IN FERNEM LAND

Experiments transcendentals: la sortida del armari.


Ahir per la nit sortint del Liceu; si, quatre Tieflands en 14 dies si tenim en compte l’assaig general, varem anar a sopar amb tota una agradabilíssima colla, entre ells la Pilar, l’Amfortas, l’Assai i el Colbran, prou coneguts del bloc, més altres amics i parelles. Tot plegat i després d’una funció notabilíssima del Peter Seiffert i Alan Titus, un àpat reparador a aquelles hores, una conversa animada, més un cafè boníssim però massa inoportú, em va desvetllar de tal manera, que quan vaig arribar a casa vaig seure davant l’ordinador i vaig decidir canviar el look del bloc.

De fet fa temps que em ronden pel cap vàries coses. La primera deixar de ser en ximo. Malgrat que molta gent que no en sabia res de la meva vida abans del bloc, no em sap dir d’altre manera i potser aquest el motiu que em fa decidir a prendre aquesta decisió, jo fa molt anys que em dic Joaquim i ja fa temps que penso que el anonimat dels blocaires, “amagats” amb uns nicks anònims, no és gaire bo. Perquè ens amaguem?, ho heu pensat alguna vegada?.

No pel fet de ser ximo diré més coses que si em dic Joaquim. No m’amagaré de donar les meves “viscerals” opinions pel fet de que tothom sàpiga el que per altre part s’intuïa fàcilment, ximo és la variant valenciana de la manera col•loquial d’anomenar als Joaquims.
Sempre he pensat que en el bloc, com a la vida, no faig coses delictives, per tant, perquè m’haig de dir d’una manera diferent?

Doncs el primer experiment transcendental ja està fet. Des de avui 13 d’octubre deixaré de ser en Ximo per passar a ser el que he estat sempre, en Joaquim. Lamento els desgavells que això pugui ocasionar en alguns de vosaltres, però canvis més transcendentals heu hagut d’assumir a la vida. On anireu a comparar això amb la punyeta del €uro? per posar un exemple qualsevol.

Això també comportava un canvi de look al bloc. Tenia clar que la sala de Bayreuth deixaria de ser la capçalera i que aquesta tenia que ser pel vell Liceu, el que jo vaig conèixer el primer dia que vaig entrar per la modestíssima escala del carrer Sant Pau i vaig travessar el despintat passadís de quart pis, per enlluernar-me de per vida amb les daurades motllures i els velluts atrotinats, que la foto que avui inaugura la segona etapa (i no última) de In Fernem Land, ens mostre de manera fidelíssima.

Després vaig pensar en canviar el format, vist les moltes possibilitats que ofereix wordpress al respecte.

Sempre he pensat que aquest que utilitzo té algunes mancances (no hi ha cap referència a la pàgina principal o al inici). Per tots aquells que entreu cada dia (aprofito per fer-vos una reverència reclinatoriable) no és cap problema, però per aquells que entren per primera vegada mitjançant un cercador qualsevol i es troben amb un post de fa sis mesos, després no troben la manera d’anar al post més actual, o al menys no és gaire fàcil.

Vaig escollir entre dos que em satisfeien bastant, ja que conservaven el fons blanc, dos formats que facilitaven l’accés al inici i que per altre part, situaven de manera molt més directa, l’accés a les pàgines (no posts) que conté el bloc, sobretot la corresponsalia del Amfortas, que sempre he pensat que queda massa amagada.

Vaig anar a dormir tardíssim pensant que sobtaria, però que no seria cap problema. El format no m’acabava de fer gaire el pes, sobretot perquè la columna de informació paral•lela es situava a la dreta i ves quines coses, en això també em situo millor a l’esquerra, però esperant que la reacció no fos negativa, ans el contrari.

M’he llevat tard i he vist un comentari del Roberto a Suggeriments, un altre pàgina molt útil i evident en el nou format, que fins ara quedava massa marginal.
Inmediatament he pensat, Ai Senyor! ja hi som.

He parlat amb el Colbran i la reacció ha estat negativíssima. La soter també m’ha deixat un comentari, tot i que no gaire clarificador, una mica dubtós. Al cap d’una estona m’ha trucat la Isolda i us juro que m’ha repetit fil per randa, els arguments d’en Colbran, i mira que a vegades estan com gat i gos, però nois, avui ni que s’haguessin posat d’acord, que em consta que no. Han utilitzat la mateixa argumentació, identica.
Total, no sóc tan tossut com penseu molts. Crec que si heu identificat aquest format amb In Fernem Land, i aquest matí algú ha entrat i a tornat a sortir pensat que s’havia equivocat, amb una reacció de negativa sorpresa, millor és que la imatge “corporativa” continuï sent (de moment) la que era.

Fins ahir al migdia, abans de que tornés casi als orígens, per a tranquilitat de la clientela, hi havia hagut molt tràfic, per ser un diumenge, moltíssim i ningú m’havia mostrat una reacció positiva, per tant, si veus que per la autopista tots els cotxes van en contra direcció, ets tu el que has de sortir ràpidament del vial.

Ha estat un cap de setmana intens d’emocions, amb un divendres al Auditori on l’atractiu principal no va ser ni Oue, ni l’OBC, ni l’Amsellem, ni tant sols l’embolcalladora Valse de Ravel. Van brillar amb llum pròpia l’Assai i el Manolo. No sabeu l’alliberament que vaig tenir quan els vaig conèixer, me’ls imaginava RADICALMENT DIFERENTS, ja, ja, ja, ja, un dia potser ho explicaré.

Un dissabte amb un Tiefland molt especial i un sopar més especial encara i un diumenge on, infernemlandaires, he sortit del armari. No em digueu ximo, si us plau, sóc en Joaquim.

Aquesta decisió no obliga a ningú a canviar el seu nom, no vull que aquest outing sigui imposat. Jo em trobaré més jo i us faré anar una mica de corcoll durant una temporada, però això, que voleu que us digui, sempre m’ha agradat.
Sempre vostre,
JOAQUIM

Ves per on, a wordpress sempre seré ximo. El bloc té un administrador que és en ximo i aquest nom no es pot canviar.  No et fot!

36 comments

  1. Por el nombre no tengo problemas, siendo valenciano Ximo y Joaquim es lo mismo. Me hubiera gustado ver el otro formato pero no ha podido ser. Para mí el actual es, y perdona que sea tan franco, complicadísimo, de hecho no suelo navegar por la barra lateral más que en casos de necesidad extrema, me limito a leer el post del día y los comentarios. El Träume de Farrell colgado en el lateral no se me pasó de milagro. Si te sirve de consuelo yo tampoco encuentro un formato de blog que me convenza plenamente.

    M'agrada

  2. Tosca

    Pues si Joaquim, si, ayer cuando entré, a las tantas de la noche, pensé: mejor te vas a la cama porque ya no eres capaz ni de encontrar el blog de Ximo! Que este no es, que me lo han cambiado !!!
    Mira por donde, va a ser que ya no existe ! Ahora encontraré el Blog de Joaquim !! Y me da que voy a estar igual de cómoda…. o más !!!

    Petons Joaquim

    M'agrada

  3. Víctor (Golaud)

    Hola Joaquim.

    Visité el blog esta mañana y vi el nuevo formato, si no me equivoco era parecido al de maac. No siento preferencia por uno o por otro, en todo caso me he acostumbrado al de cada uno. Lo más difícil para mí del blog es que está escrito en catalán y tengo que recurrir al traductor. En general es bueno, pero también es verdad que a veces me pierdo el sentido completo de algunas ideas. Es el único inconveniente, pero hasta ahora me he apañado bien.

    En cuanto a lo del nick, yo no le daría tanta importancia, porque detrás de Ximo o Joaquím va a estar la misma persona, la misma sensibilidad, la misma franqueza y la misma calidad humana. Yo por lo menos lo he sentido así cuando a través de correos te he llamado de la misma forma. La esencia de cada persona supera las “etiquetas”. A mí me resulta divertido lo de escoger personajes de óperas o de cantantes para firmar, pero nada más.

    M'agrada

  4. colbran

    El bloq actual, hasta que no encuentres un formato mejor, tiene una personalidad totalmente diferente a los otros bloqs que he frecuentado y éso para mí es muy válido. El nuevo que ponías se parecía a todos y lo encontraba sumamente complicado.

    Es muy importante que el continente sea atractivo, para degustar mejor y con más comodidad el contenido que, al fin y al cabo, es lo interesante de verdad. Creo que has hecho muy bien.

    Ya era hora que pudiera dirigirme a tí como Joaquim, lo de Ximo me sonaba rarísimo, pues no había oído a nadie que se dirigiera a tí con tal denominación, hasta que te autonombraste así en el bloq.

    M'agrada

  5. kenderina

    ¿Tanto rollo para decir que te llamas Joaquim ? 😛
    Te advierto que no me cabía la menor duda !
    Por cierto, yo me llamo Patricia…encantada.
    La cosa del nick es medio anecdótica, total..¿quién puede decir que de verdad te llamas Joaquim y no Josep ? No te hace mas anonimo…pues anda que no hay Joaquim o Patricia..como para saber 😉
    Pero vamos, que el rinconcito no lo hace el nombre ni el nick..lo hace el que esta detras..y a mi me gustaría aunque se llamara Wagner 😉

    M'agrada

  6. maria teresa

    mira ves per on, a mi m’agradava… però tant es. per lo del canvi de nom, benvingut al club, encara que en el meu cas potser es per falta d’imaginació. Gràcies per la feina que fas, que es el que veritablement importa.

    M'agrada

  7. Josefina

    Hola Joaquim!! M´he quedat amb la curiositat de saber cóm era el que havíes ideat de nou en una nit d´inspiracions…(quan de veritat surt el que portem dins nostre). Esperaré, m´agradan els canvis. No vaig poder anar al Liceu, tot i l´il.lusió que´m feia l´invitació de Pilar. Os hauria conegut i m´haurieu vist a mi físicament, encara que es deliciós tenir l´imatge del que representeu per a mi: l´amistad, l´acollida, el aprendre, el poder dir el que penso… Joaquim: gràcies per esser com ets. Sembla una carta d´amor, però d´amor del bo.

    M'agrada

  8. A Badalona, a part d’avingudes amb les voravies amples, també tenim carrers més estrets. 😉 Un d’ells és el carrer del Canonge Baranera, des de fa uns anys tallat al trànsit, conegut des que tinc ús de raó com el “carrer d’en Cueta” (“carrer encueta” en “badaloní”), un nom que mai ha figurat a les plaques oficials d’aquest carrer.

    He observat que les noves generacions, així com, tal i com és natural, la gent que és de fora, coneixen aquest carrer només amb el nom de Canonge Baranera, pel que aquell entranyable sobrenom es va perdent.

    Això és el que crec que et succeirà amb l’”oficialització” del teu nom, ja que per molt que al bloc ens dirigim a tu com a Joaquim, pels “vells” infernemlandaires sempre seràs l’entranyable Ximo, i potser d’aquí a molts anys, quan parlant amb algun infernemlandaire que ja et va conèixer com a Joaquim li digui, per exemple, “Això ho trabaràs al bloc d’en Ximo” i aquest no sàpiga de qui li parlo, m’agradarà explicar-li que quan érem bastant més joves, l’”In fernem Land” era conegut pel “bloc d’en Ximo”.

    Una abraçada Xi… Ui, perdó!: Joaquim! (Ho veus com ja se m’escapava?) 😉

    M'agrada

  9. Roberto

    Por mi comentario de ayer ya sabías que este formato de blog me gustaba más que el supuestamente “nuevo”, así que me alegro de tu decisión, y también de que no haya sido una “ilusión óptica”. Lo del “nick”, ya ves, quizás por mi parte haya sido falta de imaginación, pero desde mi inicios utilizando el ordenador utilizo mi nombre que para eso es el mío desde hace tantos años. Por cierto Joaquím, ¿cuatro veces “Tiefland”? ¿No es un poco fuerte?

    M'agrada

  10. Isolda

    Estimat Joaquim: M’encanta el nom de Joaquim!!!ets el nostre Joaquim, el de la colla, però també el de Ximo, ja m’hi havia familiaritzat.Lo important és el que hi ha darrera del nom, una persona amiga,treballadora,entusiasta, que és feliç fent feliços als altres, particularment als amics.
    Petonets!!!

    M'agrada

  11. Pues como no he asistido al cambio tanto de nombre como de diseño me quedo igual.
    Perdona por el saludo en dos segundos del otro día, tenía a los amics una mica nerviosos porque habían reservado para cenar a las once y ya íbamos tarde.

    M'agrada

  12. Carme

    Obrir portes d’armaris, de finestres i balcons i que entri aire fresc. Avui aquest bloc te un altre aire, un altre color, encara que encara no hagis canviat la forma.
    Benvingut Joaquim, adeu Ximo.
    Un petó.

    M'agrada

  13. chusco

    Caramba, caramba.
    Me alegro de la decisión, ahora poco a poco tendremos que ir descubriendo nuestras identidades.
    Ummm muy interesante.
    Esta foto del viejo Liceo siempre me provoca mucha nostalgia.
    Ayer por la mañana entré dos veces y las dos, tenían aspecto distinto. Pensé, están de obras. Me gustó más la segunda visita que la primera.
    Has vuelto al formato habitual, con algún ligero cambio y con tu nombre. Será cuestión de aclimatarse, yo siempre hablaba del blog de Ximo, me costará.

    M'agrada

  14. Ferran - Un que passava

    Ai, els canvis. No es fan mai a gust de tothom, però al cap i a la fi ets tu qui ha d’estar content amb la imatge del blog; els lectors ja ens hi acostumarem.

    El nom d’usuari no el pots canviar, però sí el que es mostra públicament: ho has de fer a Usuaris > Perfil.

    M'agrada

  15. Pilar

    JOAQUIM, me encanta la nueva cabecera con el antiguo Liceu.
    Me alegro que no hayas hecho muchos cambios más, es como cuando vas al “super” y te ponen la frutería en la panadería y la pescadería donde vendían las bolsas para el aspirador, que me vuelven loca vaya… piano, piano, por favor.

    M'agrada

  16. teresa

    Torno a escriure per dir que estic d’acord amb la Josefina…em quedo amb ganes de saber per on haguessin anat els canvis.

    Tot és dinàmic, la immobilitat no porta enlloc, el canvi porta endavant. En algunes coses, potser per a pitjor. En el cas del teu bloc, Joaquim, segur que no.

    M'agrada

  17. Reholas Joaquim 🙂 Me quedo tambien con las ganas de saber que tal el nuevo formato. Peroo estoy contigo en lo de la imagen “corporativa” hasta acaba en carcajadas leyendote eso 😉 Esa asi lo que nos ensenan, de no contradecir al cliente y hacerle sentirse incomodo. Pero si lo avisas antes que habra cambios la gente ya no se extrana tanto y quiza encuentra cosas mejores en la nueva version. Si te apetece hazlo, eso tb es forma de espresarte a ti y si necesitas renovar un poco, porque no? Es como cambiar los muebles de la casa, el dueno de la casa sigue siendo igual de simpatico y buen amigo 🙂 El post del da que todos buscamos, seguro que no tendremos problema alguno en encontrarlo y lo demas se ira aprendiendo.

    Entiendo tu argumento sobre la identidad bloguera… pase por lo mismo cuando por primera vez en la vida decidi compartir mis pensamientos de manera mas publica. Me costo mas q un huevo pensar en algun apodo y mucho tiempo me senti extrana con el. Y no se me ocurría nada, porque no me indentificaba con nada, siempre fui yo misma con el nombre que mis padres me escogieron. Ahora creo que entiendes mejor tb lo de Hariclea, no? 😉 La mayoria de todas formas sabeis quien soy 😉 No tengo problema alguno en decirlo, y Kende aquí y Mei que ya me han visto tambien el careto saben que digo por la boca todo lo que tb escribio de esa misma forma. Lo cual no quiere decir que la imagen fisica coincida con lo que la gente se puede imaginar porque eso es poco probable 😉 Aun asi me quedare con el apodo, porque lo siento mas mio ya que es el primero que he tenido en la vida y me lo escogi yo y tambien porque en donde es “mi casa musical” es mejor que no todo hijo del vecino sepa quien soy ya que si conocen mi nombre de toda la vida me conocen directamente a mi (de cara quiero decir) y eso es un poco mas incomodo que ser uno de los muchos con un nombre sin identificación directa. Fue por protejerme un minimo de privacidad en la vida diaria que me decidi en escoger un apodo para empezar.

    Pero me parece bien que seas tu mismo por el nombre tambien Joaquim 🙂

    Lo del Liceu me parece estupendo, es de alguna manera tu casa musical, no? 🙂

    M'agrada

  18. wimsey

    Doncs Joaquim a partir d’ara! Jo per si de cas continuaré amb el meu il·lustre nick…

    Si t’estàs plantejant canvis al format del bloc, només et diria que valoressis una cosa: ara mateix és difícil accedir a l’enorme volum d’articles que has anat creant cada dia. La barra lateral està tan plena d’informació que a vegades és fàcil perdre’s.

    M'agrada

  19. Soter

    Hola Joaquim. Para los que te hemos conocido como ximo, nos costará un poco. La imagen no és ni mas complicada, ni mas sencilla que la de otros blogs. Eso sí, es el mas personal de todos, te distingue y se distingue. Haz lo que te apetezca, tus fieles te seguiremos y si nos parece oportuno, opinaremos. Tu no pares y GRACIAS 1000.

    M'agrada

  20. El nom és el menys important, tant se val Ximo com Joaquim, sobre tot ací al sud, com ja ha dit el maac. L’important és la persona darrere del nom, si la persona no t’interessa no entres al blog, encara que signe amb nom, cognoms i DNI. Si t’interessa, entres es diga com es diga. Jo, per la meva part, continúe sent Titus, és un nom que m’acompanya des de fa sis anys i les meves opinions musicals sempre han anat més lligades a aquest nom que al meu nom real. Sobre els canvis, jo els vaig veure i no em van supossar cap trauma, acostumat com estic a la perpètua mutabilitat de Cantan ellas. Si creus que és millor canviar, no veig perquè no ho has de fer.

    M'agrada

  21. El nombre es lo de menos; el blog es bueno, lo escribas bajo el nombre de Ximo o de Joaquim… No he llegado a tiempo de ver los cambios, de todas formas. Lo de los seudónimos, o nicks, o alias, es un lío… un día a lo tonto eliges uno, y cuando te quieres dar cuenta, has creado un monstruo 😉 (lo digo por mi querido otro-yo, Salarino) Llega un punto en que el nick cobra vida propia y es más alto, más listo, más guapo que tú,jejeje…
    A mí me encanta tu blog, así que por aquí seguiré…

    M'agrada

  22. bocachete

    A http://www.archive.org, podeu trobar com ha evolucionat un lloc web: guarden el lloc tal com era en diferents moments. He mirat, però el canvi radical que esmentes no ha quedat registrat. En canvi, hi ha la versió anterior, la de Bayreuth, per si algú vol comparar. Es curiós de mirar alguns llocs que estan canviadíssims. La del Liceu no canvia tant, però la del Palau, Déu n’hi do, i la de l’Auditori… És un bon exercici per a rememorar vells temps de cerca. No sé dir-te si el canvi quedarà registrat en un futur, Joaquim, però, realment, als que no l’hem vist ens has deixat intrigadíssims. També és veritat que el que importa és el que es diu, però sí que coincideixo que la barra de l’esquerra té massa informació i allarga molt l’esquema. Potser ocupant els laterals buits es fes més fàcil la cerca d’alguna cosa que ara queda molt abaix. O posar més amunt el “sumari” de missatges. Però això ja són preferències personals que depenen de l’ús que se’n fa.
    La qüestió és que continuï. Endavant, doncs.

    M'agrada

  23. OLYMPIA

    Joaquim Joaquim, llum de la meva vida!
    Segur que era cafè el que vares prendre?
    Benvinguda qualsevol novetat mentre vingui de tu i, et diguis com et diguis, segueixis siguent tu.

    M'agrada

  24. joanpau

    Ufff, no he pogut entrar fins ara.
    No he vist l’altre versió i no puc opinar. Aquesta està bé, però penso que tampoc passa res per canviar el format de les coses. El que veritablement importa són els continguts.
    Lo del nom, mira, tu et dius Joaquim, però “sempre” seràs en ximo. Qui sap si de mica en mica podrem dir allò de hem entrat al bloc d’en Joaquim i….rar, oi? Suposo que ens costarà una mica.

    M'agrada

  25. Renoi! Avui em perdonareu que no faci un comentari personalitzat, no acabaria mai.
    De totes maneres la cosa és bastant recorrent.
    El canvi de format vindrà segur. Trigaré més o menys, però vindrà.
    Potser hauré de preparar-ho millor. El que és segur és que no serà improvisat en una nit.
    Canviar el nom si que és una cosa absolutament volguda.
    És una opció molt personal però tampoc cal donar-li més importància. Jo em sentiré més còmode si sóc sempre en Joaquim, això és tot. Són molts anys de portar aquest nom a sobre. El ximo va ser creat en els inicis del bloc i de la meva desgraciada vida forera. Un nick d’aquests està bé per jugar, en els blocs trobo que els codis han de ser uns altres.
    Estic d’acord que la persona no canvia, però per això mateix no sé perquè haig de ser un altre.
    Un dels canvis que també he previst és anar canviant el avatar. El ximet del 61 haurà de donar pas al ximet del 68, per exemple i així anar fent cada x temps. Coses que em passen pel cap i que he d’anar paint.
    Pel que fa al format i a la feixuga columna de l’esquerra (per poc que pugui es mantindrà a aquesta banda de la frontera) sóc conscient que és millorable, però francament, no veig gaire diferència d’altres blocs. El que passa és que cadascú és coneix millor el seu pis. Ara, arribar a dir com el Maac, que es limita al article perquè no s’atabala amb la barra lateral, em sembla una exageració, sobretot mirant la seva barra, QUINA BARRA!!! 😆
    Si em permeteu personalitzar, us diré que aquesta “sortida del armari ja ha valgut la pena per retrobar DOS comentaris de la Teresa, que últimament estava molt enfeinada amb el nen.
    Us mantindré informats dels canvis.
    Moltes gràcies per ser-hi i pels consells que us prometo que els tinc molt presents, però qui avisa no és traïdor. El bloc canviarà d’aspecte. 😆

    M'agrada

  26. Alvaro

    Hola Joaquim, el canvi de la foto de capçalera m’encanta, és una foto magnífica i encara que jo no vaig conéixer l’antic GTL, em pareix molt entranyable, un detall molt bonic.
    Però això del “canvi” de nom, ho portaré malament. Mai he dit a ningú Joaquim perquè tots els Joaquims que conec (a València) es fan dir Ximo. Ho intentaré de veres, però les 3.500 primeres vegades … no promet res (a partir de la 3.501, cap problema!).
    Una abraçada.

    M'agrada

  27. No hi ha dos sense tres…La Teresa desmenteix categoricament que hagi tingut cap nen, s’informa al respectable que el Joaquim volia dir el NEN, o sigui, el Rolando (i el seu blog, és clar).

    M'agrada

  28. ¿Qué habrá pasado hoy que tengo más visitas de lo habitual? Estaba sorprendido, no me lo podía creer. ¡Qué alegría!. Pero ha sido llegar al blog de Joaquim y se me ha caído el alma a los pies.
    ¡Han venido a ver mi barra!

    M'agrada

  29. Josefina

    !Es magnífico! Ha comenzado el destape… Gracias a ti Joaquim, ya tengo varios nombres reales que uniré a los supuestos, es un primer paso para más intimidades, unidos por tu blog, los amigos…

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: