El compositor Ramón Carnicer va escriure el cicle de cançons Odas de Anacreonte l’any 1832, és a dir, cap a la fí de la seva fructífera vida artística.

Ramón Carnicer va néixer a Tàrrega (Lleida) a l’any 1789. Aviat va marxar a ampliar la seva formació musical a la Seu d’Urgell, on va estudiar orgue i composició. Al 1806 va anar a Barcelona per ampliar els seus estudis. La Guerra de la Independència el va obligar a marxar a Menorca i un cop acabada va ser contractat pel Teatre de la Santa Creu de Barcelona, en aquells moments el feu de l’Òpera a la ciutat, per fer una cosa similar al que avui entenem per agent artístic, a la recerca de cantants italians que poguessin nodrir, de manera prestigiosa, les temporades de la ciutat. A l’any 1818 va ser anomenat Director del Teatre. És en aquest període , quan es dedica a composar moltes de les seves òperes i la famosa obertura pel Barbiere di Siviglia de Rossini (1818), que durant molts anys es va interpretar en alguns teatres, en lloc de la que Rossini va reutilitzar de les seves òperes anteriors, Aureliano in Palmira i desprès la fabulosa Elisabetta Regina d’Inghilterra. El mateix Rossini va elogiar l’obra de Carnicer. Fins hi tot en va arribar a fer un altre obertura per aquesta òpera, però ja no es va popularitzar de la mateixa manera. De fet Carnicer va ser el music més rossinià de la música espanyola.

Les seves idees lliberals varen fer que un cop acabat el Trieni Constitucional hagués de marxar a Paris.

Va tornar a Espanya per dirigir un altre cop el Teatre de la Santa Creu (Principal), però per ordre expressa de Fernando VII va ser obligat a substituir a Saverio Mercadante en la direcció dels Teatros de la Corte. Els va dirigir durant set temporades. Posteriorment va ser anomenat director de la càtedra de composició del Real Conservatorio de Madrid, arribant a ser-ne el Director.

Va composar a l’any 1827, la música del himne nacional de Xile.

Carnicer va morir a Madrid el 17 de març de 1855.

Les òperes, avui desconegudes i ignorades pel Liceu, malgrat la seva catalanitat son:

• Adele di Lusignano
• Cristóforo Colombo – (1829)
• Il dissoluto punito, o sia, Don Giovanni Tenorio: Drama semiserio – (1822, reestrenada en 2006)
• Elena e Constantino – (1821, reestrenada en 2005 al Teatro Real)
• Elena e Malvina – (1827)
• Eran due or sono tre, o sea, Gli esposti
• Eufemia de Messina – (1832)
• Giglielmo Tell – (1834)
• Ipermestra – (1843)
• Ismalia o Morte ed amore – (1838)
• Laura y Don Gonzalo – (1841) atribuida.
• Lucrezia Borgia. atribuïda o amb col·laboració de Carnicer
• El sacristán de Toledo, col·laboracions de Carnicer.

També va escriure molta música religiosa i simfònica, aixì com un extens catàleg de música vocal.

És d’aquest catàleg que avui escoltarem les Odas de Anacreonte, basades en l’original grec d’Anacreonte, traduïdes per José del Castillo y Ayensa que estan formades per tres cançons:

• De si mismo
• A una muchacha
• Del amor y de la abeja

Avui les escoltarem per la Marta Almajano, la soprano aragonesa que ha fet una carrera perfecte, dedicada bàsicament a la música antiga i al barroc, col·laborant amb els més prestigiosos directors i formacions i sent un dels puntals de Al Ayre Español, la magnífica formació dirigida per López Banzo, que tant i tan bé, ha fet per la recupració del nostre patrimoni musical.

Les cançons de Carnicer estàn acompanyades al pianoforte per Michel Kiener.