El retorn del gran Villazón
Durant el mes de juny a la ROH Covent Garden de Londres, han tingut lloc les representacions d’una nova producció del Don Carlo de Giuseppe Verdi, dirigida per Antonio Pappano en la part musical i Nicholas Hytner en la part escènica.
La versió, malauradament, és la italiana per bé que amb l’impresindible acte de Fointeneblau, però amb el tall després de la mort de Posa.
El repartiment conté diversos al•licients, però sobretot m’interessa pel retorn de Rolando Villazón en un rol com el Don Carlo, que ja la primera vegada que el va cantar a Amsterdam (hi ha DVD), va suscitar controvèrsia per la idoneïtat o no de cantar aquest rol en aquell moment de la seva carrera. Per a mi el resultat tant aleshores com ara és absolutament satisfactori.
A Rolando Villazón li va bé el Don Carlo, un rol per tenor líric, amb un caràcter romàntic, torturat i malaltís, propici al apassionament més desbocat i a una certa sobreactuació.
En la primera funció del 6 de juny en el Covent Garden, les coses no varen anar bé, però ni per Villazón, ni per a ningú, no us penseu que les úniques premiers amb caire d’assaig les fem al Liceu.
Abans d’ahir, el 28 de juny es va retransmetre en directa (BBC) la funció i és la que us proposo escoltar. Les coses estan molt més rodades i Villazón també està molt més segur i en un estat que deixeu-me dir que em torna a il•lusionar. Cert que hi han dubtes i tibantors, però la veu sona ferma, expressiva i passional, com ens agrada als seus seguidors.
El repartiment de les funcions és:
Director Musical: Antonio Pappano
Director Escènic: Nicholas Hytner
Decorats i vestuari: Bob Crowley
Disseny de llums: Mark Henderson
Don Carlo: Rolando Villazón
Elisabetta di Valois: Marina Poplavskaya
Rodrigo: Simon Keenlyside Dimitris Tiliakos
Felip II: Ferruccio Furlanetto
Princesa Eboli: Sonia Ganassi
Tebaldo: Paula Murrihy
Conte de Lerma: Nikola Matišic
Diputats flamencs: Jacques Imbrailo, Krzysztof Szumanski, Kostas Smoriginas, Daniel Grice, Darren Jeffery, Vuyani Mlinde
Gran Inquisidor: Eric Halfvarson
Monjo : Robert Lloyd
Veu del cel:Anita Watson
Us deixo la part integra de Rolando Villazón. El muntatge amb les fotos són de la interessant proposta escènica de Hytner, al menys pel que fa a la vessant visual, desconeixent la part teatral, és clar i amb la música de l’escena amb el monjo i el duo amb Posa del 2on acte.
[splashcast c KSDF4531ZS]
La resta del important repartiment està a l’alçada del que hom espera d’un dels teatres més rellevants del panorama mundial i pel que fa a la direcció musical i al nivell de l’orquestra del ROH doncs senzillament, la més gran de les admiracions, per no dir directament, l’enveja més fastigosa.
Us deixo amb el que jo en diria la recuperació tant esperada de Villazón, així ho desitjo, ja ho sabeu. Torna la passió als escenaris.
En un moment on estem farcits de bons cantants, però amb manca important de personalitats, la recuperació de Villazón suposa un renovat estímul.
Ben tornat!
Acte 1er.
“Fontainebleau! Io la vidi – Al mio pie’, perché?”
Acte 20n.
“Al chiostro de San Giusto – È lui…desso!…l’Infante!”
duo amb Elisabetta acte 2on. “Io vengo a domandar grazia alla mia Regina”
Acte 3er:
“A mezzanotte…Sei tu, sei tu bell’adorata”
Concertant: “Nel posar sul mio capo la corona”
Acte 5è:
Duo i escena final “È dessa!”
IN FERNEM LAND 
Rolando está realment molt bé a aquest Don Carlo, que vaig escoltar ahir vespre. Al menys, en aquesta gravació del dia 28. Algú que comenta per aquí hi ha anat el 29, esperem que ens en faci cinc céntims…I la meva filla hi va el 3 de juliol, darrer dia, en que l’òpera es retransmet per pantalla gegant a diferents llocs, com Trafalgar Square, Canary Wharf (els antics molls del Tàmesis) i Clayton Square, a Liverpool. I aquí ens hem de “conformar” (i encara gràcies!) amb un el concert del Carreras!
Rolando ha explicat a la prensa que s’havia preparat el paper remarcant la gestualitat, assumint els problemes físics i psicològics de Don Carlo, i sembla que ho ha sapigut trasmetre adecuadament.
Com dius, ximo, ell porta la passió altra vegada a l’escena. Regularitat, actuacions totes impecables…potser no, però contundencia, expresivitat, entrega, capacitat per fer vibrar i emocionar al públic…això es marca de la casa Villazón !
M'agradaM'agrada
Bravo Rolando !
Ecco un artista!
M'agradaM'agrada
me ha gustado a mí también villazón.. muy arrebatado.
M'agradaM'agrada
Si en voleu veure (a més d’escoltar) un tast, aquí teniu un video del concert a l’aire lliure, junt amb el Plácido Domingo, fet a Viena exactament el dia abans de la gravació que podeu escoltar al post, o sigui, aquest passat 27 de juny. Ja sabem que no és el matexi que al teatre, però, de moment, encara no hi ha cap gravació…
E lui!…desso…l’Infante (Don Carlo)
M'agradaM'agrada
Hola Ximo!La Rodrigo esta cantado por Dimitris Tiliakos en la transmision radiofonica y no por Keenlyside!
M'agradaM'agrada
Gracias Parsi ya lo he cambiado. La verdad es que sonaba un poco raro, pero no había oído al locutor de la BBC leyendo el reparto.
M'agradaM'agrada
Ay Ximo, que a mi no me ha gustado el Villazón, que mala pata me vas a coger manía, pero el Golando me pone enferma.
Ximo maco, ponme algo del Volonte y me dará una alegría.
M'agradaM'agrada
He escoltat la part íntegra d’en Villazón i m’ha agradat molt. De fet no m’ha sorprés perque a Madrid ja tenia la veu molt bé, eh Teresa i Tosca? La posada en escena que es deixa veure per les fotografies pinta d’allò més bé. I no és Don Carlo una de les meves febleses, però si la canta qui la canta…noi!
Petons.
M'agradaM'agrada
Bea, cuanto tiempo!
Marga, no sabes cuanto lo siento, pero es imposible agradar a todo el mundo y mira que lo intento, pero si no me das otra opción, no creo que Volonté caiga a proposito en In Fernem Land.
😳 😳 😳 😳
M'agradaM'agrada
Caram Ximo ,gràcies!Amb en Rolando torna la máxima emoció.A pesar de les seves petites irregularitats crec que és un cantant que capta l’atenció del públic d’una forma continuada i persistent potser com cap altre avui en dia.Sempre estas pendent i alhora sorprès de l’emoció que li dona aquí , del pianissim que fa allà,del legato a la frase seguent,etc.Es un autèntic festival de gust musical i interpretatiu.Pero és que aixó no és tot ademes es l’actor mes espontani,deshinibit i convincent que corra pels millors teatres operístics del món.Jo crec que deixant de banda els partidismes arbitraris ,extramusicals i absurds en el cas d’en Rolando si ell deixes de cantar perderiem tots !
M'agradaM'agrada
Dandini,suscribo tu comentario del que no cambiaría ni una sola coma.
M'agradaM'agrada
Dandini i Tosca,
Com vosaltres. Viva Villazón!
M'agradaM'agrada
Jo també admiro i gaudeixo amb la veu i les magnífiques interpretacions d’aquest tenor.I si voleu, amb permís d’en Ximo, podreu navegar un xic pel meu bloc (Quadern del retorn)assaborint, entre altres perles, el duet “O soave fanciulla” de La Boheme de Puccini amb l’Anna Netrebko (immensa!)…; també veureu fins a quin punt és difícil i demana estudi la tasca d’un cantant;disfrutareu amb els assaigs, i constatareu la versatilitat, força i caràcter d’aquesta realitat lírica, anomenada Rolando Villazón. (Et sic ceteris)
M'agradaM'agrada
Cap problema Xavier, la blogosfera és lliure.
M'agradaM'agrada
Estic intentant posar me al dia en el BLOG en maiuscules i no puc,Ximo sempre estas per el devant.
No tenia idea de que RVillazon haves fet un DCarlo bo, m’agradaria grabarlo ¿es pot?
Gracies.
M'agradaM'agrada
M’encanten les discussions sobre el Sr Villazon.Francament uns quants com ell no ens farien mal, a més mireu de trobar els comentaris de P, Domingo sobre Villazon,A ell no el discutireu pas oi?, els lletraferits de l’opera, i resulta que el Sr Domingo diu que en Villazon una joia de l’opera,A `part de tots els critics d’art que ja l’han titllat de successor de Domingo.Bé ja ho he dit i cotribueixo a la polémica ( diun que quan quelcom es discuteix és que hi ha alguna cosa.Si no hi hagués de que discutir callariem tots!.
M'agradaM'agrada
Hola Concep, una villazoniana més al club, i els seguidors del Rolando són legió. Benvinguda al bloc 8)
M'agradaM'agrada