Fidelio a l'Opéra - Producció de Johan Simons
Avui us proposo un petit tast del Fidelio d’aquesta temporada a l’Òpera de Paris.
L’Opéra National, en la seva seu del Palais Garnier ha programat per aquesta temporada una nova producció de l’única òpera de Beethoven amb uns nous diàlegs de Martin Mosebach.
La direcció musical corre a càrrec de Sylvain Cambreling, habitual director de les temporades de Gerald Mortier, i que hem de suposar que aviat sovintejarà les temporades del Real.
La producció està signada per Johan Simons i la parella protagonista son, Angela Denoke com a Leonore i Jonas Kaufmann com a Florestan.
Kaufmann ha esdevingut el Florestan dels nostres dies, doncs la seva extraordinària flexibilitat vocal, li permet abordar el temible rol amb tota la seva extensió dramàtica i musical, sent capaç d’acabar l’ària de la presó amb suficiència i després cantar amb un lirisme, impropi dels tenors més dramàtics, el duo amb Leonore.
Continuo pensant que no tan sols en el color vocal, Kaufmann recorda al gran Jon Vickers, si no que s’assimila al tenor canadenc en la seva extrema musicalitat i expressivitat.
Ara us deixo l’ària “Gott, welch Dunkel hier!” tal i com la va cantar Jonas Kaufmann el passat 28 de novembre.
Per finalitzar us deixo el duo de Leonora-Florestan, “Meine Leonore -O namenlose Freude” , cantat per Angela Denoke i Jonas Kaufmann
Jonas Kaufmann i Angela Denoke (Fidelio ONP 2008)
Espero que aviat podem tornar a escoltar a Kaufmann al Liceu, doncs aquella participació a la Missa Solemnis va ser massa anecdòtica.
Què ho gaudiu!
Per a més informació d’aquest Fidelio us podeu adreçar a Opera is Magic!, allà hi trobareu una crònica detallada de l’amiga Hariclea. Gràcies per tot !!!
IN FERNEM LAND 
Si es que yo no puedo comentar nada…a mi este hombre siempre me deja speechless …o sea, mudita !
A ver si alguien te oye y es verdad que se le puede ver en el Liceu, irme preparando el sitio que voy para todas las funciones…de lo que sea !
M'agradaM'agrada
El Kaufmann molt bé, però no us sembla que la Denoke desafina i cala?.
He entrat a la web de l’Òpera de Paris i he vist un vídeo de la seva ària i m’ha semblat pitjor del que s’escolta en el duo que ens has posat.
M'agradaM'agrada
Gràcies!! A mi el Kaufmann cada cop que l’escolto m’agrada mes i mes i li trobo nous matissos a la seva fantàstica veu, Jo francament, no se si l’Angela Denoke desafina, el que si m’ha semblat, segurament per la gravació, es que a ella la sentia molt mes que a ell i aixó li treia bellesa al duo.
M'agradaM'agrada
Home, tant como el Florestan dels nostres dies… Seiffert i Heppner també el tenen en repertori, i segur que em deixe algún tenor més. I al menys el primer dels dos l’he escoltat en directe i és de traca. Kaufmann el canta molt bé, però no és l’únic.
M'agradaM'agrada
Conec el Florestan del Heppner i em sembla genial i m’admiro sentint ara a en Kauffman i la seva impecable interpretació.
Ja estic oblidant-me de que la seva veu no em sona sempre bé. Aquest Florestan és de gran bellesa i dramatisme.
Joaquim, danken !
M'agradaM'agrada
Joanpau, jo també ho penso. No he volgut posar més fragments amb la Denoke, per no fer-li un lleig.
És veritat Maria Teresa que hi ha una diferència de plans sonors molt notable, però l’emissió de les notes és la que és i si aneu a veure el vídeo que diu en Joanpau, us en donareu compte.
Ell, no hi ha cap dubte que per joventut i projecció és el Florestan dels nostres dies. És evident que hi han altres tenors que també el canten i molt bé o fenomenalment bé, com el Seiffert i el Hepner, és cert Titus, però la carrera del Kaufmann i la seva joventut, em fa donar-li aquest títol, exagerat si voleu, però no fa cap mal a ningú.
Kende no et preocupis, tu gaudeix que les lloances les faran els altres. Hem entès perfectament el que vols dir
Olympia, no ni ha de què, és un plaer.
M'agradaM'agrada
Bueno, parece que o la obra no entusiasma demasiado o la interpretacion. Lo cierto es que sin ver se queda corto a lo que se puedo vivir en vivo y siento no haber podido transmitirlo con palabras ( porque parece que aunque alguna gente haya mirado mucho interes no desperte 🙂 ) Ya, no es la obra mas lograda del repertorio operistico pero al vivirla mas veces en vivo a mi personalmente me ha conquistado. Transmite unos bonitos ideales y aunque la musica no sea perfecta si que es muy muy bonita en muchas partes. Y si teneis razon con Denoke, se ha comentado mucho en la prensa tambien porque padece de muchos problemas de intonacion. Y en el escenario es notable aquello, pero sigue haciendo un personaje digno aunque musicalmente imperfecto. Del otro, cualquier cosa que diga pensareis que soy subjectiva, y puede que asi sea, pero yo aprecie mucho oir lo lirica que pueder ser la partitura de Fidelio cantada con la atencion y delicadeza adecuada, sin afectar las partes dramaticas. Eso en combinacion con una actuacion memorable hizo que me conmoviera mucho con la historia y quede encantada con la musica. Es una experiencia especial porque me transmitio lo que siempre senti escuchando Beethoven lo mas profundo y a veces extremo del humano con el toque de ideal, de divino.
M'agradaM'agrada
Què voleu que us digui? Ja ens agradria que qualsevol dels tenors que he vist citats aquí vinguessin a les funcions del Liceu. El duo Forbis-Storey suposo que no serà cap desatre, però tampoc no ens faran al·lucinar (o sí). En qualsevol cas, a veure si Kaufmann i Heppner es fan habituals de la casa (en Seiffert ja sembla que ho és).
La Denoke està molt bé per a Wozzeck i coses d’aquestes, però allà on s’ha de cantar de debò hi ha millors alternatives. Ja m’enteneu…
M'agradaM'agrada