IN FERNEM LAND

Katarina Dalayman


Katarina Dalayman, Judith al ROH 

La soprano sueca Katarina Dalayman va saltar al panorama operístic internacional arran de la seva interpretació de la Marie de Wozzeck a l’Òpera de Stutgart.

Va néixer a Estocolm a l’any 1963 i no tenia cap interès en ser cantant fins que va sentit una cantant per radio interpretant una ària que no recorda però allò va ser una veritable revelació. Va decidir que ella volia fer allò.

Declara que la influència i admiració cap a l’obra del cineasta Igmar Bergman l’ha ajudat molt a afrontar els rols complicats que ha de cantar, Katharina de la Lady Macbeth, la Judith, la Marie del Wozzeck, Salomé o els rols wagnerians com Sieglinde, Brünnhilde, Isolda o Kundry.

El seu repertori és amplíssim i va des de la Desdemona de Verdi fins a la Brünnhilde . Va iniciar la seva carrera amb rols de lírica ample, però de mica en mica s’ha consolidat com a soprano dramàtica.

Va iniciar aquest any 2007 amb una Ariadne auf Naxos a la Semperoper de Dresde. Aquest mes de setembre ha cantat la Brünnhilde del Götterdämmerung a l’òpera de Estocolm i el proper novembre debutarà al Liceu amb la Judith del Castell de Barbablava de Bartok. Al març de l’any vinent cantarà la Kundry a Dresde i al maig del 2008 la Isolda, dirigida per Baremboin, a la UDL de Berlín.

Esta casada amb el tenor suec Thomas Sunnegårdh (Lohengrin al Liceu a la temporada 1992-93) amb qui va cantar Die Tote Stadt. La Naxos va editar l’enregistrament de les representacions de la Operal Real Sueca celebrades al setembre de 1996.

Ara us deixo el fantàstic duet “Glück, das mir verblieb” amb el seu marit, de l’òpera de Korngold, tot esperant el seu debut al Liceu.  

i l’escena inicial del acte 3er, “Dich such ich, Bild!”

6 comments

  1. colbran

    La Dalayman está fabulosa, encara que no sé com anirá de volum, pero fen els rols que fá suposo que no deu tenir la veu petita. El marit una mica “Kollo”.
    La melodía del duet es un veritable somni. A mi m´agrada encara més que la del “Nessun dorma!” o la de la presentació de la rosa. Problablement aquestes tres melodíes operatiques son les meves preferidas de totes les òperes del segle XX. Afegiria la de la cançó de la lluna de “Russalka”, com accèsit.

    M'agrada

  2. Gràcies Ximo per les referències: jo no en sabia pràcticament res d’aquesta noia. Si realment canta així, el dia 2 encara tindrem emocions fortes. Però el 4 encara pot ser millor: primer Liceu i després Bartoli al Palau!

    M'agrada

  3. amfortas

    Coincideixo amb Colbran, aquesta es per mi sense cap dubte la melodia mes maca de totes les que conec del mon de l’opera. Des de la primera vegada que la vaig sentir han sigut moltes vegades i sempre m’emociona. Ja que en Colbran cita les 4 melodias preferides per ell, per mi seríen “In fernem land”, “Oh soave fanciulla” i tambe´”Nessun dorma”. Per desgracia el tenor també em recorda en Kollo. Ella es “wonderfull”. i en tot cas felicitats per poder sentir el duet de manera imprevista.

    M'agrada

  4. Natalia

    Colbran, de nou estic d’acord amb tu,
    pel que fa a la “Cançó de la lluna” de
    Rusalka, que confesso haver descobert a
    la película “Driving Miss Daisy”.
    El duet de La Ciutat Morta es una delícia.
    El vaig sentir per primera vegada a un
    CD de Reneé Fleming que vaig comprar per
    la…. “cancó de la lluna” de Rusalka.
    :O)

    M'agrada

  5. Hola a tots i gràcies per la vostre fidelitat.
    Estic segur que la Dalayman serà tot un descobriment per molta gent.
    Tothom parla de la estupenda Stemme, però aquesta altre sueca estic segur que ens portarà de cap.
    Si la voleu sentir en un rol sorprenent, fa una Brangäne per treure el barret en el Tristan und Isolde del MET (DVD de la DG) amb Eaglen, Heppner, Ketelsen i Pape, dirigits per Levine.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: