Das Rheingold, producció de Tobias Kretzer Bayreische Staatsoper (2024). Foto de W. Hölst gentilesa del departament de premsaa del Gran Teatre del Liceu
S’ha anunciat una altra vegada, el nou Ring que el Gran Teatre del Liceu ha programat a partir de la temporada 2026/2027 fins a la 2029/2030 a raó d’un títol per temporada. A finals de març de 2023 se’ns va anunciar que aquest Ring estaria coproduït amb La Monnaie de Brussel·les i portaria el segell del director Romeo Castellucci en el vessant escènic sense determinar aleshores qui seria el director musical. Aquell projecte amb el teatre belga va fer aigües després de la primera jornada i la segona i la tercera es va completar a La Monnaie de manera “improvisada” amb les produccions de Pierre Audi per a Siegfried i Götterdämmerung. El Liceu va poder desfer-se del compromís, espero que sense cost econòmic, i ara anuncia una coproducció amb la Staatsoper de Múnic i amb el segell escènic de Tobias Kratzer i la direcció musical de Jonathan Nott, el nou director musical de la casa a partir de la temporada vinent i que molt encertadament agafa el timó d’aquest repte apassionant.
Què s’hagi de programar un títol per temporada és destrempant, si bé s’entén per cost econòmic, tècnic i la hipoteca artística que suposa programar 4 títols dels 9 o 10 que es presenten habitualment en les temporades liceistes, d’un mateix compositor, però a tots els wagnerians ens agradaria alguna vegada a Barcelona veure un Ring sencer en una mateixa temporada i si la píndola no pot ser anual, com a mal menor ens agradaria resoldre el cicle en dues temporades a raó de dos títols per a cadascuna i posats a demanar seguits. Si a la 26/27 sembla que hi haurà dos Puccini i dos Mozart, per què no dos Wagner? La solució d’un títol per temporada també s’ha utilitzat darrerament a Milà, París o Múnic que ja va estrenar Das Rheingold l’any 2024 i té previst seguir amb Die Walküre el mes de juny d’aquest any. Malgrat que no em sembla un argument per satisfer els que ho voldríem més concentrat, les coses arreu són com són, fins i tot en teatres amb molts més títols per temporada i pressupost. A tall informatiu us diré que la capital bavaresa el director musical és Vladimir Jurowski i el repartiment de Das Rheingold va ser: Wotan (Nicholas Brownlee), Donner (Milan Siljanov), Loge (Sean Panikkar), Alberich (Markus Brück), Fricka (Ekaterina Gubanova), Freia (Mirjam Mesak), Froh (Ian Koziara), Erda (Wiebke Lehmkuhl), Mime (Matthias Klink), Fasolt (Matthew Rose), Fafner (Timo Riihonen), Rhinemaidens: Sarah Brady, Verity Wingate i Yajie Zhang.
Amb l’estimulant al·licient de saber que el debut operístic del mestre Nott serà amb Das Rheingold, ens queda el dubte de què ens oferirà Tobias Kratzer. El director alemany (Landshut,1980) és un dels noms de la modernitat operística que va causar sensació a Bayreuth l’any 2019 amb un Tannhäuser que va agradar a quasi tothom (a mi gens) i que l’ha consagrat arreu després de portar uns quants anys treballant en el camp operístic. Que no m’agradés la seva celebrada versió bayreuthiana no vol dir que estigui més engrescat que amb la proposta inicial de Castellucci, que després de veure el vídeo de Das Rheingold i Die Walküre a La Monnaie, em va decebre bastant. Caldrà esperar amb interès la proposta i les degudes provocacions, traïcions i encerts, que ben segur que hi haurà de tot.
De moment només s’ha anunciat el repartiment del pròleg, que conserva alguns dels noms que ja figuraven en el Rheingold de Castellucci a Bèlgica i suposo que també a Barcelona (Spence, Jerkunica, Schwinghammer o Fritsch) si bé a Barcelona comptarem amb la gran promesa del Wotan de l’immnent futur el baríton-baix nord-americà Nicholas Brownlee que també ho fa a la Staaatsoper bavaressa, Okka von der Damerau com a Erda (quina llàstima no poder comptar amb Anna Kissjudith), Kartal Karagedik (Donner), Roger Padullés (Froh), Georg Nigl (Alberich) Mikeldi Atxalandabasso (Mime), Tanja Ariane Baumartner (Fricka) i Ximena Agurto, Jennifer Feisntein i Helena Ressurreiçao com a Woglinde, Wellgunde i Flosshilde respectivament. La majoria dels noms són reconeguts i fan preveure un equip òptim, però el Ring és molt més i les parts rellevants encara es fan esperar: Sieglinde, Brünnhilde, Siegmund, Siegfried (Wotan no vulgui el que ho canta a Bayreuth o la Scala), Hunding, Hagen, Gunther, per tant, esperarem.
També aprofitant aquesta notícia de la qual s’han fet ressò tots els mitjans, però un, Codalario, ha publicat com a primícia la resta de títols de la temporada 2026/2027 abans que s’hagi fet la presentació al Liceu, en conseqüència, com que només són títols i el Teatre no ha fet la presentació oficial, m’ho prendré com si fos una notícia d’aquelles que publicava la Mei en el seu blog en la celebrada secció de “Lo que vendrá”. No vull creure que algú de la direcció del Liceu hagi “xivat” a la revista els títols i a la resta de mitjans no.
Tota la informació oficial a:
Us deixo l’escena dels gegants pels cantants previstos al Liceu: Ante Jerkunica (Fasolt) i Wilhelm Schwinghammer (Fafner) en la producció que (sortosament) no veurem.
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
El blog que cites es va anticipar a corolario amb la Jenufa ( producció d’Alex Ollé ) i I Capuletti ed I Montecchi Mei la preveia per squesta 2025/26 amb Nadine Sierra ( Giulietta) i Rafaella Lupinacci (Romeo) Tornar a insistir en una Bohème només li veig sentit per fer caixa amb 3 repartiments i/o assistir al debut de la Musetta de Sierra. Espero que Jenufa sigui Asmik Grigorian. I una altra Aida (a veure si han convençut finalment a Alagna per cantar-ne un parell de funcions! ) i de nou la flauta màgica en clara competència amb els amics de l’Òpera de Sabadell o la portera de Núñez.
M'agradaM'agrada
No vull parlar d’aquests títols encara no oficialitzats, ho lamento, sé coses, però fins que el Liceu no hi faci oficial, ni mu.
M'agradaM'agrada
perdón, pero Nadine Sierra ya ha debutado hace tiempo el rol de Musetta ( entre otros lugares, no recuerdo si en Las Palmas o en Tenerife ). Lo que no ha debutado aún es la Mimí.
M'agradaM'agrada
Molt interessant aquest fragment del Rheingold, som bons aquests baixos.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Alex, ho ignorava. Vaig llegir en algun lloc que a partir d’ara Puccini prendria més rellevància a la seva carrera, però el cert és que no la segueixo.
M'agradaM'agrada
No es oficial y por supuesto que habrá que esperar a que Víctor Garcia de Gomar presente la próxima temporada, pero oficiosamente si me atrevo a adelantar que casi seguro, Netrebko cantarà alguna de las funciones de Aida.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim, un Ring sempre és una notícia esperada, desitjada i anhelada, tot i que ja va ser anunciada quan la fallida producció de Castellucci. La Bayerische ja va dir en el seu programa anual que el Ring de Kratzer era una coproducció amb el Liceu, i crec que és una bona notícia. Si que caldria desitjar veure-la en una temporada però crec que (fora de Bayreuth) ni els més grans teatres s’atreveixen a fer-ho. Els propis bavaresos l’estan fent en 4 temporades, com molt bé dius.
Soc dels que pensen que fins que no es veu la representació del Capvespre no hauriem d’especular sobre la visió escènica de la tetralogia, ja que la lectura del Regie de torn s’enten que és global per als 4 títols, i una visió del pròleg sol és sempre una visió parcial.
Jo vaig ser testimoni del Rheingold del Kratzer a Munic aquest estiu passat i per aquesta raó no opinaré però crec que, com és d’esperar, causarà un bon enrenou. Sí que té trets en comú amb el Tannhäuser de Bayreuth, com és la utlització de llargs segments de projeccions rodades en exteriors o un molt especial sentit de l’humor, però fa una lectura molt singular i, insisteixo, caldria esperar a veure el Ring sencer per valorar allò que ens vol contar. El que està clar és que el que vulgui veure les filles del Rin nedant darrera l’or ho passarà malament…
La primera jornada, aquest proper juny, es podrà veure en streaming dins la jornada “Oper für Alle” del festival.
En tot cas, una gran notícia que esperem en candeletes.
Ah! I efectivament..meravellós Nicholas Brownlee com a Wotan!!!
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Jordi.
Home! Haver d’esperar quatre anys per saber si una Tetralogia és bona O no, en sembla exagerat, perquè en el cas que fins a Götterdämmerung no li trobem sentit, per a mi, vol dir que alguna cosa falla.
Crec que la Scala fa un Ring sencer de la producció de McVicar i a Viena i Berlín també ho han fet. Són poderosos!
Una obra concebuda com un tot, haver d’esperar quatre anys per gaudir-la, és com un coitus interruptus. És clar que per veure acabada la Sagrada Família hem d’esperar més, i ja em perdonaràs la ironia
M'agradaM'agrada
Recordes bé, benvolgut Joaquim: La Scala està fent ara mateix el Ring sencer dues vegades, aquesta setmana dirigit per Alexander Soddy i la propera per Simone Young. Però no sé si estaríem contents si ens ho fes així el Liceu.
El preu d’un abonament per a les quatre funcions era de 400-800 € als pisos 3-5 i 1,100-3,000 € als pisos 0-2. A banda d’això hauran existit, sí, uns seients assequibles als laterals i posteriors dels pisos 4-5; però es venien separadament per a cada òpera i tots al mateix moment, o sigui que de fet eren reservats per als endollats. Si intentes comprar aquests seients barats com una persona normal a la web, tens una dotzena de segons abans que s’exhaureixin tots: n’hi ha prou per comprar un títol, amb una mica de sort, però per a quatre ni ho vaig intentar.
M'agradaM'agrada
Déu-n’hi-do!
Així i tot, crec que si el Liceu fes alguna cosa semblant, molts demanaríem un crèdit
M'agradaM'agrada
No li aconsellaria al Valentí Oviedo d’intentar-ho. Primer, no crec que ompliria el Liceu amb els preus abusius de la Scala. Segon, rebria més queixes per aquests preus que no pas lloances per programar un Ring sencer.
Com a molt, després de fer una diada a l’any al Liceu, potser es podrien programar les quatre seguides a Perelada, si és que el Festival és prou elitista.
M'agradaM'agrada
Va omplir amb els preus del Tristan und Isolde o La Gioconda, sent aquesta un nyap provincià? Si, per tant, que s’ho pensi bé i sobretot que ho vengui amb cara i ulls, no com va fer el sòmines que va malvendre la visita del Festival de Bayreuth en la darrera visita i jo crec que dues tandes fora d’abonament ho petarien i donarien un relleu i impuls al Liceu, com es mereix.
Peralada no està feta per una Tetralogia, el seu públic vol un altre producte a les nits estiuenques a l’Alt Empordà.
M'agradaM'agrada
Va omplir el Tristan und Isolde amb Davidsen, sí, però amb els preus usuals: platea 181-252 €, centrals dels pisos de dalt 72-137 €. Els preus de les representacions d’un Ring sencer, a la Scala o a Bayreuth, són molt més elevats. Caldria una pujada del 50%, que implicaria si no m’equivoco:
S’ompliria el Liceu amb aquests preus, i sense cap descomptes, ni per als abonats? Ompliríem com sempre el quart i cinquè pis, això sí. Però no som pas nosaltres els que sustentem les taquilles, sinó els de baix.
Caldria exhaurir entrades a tot el teatre amb aquest preus sense precedents per tenir els ingressos de Bayreuth, que si no m’equivoco exhaureix:
És obvi que ens agradaria als liceistes del quart i cinquè pis que vinguessin wagnerians de tot el món a omplir a preus prohibitius els pisos de baix, permetent-nos així de gaudir d’un Ring sencer a casa nostra.
Si el Valentí Oviedo ho assoleix, n’estaré encantat i faré el que puc per defensar-lo de totes les crítiques que segur que rebrà per aquest preus exorbitants. Però no puc compartir la perspectiva de que naturalment ho hauria d’assolir, i que si no ho assoleix és perquè no té valentia o perquè no ho sap vendre. A mi em sembla una empresa difícil i d’èxit dubtós.
M'agradaM'agrada
Però per què dones per suposat que serien aquests preus? No ho acabo d’entendre.
M'agradaM'agrada
No podem estar segurs que calguin aquest preus, no. Però és el més probable, donada la escassa informació que comparteixen amb nosaltres els teatres.
Tots sabem que el Ring sencer es programa menys del que ens agradaria al públic wagnerià. On és el problema?
No sabem ben bé perquè ningú no programa mai una temporada híper-wagneriana, estil Das Rheingold a l’octubre, Die Walküre al desembre, Siegfried al febrer i Götterdämmerung a l’abril. Serà només aversió a la hipoteca artística? Sospito que també hi ha un problema econòmic, o sigui que muntar Wagner costa més que Donizetti. Potser no tant com muntar Les Huguenots o Les Troyens, però aquests també ja veurem si assoleixo veure’ls al Liceu. De totes maneres, no pensava en això, i la veritat és que no veig una diferència cabdal entre aquesta programació que no fa ningú i la normal de una diada a l’any per quatre anys.
El que volia Wagner mateix, el que fa sempre Bayreuth i excepcionalment la Scala, el que em faria il·lusió a mi que fes el Liceu, és programar les quatre diades més o menys seguides: el Ring en una setmana. Això sí que sabem que no es fa perquè és massa car. No és difícil entendre que fer dues vegades el Ring acabaria costant molt més que fer vuit vegades Tristan und Isolde.
Ara bé, quina serà exactament la diferència de cost? Això és un secret que ningú no es diu, que no trobo revelat ni a la xarxa. Si tu, o qualsevol altres dels infernemlandaires més experts, teniu informació directa sobre els costs i la podeu revelar, de debò m’encantaria conèixer-la.
El que puc veure jo és més o menys quins són els ingressos dels teatres que sí que programen un Ring sencer. Més precisament, puc veure quins són els preus anunciats abans dels descomptes secrets que cada teatre pot anar fent. Els preus a dalt, un 50% més alts dels del Tristan und Isolde amb Davidsen, són els que caldrien perquè les taquilles del Liceu aportessin per un Ring el mateix que les de Bayreuth. I ves per a on, són més o menys els mateix preus que posa La Scala.
Hauria el Liceu de programar un Ring amb una aportació de taquilles molt inferior que Bayreuth o La Scala? No ho sé. Les possibilitats no deixen de ser tres.
Primera, es podria trobar algun mecenes wagnerià que volgués finançar generosament una tetralogia liceista. Fantàstic, m’agradaria molt; però em sembla impossible. Cerca mecenes i no els troba el Met. Desafortunadament, crec que podem descartar aquesta alternativa.
Segona, es podria fer un Ring més barat. Però no volem un Ring provincià: volem ser un teatre de primera, volem emmirallar-nos en La Scala tot i tenir més aviat el pressupost del San Carlo. Ens ajudarà potser que Catalunya és més pobre que Baviera i Llombardia, així que probablement el personal estable del Liceu té sous més baixos que el de La Scala. Però no crec ni espero que ens ajudi molt. Diria que podem descartar aquesta alternativa també.
Llavors, només queda la tercera opció de fer-ho de manera més deficitària que a Bayreuth o La Scala. Però no es pot esperar que aquest dèficit ens ho financi el contribuent, que ja és molt generós i ens finança la meitat de les temporades que tenim. S’hauria de retallar dins de l’activitat del Liceu.
Tampoc no podem ser somiatruites i pensar que n’hi hauria prou amb retallar quelcom que ens interessa poc, com poden ser en el meu cas les instal·lacions artístiques al Saló dels Miralls o els marges del llibre de temporada retallats per Marina Abramović. Sense la informació secreta sobre les despeses d’un teatre, no vull creure que aquestes cosetes costin milions.
Llavors, s’hauria de retallar les produccions de la temporada. Potser es podrien treure dos títols d’abonament per fer dues vegades un Ring sencer fora d’abonament. I encara no crec que podrien ser dos títols qualsevol, sinó que més aviat dues produccions pesades. Valdria la pena? A mi Wagner m’agrada, i més encara em sembla important que el Liceu preservi la seva tradició wagneriana. Nogensmenys, si ens posem a programar bogeries, potser seria millor estrenar Les Troyens.
M'agradaM'agrada
Està clar que no es programa sencer pel cost i la incidència que té per a una temporada. Ara, dir que només es fa a Bayreuth i ara a la Scala, no és ben bé exacte.
En el que portem de segle XXI
Royal Opera House (Londres)
Temporada 2018/2019: quatre cicles complets entre setembre i novembre de 2018.
Opéra Bastille ONP
Festival Ring 2026 amb dos cicles complets al novembre de 2026.
Teatro alla Scala (Milà)
Nou muntatge amb cicles complets al març de 2026.
Theater Basel
Projecte 2023-2025 amb tres cicles complets el 2025 després d’estrenar les quatre òperes.
Metropolitan Opera (Nova York)
Nova producció amb tres cicles complets a l’abril-maig de 2012.
San Francisco Opera
Cicles el 2011, 2018, i previstos 2028 (tres cicles).
Wiener Staatsoper
Bayerische Staatsoper (Munic)
Deutsche Oper Berlin
Oper Leipzig
Budapest Wagner Days (festival dedicat al Ring)
Possible, és; car, molt; ens ho podem permetre? Segurament, però a costa de sacrificis en els altres títols i repartiments de la temporada que fan que els directius siguin conservadors i prudents. Deficitari, òbviament, l’òpera ho és conceptualment des del moment que per a una producció sembla imprescindible tirar la casa per la finestra.
Cal? Pels wagnerians, segur, per a la resta no, no estarán disposats a hipotecar tant una temporada de 9 títols representats, amb quatre Wagners.
Finalment, perquè aquest és un tema per fer un podcast i penjar-lo,
Les Troyens no és una bogeria, és una necessitat.
M'agradaM'agrada
Ironia perdonada i compartida. No tenia present lo de Mila, pensava que era en dos anys, com van fer al Liceu amb l’Anell del Kupfer, que, mal que mal, potser és millor solució….
M'agradaLiked by 1 person
Espero i desitjo que no aparegui el senyor Klaus Florian Vogt per enlloc. Primer que és un cantant mediocre contractat a tot arreu els darrers 5 anys pels teatres europeus ( suposo que era per falta de tenors en aquells moments ) i encara no entenc el per què . Segon que és un dels cantantants més dolents interpretant els diferents rols de Wagner. Tercer que aquest senyor te zero química a l’escenari doncs ja ho va demostrar en títols com Rusalka i altres més. Amenaça en venir al Palau per cantar extractes del “Der Ring des Nibelungen” al proper Agost d’enguany. Si us plau Gran Teatre del Liceu lliure’ns de Klaus Florian Vogt més que res per què si ve aquest personatge no penso anar al Liceu quan programin Wagner.
M'agradaM'agrada
Wotan t’escolti!
M'agradaM'agrada
Totes les produccions que últimament es veuen al teatre belga de la Monnai, són terribles, encara recordo aquella Gioconda que va presentar aquell teatre i altres ” caquetes” que venen dels teatres alemanys, segur que veurem les filles del Rin menjant crispetes o atracant un banc, una proposta sòlida es dificil de veure i creure, respecte el senyor Klaus Florian Voigt segur que ens el encolomen com a Siegfried o Siegmund, és el nen mimat de Bayreuth i del Liceu també, ja veurem espero que no sigui una estracanada aquesta tetralogia.
M'agradaM'agrada
Hauràs de prendre trankimazin, segur. 🤷🏻♀️🤷🏻♀️🤷🏻♀️
M'agradaM'agrada
L’escolanet, que fins i tot en disc, només pot ser Heldentenor a la portada ens va oferir un molt bon Lohengrin; el seu Parsifal també va tenir coses interessants, però, si pot ser, estalviem-nos el seu Siegfried, sí.
M'agradaM'agrada
Pensa que aquest estiu a Bayreuth canta el Loge, el Siegmund i el Siegfried. Espero que en Ring del Liceu no canti ni el Mime, què és de tots els rols wagnerians, el que més li escau.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias musicales de marzo de 2026 | Beckmesser
Els wagnerians sou insaciables i tot el dia us queixeu. Jo també em queixo, però amb raó. Gairebé cada temporada hi ha Wagner, no és prou? No acabo de veure la gràcia de tornar a programar una altra tetralogia, que el tercer Liceu sembla que fa cada 10 anys, quan encara hi ha tantíssims títols esperant, més enllà del morbo de veure com Kratzer provoca el personal. Almenys la bronca serà monumental i això dona vida al teatre… 😆
M'agradaM'agrada
No mereix resposta, ets prou intel·ligent.
Les tietes portaran xiulets i llençaran les Sibago i els articles de Tous sobre els responsables de la producció i serà una teràpia psico-analítica que tindrà un increment en el preu de l’entrada, això sí, permetrà gaudir una vegada més d’un monument musical incommensurable.
M'agradaM'agrada