La Cenerentola escenografia de Francesco Bagnar. Teatro La Fenice de Venècia
Diumenge vinent, 23 de desembre i al Liceu, s’estrenarà la producció de La Cenerentola de Gioacchino Rossini, firmada per Patrick Summers en la direcció d’orquestra i Joan Font (Comediants) en l’escènica. La producció escènica és en coproducció amb altres tres teatres, la Grand Opera de Houston, on es va estrenar amb éxit, el Grand Théâtre de Genève i la Welsh National Opera.
En els rols principals, el bo i millor del cant rossinià de l’actualitat. La mezzo soprano americana Joyce DiDonato canta el rol d’Angelina i el millor rossinià de l’actualitat, Juan Diego Flórez cantarà el Don Ramiro. Al seu costat, l’extraordinari Don Magnifico del basso buffo Bruno De Simone, el Dandini del jove David Menéndez i el Alidoro de Simón Orfila. Les germanastres aniran a càrrec de Itxaro Mentxaca i Cristina Obregón. Probablement estem davant d’un dels punts més àlgids de la temporada.
La Cenerentola, dramma giocoso en dos actes, de Jacobo Ferreti, 
extret del llibret Agatina o La virtù premiata de Francesco Fiorini que va musicar Stefano Pavesi, es va estrenar al Teatro Valle de Roma el 25 de gener de 1817. Va ser l’òpera estrenada després del cabdal Otello i predecessora de la magnífica, La Gazza Ladra. Ens trobem doncs al mig d’un període feliç i brillant de l’obra rossiniana.
El contracte que lligava a Rossini amb els teatres romans, malgrat el inicial fracàs estrepitós i posterior èxit clamorós de Il Barbiere di Siviglia, es va veure incrementat. A finals de 1816 va començar a treballar en una obra que no es va estrenar mai que portava per títol Laurina alla corte. El llibret no va ser acceptat per la rígida censura romana i això va demorà moltíssim el procés de composició d’una òpera que s’havia d’estrenar a finals del gener de 1817 per inaugurar la temporada de carnaval. El 23 de desembre (el mateix dia que s’estrenarà la producció al Liceu), Rossini i el llibretista Ferreti decideixen abandonar el projecte de la Laurina, ja que les condicions imposades per la censura desvirtuaven totalment l’obra i sembla ser que aquell mateix dia, 33 dies abans de l’estrena, decideixen portar endevant La Cenerentola. Sembla inaudit!.
La història de La Cenrentola i la de la Laurina sembla ser que tenien punts de contacte, si més no, per l’evolució de les dues protagonistes que partint d’uns humils inicis arriben en ambdós casos, a assolir un status de privilegi. És per aquest motiu d’urgència que Ferreti utilitzà un llibret ja existent d’una òpera del avui desconegut Stefano Pavesi, per portar endavant aquest nou projecte.
Cal pensar que part de la música ja estava escrita per Rossini, però segons sembla el dia 24 de desembre Ferreti, un cop el compositor va aprovar el guió que li va proposar, va començar a treballar en els versos. 
El dia de Nadal, ja tenia llesta la introducció, per Sant Esteve la cavatina de Don Magnifico i el 27 el duet entre Cenerentola i Don Ramiro. Cada dia un trosset fins arribar el dia 15 de gener que va quedar enllestit. A mida que els versos passaven a Rossini, aquest anava composant la música, però amb la urgència del temps que se’ls hi queia a sobre, va demanar l’ajuda de Luca Angolini, que li va composar els recitatius, l’ària d’Alidoro, l’ària de Clorinda i el cor que inicia el segon acte. L’òpera es va acabar el dia abans de l’estrena, amb la inclusió de l’obertura de La Gazzeta i alguns fragments del Barbiere, pel finale secondo. Encara el mateix matí de l’estrena es va assajar el duet de Don Magnifico i Dandini i durant el mateix interval de l’estrena, Rossini feia retocs a la partitura. Ara tot això ens sembla impossible, vist com es preparen les òperes en els teatres. Pensar que estan el mateix temps assajant una producció, que el que varen trigar els autors per fer-la, assajar-la i estrenar-la, fa riure.
Malgrat aquestes preses i aquest desgavell organitzatiu, l’òpera va obtenir molt d’èxit i sembla ser que en gran part per l’extraordinària actuació de l’Angelina de l’estrena, la contralt Geltrude Righetti Giorgi, que a part de la dolcíssima veu, segons les cròniques de l’estrena, feia un treball d’actriu notable.
Per una reposició al Teatro Apollo de Roma a l’any 1820, Rossini va substituir l’ària d’Alidoro composada per Angolini, per una musicada per ell i destinada al baix Gioacchino Moncada, “Là del ciel nell’arcano profondo”. Desconec si al Liceu Simón Orfila ens cantarà aquesta o l’habitual “Vasto teatro è il mondo” escrita per Angolini.
La partitura està plena de troballes. De perles rossinianes d’extraordinària genialitat. En el primer acte, l’entrada de Don Magnifico, “Miei rampolli femminini”, el duet “Tutto è deserto” entre Angelina i Don Ramiro, el quintet “Signor, una parola” i el finale primo, d’aquells que et fan aixecar de la cadira. En el segon acte, la difícil i bellíssima ària de Don Ramiro “Si, ritrovarla io giuro”, el hilarant duet entre Dandini i Don Magnifico “Un segreto d’Importanza”, el sesteto “Siete voi?” i el famosíssim rondó d’Angelina “Nacqui all’affanno” extret de l’ària del Conte d’Almaviva de Il Barbiere di Siviglia.
Abans de deixar-vos dos fragments, us recordo que el Liceu ens proposa un segon repartiment per aquestes representacions d’altíssim interès. L’Angelina de la magnífica mezzo valenciana Silvia Tró, el Don Ramiro del tenor anglès Barry Banks, el Don Magnifico del extraordinari Carlos Chausson, el Dandini del jove baríton italià Fabio Capitanucci i el Alidoro del esperançador Juan Martin Royo.
La Cenerentola, producció del Liceu de Joan Font (Comediants). Foto Brett Coomer
Si no teniu entrades mireu si hi ha alguna possibilitat, l’esdeveniment val la pena.
Us proposso en primer lloc escoltar com va cantar Juan Diego Flòrez, el seu recitatiu i ària “E allor…se non ti spiaccio”.”Si ritrovarla io giuro” a la catedral del cant rossinià, el festival de Pesaro, a l’any 2000.
En segon lloc escoltarem l’escena final, des de “Ah Prence, Io cado a’vostri piè…Nacqui all’affanno…Non più mesta”, tal i com ho va cantar Joyce DiDonato al festival de Wildbad a l’any 2004.
IN FERNEM LAND 
Ole, ole, ole!!! Jo ja m’estic delint!! A més a més tinc entrades per als dos repertiments. Ole, ole!! Esperaré amb ganes la teva crítica, Ximo.
M'agradaM'agrada
Yo voy a la Cenerentola el día 11. Tengo unas ganas!!!! 😀
M'agradaM'agrada
Fantástic ! Hi vaig al dia 2 de gener, és el regal d’any nou!!! Avui he sentit la Joyce Di Donato en un fragment d’aquesta opera i és una passada. A part dels interprets, es parla molt bé de la producció dels comediants. Espero la crónica de l’estrena
M'agradaM'agrada
Ximo, quin blog fantastic que tens! Sera un plaer participar d’ara en davant, sempre “tempo permettendo”. No saps l’enveja que em dona imaginar-vos al Liceu divertint-vos amb l’espectacle dels Comediants… Disfruteu-lo un poc tambe per mi, ok? Abraçades i besades per a tots!!
Esteban.-
M'agradaM'agrada
esteticament la producció de ‘comediants’ em sembla repugnant
M'agradaM'agrada
BENVINGUT ESTEBAN! em fa molta il·lusió la teva visita i comentari, que espero que no sigui l’últim. Jo estic una mica amb l’amic Julianen i no se pas si serà gaire divertida aquesta producció. L’estètica Comediants no m’agrada gens, veurem si l’acció escènica ho millora. Tot i així, espero que la part musical supleixi amb escreix l’escènica.
M'agradaM'agrada
Jo no crec que aquesta proposta siga repugnant… es cert que s’allunya del comu en teatralitat, pero crec que representa molt be l’aire encisador, irreal que transmet aquest libretto. Crec que es busca representar el conte que n’hi ha darrere de la Cenerentola, amb les formes d’un conte per xiquets. A mes a mes, per el que recorde de les critiques a Nova York, crec que la direccio escenica es molt acurada, vibrant i ritmica. Despres, clar… pot anar tot malament i fer-se un infern, pero espere que vos agrade a tots! Una abraçada!
Esteban.-
M'agradaM'agrada
UF!… Doncs jo m’hauré d’esperar fins el dia 18 de gener per poder anar-hi, però tot arriba.
A mi ja de per sí m’agrada l’estètica de Comediants, i pels poquíssims fragments que he vist d’aquesta “Cenenrentola” em semblen molt encertats tant el vestuari com la posada en escena. Em fa el mateix efecte d’aquells contes infantils troquelats que s’obrien i es plegaven en acordió i que tant m’agradava mirar-me quan era petit, i ara, de gran, em fa il·lusió pensar que podré veure com es belluguen aquells personatges al so de la música de Rossini cantada, a més a més, per rossinians de primera.
M'agradaM'agrada
Jo tinc entrada pel dia de l’estrena. Ja estic impacient. Per cert, l’estètica de les produccions de Comediants (la Cenerentola no l’he vista) m’agrada molt. La trobo entranyable. I de repugnant, res de res…
ANNA
M'agradaM'agrada
Per les fotos vistes de l’estrena a Houston l’estètica em recorda una mica a El sombrero de Tres Picos de Picasso…
Crec que el que pretèn la producció és que la veiem com el conte que és… De tota manera, fins que no la vegi no la jutjaré…
M'agradaM'agrada
En las navidades de 2002 vi esta ópera en el Palais Garnier con la misma pareja protagonista. Me pareció muy graciosa la escena del aria de Ramiro, pues cuando Flórez alagraba el agudo en “dentro al mio core” el coro sacaba un reloj para cronometrarlo. Entonces Joyce di Donato no era tan conocida, y mira ahora… Será interesante compararlos cinco años después.
M'agradaM'agrada
Yo doy un voto de confianza a esta producción porque estoy con Assur que al tratarse de un cuento, la escena y los atuendos parecen lógicos para el tema. Luego veremos la acción y si aburren o cansan o caen en el ridículo.
A mí, no sé por qué, me relacionan con la escenificación que vimos en el Liceu de “L´enfant et les sortilèges” y que yo encontré genial.
Esperemos a ver esta “Cenerentola” para juzgarla y tengamos presente que si no entra por la vista entrará por el oído, gracias a esa delicia musical de Rossini y a la sabiduría canora de Joyce di Donato (hace una creación de este rol) y de Juan Diego Flórez que en pocos años ha conseguido situarse ya por encima del bien y del mal.
M'agradaM'agrada
Amen Colbran
M'agradaM'agrada
Després del recital d’en Flórez tinc encara més ganes de veure-la. Llàstima que no podré veure en Chausson, per això.
M'agradaM'agrada
Donem un vot de confiança a tot plegat i en parlem en els propers dies.
A l’assaig general de divendres no canten les figures, cantaran els del segon cast.
Dijous a porta tancada cantaran les “etoiles”.
“Un que passava” ja ho saps, si vas a l’assaig veuràs al Chausson i si no, sempre pots comprar una entrada barateta pel segon repartiment, que valdrà la pena, SEGUR!
M'agradaM'agrada
Perdoneu de nou la meva ignorància, però parleu d’anar als assaigs, d’assaigs tancats… això vol dir que n’hi ha oberts al públic? Per quina via?
M'agradaM'agrada
Malauradament, enguany he comprat tanta cosa fora d’abonament que no vaig comptar amb això. I ara hauré d’esperar a veure si passada la ressaca nadalenca, em queda algun cèntim a la butxaca 😛 Però no hi pateixo pas. Segurament hi haurà altres ocasions de veure’l; sinó sempre em queda el dvd d’un altra obra rossiniana: Il barbiere di Siviglia, amb la Kasarova, el Manuel Lanza, el Rainaldo Macias…
Jo tinc la mateixa curiositat que la Judit pel tema dels assajos. Tan fàcil és accedir-hi?
M'agradaM'agrada
Benvolguts Judit i Passador (em permets l’abreujament?) els assajos quan són oberts, ho són per a membres d’associacions musicals, pedagògiques, institucionals, escoles de música, Amics del Liceu, Grup de liceistes de 4at i 5è pis, familiars del personal del teatre, etc. Si no sou membres d’alguna institució invitada o pertanyeu a a algun dels col·lectius esmentats, no és possible assistir-hi.
M'agradaM'agrada
Ahhh… ja deia jo… Gràcies Ximo
M'agradaM'agrada
Això tenia entès, però la manera com ho has dit m’ha fet dubtar.
Pots abreujar, pot; o pot dir-me Ferran, que és com em dic. 😉
M'agradaM'agrada
Hola,
Sé que el dia 5/01/07 van passar La Cenerentola per la televisió. Algú la va poder gravar en DVD. M’agradaria poder-la tenir. Gracies
M'agradaM'agrada
Hola Gemma benvinguda.
Si, ahir crec que mig món gravava la representació. Jo no, estava al Liceu i no tinc gravador, però en el post DiDonatitis, la Judit ens diu que ho va fer i és possible que, si supera els problemes tècnics la posi a disposició.
Enllaç a Didonatitis
M'agradaM'agrada