IN FERNEM LAND

Una joia per descobrir, Stanislaw Moniuszko


El compositor polonès nascut a Ubiel el 5 de maig de 1819 i que va morir a Varsòvia el 5 de juny de 1872, Stanislaw Moniuszko, no és molt poc conegut a casa nostre, sempre encaparrats en no moure’ns del repertori més aviat tradicional.

És el operista per excel•lència de Polònia i després de Chopin, és el músic més estimat.
A Varsòvia va estudiar piano amb August Freyer a Minsk amb Stefanowicz i finalment a l’any 1837 va marxar a estudiar composició i direcció coral amb Karl Rungenhagen a Berlín.
A l’any 1840 va tornar a Polònia on es va casar amb Aleksandra Müller i va obtenir un lloc d’organista a Vilnius, que alternava amb classes privades de piano. Stanislaw i Aleksandra varen anar per feina i varen tenir 10 fills, que units al servei que necessitaven per tirar la casa endavant, feia que cada dia assentessin a taula més de 18 persones. Aquest fet va provocar més d’una tensió econòmica i financera a la llibreta d’estalvis de cal Moniuszko .

Va fer amistat amb el novel•lista Jozef Ignacy Kraszewski i amb el dramaturg Aleksander Fredro i varen ser ells qui varen començar a fomentar-li el interès per l’òpera i la música dramàtica.

Va començar a compondre intensament música vocal, òperes i música religiosa. A l’any 1843 comença a recopilar cançons en el que s’anomena el cicle de cançons Śpiewnik domowy, que prenen una dimensió de més de 267 cançons, recopilades en 12 volums i gran popularitat.

Les seves primeres obres pel teatre son operetes o òperes còmiques. Algunes d’elles no han estan mai representades com Biuraliści (1835), Karmaniol, Czyli Francuzi lubią żartować (1840-41).

A l’any 1847 coneix al poeta Włodzimierz Wolski, que esdevindrà el llibretista de la seva primera i aclamada òpera, Halka, encara hores d’ara la més popular.

Halka (Elena) es va estrenar en la primera versió a Vilnius el 1 de gener de 1848, però varen tenir que passar deu anys per que es representés en la versió definitiva en 4 actes. Durant aquest llargs deu anys fins la clamorosa estrena de Varsòvia a l’any 1858, Moniuszko va anar a Paris i amb l’ajuda de la pianista Maria Kalergis va conèixer a Rossini i Auber. A Praga va anar a conèixer a Smetana i aquest li va proporcionar l’estrena de la primera versió de Halka en la capital Txeca. També la incessant promoció de la seva obra el va portar fins a Weimar on va conèixer a Franz Liszt. Després de l’estrena de la segona versió, Halka es va poder veure a Sant Petersburg, Moscou i Praga altre cop.

L’èxit rebut en l’estrena de la segona versió ben segur que el promocionar per ser nomenat el mateix any, Director del Teatre d’Òpera de Varsòvia, on durant els 15 anys qui va romandre, va estrenar totes les seves òperes. Li agradava anar per feina.

Després de Halka sembla ser que va escriure una segona òpera que s’ha perdut, Sielanka (Idil•li).

La tercera òpera és Betty, una òpera còmica estrenada a Vilnius el 20 e maig de 1852. A la que varen seguir Flis, estrenada a Varsòvia el 24 de setembre de 1858 i Rokiczana, que està per estrenar. El 7 de febrer de 1860 estrena un altre de les seves òperes més reconegudes Hrabina (La comtessa), a la que seguiren Jawnuta el 5 de juny del mateix any i Verbum nobile el 1 de gener de 1861.

El 28 de setembre de 1865 s’estrena la que possiblement sigui la seva obra mestra, Straszny Dwór (La casa encantada) a la que va seguir 4 anys més tard Paria, la que seria la seva darrera òpera acabada.

Va deixar inconcluses, Trea començada a l’any 1872 i tres òperes que no es coneix la data exacta de la seva escriptura Nowy dziedzic, Sen wieszcza i Walka muzyków.

En total Moniuszko va escriure 18 òperes, però 4 varen quedar inacabades. També és autor de 11 operetes, 4 ballets, un d’ells per Les Alegres Comares de Windsor l’òpera d’Otto Nicolai, i també va escriure música incidental per a quatre obres teatrals i entre elles la versió de Hamlet que es va fer a Varsòvia el 1871.

És autor de 7 cantates profanes i nombroses obres religioses, entre elles vàries misses i un Rèquiem per a 11 veus solistes, cor mixta i orquestra.

Va escriure més de 300 cançons 2 quartets de corda i música per orgue.

Doncs malgrat aquesta quantitat d’obres i de ser considerat el pare de l’òpera nacional polonesa, la seva obra és desconeguda per la majoria de melòmans d’avui en dia, al menys a casa nostre. Consultant el magnífic anuari de Pau Nadal que va des de 1947 fins a 1997, no he vist cap òpera representada al Liceu d’aquest compositor. Desconec si a la primera meitat del segle XX es va representar alguna de les tres òperes més reconegudes arreu.

Moniuszko com a bon representant de la música nacionalista, utilitza com tots els seus contemporanis, la música folklòrica del seu país, per incorporar-la en les seves òperes. Va establir contactes els grans musics de l’escola russa, Glinka, Balakirev, Mussorgski i sobretot Alexander Dargomyzhsky, amb qui va establir una gran amistat.

La música de Moniuszko és excel•lent. Rica en melodies i atmosferes, impregnada del folklore de la seva terra i poderosa força orquestral, amb un tractament de les veus brillant.

Us deixo per començar dues perles.

De l’òpera Paria (la darrera que va estrenar abans de la seva mort) l’ària del segon acte de Neala, cantada per l’excel•lent soprano Teresa Zylis-Gara, acompanyada per l’orquestra Filarmónia Nacional Polonesa, dirigida per Kasimir Kord.

i de Halka, l’ària de la protagonista del segon acte.

De Straszny Dwór us deixo l’ària (una polonessa com cal) de Miecznika cantada per l’excel·lent baríton Andrezej Hiolski

Si voleu més Straszny Dwór, premeu aquí.

Son il·limitades les possibilitats de programar òperes d’interès que puguin treure’ns de la monotonia d’escoltar sempre els mateixos títols, fins hi tot de l’òpera eslava, dels que tret de les dues òperes de Txaikovski i Mussorgski, en som orfes i això que quan es va fitxar a Sebastian Weigle va dir que s’ocuparia de l’òpera alemanya i el repertori eslau. En aquell moment vaig somiar en veure alguna òpera de Glinka, Borodin, Rimski i perquè no?, Moniuszko. Continuo esperant….

Que ho gaudiu

6 comments

  1. Amfortas

    Crec que vaig contracorrent. Aquest es un dels posts que mes m’han agradat.L’ària de Halka es preciosa, i la polonessa solemne . El barìton magnific. Opera eslava molt oblidada per desgracia.

    M'agrada

  2. bocachete

    Bellíssim. Si Halka es fes al Liceu, agradaria –com va agradar la Jenufa en el seu moment (l’argument de noia abandonada i amb nen té un punt de contacte amb Halka). I no només aquesta., sinó una com ara Król Roger, de Szymanowski (molt bonica), o qualsevol de Smetana, Dvorak, Erkel, Rimski, etc. Si és que tenim una de repertori a l’abast… Ens caldrà un altre teatre per a aquestes coses “rares” que entusiasmarien tot i que, d’entrada, “facin por”? (suposo que aquí rau el dilema del programador).

    M'agrada

  3. soter

    Ximo, yo también me apunto a la ópera eslava. Ya puedes ir proponiendo, que seguro que encontrarás fieles seguidores. Ahora no somos muchos, pero seguro que terminaras por “evangelizar” a unos cuantos.
    Preciosa la aria de Paria.

    M'agrada

  4. Vaya, he tropezado con esta entrada en google y he visto que tú también elegiste el aria del segundo acto, es preciosa. La verdad es que no recordaba haber leído este interesante post. Igual Halka no se ha estrenado en España.

    M'agrada

  5. Maac, es lo que tiene hacer un post diario, hay que espabilarse y escudriñar los tesoros que nos esconden estos autores eslavos, tan poco programados por aquí.
    Una auténtica maravilla de ópera i aria.
    No te dije nada de esta entrada para no cortarte el rollo. Sigo con verdadero interés lo que estás publicando de Halka.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: