IN FERNEM LAND

EMMA BELL


Emma Bell

Emma Bell

A tots els que varem poder veure la seva Comtessa d’Almaviva no ens va deixar indiferents. Venia precedida amb una prestigiosa carrera al darrera i no més entonar les primeres notes del “Porgi Amor”, ens varem adonar que allò era una veu de veritat.

Hi ha qui va dir que per la Comtessa es necessita un cant més espiritual i no tan carnal i poderós, poder si, no els hi negaré una certa part de raó, però el poder de seducció d’una veu com la d’Emma Bell, no és habitual.

Un volum generós que omple tots els racons de la gran sala del Liceu és d’agrair, sobretot en aquest repertori on més aviat escoltem bons cantants però moltes vegades, veus de pissarrí que sempre ens fan dir que el nostre teatre no és per fer segons quin repertori, doncs bé, amb cantants com ella, no hi ha cap problema.

Emma Bell va néixer a Anglaterra i després de fer els seus estudis a la prestigiosa Royal Academy of Music, va guanyar el premi Kathleen Ferrier a l’any 1998. Després de passar els primers anys a la Komische Opern de Berlín ha debutat a la majoria dels millors teatres europeus.
Malgrat tenir una veu amb moltes possibilitats, no es precipita en assumir rols i repertoris massa pesants per la seva poderosa veu, que de ben segur l’apartarien ràpidament del repertori barroc.

El seu repertori actual és l’Agathe, Mimí, Alcina, Rodelinda, Vitelia, Elettra, la Violetta o la Leonore de Maskerade, així com la Governess i la Miss Jessel de The Turn of the Screw o L’Anne Trulove de The Rake’s Progress, que canta la temporada de la Scala que s’inaugura demà.

Jo us proposo escoltar-la en un ària de la Rodelinda de Handel i per tots aquells que no heu tingut l’oportunitat de veure o escoltar la seva Comtessa de Le Nozze al Liceu, el seu  fantàstic “Dove sono”, però a més a més, anticipanme al Nadal us regalaré un enllaç on podreu baixar-vos la selecció de totes les 8 àries de la Rodelinda del Festival de Glyndebourne del 2004, més el fabulós i encisador duet que tanca el segon acte, “Io, t’abbraccio”, acompanyada pel Bertarido de Marijana Mijanović, sota la direcció de Emmanuelle Haïm.

Espero que us agradi així com espero tornar a assaborir tots el harmònics i la plenitud vocal d’aquesta excel•lent soprano, moltes més vegades.

En primer lloc escolteu a Emma Bell en l’ària del tercer acte de Rodelinda “Se’l mio duol non è sì forte

Ara us proposo el “E Susanna non vien!…Dove sono“, tal i com ho va cantar al Liceu el dia 18 de novembre de 2008. Dirigeix l’orquestra, Antoni Ros Marbà.

Finalment l’escoltarem en el “Inflamatus” del Stabat Mater de Rossini, tal i com el va cantar a Roma, sota la direcció de Antonio Pappano, el dia 13 d’octubre de 2007. El Cor i l’Orquestra són els de l’Accademia Santa Cecilia de Roma.

Bé, ara us regalo les àries (totes) de la Rodelina per la Emma Bell.

Acte I:

  • Ho perduto il caro sposo
  • L’empio rigor del fato
  • Ombre, piante, urne funeste
  • Morrai, sì; l’empia tua testa

Acte II:

  • Spietati, io vi giurai
  • Ritorna, o caro  dolce mio tesoro
  • duetto: Io t’abbraccio (amb Marijana Mijanović mezzo)

Acte III:

  • Se’l mio duol non è si forte
  • Mio caro bene

La gravació prové del Festival de Glyndebourne del juny del 2004, dirigeix Emmanuelle Haïm.

Per baixar-la premeu aquí

Què ho gaudiu!, val molt la pena.

10 comments

  1. Josefina

    A mi també… Quina entrada al teu blog, és una sorpresa molt gran. Es l´il.lustració d´algun conte de Dickens? Fa hivern però… Gràcies Joaquim: és la primera felicitació de Nadal.

    M'agrada

  2. maria teresa

    Moltes gràcies!!! A mi em va encantar la veu de l’Emma Bell a le Nozze,i aquest es un regal fantàstic. A veure quan puc correspondre amb un altre.

    M'agrada

  3. Chusco

    Es cierto lo de la opulencia en la Condesa de la Bell. Me sorprendió un poco, pero también es cierto que es toda una señora cantante y una señora voz.
    Me voy a bajar ese recital de Handel. Hay que ver, con las arias de una sola ópera ya haces un recital.
    En el Inflamatus la voz impresiona.
    Oye, vaya felicitación navideña te has montado. Primero me he sorprendido, pero rápidamente he visto los adornos florales y he caído en la cuenta. Tenemos la Navidad encima.
    Gracias y besos

    M'agrada

  4. Josefina i Chusco, doncs si, recordo de petit quan engalanàvem la casa per les festes i ara faig el mateix al bloc (una casa virtual). L’any passat ja vaig utilitzar una caràtula dickesiana, per bé que més alegre i acolorida que la d’aquest any, però aquest aire a lo Tim Burton, també m’agrada. És una il•lustració de A Christmas Carol.

    Per Sant Nicolau (6 de desembre) s’enceta el Nadal, diu la dita popular i per Sant Ambrogio la temporada de la Scala (recordeu que el Don Carlo es retransmet pel Canal de TV Arte i pels cinemes en format digital).

    Anant al tema que ens ocupa.

    Vianant quasi haig de dir benvingut, en qualsevol cas ben retornat. M’agradaria molt tornar a gaudir de la Bell, però si pels designis del consell consultor no està previst, o si, ves a saber, haurem de buscar-nos la vida. Em va agradar moltíssim.

    M'agrada

  5. Joaquim, no deixo comentaris perquè et llegeixo des de la facultat i vaig a pinyó fix, però et segueixo religiosament cada dia. Avui, dissabte, més relaxat, n’he deixat algun. Salut i fins aviat.

    M'agrada

  6. colbran

    El impacto que me ha producido esta extraordinaria cantante en “Le nozze di Figaro” del Liceu, hace una semanas, es bastante similar al que me produjo Joan Sutherland en 1960 cuando la ví en “I puritani” y la escuché después por la radio en “Lucia di Lammermoore” en 1962(lamentablemente, cuando regresó en 1986 su voz no tenía nada que ver con la de entonces).

    Su voz es hermosa, grande, con agudos, centro y graves y canta con envidiable gusto (qué pianíssimo en el aria de “Rodelinda”!). Me gustaría verla mucho por el Liceu, ahora que está en el cénit de su carrera.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: