IN FERNEM LAND

10 JAHRE OHNE SIEGLINDE


10 anys sense Sieglinde i sense Emparatriu, sense Elsa i Ortrud, sense Chrysothemis o sense Elektra, sense tantes i tantes heroïnes que va protagonitzar, traspassant el fet purament musical per fer-los seus i esdevenir el model i exemple per les sopranos que l’han precedit.

Leonie Rysanek ens va deixar fa 10 anys, tal dia com avui. Les dues vegades que va actuar al Liceu en rols per bé que importants secundaris (Kostelnicka de la inoblidable Jenufa del any 1990 i la Comtessa de la Pikovaia Dama), va deixar tal petjada, tal commoció al estorat públic que ho varem veure, que tot i admirar-la abans de les seves visites, ens varem lamentar de no haver pogut gaudir-la en els seus millor anys.

Durant més de cinquanta anys Leonie Rysanek va escriure en lletres d’or, moments memorables a la història de l’òpera. Una veu bellíssima i un timbre que la distingia de la resta, amb uns aguts esclatants i sobretot un sentit dramàtic del cant fora del comú, varen fer que rol que interpretés, rol que hi deixés empremta.

La Rysanek va néixer a Viena el 14 de novembre de 1926. Ve tenir com a model a Maria Cebotari i va debutar cantant l’Agathe de Freischütz a Insbruck a l’any 1949.

En la re obertura del Nou Bayreuth a l’any 1951, ella va ser la Sieglinde, dirigida per Knappertsbusch i Karajan, que es varen alternar en la direcció i ja fins al final de la seva carrera, la Sieglinde en majúscules.

La Rysanek va ser la soprano que va substituir a la Callas en el MET cantant la Lady Macbeth commocionant al públic novaiorquès i perllongant la seva carrera en aquest teatre durant 37 anys.

També va ser la primera soprano no italiana en inaugurar la temporada de la Scala i justament en un rol verdià, la Desdemona del Otello.

Però els dos teatres que la varen gaudir més, varen ser l’Òpera de Viena i la de Baviera (Munic), on va poder demostrar tota la seva versalitat estilística, ja fos cantant les seves imprescindibles heroïnes straussianes o els rols del repertori verdià o és clar, wagnerià.

Estic segur que a la pregunta de quin rol identifica la carrera de la Rysanek, quasi tots diríem la Sieglinde, per això he personalitzat el post en aquest personatge i és per això que tots els talls que escoltarem seran de la germana de la Brünnhilde, al llarg de la impressionant carrera.

Comencem amb la Sieglinde de l’any 1951 dirigida per Karajan i en la darrera intervenció d’aquest personatge al acte tercer, “Nicht sehre dich Sorge um mich”.
La Brünnhilde era la gran Varnay i no cal dir que ambdues estant jovenilment esplendoroses

Observeu com ja el seu “O hehrstes Wunder!, captivaba més per la intenssitat

Entre els mesos de setembre i octubre de 1954, la EMI va reunir sota la batuta del eminent Wilhelm Furtwängler, a cantants històrics del Wagner d’abans de la guerra, la imprescindible Klose o Suthaus i Frantz, però també va apostar pel futur del cant wagnerià, és a dir la Mödl, Gotlob Frick i tornem amb la Sieglinde de la Rysanek, per tal de gravar una Walküre que hagués hagut de ser l’inici de la integral de la Tetralogia que mai es va arribar a fer, com a competència al projecte de la DECCA, que va passar a la història de la discografia sota la direccio de Georg Solti.
Escoltem-la ara en el relat a Siegmund “Eine Lab mich dir weisen…Der Männer Sippe” on ja se’ns mostra la capacitat dramàtica d’aquesta gran soprano, fent-nos viure intensament la revelació al home que serà per fi, capaç de treure la l’espasa del arbre. Absolutament colpidora.

Ara tornem a Bayreuth, en la llegendària edició del any 1958. Dirigia Knappertsbusch i ella tornava desprès de 7 anys a interpretar l’emblemàtica Sieglinde, al seu costat debutava el gran Jon Vickers, que va desplegar tanta intensitat al costat del torrent sensual i passional de la Rysanek, que es va perdre i la veu se li va trancar (per no dir gallejar), just al final del impressionant duo del primer acte. Cap problema, la veritat musical venç qualsevol accident. En aquesta edició la Rysanek va incorporar per primera vegada el seu famós crit, permès per Wieland i que ja formarà part de la interpretació tant de la Rysanek en la posteritat, com de totes les Sieglindes que l’han seguida.
Escoltem des de “Du bist der Lenz” fins l’apassionant i apassionat final d’acte.

Acabarem amb les gravacions de Bayreuth a l’any 1967. L’edició potser és la última de les grans tetralogies llegendàries del millor Bayreuth. Dirigia Karl Böhm, varen dir que sota l’esperit depurador de Mozart, a uns cantants que encara podien treure tota la sapiència acumulada dels millors anys del festival, si més no, de desprès de la II Guerra Mundial, encara que jo crec que varen ser els millors anys de Bayreuth, m’agrada creure-ho així. Acompanyaven a la Rysanek, la gran Nilsson com a Brünnhilde i James King com a Siegmund.
Escoltarem l’escena del segon acte amb Siegmund, “Hinweg!hinweg! flieh’ die Entweihte!”. El dramatisme de la soprano fa posar els pels de punta.

Acabo amb un vídeo genial. La Rysanek va cantar una Sieglinde en versió de concert a l’any 1989 amb l’orquestra de la RTVE. El Siegmund va ser un Siegfried, el Jerusalem que emportat per la màgia de la veritable Sieglinde va tenir problemes similars al Vickers de 31 anys abans, ella als 63 anys, va ser un cop més la referència i va fer descontrolar al seu company. Gràcies a Oneguin que ha deixat la retransmissió televisa a can youtube podeu gaudir d’aquest testimoni ejemplar d’autenticitat i comunió d’una cantant amb el seu rol, o potser és que ella veritablement és Sieglinde? Un cop més, el seu crit, aquest cop visual emociona, com emociona l’autenticitat d’una cantant inigualable.

4 comments

  1. Elvira

    Un monstre de la natura. Arriba al moll de l’ós. Un s’ha de sentir orfe per força, en els rols que menciones. Realment és Sieglinde. Un recull excel.lent!
    Recomano encaridament, amb el teu permís, el cd de la casa Orfeo sobre Elektra, on hi ha fragments dels tres rols femenins principals d’aquesta òpera, interpretats tots tres per la Rysanek i de quina manera! Colpidor!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: