Augustin Hadelich amb l’OBC, dissabte 30 de maig de 2026. L’Auditori de Barcelona. Foto ©IFL

Dins la iniciativa anomenada NOU TAST, de la que no en penso parlar, avui dissabte a l’Auditori, l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció del director titular, Ludovic Morlot ha interpretat exclusivament el fabulós, popular i genial concert per a violí i orquestra en re major, Op. 77 de Johannes Brahms, tenint com a solista a Augustin Hadelich.

Ahir divendres i demà diumenge el concert és complet, amb una primera part on s’interpreta el concert per a orquestra de Béla Bartók i a la segona el concert de Brahms. Aquesta iniciativa de caràcter divulgatiu i popular a un preu reduït i únic per a totes les localitats, ha motivat una bona entrada, tot i que desconec si es va posar a la venda el segon pis.

Després d’una excessivament llarga presentació a càrrec dels “Homes clàssics” de Catalunya Música (Pedro Pardo i Albert Galceran), que te’ls trobes fins i tot a la sopa, hem tingut una imponent interpretació del concert per a violí, perquè el solista, el violinista nord-americà/alemany (nascut a Itàlia) Augustin Hadelich, ha tocat de manera extraordinària, amb una tècnica mestrívola i una sensibilitat i expressivitat, només  a l’abast dels més grans virtuosos. M’ha meravellat per les intensitats, per les dinàmiques, per la precisió, pel so preciós i precís i és clar, per aquell talent que només els genis tenen per aturar el temps i captar l’atenció del públic.

En el primer moviment, després de deplegar tota la precisió, bellesa sonora, imaginació tímbrica i musicalitat que hom es pugui imaginar, ha fet la seva pròpia cadència i ha estat un festival sonor i tècnic de bellesa irresistible, que stic segur que com jo, ningú volia que allò acabés. Extraordinari.

En l’Adagio ha extret una expressivitat i intensitat expressiva gràcies a un so refinat i a una sincera profunditat que mai fa la sensació que toca per agradar al públic. La interpretació és profunda.

En el tercer i electritzant “Allegro giocoso, ma non troppo vivave” ha meravellat per la netedat de l’articulació i una seguretat absoluta en aquells passatges més endimoniats.

No és gens mecànic, sap crear al voltant de la interpretació una varietat de colors i matisos que l’atorguen d’una intensitat musical que sobrepassa el virtuosisme evident, però que no és el que més enlluerna.

L’OBC ben dirigida, l’ha acompanyat amb la densitat que Brahms reclama, però a banda que la intervenció solista de l’oboè, Rafael Muñoz ha estat esplèndida, he trobat a faltar amb el diàleg dels solistes i el violinista, la justa correspondència a tanta sensibilitat.

L’èxit ha estat clamorós i ha merescut una meravellosa propina on el so ha esdevingut poesia,

Si demà diumenge us podeu apropar a l’Auditori, ho gaudireu molt