IN FERNEM LAND

SPAMALOT: serà un exitàs



Avalada per uns èxits de crítica i públic a tot arreu on s’ha presentat, des de l’estrena a Broadway el 2005, ja ha arribat Spamalot a Barcelona.

L’estrena oficial serà el 9 de setembre, però ja han començat les prèvies que ens permeten visionar l’espectacle per uns quants calerons menys, que en època de crisi i tornant de vacances, no està gens malament.

No he vist cap dels muntatges que s’han estrenat del Spamalot, per tant no us puc dir si respecte el original del West End i Broadway, amb alguns tocs a la catalana, es tracta d’una franquícia (com Mamma mia!) o pel contrari, tal i com ens van anunciar, és un muntatge completament diferent, amb decorats, vestuari i coreografies realitzades especialment per Barcelona. El que si us puc dir, és que el resultat no difereix del que es pot veure a fora, en quant a la professionalitat de tots els artistes que intervenen.

Reconec que és un espectacle que pot irritar a la gent que no sigui capaç de pair el humor particular dels Monty Python’s, dels que us haig de dir que no en sóc un admirador, però l’espectacle funciona des de el primer gag amb el director d’orquestra a l’obertura, fins l’apoteosi final, amb tota la companyia repetint l’engrescador “Busca el lado bueno de la vida”, el “Always look on the bright side of life” que ja hem escoltat al inici del segon acte i que és una mica, la sintonia dels Monty Python’s (cançó de la Vida de Brian).

Spamalot és un musical, potser el primer, on la música té poca importància. Això deixeu-me dir que és una heretgia, una bomba als fonaments del gènere. Aquí tenen més importància els gags de la factoria Monty Phyton que cap altre cosa. Si no s’accepta això, més val quedar-se a casa. La música és funcional, entretinguda i a estones té gràcia, engresca i ànima la festa, però que ningú busqui grans números, en aquest sentit, els grans números ho son per tot el que els hi posen a sobre, no pas pel que està escrit a la partitura.
La música, com ja vaig dir en el post de preparació, és un poti poti d’estils i cada número no té cap punt de connexió amb l’anterior.

El guió perfectament trenat i esbojarrat. Els gags hilarants, irreverents, surrealistes, ingenus i sobretot tan british, son la marca de la casa, però a més a més, hi ha un toc Tricicle, amb tot el tractament de la gestualitat, amb gags purament visuals que em fa tot l’afecte que en la versió de Broadway no hi deuen ser.

En aquest sentit el Spamalot és una festa, una autèntica festa que agradarà a la immensa majoria de gent, que penso que omplirà el teatre funció rere funció, si la maleïda crisi que tant ens refreguen per la cara i el preu de les localitats, com a conseqüència, no fan anar a norris aquest projecte, pensat per agradar a tothom, fins hi tot aquells que no acabin d’entrar amb el humor del grup anglès o del mateix Tricicle (que ni han).

L’espectacle té algun moment al segon acte que decau en el ritme, però les prèvies serveixen per això, corregir.
El número dels jueus, delirant crítica contra el poder que exerceix aquesta comunitat amb un control absolut del teatre musical que es fa a Broadway, aquí a Barcelona deixa de tenir la força corrosiva que pugui tenir allà.

Malauradament no he vist a Jordi Bosch en el rol de Rey Arturo. Ha estat el seu cover, un bon Josep Maria Gimeno, qui ha defensat amb molt bon ofici, però sense el magnetisme d’un boníssim actor com és Bosch, el paper central de l’obra. No sé si Bosch cantarà tan bé com Gimeno, però el que és evident és que veure un primer actor, fent un bombó com aquest és ja una garantia d’èxit addicional. A Gimeno li falta el carisma i la personalitat per fer-te petar de riure sense obrir la boca, i això Jordi Bosch ho té, no debades li diuen el Gary Grant català, oi?.

La resta del repartiment és molt bo, començant per la imprescindible (està a tot arreu) Marta Ribera fent la Dama del Lago. Potser caricaturitza massa la veu, per adequar-la al personatge, el que fa que el color no sigui sempre bonic, però la intenció hi és, i sobretot quan la cosa estigui més rodada i estigui més solta (ella i la resta) les seves intervencions aixecaran al públic de les cadires. Potser en “Hallarás tu Grial”, el número on en l’original l’actriu imita a les grans cantants americanes, aquí ella es perd entre la Glòria Gaynor (més coneguda pel gran públic) i no se pas qui més, no li ha quedat tan ben definit com a la intèrpret de Broadway, la Sara Ramírez que cada nit feia aixecar de les cadires al públic, amb les imitacions de la Streisand o la Bassey. Pel públic d’aquí això ens queda més llunyà i aquests número en particular, un dels grans moments a Broadway, no queda tan rellevant.

Suposo que la resta han estat els titulars, però no ho podria assegurar, doncs no els tinc gens coneguts. No els hi hagués costat res anunciar qui eran els actors de la funció de la nit (divendres 29).

M’han agradat molt el Sir Lancelot de Fernando Gil, amb un “Su nombre es Lancelot” tret de La Cubana.

El Sir Galahad de Sergi Albert és tota una troballa, així com el Patsi de Julián Fontalvo.

Menció especial pel magnífic cos de ball i la coreografia de Francesc Abós. És un goig veure el nivell que s’ha assolit en aquest camp, on no fa gaire era impossible veure alçar una cama més enllà de l’alçada del genoll i això si, descompassats de la resta.

El decorat i vestuari, molt d’acord amb l’esperit transgressor de l’obra, emmarca perfectament aquest espectacle que per fi, torna al nostres teatres la sensació de que a Barcelona també es pot fer teatre musical, ben cantat, ballat i actuat alhora, no una cosa o l’altre.
Els actors no criden i diuen el text bé. Quan han de cantar, canten i si han de ballar, s’integren bé amb el cos de ball, això semblava impossible.

L’orquestra ha fet algunes pífies, però en general sona força bé i és prou nombrosa per no sonar a pots i olles, tot i que l’amplificació és millorable.

Finalment us haig de dir que m’hagués agradat molt que Spamalot s’hagués estrenat en català. Primer perquè és la meva llengua. Segon, perquè el català és un idioma més musical que el castellà i on les traduccions de les lletres acostumen a ser molt forçades. En aquest cas haig de dir que la traducció m’ha semblat molt més natural que altres vegades. Tercer, perquè si el musical s’estrena a Barcelona el normal seria que es fes en català, de la mateixa manera que a Madrid s’estrenen en castellà.

Si del que estem parlant és de diners, de compta de resultats o de beneficis d’explotació, a les hores quedarà demostrat per enèsima vegada que la pela és la pela i el tòpic, un cop més, prendrà sentit. Ara això si, que no diguin després els del sortós “manifiesto” que a Barcelona tot es fa en català. Mamma Mia!, castellà; Mortadelo y Filemón (ai senyor quina por!), en castellà; Fama en castellà i el Spamalot també. Discriminació?

No us ho perdeu, sobretot si el que busqueu és una estona de diversió i fins hi tot de riallada franca i sincera, si busqueu el gran musical de la vostre vida, possiblement hagueu d’anar a buscar un OBC de qualsevol partitura de Rodgers, Herman, Porter, Berlin, Gershwin, Kander…..

Post relacionat, premeu aquí

30 comments

  1. Els Monty Python són els meus còmics favorits, però els musicals mai m’han acabat d’agradar, així que no sé si aquest Spamalot m’agradaria o no. Crec que em vaig baixar la música de la versió en anglès, igual prove a escoltar-la.

    D’allò del manifiesto millor no dic res, avuí tinc el dia guerrer i podria soltar quatre barbaritats (o quatre veritats) i quedar-me a gust, però millor no. Tens raó en el que dius, la pela és la pela, qui paga, mana. Però damunt, quan estàs en una possició d’inferioritat davant d’això, tindre que llegir les coses que es lligen només per tractar de defensar la teva llengua… En fí, que no volia dir res i ja ho estic dient, així que em calle.

    M'agrada

  2. marga

    gràcies pel teu escrit. tinc moltes ganes de veure-la (hi vaig la setmana vinent) però com a gran fan dels pythons tenia força por. llàstima que no hi fos en jordi 😦

    M'agrada

  3. teresa

    A mi em va agradar força i, sobretot, vaig riure molt i molt. I no soc pas de riure fàcil, als teatres o cinemes.

    És cert, pel que he vist a alguna gravació pirata, que la escenografia i els cantants estaven “una miqueta per sota” dels nivells de les versions de Broadway o londinenca)pero jo diria que en lloc d’un nivell del 100%, hi havia un 85-90%. I això és moltíssim als nostres teatres !

    Coincideixo en que serà un èxit segur (així hauria d’esser, al menys), és un producte molt digne i això no abunda per aquí, si parlem de musicals.

    El castellà em va “ratllar” una mica…es va abusar dels participis acabats en “ao” (matao, llegao, esperao) i semblava que el que senties i el que veies no s’acabés de correspondre. I es que son tan british, els Monty Phyton, que es fa estrany escoltarlos en un idioma sonorament tan contundent i sec com el castellà. Potser es que sempre els he sentit en V.O. i m’hi he acostumat…

    I per últim, que no falti el NEN…si, si, a Spamalot! Us deixo video del Youtube del millor Patsi de tots els temps…I també us serveixo en safata els comentaris fàcils…(que si això ho fa millor que cantar, que si quan se li acabi d’espatllar la veu ja se sap a que es pot dedicar, que si…)
    Digueu el que volgueu…però en Rolando està genial: Rolando com a Patsi a Spamalot

    M'agrada

  4. kenderina

    A mi es que las adaptaciones en sí..no me gustan, en ninguna lengua. Cierto es que lo pasé muy bien en el Mamma Mia de Madrid pero me “rayó” muchisimo
    no conocer las letras de las canciones !! ¿Porque las han cambiado…si en todas partes se cantan las originales de Abba, no estan adaptadas para la obra ?
    Por no hablar de “mi” musical..el Superstar…anda que no le han dado patadas , jajajaja.
    Creo que algo similar me pasaría en el Spamalot si fuera a verlo. Y es que es humor british..y no se yo que tal se traduce eso a ninguna otra lengua 🙂

    M'agrada

  5. OLYMPIA

    Recordo haver visst West Side Stpry al Tívoli adaptada al castellà. Se’m va fer molt rara sobretot perque pn hauria tocat dir “I feel pretty” deien “Soy bonita” i aquesta síl·laba final en TA era d’una sonoritat que resultava anti-musical i es carregava totalment la lletre delicada, volgudament cursi de les vocals anglosaxones am majoria de so en I.
    També he pensat moltes vegades que els adaptadors no en deuen saber prou si no veuen la diferència abismal que hi ha entre “I feel pretty” i “Soy boniTa, muy boniTa” .
    Per acabar, jo també crec que s’hauria hagut de fer en català ja que s’estrena a Barcelona. Les vocals neutres són un tresor per difuminar sons estridents.

    M'agrada

  6. colbran

    En mi opinión se trata de un espectáculo para pasar el rato. Es una astracanada divertida, de un humor, para mi gusto, excesivamente directo y carente del más pequeño asomo de sutileza, pero entretiene. Y este par de horas que te aisla de los problemas habituales y de la actual crisis, es muy posible que origine una afluencia masiva de público al teatro.

    Estrenarlo en catalán, para Cataluña, un craso error. El castellano es ideal para la zarzuela, pero nefasto para el musical importado, por otra parte.

    La música es totalmente inocua y no lleva a ninguna parte, ni avanza ni retrocede en la evolución del género, pero una canción a cargo del personaje Patsy y repetida al final, salva la partitura de la mediocridad. Se trata del tema, para mi desconocido (pero, por lo visto, muy popular): “Busca el lado bueno de la vida”.

    Encontré muy original “El lamento de la diva”.

    El entusiasmo de la compañía y la pericia del cuerpo de baile, son dos aportaciones destacadas para el éxito.

    M'agrada

  7. mireia

    Hola! Jo hi vaig anar l’altre dia i em va encantar…serà un èxit assegurat! de fet em penso que hi tornaré més endavant quan ja s’hagi estrenat ,ja que a les prèvies m’han dit que es feien canvis, que falten algunes parts, per exemple, em sembla que hi faran projeccions (a la que vaig anar jo no)… A mi també m’agrada més el català, però imagino que com han fet amb grease, després ho voldran moure per espanya, i una adaptació de les cançons i tot això és complicat i porta molta feina, així que directament ho han fet amb castellà, per accedir a més públic. No està gens malament, al final ho entenem igual i almenys jo he rigut com mai!

    M'agrada

  8. Tosca

    Coincido contigo Mireia, tanto en lo de repetir (no, en la función que presencié no había proyecciones) como en lo de reírme a pierna suelta. Tal y como dice Colbran, es un espectáculo pensado básicamente para divertir, donde la partitura, sin más pretensiones, está al servicio del humor y del entretenimiento. Todo ello llevado acabo con mucha dignidad lo que hará que se convierta en un éxito, estoy segura.
    El que se haga en castellano no me ha parecido que desvirtuara las escenas de humor ni que supusiera ningún problema en la adaptación de las canciones, la verdad.
    Salí satisfecha del teatro.

    M'agrada

  9. OLYMPIA

    Mira, Mireia, tens raó. Ja no sé ni perquè es fa res en català si porta tanta feina i el castellà l,entenem tots? Un hallazgo tu teoría y una eficiente forma de conseeguir hundir el catalán más y más…y más.

    M'agrada

  10. Roberto

    Ximo, no te has perdido nada por la ausencia de Jordi Bosch. Esta tarde (domingo 31) ha hecho de Rey Arturo, pero no ha sido ni de lejos una gran interpretación, y supongo que el cover le superará vocalmente. De hecho me parece que en general tu comentario es demasiado benévolo. No cabe duda que será un éxito de público pero probablemente por razones alienas a los valores del musical propiamente dicho. No lo he visto ni en el West End ni en Broadway (cosa de la que me arrepiento porque no me cabe duda que Marin Mazzie hara una Dama del Lago infinitamente superior a la ininteligible y sosa Marta Ribera) Aparte de ser un entretenimiento “very british”, pero pasado por el turmix del Tricicle, le encuentro a faltar cohesión entre la primera y segunda parte, que a mi manera de ver decae bastante. He estado esperando hasta ahora para hacer un comentario y tenía muchas ganas de verlo, pero creo que aparte de tres o cuatro gags y un par de melodías rescatables, el resto es muy discreto. Además de estar convencido de que la oiríamos en catalán (primera decepción al enterarme que era en castellano) me han parecido innecesarias las expresiones groseras, que no sé si estarán en el original, pero que aquí las encontré de mal gusto. ¡Una pena, me hubiera gustado echar las campanas al vuelo!

    M'agrada

  11. colbran

    Acabo de releer mi comentario y he visto un error de transcripción enorme y contrario a mi forma de pensar, por lo que deseo corregirlo y espero que no sea tarde.

    Donde digo “Estrenarlo en Cataluña en catalán, un craso error” es obvio, por la frase que sigue, que quiero decir: ESTRENARLO EN CATALUÑA EN CASTELLANO, UN CRASO ERROR”.

    Parece mentira que, a veces, los dedos traicionen al pensamiento, pero sucede. Ruego disculpas.

    M'agrada

  12. Broadway Baby

    Això és un musical?, això és una grolleria. Això fa boníssims els Boscos Endins, on per cert Sergi Albert repeteix quasi el mateix personatge.
    Ja pot ser que sigui un exitàs, ja. També ho és OT i el Gran Hermano.
    Horrorós. Jo també vaig assistir a la funció de diumenge i lo del Jordi Bosch, no s’aguanta per enlloc. Ella és limita a cridar i lo únic destecable és el cos de ball femení.
    I aquest és l’espectacle de la temporada?

    M'agrada

  13. Miulins

    No l’aniré a veure….

    Pel mateix motiu que no he vist “We will Rock You”, o “Mamma Mia”. No m’agraden els musicals “traduïts”. Penso que s’haurien de portar aquí en versió original. Perden tota la gràcia.

    Us emplaço a mirar un producte dels Monty Phyton en V.O.S…i veureu que moltes de les gràcies es perden pel camí de la traducció. I no cal tenir un nivell alt d’anglès…

    M'agrada

  14. Hola Miulins, benvingut
    Sento no estar d’acord amb tu.
    Els musicals s’han de traduir, amb una bona versió i han de ser fets per actrius i actors locals. Això no és com les V.O.S. del cinema, on veus alienes “roben” la personalitat dels actors originals, empitjoren o millorant l’obra original.
    Les traduccions son traïcions, ja ho sabem, però si volem fer arribar al màxim de gent possible el musical, és la manera, no crec que la sobretitulació del espectacle, sigui la solució.
    Interessant qüestió la que se’ns planteja.

    M'agrada

  15. Crec que aquí, ja que es parla de traduccions, tot i que de la gran majoria de les que es fan dels musicals a les diferents llengües del món seria més propi dir-ne versions, seria bo un reconeixement a un veritable mestre en aquests afers en la nostra llengua:

    Em refereixo a Xavier Bru de Sala, al qual devem l’impagable “Cyrano de Bergerac”, de Rostand (quina fluïdesa de vers, déu!), així com el “Pigmalió”, de Shaw (per treure’s el barret) i dels musicals “El mikado”, “Els pirates” i “La Perritxola”, musicals que agradaran més o menys i que van obtenir més o menys èxit, però uns musicals on la lletra no tan sols no grinyola en cap moment sinó, ben al contrari, llisca sense cap mena d’entrebanc al compàs de la llengua universal que és la música. (Bufa!, m’ha quedat fis i tot poètic, oi?) 😉

    No; seriosament: Bru de Sala és tot un mestre que bé es mereix aquest senzill agraïment.

    M'agrada

  16. OLYMPIA

    Jo vaig veure el Pigmalió adapatat per en Joan Oliver, és a dir, en Pere Quart i és excel·lent.
    Calia dir-ho.
    Que jo sàpiga, el musical, “My fair Lady” no ha estat mai adaptat al català. Vull recordar que en Felipe Peña, pare de l’estupenda Viki Peña, i mestre d’actor, va fer un doblatge tan perfecte del Professor Higgins, naturalment al castellà, que va ser l’únic que la productora de la pel·lícula va autorizar sense ni un dubte.
    Però nè, aquesta entrada era sobretot per recordar l’adaptació que en Pere Quart va fer del Pigmalió.

    M'agrada

  17. mireia

    No se qui diu alguna cosa per allà d’ensorrar el català…no ho veig pas així, possiblement ja té molt de bo de que sigui una producció feta a Catalunya amb vistes de portar-ho per Espanya, si es fes en català possiblement ja no sortiria de casa i ningú se’n adonaria de la iniciativa i les possibilitats dels catalans. I repeteixo que jo vaig riure molt, però per gustos colors,no crec q es tracti dún ot o dún gran hermano, això té art!!! però inclús el humor s´ha de saber entendre, hi ha molts gags que penso que s´ha de tenir un cert nivell cultural per pillar-los…

    M'agrada

  18. teresa

    Mireia, hi han produccions que s’han fet, amb els mateixos actors, en català a Catalunya i desprès han sortit per l’Estat de gira i es fa en espanyol, no és cap problema.

    La iniciativa i les possibilitats del catalans no les hauriem de demostrar ( i massa sovint ho fem) abandonant el nostre idioma. Ho que demostrem llavors és un enorme complexe d’inferioritat: a un país europeu “normal” amb la nostra població, els musicals es fan o en la llengua del país, o en anglés.

    M'agrada

  19. jordi

    Sóc MOLT MOLT MOLT fan dels Monty Phyton però crec que (fent-me fotre) no aniré a veure Spamalot. No entenc per quin motiu no s’ha fet en català tenint en compte que si a algun lloc de la península funciona la indústria teatral és a Catalunya. Mireia, no hi ha cap problema en fer-la en català i traduir-la al castellà quan surti a fora. És com si diguessis que un musical que s’estrena en francès o en portuguès no pogués anar després a Espanya. En fi, ho trobo decebedor.

    M'agrada

  20. Hola Jordi i Jaimitu, benvinguts i encantat de llegir els vostres comentaris.
    Jo lo del català i potser endut pels aires nacionalistes de la Diada, trobo que és primordial.
    Ja he llegit alguna crítica que diu si, però…malgrat que coincidim amb l’exitàs assegurat.

    M'agrada

  21. Xavier_LH

    Hem anat avui: senzillament GENIAL !
    M’ha agradat moltíssim el Sr. Bosch, està moooolt bé cantant i interpretant. També la Marta Ribera i el Xavi Duch (força a les noves generacions!).
    El teatre ple. Llàstima del no català a les lletres de les cançons (el santo grial, no es trivial, tant li fa… acaba igual)i als programes de mà.
    De tota manera, GENIAL !

    M'agrada

  22. Santi

    Si, serà un gran éxit,però és un espectacle fluix, un musical més fluix encara, amb una traducció al castellà nefasta. Marcos Ordoñez a El País d’avui la clava. Si l’exitàs ha de venir d’aquesta manera millor és fer un pensament, jo he crec que el Tricicle l’ha esgarrat amb un musical dolent

    M'agrada

  23. Xavier me’n alegro que us ho passéssiu bé, però lo del català o millor dit, la execrable utilització d’un castellà vulgar és lamentable.

    Santi, benvingut, he llegit a Marcos Ordoñez i si, segurament té raó, però en un teatre privat, el que volen els que han produït l’espectacle és guanyar diners i sembla que amb aquesta formula i atrets per Monty Python i Tricicle, més Jordi Bosch i la resta, la cosa crida l’atenció.
    Estem d’acord que no és el millor musical de les nostres vides.

    M'agrada

  24. marga

    sóc una gran ‘fan’ del marcos ordoñez però crec que en comptes de criticar l’espectacle en general, s’ha dedicat més a la profunditat teatral, i és clar, ‘spamalot’ és una tonteria com una casa… no som davant d’un ‘sweeney todd’ per exemple. però jo m’ho vaig passar molt i repetiré 🙂
    p.d. i sí, algunes traduccions grinyolaven molt, però sóc traductora professional i m’agradaria saber en quines condicions li van donar el text al traductor/a (límit de temps, etc).

    M'agrada

  25. Parthax

    Bones! Ja sé que escric tard i això, però volia deixar constància de la meva opinió. En primer lloc, he vist l’espectacle dos cops i puc dir sense vacil·lar que m’ha agradat moltissim. En segon tema, el gran debat de la traducció; català o castellà? És cert que el català, almenys en la meva opinió, és un idioma molt més dolç que el castellà a l’hora de fer una traducció. Tant el fantasma de l’òpera, com Rent, com la botiga dels horrors, com els miserables, etc. queden més… diguem-ne sonen millor que no pas en castellà. Però aquí és on jo trobo el quid de la qüestió: Spamalot no és un musical on predomini la dolçor o les grans melodies, abunden ximpleries i, dit amb un barbarisme, xorrades. En aquest cas trobo més adeqüat el castellà (espero que no us llenceu sobre meu XD). És tan sols una opinió. Penso que és més graciós un “aún no la he palmao” que un “encara no he mort”. Potser m’equivoco

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: