IN FERNEM LAND

BROF: L’OCCASIONE FA IL LADRO


El BROF (Barcelona Rossini Opera Festival) ha nascut amb voluntat, o això m’agradaria en a mi i a molt rossinians de pro, per quedar-se i esdevenir, així ho espero, en un referent de l’obra, els cantants i músics coneixedors i experts del cigne de Pesaro, tan poc sovintejat al Liceu on encara s’han d’estrenar després de més de dos-cents anys obres tan cabdals com La donna del lago (Teatro San Carlo de Nàpols 24 d’octubre de 1819).

Els Amics de l’Ópera de Sarrià han acollit des de fa uns anys les representacions de l’Ópera de Cambra de Barcelona que és qui organitza aquest primer BROF, i les propostes escèniques d’aquesta primera edició: L’occasione fa il ladro que vaig veure ahir i La scala di seta que es programarà la setmana vinent, ja han estat representades a Sarrià en altres ocasions i en produccions diverses.

Lloant la iniciativa no me’n puc estar de discrepar de la proposta, si més no després d’assistir a la segona representació d’ahir dissabte. Crec sincerament que el festival rossinià no pot oferir el mateix que ja s’ofereix a Sarrià, ni les obres ni els cantants han de ser els mateixos. El que es presenta a Sarrià és magnífic com un laboratori, una òpera estudi per donar oportunitats a cantants joves, però el festival, crec que hauria de situar-se a un altre nivell i per tant donar a conèixer joves cantants, és clar que si, però més rodats i experimentats, alhora que proposar òperes de Rossini més enllà de les farses en un acte. Cal representar el Rossini seriós i si el Liceu no ho fa, encara més. El marc ha de ser aquest festival que acaba de néixer. Cal tocar de peus a terra? Si, però cal ser ambiciós

De tot el cast vist ahir jo només albiro una carrera amb cara i ulls, a Jan Antem i possiblement a Alejandro Baliñas amb una veu molt notable si bé no crec que el seu repertori sigui Rossini. En Jan en canvi està fent les coses de manera molt seria i professional, cada vegada que l’escolto és millor, fa les coses ben fetes, poc a poc malgrat la meteòrica carrera que està fent, vull dir que no s’embranca en projectes temeraris, està aprenent i s’està envoltant de professors que l’ajuden. Ell és tossut i disciplinat, s’ho pren seriosament i els resultats salten a la vista. Veu ben projectada, mai forçada, mai artificiosa, emissió natural. columna sonora ferma i homogènia, registre agut poderós i el greu encara per desenvolupar com és normal en una veu de la seva edat, però inconfusiblement de baríton, no de tenor curt. Estil rossinià refinat, amb cant ornamentat i dicció clara. A més a més està agafant seguretat escènica i no fa patir gens. En algun moment i no sé si per fatiga o per prudència la veu en el números concertants va quedar una mica tapada, res alarmant Un bravo no d’amic, un bravo de veritat, Com a amic infernemlandaire és tot un orgull haver-lo conegut a IFL i haver-lo seguit primer com a entusiasta diletant i després de manera inesperada i sorprenent com a una promesa que s’està fent un lloc en en aquest món tan difícil. Segurament necessitarà també una mica de sort, però ell ho està posant tot per no necessitar-la i situar-se allà on es mereix. Bravo !!! (un dels bravos rebut en sortit a rebre els aplaudiments era meu Jan, però sortosament no he estat jo sòl, n’has rebut molts).

Alejandro Baliñas té una veu de baix poderosa, d’aquelles que deixa empremta, caldrà seguir-lo si bé no crec que el cant rossinià acabi sent el seu terreny natural. Ja es veurà però l’instrument és poderós i notable, quelcom sense cap mena de dubte important tot i que no definitiva.

Amb la resta de cantants no em detindré. Crec que al ser joves poden millorar estudiant.

Bé, tot i haver tingut dies millors, l’orquestra Barcelona concertante dirigida per Assunto Nese amb el suport inestimable de la gran Viviana Salisi al clavicèmbal fent algunes intervencions “post rossinianes” impagables.

La proposta escènica d’Anna Ponces, tenint en compte de les possibilitats tècniques de l’escenari del Romea m’ha semblat millorable, si bé efectiva i entenedora de l’embolic vodevilesc.

Espero que aquest festival es consolidi, espero que miri més enlaire, que aprofitant la tasca immillorable que es fa a Sarrià aprofiti el bo i millor, per nodrir-lo de joves talents, però el BROF necessita apujar el llistó. Llarga vida!

L’occasione fa il ladro, ossia Il Cambio della valigia
(Gioachino RossiniLuigi Prividali)

Berenice: Natalia Pérez
Don Parmenione: Jan Antem
Comte Alberto: Alberto Ballesta
Ernestina: Lucía Iglesias
Martino: Alejandro Baliñas
Don Eusebio: Elías Ongay
Pinxos del capo: Jorge Agustí i Òscar Tramunt 

Direcció musical: Assunto Nese
Direcció artística: Raúl Giménez
Direcció d’escena: Anna Ponces
Pianista repertorista: Viviana Salisi
Orquestra Barcelona Concertante
Violí I: Helena Muñoz, Anna Follia, Jan Omedes i Xavier González
Violí II: Víctor Pérez, Rubén Méndez i Inés Sanchis
Viola: Soledad Vicente i Víctor Mateo
Cello: Svetlana Tovstukha i Carlos Sánchez
Contrabaix: Mònica Serra
Flauta i flautí: Mirjam Plas
Oboès: Enric Tudela i Roberto Ordax
Clarinets: Eduardo Javier i Laia Queralt
Fagot: Josep Joaquim Sanchis
Trompa: Aleix Garcia
Clavicèmbal: Viviana Salisi

Escenografia: Escola Elisava. Tutor: Carles Berga
Amb la col·laboració de BRAVA! Performing Arts
Vestuari: Núria Cardoner
Regidora: Ainoa Higon
Ajudant de vestuari: Iolanda Paternoy
Il·luminació: Ramón Pasqual i Anna Ponces
Tècnic de llums: Ramón Pasqual
Perruqueria i maquillatge: Kiona Vioque
Sobretítols: Víctor Oller

Una producció de l’Òpera Cambra de Barcelona

4 comments

  1. Xavier C.

    Quin goig (fins i tot orgull, ja veus quina bestiesa!) sentir-te dir això que dius del nostre Jan. Ahir vaig llegir-te una piulada que hi eres, i vaig demanar amb totes les meves forces que tot anés bé i poguessis després dir-nos això que ens comentes. Quin goig, de veritat! M’heu alegrat tots dos el diumenge. Gràcies, Joaquim. Bravo, Jan!

    M'agrada

    • El més important Xavier, és que escoltant en Jan no tens aquella terrible sensació que tens quan has de donar opinió sobre un amic,. conegut i saludat que es dedica a això tan difícil de cantar i que no t’ha agradat gaire o gens i saps que et llegirà i et preguntes angoixat “COM HO DIC?”. Amb ell tens l’enorme satisfacció d’escriure amb seguretat el goig il il·lusió que fa, veure la sorprenent irrupció del “nostre” Jan allà on menys l’esperàvem, cantant i com ho fa, amb una veu de qualitat i amb unes possibilitats de millora evidents. Els hi ha que saps que malauradament mai faran res de bo i altres que saps que han nascut per triomfar. Aquí ens trobem.

      M'agrada

  2. colbran

    De las 6 farsas de Rossini compuestas y estrenadas entre 1810 y 1813 la que más me gusta es la sexualmete atrevida “L’equivoco stravagante” y la que menos ésta que vimos ayer. De las 39 óperas compuestas por el cisne de Pésaro, 26 son serias, 7 son bufas o semi serias y el resto son las citadas farsas. Reponer éstas cuando aún hay tantos títulos por estrenar entre nosotros, pero afortunadamente TODOS grabados y representados en los últimos 50 años por todo el mundo -especialmente en mi idolatrado ROF de Pésaro- solo lo entiendo porque requieren menos solistas y menos instrumentistas. La labor de Opera de Sarrià es muy meritoria, pero Rossini se merece mucho más.

    La gratificante sorpresa de ayer fue la intervención del estimado Jan Antem, con su voz clara, hermosa y afinada, vocalizando como se debe y no como otros/as cantantes suelen hacer, algo primordial en todo intérprete lírico, según sentenciaba el polifacético baritenor sevillano Manuel García que, entre múltiples facetas relativas a la lírica, era maestro de canto, como posteriormente lo fue su hijo, el longevo Manuel García jr. (101 años, muerto en 1906). Bravo, Jan, te auguro y deseo una carrera llena de éxitos y yo que pueda verlo.

    Me gustó mucho el auténtico bajo Alejandro Baliñas, con una voz hermosa y potente.Comenzar con Rossini me parece bien, pero su voz apunta hacia otros compositores.

    M'agrada

    • També és una qüestió de pressupost, ja que muntar una de les òperes serioses a banda de necessitar cantants de primera,, necessita d’uns efectius que segurament el BROF no té, però caldria apostar per aconseguir que aquest festival no sigui com tantes altres coses nascudes a casa nostra al voltant de l’òpera, un projecte efímer.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: