IN FERNEM LAND

11 comments

  1. Assur

    A mi m’agradava, i molt! (Que ben aviat ens habituem a utilitzar el pretèrit imperfet, oi?)

    Crec que ha mort una de les veus més importants del món de l´òpera dels darrers temps.

    Descansi en pau.

    M'agrada

  2. Pilar

    Yo le debo a Pavarotti que me guste MUCHO la Opera y disfrutar de toda ella.
    Mis padres me llevaron con ilusión al C. Garden en Londres a ver un Otelo a principios de los años 70, entonces no me intersaba nada la Opera la encontraba clasista y casposa … hubiera seguido así muchos años o quizás siempre si no fuera por que mi hermano mayor me grabo un caset con arias escogidas de las operas más famosas, la mayoría de ellas cantadas por Pavarotti y aquí surgió el flechazo. Primero me pareció imposible que nadie pudiera tener una voz tan increible, que alguien fuera capaz de cantar de esa manera y además ponerme los pelos de punta, me atrapó de tal manera su voz, que no salía de casa sin el casette, lo metía en el reproductor del R 5 y los atascos del cinturón de ronda eran otra cosa o el ratito de la plancha, llegué a cantarlas todas… Fué largo el proceso pero por fín convencí a mi marido y nos estrenamos en el Liceu con un Parsifal, y hasta la fecha …
    A Pavarotti lo vímos en el Met en una interpretación no muy afortunada en el Caballero de la Rosa, y luego a punto de verlo en el Liceu canceló y bueno que descanse en paz… seguirá emocionandome y ahora quizás más porque se que no está… le agradezco de todo corazón haber puesto su voz en mis sentidos… un beso para el donde esté

    M'agrada

  3. Be, ara amb una mica més de temps, vull aprofitar per parlar una mica de la meva experiència pavarottiana.
    Evidentment el post d’avui, amb la pobre Nina Stemme cantant Weill, ha quedat eclipsat per aquesta noticia d’abast mundial. Tan sols cal veure quin és l’encapçalament dels telenotícies de totes les cadenes.
    Jo a Luciano Pavarotti, fins que no el vaig veure en directe (8 de juny de 1989) en el recital del Liceu, no el vaig valorar com calia.
    Als meus inicis operístics, quan era pràcticament un nadó (de molt, però molt petit, ja escoltava fins on em deixava la meva mare, la radio i les transmissions del Liceu), vaig aprendre a escoltar òpera amb la Tebaldi i el Del Monaco, la Callas i el Di Stefano i el Pavarotti i/o la Sutherland i/o la Freni, també la Caballé y el Plàcido o el Carreras, però una mica més tard.
    Jo crec que el primer fragment que vaig escoltar d’òpera italiana que em va copsar, va ser el Nessum dorma i com el Pavarotti no l’ha cantat ningú.
    Quan vaig anar evolucionant, Pavarotti va romandre una mica apartat. La seva veu és inigualable i els seus aguts prodigiosos, però en el seu cant em faltaven coses que altres tenors, sense tantes facultats em donaven.
    Quan va venir finalment al Liceu, després de les seves darreres visites a la temporada 1971-1972, i va obrir la veu per cantar l’ària de Cossì fan tutte, vaig reconciliar-me, en gran mesura, amb aquell tenor. Ningú, mai m’havia arribat tan directament, cap veu, per voluminosa que fos, anava directa del cantant a la meva orella. Talment semblava que em cantés al costat meu, allà dalt, a un extrem del cinquè pis d’un Liceu abarrotat i entregat.
    Una veu que enamorava, una veu llatina, lluminosa i exultant, una veu idònia per fer adeptes per la causa. Una veu que fa afició, una veu per la història.
    Ara si Luciano, gràcies per la feina que has fet i per com l’has fet. Els que estimem l’òpera no l’oblidarem mai i els que l’estimaran en un futur, tampoc t’oblidaran.

    M'agrada

  4. Mei

    Per fi tinc una mica de temps per fer un comentari i recordar els meus lligams amb en Pavarotti… Jo no l’he sentit mai en directe, de fet vaig desistir de anar a buscar entrades per al recital del 1989, pensant que no en trobaria (llavors no hi havia internet)…

    Jo sí que vaig gaudir del primer Pavarotti, aquelles primeres gravacions de la DECCA al costat de la Sutherland i després amb la Freni, que per sempre més ha quedat a la memòria…

    M'agrada

  5. Beatriz

    Dons jo ho he estat mai una gran fan de Pavarotti. Suposo que em va faltar sentir-lo en directe. Segons la meva forma de veure, quan el sents cantar sembla tant fàcil, té tanta veu … En canvi no m’acaba d’arrivar, d’emocionar.
    Bè, t’agradi o no, és una gran pèrdua pel món de la òpera, sobre tot, i tal com es pot veure, a nivell popular.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: