Avui dia 25 de juliol, dia tradicionalment destinat a inaugurar el festival de Bayreuth, vull incidir una mica més en aquest festival.

Wagner volia que el festival apropés la seva obra a tothom que tingués interès en conèixer-la, independentment de la seva classe social. En definitiva un festival popular, tipus Verona, però tan sols centrat en la seva obra. De fet sense saber-ho, Wagner va imposar aquesta moda dels festivals d’estiu que tan distreta te a la colònia de la Costa Brava i l’Empordà,

Mes enllà del caràcter egocèntric del genial compositor i de les tretes que va haver de fer per aconseguir que tothom afluixes la mosca per tal de construir un teatre absolutament revolucionari, però tan sols per a ell. No deixa de ser curiós què s’hagi convertit en un festival elitista, on per aconseguir una entrada de manera oficial, s’hagi d’esperar una mitjana de deu anys, sense que veritablement ningú sàpiga com es decideix l’atorgament de les entrades. Hi ha gent que conec que hi va cada any. Si s’opta per demanar-ho de manera oficial, cal armar-se de paciència i de moral.

Un  teatre que funciona com a tal durant un mes al any. Un teatre i un festival fortament subvencionat, i ja des de la seva creació pagat per l’erari públic, què està dirigit de manera incomprensible per la família Wagner, què com si fossin una família reial, es van succeint en les regnes d’aquest esdeveniment musical, cultural i per què no dir-ho, mundanament encartonat. Si el festival el pagués l’adinerada família Wagner no hi hauria res a dir. Seria com la successió d’una gran empresa, amb el seu consell d’administració i tota la parantel·la, però sent un festival fortament subvencionat, no ho acabo de veure del tot be.

Què en el teatre tan sols es pugui escoltar música de Wagner i molt escadusserament la novena simfonia de Beethoven, és un altre cosa que no acabo d’entendre. Què durant el festival tan sols ens facin obres del amo del tros em sembla normal, però també es podria aprofitar durant la tardor i el hivern (amb les millores escaients, doncs la barraqueta està pensada per l’estiu, i el hivern bayreuthià deu ser més aviat rigorós) per fer-hi altres obres cabdals del repertori alemany. Ja no dic la bestiesa de fer-hi un Donizetti o un Rossini, doncs podríem fer aixecar de la tomba propera, al mateix Herr Richard, davant el sacrilegi comés.

En definitiva, caldria, com ja deia la setmana passada, començar a pensar en un festival que fos més obert, amb un sistema de venda d’entrades més transparent. El Festival veí de Salzburg, posa les entrades a la venda via internet, i el primer que s’espavila és el primer que se’n porta el peix al cova, i si Salzburg fa trampes, que estic segur que també es reserven entrades, al menys dona una sensació diferent, més moderna i adient als temps actuals.

A Bayreuth ni les sol·licituds anuals es poden fer per mail o mitjançant un portal web. Ells continuen enviant el mateix i famós imprès de color verd, des de fa no se pas quants anys. Segurament la impremta els hi va fer una oferta inicial per 50.000.000 d’exemplars i fins que no s’esgotin no ho faran de manera més moderna.

Un altre cosa és el vessant artístic què també te les seves mancances i on cal fer-hi una “petita” revolució. Potser fins que Wolfgang Wagner no mori, el seu successor, porti cognom Wagner o no, haurà de posar-s’hi de manera seriosa.

Avui a les 15:45 i per Ràdio2, podrem escoltar les fanfàrries inicials i la veu que de manera idèntica, any rere any, ens donarà la benvinguda amb els quatre idiomes oficials del festival  i després d’anomenar-nos tota la llista d’emissores de ràdio que retransmeten l’esdeveniment, escoltarem el repartiment i sense els aplaudiments de rebuda al director musical, doncs a Bayreuth no el veus entrar, sentirem els acords inicials de la magnífica obertura dels Meistersingers. Signe inequívoc de que les vacances són a punt de començar, de que estem a l’estiu i que com el concert vienès de Cap d’Any, estem repatint un cicle.

Aquest any amb l’al·licient que al cap de tretze dies estaré assegut en les mítiques butaques torturadores del Festspielhaus per viure en directe una de les coses que més m’agraden, veure en directe una òpera de Richard Wagner.

• Més informació a Bayreuth 2007 i a Bayreuth, Meistersinger