IN FERNEM LAND

ANTHONY QUINN, cantant ZORBA.


Anthony Quinn a part de ser el protagonista de la celebrada pel·lícula Zorba, també ho va ser a Broadway, del musical de John Kander i Fred Ebb del mateix nom, basat en la novela de Nikos Kazantzakis, Zorba el grec.

La novel·la es va editar a l’any 1952 i dotze anys més tard, és va fer la pel·lícula dirigida per Michael Cacoyannis i interpretada per Anthony Quinn, Alan Bates, Irene Papas i Lila Kedrova.

Broadway la va portar als escenaris com a musical a l’any 1968. Es va estrenar el 16 de novembre al teatre Imperial, dirigida pel gran Harold Prince i coreografia de Ron Field. En els papers principals trobàvem a Herschel Bernardi en el rol de Zorba, Maria Karnilova en Hortense, John Cunningham com a Nikos, Debbie Shapiro, Carmen Alvarez i Lorraine Serabian. El show va perdurar durant 305 representacions, obtenint el Tony al millor disseny escènic i nominat en totes les categories principals (millor musical, millor actriu, millor actor, vestuari, coreografia i direcció). També va guanyar els Drama Desk Award, en les categories de lletres de les cançons, vestuari i disseny escènic.

El 16 d’octubre de 1983, el musical es va reposar en el Broadway Theater, obtenint més representacions (362) que en la edició de l’estrena. Potser el fet que el protagonista fos Anthony Quinn, intèrpret de la exitosa pel·lícula i ara del rol principal en el musical, va ser un factor definitiu. El Director va ser el mateix que a la pel·lícula, Michael Cacoyannis i la coreografia de  Graciela Daniele. Al costat de Quinn varen actuar Lila Kedrova, Robert Westemberg i Rob Marshall.

En aquesta reposició, Lila Kedrova va guanyar el Tony a la millor actriu de musical i el Drama Desk Award. Westemberg també va guanyar el Drama Desk Award.

Ara us deixo per escoltar dos fragments del Zorba de Quinn, en primer lloc la cançó Woman, que no existeix en la gravació original de la versió de 1968 amb Bernardi i desprès el final, I am free

Un comentari

  1. Pablo

    Buenas ximo:
    No sabía que hi hagués un musical de Zorba el Grec. La pel.licula fa molt de temps que la vaig veure pero es d’aquelles que no s’obliden facilment. I la banda sonora es un altre factor a tindre en compte. ¿Saps si el tema principal de Zorba el grec va ser composat especicament per a la pel.lícula?¿o es un tema popular?

    M'agrada

  2. Hola Pablo, la música de la pel·lícula és de Mikis Theodorakis, res a veure amb la del musical.
    El tema que es va fer tan famós, és original de Theodorakis i ha esdevingut un tema associat per sempre més a la música popular grega.

    M'agrada

  3. Assur

    Em permeto fer-te una petita observació sobre el títol de la novel·la de Nikos Kazantzakis, ja que en català, traduïda per l’helenista Jaume Berenguer Amenós (Ed. Vergara) es va titular “Alexis Zorbàs”, i encara que potser no sigui aquest un espai per recomanar llibres, em permeto fer-ho recomanant aquesta joia de la literatura neogrega.

    Ja sé que sona a tòpic, però la pel·lícula, que si bé recordo que em va agradar força (Quinn era la viva imatge del protagonista de la novel·la), es queda a la meitat del camí de la profunditat que té la novel·la.

    Si a algú li pot semblar interessant llegir-la, la pot trobar editada actualment per Edicions 62 dins de la seva col·lecció “Les millors obres de la literatura universal” (MOLU). A Internet n’he trobat un fragment, que bé podria servir com a primer tast:

    http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_traduits/nikos_kazantzakis/fragments/alexis_zorbas.php

    Salutacions.

    M'agrada

  4. Gràcies Assur.
    No conec cap pel·lícula, però cap, que hagi superat el llibre que l’ha inspirada.
    El cinema ha fet grans obres, però l’avantatge de la literatura sobre el cinema, és que ens fa als lectors, esser els actors, els directors, els músics de la banda sonora i els dissenyadors de decorats i vestuari. En el cinema ens ho donen fet.

    M'agrada

  5. Pepa MG

    hace pocas semanas vi la pelicula por primera vez…leeré el libro… eso de que todo el pueblo a lo Fuenteovejuna mate a Irene Papas, y la vida sigue…quina barbaritat. Leeré el libro, a ver si veo otro angulo mas optimista.

    M'agrada

Deixa un comentari