades i en tantes gravacions que ens han “mal acostumat”), sense gaire ànima i sense gaire tensió i precisió, amb entrades dubtoses i desequilibri sonor, amb instruments que desapareixien ofegats o qui sap si amb pianíssims massa estrictes. La tempesta m’ha semblat més tamborinada que altre cosa, i tot plegat penso que ha quedat feliçment salvat pel poder seductor i les ganes d’escoltar música en directe, tot i que amb una certa mascareta invisible i potser particularment mental, que ens ha o m’ha distanciat en excés.

Tan de bo les restriccions no ens deixin sense els propers concerts i tan de bo aquest 20% que encara mancava per “omplir a vessar” allò què està premés, s’acabi afermant i sigui la tònica dels propers caps de setmana. No els podem donar l’esquena, no ens podem permetre deixar-nos vèncer pel desànim que s’ha imposat en tants àmbits al nostre voltant. Tocar amb una sala tan buida no pot ser cap estímul per a uns musics i un director que si no ens veuen reconfortats amb la resposta del públic, poden veure  perillar el seu futur. No ens ho podem permetre.

Gràcies Fita i Lluís Emili per facilitar l’assistència a aquest concert i recordar-me que no puc estar sense l’OBC.     

 

26 comments

  1. Jordi M

    Jo també hi era aquest matí a l’Auditori, no puc estar més d’acord amb tu sobre com ha anat el concert. Molt bé la Schönberg, Beethoven just correcte. I tal com dius no podem “dimitir” de la música en directe, un streaming està bé, però mai podrà assolir les sensacions que tenim a la sala. Jo crec que toca ser una mica militat i donar suport amb la nostra presència a les activitats que han de resultar imprescindibles a llarg termini; sense cultura un poble esdevé una colla d’individus. I jo em sento totalment segur a les sales de concert, les mesures crec que garanteixen un gaudi exempt de risc. A veure què ens trobem al proper Don Giovanni al Liceu!
    Salut i moltes gràcies per reactivar IFL.

    Liked by 1 person

    • Doncs si Jordi, ara toca militar, amb convicció i fermesa perquè si ens hem de refiar dels pasavolants que consumeixen la cultura per passar l’estona, ens queden pocs telenoticies.
      Cal omplir el poc aforament disponible.
      Pel que fa al Don Giovanni i el meu estimat Liceu, ja han pres una decisió incomprensible com és retallar dues escenes abans d’avançar l’inici de les representacions per tal d’acabar abans de les onze.
      Tallar la darrera escena, ara que no ens llegeix ningú, ho trobo un encert, perquè el “finale lieto” escrit per a Viena sempre m’ha semblat un nyap, millor acabar amb la baixada als inferns del Don tal i com Mozart va escriure l’obra estrenada a Praga, ara bé carregar-se el “Mi tradi” de Doña Elvira em sembla un pecat mortal tot i que també es va afegir per a Viena..
      Quina poca autoritat té el director musical de la casa, deixant que es retalli la partitura. Si fos Wagner també ho farien? Amb Wagner es comença una hora abans, no?, per què no es pot fer el mateix amb Mozart i les circimsptàncies excepcioonals?

      M'agrada

  2. Retroenllaç: Enlaces de octubre de 2020 | Beckmesser

  3. Timamót

    Gràcies pel comentari. A casa també m’ha semblat millor “La Nit Transfigurada” que el Beethoven amb algunes imprecisions… el Lluís Emili també m’ha comentat que la distància entre els músics semblava perjudicar la sonoritat del conjunt.
    D’acord amb que cal donar suport. I també vam estar contents d’anar al concert de. Cambra després de 6 mesos. Nosaltres ja vam fer l’abonament de tardor de l’OBC. I espero retrobar-te aviat!

    Liked by 1 person

    • Estimada, ens veurem aviat i ho gaudirem, aquest és el principal objectiu, reprendre la normalitat. La música ens ajuda a passar un moment absolutament impensable fa pocs mesos.
      Una abraçada i reitero l’agraïment

      M'agrada

  4. GUILLEM MB

    Gràcies, gràcies pels comentaris, tots plegats. No he anat a l’Auditori. Vaig anar al Trobador diumenge 4 i vaig sortir malament, sense esma de tornar-hi. Musics pels proscenis, la percussió amagada, el cor embossat i situat com en un tauler d’escacs. Vaig anar al 5é, sempre tan comunicatiu i distret en diumenge a la tarda … els veterans, com jo mateix, sempre tenim aquesta o aquella historieta per compartir … doncs tot fred, desert, ulls espantats, un malson …
    Però estic d’acord amb vosaltres, Joaquim, Jordi, tutti altri, … ara toca militar, o farem un retrocés que finalment no serà compatible amb la nostra manera d’entendre el mon …
    Fins el Don Giovanni!

    M'agrada

  5. Kàtia

    He escrit i s’ha esborrat,normal,sóc un totxo en informàtica.
    La síntesi és que vull tornar als espectacles i no tenir temor de la porqueria que ens envolta.
    Gràcies,Joaquim,com sempre

    M'agrada

  6. katiagusta@gmail.com

    El que comentaves del aforament tan reduit es el que potser ens frena.Jo vaig anar a Trovatore i no ho tenia clar per temor i entenc que no ens podem deixar vencer,al menys jo ja estic prou asustada .

    M'agrada

  7. Pere

    No he assistit a aquest concert. Ho faré el cap de setmana proper. Vaig agafar un abonament de tres concerts.

    El que voilia explicar és que al primer concert d’aquesta insòlita temporada també hi havia molt poca gent però els que hi érem varem gaudir de veritat amb una simfonia concertant de Mozart molt ben executada per les dues solistes de violí i viola (Maria Florea i Sara Hernandez) i una magnífica 2a de Beethoven dirigida pel mestre Ono que ens va regalar una esplèndida i emotiva obertura de les Noces de Figaro que el mestre i l’OBC varen dedicar a tot el públic.
    Us haig de dir que al començament mentre sentia la veu en off que ens agraïa la nostra presència vaig tenir un nus a la gola. Em dec fer gran. Em sentia partícep d’un fet excepcional en un moment excepcional. Vaig passar el Covid d a mitjans de març, “gajes del oficio”, i tot i la pneumònia i l’ingrés he tingut la sort de sortir-me’n. No vull renunciar al que des d’adolescent omple una part molt important de la meva vida: la música en viu. He mantingut l’abonament d’Ibercàmera, el de BCN Clàssics i el del Liceu així com el de l’OBC. Com diueu més amunt, ara més que mai hem de ser militants en favor de la música. Això sí, amb prudència i seny fins que no tinguem controlada la pandèmia. Però tot arribarà.

    Per cert, crec que una part de responsabilitat de que hi hagi tan poca gent també la té el nou equip de l’Auditori. La temporada que ens van anunciar a “bombo i plateret” el mes de juny era un disbarat en els temps actuals. Una programació amb excés d’estrenes, directors i solistes de poc nivell (amb algunes excepcions) i una “butifarra de concerts” (més de 30, crec recordar). Vaig enviar un email a la organització en el que els deia que en una situació com l’actual no es podia fer un trencament tan sobtat i que amb 10 concerts amb artistes reconeguts i una programació equilibrada n’hi hagués hagut prou. Jo m’hauria abonat a tots i possiblement molta gent ho hagués fet. En el meu cas, som 7 persones que tenim abonament i no estavem disposats a renovar-lo. El temps i l’actualitat ens van donar la raó i van rectificar però crec que massa tard. Estic convençut que molta gent es va refredar. Veurem com evoluciona la cosa. De moment, m’esperen dos concerts més i segurament el darrer abans de Nadal amb Lionel Bringuier i la 1a de Brahms.

    No sabia que el Liceu havia retallat el Don Giovanni. Per què no començar una hora abans com es fa amb els Wagners?

    Ànims, cuideu-vos i visca la música!

    Feliç de retrobar-te Joaquim.

    M'agrada

    • Caram Pere! Lamento que com tants i tansts professionals de la sanitat hagis patit la malaltia i celebro molt que l’hagis superat, això és el principal, com també ho és que intenetem fer la nostra vida i pe rtant amb la música com a principal objectiu malgrat la poca traça que tenen la majoria dels dirigents de les institucions musicals del país, programant unes tempoorades que poer un motiu o un altre no han engrescat al poúblic que atemorit s’estima més quedar-se a casa o també podríem dir que quedem tots aquells per els quals la música és molt m´ñes que un entreteniment de consum efímer, aquelks passavolants que tan interessaven a Guasch & Cia i que ens han deixat un Liceu ben galdós que sembla que l’actual direcció no acabi d’agafar el timó i fer el canvi de rumb que necessiem. Retallar Don Giovanni per encabir-lo en l’horari pandèmic és la pitjor de les solucions possibles i el mestre Pons hauria de posar-se seriós i no deixar que la partitura es massacri una vegada més, i aquesta vegda no per culpa del director escènic de torn.
      Feliç de tornar-te a tenir al costat i comentant.

      M'agrada

  8. nuria

    completament d acord amb tots…..
    quina illusió tornar-te a llegir…. en aquests temps de tantes incerteses no saps com s’agraeix….
    jo encara no hi he anat, em toca el 30 la primera….en tinc moltes ganes 😍😍

    M'agrada

  9. JordiP

    Hola Joaquim! ben rebut l’apunt. Com ve dius, crec que cal “militar” per a mantenir la cultura viva, no debades els espectacles no tenen sentit sense públic! Jo, molt a contracor, vaig cancel·lar el meu abonament reduït al Liceu per què havien triat per a mi tot allò que no m’interessava de la temporada, i ara estic agafant les entrades soltes per a allò que si em motiva (com a mínim una mica). La propera que tinc és el Don Giovanni, i no entenc per què no han canviat l’hora d’inici. Espero que per a les properes funcions siguin capaços de preveure-ho per què si han d’acabar retallant tots els espectacles igual s’hauran de plantejar retallar totes les entrades també no?

    En fi, no només es gestiona malament la crisi del COVID, si és que hi ha amnera de gestionar-la bé, també hi ha mala gestió en molts altres àmbits, però quan tot va rodat, qualsevol és bo; ara, quan les circumstàncies empenyen en contra es veuen els llautons a tot arreu.

    Bona nit!

    M'agrada

    • Jo no tinc cap mena d’abonament, ni l’abionament a la carta agafaré, tot i que penso que no l’han posat a la venda davant la incertesa.
      Aniré comprant allò que m’interessi, quan m’interessi i a la localitat disponible que m’interessi, pagaré més, però nop m’haguré d’empessar repartiments “exòtics” o títols que no em vinguin de gust en dies que potser ni em ve de gust anar al Liceu.
      Tampòc m’he tret cap abonament simfònic, Faré sobre la marxa i aprofitaré, si n’hi ha, els descomptes que puguin sortir a darrera hora.
      Estem mal gobernats, sense pòlítics que provoquin confiança i el què és encara més lamentable, mal gestionat per gestors polítics i no professionals solvents.
      Emboliva què fa fort, que deia ma mare.
      Gràcies per tornar a IFL.

      M'agrada

  10. Josep Garcia Devant

    Jo ja tinc comprades tres entrades dues al novembre i una a desembre per l’OBC. En quant al Liceu de moment no tinc res pensat, be a curt termini si que m’agradaria escoltar el Mitridate. Ben retornat IFL i gràcies per mantenir la flama encesa.

    M'agrada

    • Gràcies Josep, estem una mica desanimadots, però no ens podem deixar vèncer per aquest desànim en un moment especialment complicat. Jo no tinc l’abonament del Liceu i penso que és una alliberació perquè ara em permetré anar a allò que m’interessi i quan m’interessi, no en dies fixos i amb repartiments que no prestagien en res al teatre. És un moment de transició, ho vull entendre així, que espero passarà aviat

      M'agrada

  11. Montserrat

    Absolutament d’acord amb totes les vostres opinions. Cal militar i anar dia a dia. Des del mes de juliol, quan el Palau va començar a fer concerts amb “gent de la casa” (Guinovart, Sabata, Rial…), que no he deixat d’anar als concerts, sigui on sigui. No m’he tret cap abonament, m’han canviat pianistes, solistes i ubicacions a la sala quan ja havia comprat alguna entrada, però la cultura (música, teatre, exposicions…) va per davant. Ara s’ha de fer tot sobre la marxa. No podem desanimar-nos i que el virus ens venci.
    Quant al Don Giovanni, estava convençuda que n’avançarien l’horari; però no, han decidit retallar. Mala política.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: