L’amic Maac ha guanyat com tots sabeu el premi del concurs del mes de maig. He estat temptat a martiritzar-lo amb 25 o 30 “In questa reggia” diferents, però el Titus s’ha anticipat en el seu bloc i finalment he decidit dedicar-li un post com cal, a ser possible que li agradi.
El Maac és de les primeres persones que vaig conèixer una mica més en profunditat mitjançant l’amistat virtual a La Tertúlia del Foyer. Des de el primer moment hi va haver una afinitat en molts aspectes, més enllà dels musicals, que també son molt grans.
Aquest cap de setmana ens hem conegut personalment i ha estat una gran satisfacció poder posar faccions a una persona amb la que hem compartit molts xats, cadenes foreres i comentaris a In Fernem Land o en el seu referencial Cantan Ellas.
No podia ser d’altra manera, avui canten les dones i quines dues dones. Jo crec que els hi té una adoració especial, i és comprensible, ambdues son dos referents absoluts en la seves cordes. Elisabeth Grümmer i Christa Ludwig juntes en el duo del segon acte de Lohengrin, en la imprescindible edició gravada per Rudolf Kempe.
A la puresa de la Grümmer hem de contrastar la malèfica intenció de la gran Christa Ludwig, que canta una Ortrud sensacional, gens estereotipada i exagerada, com algunes han cantat aquest fantàstic rol. La Ludwig és dolenta, intel·ligent, intrigant, més que terrorífica i bruixa. La Grümmer és pura dolçor.
Mentre escoltareu aquesta fascinant escena aniran passant moltes dones, totes pel Maac, totes (o quasi) referencials Elsas i Ortruds, que podria deixar-les anònimes perquè s’entretingués a endevinar qui son, en un concurs suplementari. No ho faré, en el YouTube aniran sortint el nom de cadascuna de les cantants, gaudeix de la música i de les sentores que l’acompanyen. Felicitats pel teu encert i gràcies per l’amistat.
IN FERNEM LAND 
Gracias Ximo, me dejas sin palabras, has tirado a dar y me has dado de pleno. Ni yo mismo hubiera elegido mejor. Vas a tener que dejarme prestado el reclinatorio.
M'agradaM'agrada
El reclinatorio es comunitario.
Era fácil, quien haya pasado por cantan ellas hubieran hecho lo mismo.
Un placer.
M'agradaM'agrada
Enhorabuena, maac…por el concurso, y por el post que es bien bonito…al final me van a gustar a mi las chillonas estas … 😉
M'agradaM'agrada
Aprovecho para corregirme a mi misma enseguida! Si me gustan las cantantes de Wagner!!! Paso a paso voy conociendolas mas y empezando apreciar mejor (al lado de los muchos papeles de Verdi, Puccini,etc que tambien me gustan) Me encanta el fragmento que pusiste ximo! Confirma lo que sospecho que en la harmonia de la musica divina con el personaje polifacetico, intenso, poderoso y la calidad aterciopelada de las verdaderas voces especiales esta la clave de ciertos papeles de sopranos si lleguen a mi oido, mente y corazon 🙂 Gracias a Maac y a ti por darme la oportunidad de disfrutar de algo tan bonito!
M'agradaM'agrada
Aquet duo és preciós. A poc a poc, Wagner em va concedint la gràcia d’assaborir una música que ell va re-inventar.
Ximo, thanks again.
M'agradaM'agrada
Això sí que és un premi…!
M'agradaM'agrada
¡Felicidades al CAMPEÓN! El premio es grande.
Y perdona Ximo que no haya participado en esta edición del concurso, me falta tiempo por todos lados.
M'agradaM'agrada
Hola a tots! Feia moltissim que no escrivia açi o a cap dels blogs amics, pero alguns de vosaltres ja sabeu que he anat un poc “de crani”.
Volia felicitar Ximo per conservar aquest lloc tan actiu i tan precios, que dona gloria entrar i llegir! I volia felicitar, es obvi, al Maac, que es tambe una de les primeres persones que vaig coneixer electro-liricament parlant, i que es mereix totes les lloes wagnerianes del mon!
Jo, espere passar-me un poc mes sovint per estos blogs del senyor jejeje, a veure si els estudis em deixen mes marge. Primer pas, aconseguit, respondre als emails, segon, els blogs. Ultima frontera, allo desconegut!
M'agradaM'agrada
Felicitats, maac. Vaja un premi, quines dues artistes i quina música més sublim.
M'agradaM'agrada
Kenderina, no sabes lo que me gusta que empieces a encontrar cosas positivas con Wagner, vas por mal camino, je, je, je.
Alina, Wagner va entrando poco a poco, pero no te deja jamás.
Olympia, sempre és un plaer.
Mei, tots els premis pretenen tocar la fibra dels premiats, el que passa és que a vegades és més fàcil. Si un dia participes i guanyes, el teu ja el tinc preparat. Je, je, je.
Golaud i Esteban, encara que no deixeu comentaris, us agraeixo la vostre fidelitat i les vostres paraules.
Titus, aquest duo és maco oi?
M'agradaM'agrada
¡¡¡Felicidades, maac!!! Sé que Ximo me va a perdonar la pequeña broma –oi que sí, Ximet?-, pero a punto estuve de no mandar mi respuesta cuando vi que tú ya se la habías remitido casi “a vuelta de post”, pero pensé: “Sigues valent, Assur!, que potser aquest cop guanyaràs”… Pero, ¡ca!, hay mucha categoría entre los lectores de este bloc. Un abrazo.
M'agradaM'agrada
Cada dia estic més mandrosa… massa coses a fer… Potser hauré d’esforçar-me per veure què t’has empescat…
M'agradaM'agrada
Una verdadera gozada esta grabación. Y mientras ver todas estas cantantes, para mí, muchas desconocidas.
Si me permites, Ximo, quiero recordar mi primer Lohengrin, allá por los años ochenta en el Liceu (desde entonces la “L” de encima del escenario siempre la asocio a Lohengrin), y que pese a lo estático de la escena recuerdo a los cantantes (mis primeros wagnerianos en directo) con un cariño especial. Pilar Lorengar fue una Elsa maravillosa y Dunja Vejzovic (sustituyendo a Eva Randova) una bruja redomada.
Abrazos
M'agradaM'agrada