IN FERNEM LAND

Amb la tardor vindré


Amb la tardor vindré

Miquel Martí i Pol

Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.

Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.

L’estiu s’allargà molt
i tant de sol m’ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.

Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.

Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.

banda sonora: Quartet número 2 d’Alexander Porfur’yevich Borodin (1833-1887) – Notturno (andante) intèrprets: Quartet Borodin

12 comments

  1. Fins que els meus “nanos” no es van fer grans i ho vam haver de deixar córrer, vam estiuejar a la Cerdanya. Durant un d’aquells anys va venir de l’Uruguai un bon amic de la Fundación Braille d’aquell país a qui vaig conèixer a Montevideo, i a qui em va fer il·lusió que, venint com venia d’un país tan pla, trepitgés l’alta muntanya. Pujant el Coll de la Creueta, hi ha un tros on es divisa tot el Pla de la Cerdanya amb la població d’Alp pràcticament als peus. Ens hi vam aturar per contemplar-ne el paisatge, i el meu fill petit, que havia vist sempre aquell paisatge a l’estiu, tot just va baixar del cotxe ens va dir, admirat: “Eh, mireu! Han pintat tot Alp de color groc!”

    Preciós “post” i preciosa música, que m’ha fet tornar al cap uns versos d’aquell preciós llibre de poemes que, ja fa anys, a les Edicions del Mall van publicar els alumnes de l’Escola-Cooperativa “El Puig”, d’Esparraguera: “Tardor, tot ho canvies de color / Jo voldria ser, com tu, un bon pintor”.

    M'agrada

  2. colbran

    Aunque la estación comúnmente preferida por todos es la Primavera, yo tengo una especial predilección por el Otoño. Esta estación deja atrás el insoportable calor de un estío que cada vez me gusta menos y nos aproxima al frío que me gusta bastante más que el calor.

    Por otra parte el Otoño nos anuncia que algo se acaba, como en la vida, para dar lugar a un nuevo año y seguir con el ciclo.

    Creo, sinceramente, que esta estación que nos empuja a la reflexión, genera una poesía más relajada y suave que la que puede proporcionar la exultante Primavera. Sirva de ejemplo el poema de Martí i Pol, acompañado de esas bellísimas imágenes y de esa hermosísima música, por la cual yo siento particular devoción.

    Me encanta Borodin: sus cuartetos, sus sinfonías, su única ópera (“El príncipe Igor”) que dejó inconclusa y la terminaron Rimsky-Korsakov y Glazounov…Poca obra, porque la medicina y la cirugía le ocupaban casi todo su tiempo, pero muy destacable.

    El nocturno que podemos escuchar aquí y que tánto me agrada dió origen, gracias a la adaptacion de los músicos y letristas Wright y Forrest, al cuarteto vocal “And this is my beloved” del musical de Broadway “Kismet” (1953), uno de mis preferidos y cuya partitura era una adaptación de temas de Borodin, con la excepción de tres números (“Rahadlakum”, “Rhymes have I” y “Bored”, escritó éste para la adaptación cinematográfica, pero incluído, posteriormente, en los revivals).

    Por cierto, yo creo que Borodin es el único compositor de la historia de la música, premiado 66 años después de muerto, ya que se le concedió el Tony a la mejos partitura de Broadway por “Kismet”. Sus adaptadores, los mencionados Wright y Forrest, se negaron a figurar como autores, ya que habían sido adaptadores de temas del gran compositor ruso.

    Bienvenido el Otoño, los ocres colores y las hojas muertas.

    M'agrada

  3. anna

    A mi de la tardor només m’agrada el color dels boscos ja que és una estació que m’entristeix molt. Els dies cada vegada són més curts, molts arbres i plantes es queden sense fulles, s’acosta el fred que no em prova gens, hem de portar més roba…. A mi m’agrada l’estiu i la calor. Es quan millor en trobo. Si pogués avui mateix emigraria a algun país on ara comença la primavera.

    M'agrada

  4. Anna és cert que quan els dies s’escurcen tot esdevé trist, però jo que sempre intento positivitzar-ho tot, sempre penso, ummm amb la tardor comença la temporada d’òpera.
    L’espectacle, curtíssim però intens i meravellós de l’agonia del bosc, amb l’esclat dels colors ocres, és bonic. La natura sempre ens reserva, en cada estació moments per gaudir-la intensament.
    Amb aquest post ens hem quedat en família, però trobo que molt ben avinguts. Petits plaers per bons gourmets.

    M'agrada

  5. Ludovica

    A mì me gustan todas las estaciones: cada una tiene caracteristicas que agradezco, todas son compatibles con mi carácter. Tanto me encanta ver las hojas y las flores que nacen y el aire vivaz de la primavera, como ver una alfombra de colores en el suelo en otoño; del otoño pasado recuerdo una sensaciòn estupenda, aunque pueda parecer triste a los demàs: miraba llover desde la ventana, el cielo estaba gris, todo un silencio, solamente la lluvia y Beethoven, ya que estaba escuchando la sonata “Al chiaro di luna”. Sin duda no soy una persona triste aunque creo que a veces un poco de melancolía tiene su encanto.

    M'agrada

  6. anna

    Estic contenta de veure que sou persones tan possitives. Hauré d’aprendre de vosaltres!.

    Sí que estic d’acord pel que fa a l’inici de la temporada d’òpera. Això em fa força feliÇ.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: