31 de desembre, data tòpica per fer resums del any, deixar enrere vells projectes i ennuegar-se amb els inefables grans de raïm quan toquin les dotze campanades.
No és precisament un dia gaire estimat. Més aviat em fa una mica de mandra repetir els rituals que any rere any ens veiem “obligats” a fer, però en qualsevol cas, tot i no voler, acabem fent un cert repàs a tot el que ha estat l’any i sobretot un desig del que voldríem que fos l’any vinent.
En 2009, més carregat de dubtes i incerteses que mai, és segur que ens portarà la nova imatge de In Fernem Land. Caldrà habituar-se i redescobrir on és situen a partir del dia 1, els links d’interès, els vídeos o el bagul amb la música que us vaig deixant, però tret d’això no hi haurà gaires diferències. Continuaran els posts diaris, o quasi, amb possibilitat de fer comentaris, ja que sense la vostra aportació és segur que no hi hauria bloc
També s’acomiada per sempre més, la meva foto del any 61, que ens ha acompanyat en l’encapçalament del bloc i en tots els comentaris. Després de quasi dos anys avui m’acomiado a mi mateix a l’espera de presentar-vos demà al mateix Joaquim, una mica més crescudet, que durant una bona colla de mesos ens acompanyarà, per donar pas, aneu a saber quan, a un nou canvi. La vida és així i en el bloc no ha de ser diferent.
Per acomiadar-lo com cal, després de ser present en tantes emocions, maldecaps i alguna que altre discussió en aquesta casa i sobretot en altres camps de batalla passats, he escollit una música que li agrada molt, deliciosa, romàtica i sentimental, com és ell, vull dir, com sóc jo.
Em permeteu aquest auto homenatge, oi?. Ha estat Inoblidable les estones que li he fet passar a aquest Joaquim, amb tots vosaltres.
Avui l’envio altre cop a la capsa de sabates on guardem les velles fotos, però abans s’acomiada de tots vosaltres agraint-vos lo feliç que l’heu fet i desitjant-vos pel 2009 tota la salut i la sort que mereixeu i demanant-vos un últim favor, tracteu igual de bé com ho heu fet fins ara a ell, al nou Joaquim.
[splashcast c EQLF2537QV]
Us espero a partir de demà, com sempre, actius, enriquint el bloc amb les vostres aportacions, comentaris, suggeriments, crítiques i amb la vostre estima, tot plegat és, quin dubte hi ha, el motor que m’esperona a seguir amb l’apassionant projecte de In Fernem Land.
QUÈ TINGUE UN BONA ENTRADA AL 2009 !!!
Unforgettable, thats what you are
Unforgettable though near or far
Like a song of love that clings to me
How the thought of you does things to me
Never before has someone been more
Unforgettable in every way
And forever more, thats how youll stay
Thats why, darling, its incredible
That someone so unforgettable
Thinks that I am unforgettable too
Unforgettable in every way
And forever more, thats how youll stay
Thats why, darling, its incredible
That someone so unforgettable
Thinks that I am unforgettable too
IN FERNEM LAND 
Mientras escucho la romántica música que envuelve esta madrugada del último día del año, veo tu foto de pequeño tan querida ya y también me despido de ella pero nunca olvidaré. Si Joaquim, repaso del año en nuestro interior y balance… A mi tampoco me gustan los rituales, prefiero deslizarme por la vida sin programaciones, sin tantos límites…Hoy, quiero decirte que tu blog, tu dedicación, los regalos preciosos que me han llegado con la música que nos has ofrecido y tus comentarios siempre tan precisos y profundamente sinceros, han sido un soporte inesperado en mi vivir de cada día y la ilusión de crear palabra a palabra una amistad tan bonita con fondo musical, ha conseguido lo que tu alguna vez has expresado como deseo de solidaridad cerca de los seres humanos que quizás sin tantos conocimientos ni tantas oportunidades, estamos ahí esperando agradecidos siempre por tu presencia.
Adéu Ximo, benvingut Joaquim, tots dos estareu sempre en el meu cor…
M'agradaM'agrada
Voy a echar mucho de menos al niño de los mofletes y expresión confiada y feliz… Te deseo mucha suerte en el año en general y con tu blog en particular, y a mí mismo me deseo tiempo para poder leerte y escuchar con calma, algo que no siempre consigo… Y que conste que lo de “Ximo” se me escapa cada dos por tres, me tengo que acostumbrar aun a “Joaquim”…
Un abrazo muy fuerte.
Todos deberíamos ser deliciosos, románticos y sentimentales…
M'agradaM'agrada
Cada dia canviem, encara que no ens en adonem, potser perque esperem que els grans canvis vinguin precedits de llamps i trons, però no, com deia no se qui “la vida real es alló que ens passa mentre esperem que ens passi alguna cosa”, i de cop i volta veiem que alló que ens servia fa un any ara ja no, doncs no passa res. Com llegia en una recepta de cuina l’altre dia, si no en tens no ho posis, si no t’agrada no ho posis…” Doncs a la vida, el mateix. Bon Any, per tu i per tots!!! (Ara em moro per saber quina foto posaras!!!)
M'agradaM'agrada
Esta canción que tánto te gusta inició tu carrera al comienzo de los años 50 del siglo pasado, concretamente en 1951 y volvió a nacer en 1991, cuando Natalie Cole fundió su voz con la de su padre, ya fallecido. Y esta versión es la que escuchamos aquí. Un delicioso slow de Irving Gordon, su mayor éxito.
Me da verdadera pena que ese simpático niño nos deje porque parecía una marca de fábrica y su expresión era entrañable, como todo lo que te rodea y sale de tu imaginación.
Sé que la imagen que lo sustituirá gustará a todos, pues te veremos más talludito, pero siempre niño. En realidad, con el paso de los años, siempre llevamos en nuestro interior el niño que fuimos, tan sólo el espejo y los achaques nos van afirmando que el niño va envejeciendo.
Te deseo muchos años de bloq y muchos más de vida buena y yo que pueda ver unos cuantos de ellos.
M'agradaM'agrada
No puedo con las frases hechas, pero deseo a todos y muy especialmente a tí un 2009 sin sustos, con salud y trabajo y muchos momentos de felicidad y buena música.
M'agradaM'agrada
Us desitjo a tu i tots els Infernemlandaires un bon acabament del 2008 i millor any 2009.
Petons d’acomiadament al Ximo petit, pots dir-li que sempre el recordarem, i benvingut el nou Joaquim…
M'agradaM'agrada
Feliç any a tothom. Estem tots esperant a veure el nou Joaquim i el nou blog.
M'agradaM'agrada
Sense cap mena de dubte demà tornaré a ser aquí, per continuar aprenent una mica més sobre òpera de la vostra mà. I mentrestant, gràcies Joaquim per compartir amb nosaltres els teus coneixements i la teva passió per l’òpera (que també és la nostra).
A tu i a tots els infermenlandaires us desitjo un bon i venturós any 2009.
M'agradaM'agrada
Entristecida por la desaparación (literal) del nen y ilusionada por ver que nos depara el nuevo año, os deseo a todos la felicidad para el 2009.
M'agradaM'agrada
Seguro que el cambio está de PM, pero si no lo está pienso darte caña, jajaja. Felicidad para todos los visitantes de In Fernem Land y para su creador -cuyo homenaje se lo tiene más que merecido-. Joaquim, no tienes el don para conceder la felicidad pero con tu trabajo diario en el blog contribuyes a que cada día seamos un poco más felices. Gracias de todo corazón.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
De moment m’he espantat, ja que tal i com anava avançant l’unforgetable dels Cole, la imatge del Joaquim-61 s’anava esborronant, però ja estic impacient per veure la nova imatge del bloc i seguir els comentaris que ens faràs el 2009. A mi també em fan mandra els rituals d’aquestes festes però dit això, et desitjo que el 2009 porti tot el bó que el 2008 ha negat, i naturalment s’emporti tot el dolent que el 2008 hagi deixat.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
La imatge d’en Ximo nen, es la imatge de la ¡infantesa i del nostre tempus fugit i que no s’hauria d’esborrar mai de la memòria d’aquest blog. Al meu parer, la fotografia podria estar amagada per, de tant en tant, tenir la opció d’ obrir la caixa de sabates virtual i veuren’s una mica a nosaltres mateixos, i tal i com diu el Poema de Nadal.
“Procurem se una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem “Glória a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit fem el posssible
per ser uns homes de bona voluntat!”
Bon any 2009
M'agradaM'agrada
Ahir, a última hora (però a molt última hora, eh?, que ja saps si en sóc, de tronera), ja vaig llegir aquest darrer “post” del 2008, però estava cansat, i em vaig dir que ja t’escriuria una cosa o una altra al matí… Però aquest matí m’he adormit!!!, i no tenia temps per escriure’t. Acabo d’aribar de la Boqueria de comprar “material” pel sopar que farem tota la família aquest vespre, i ja m’he de posar en dança, pel que aprofito aquest moment per desitjar-vos, a tu i als teus, un bon any. No és que sigui un comentari gaire “inspirat”, però ja saps que, amb paraules més o menys “reeixides” (quin català, eh?) ;), el meu, com els de tota la resta dels seguidors del bloc d’en Xi…, volia dir d’“In Fernem Land”, és un comentari ple de sinceritat. UNA FORTA ABRAÇADA A TOTS, I VENTURÓS 2009.
Enric.
M'agradaM'agrada
Es la primera vegada que escric, però fa molts díes que obro la teva pàgina web, per lleguir els teus comentaris i gairabé sempre estic d’acord amb el que dius.Molt bon any i seguiré escrivin.Una forta abraçada.
M'agradaM'agrada
Adeu a aquest nen tan maco i molta felicitat al Joaquim per l’any 2.009. També ho desitjo a totes les persones seguidores del teu bloc.
M'agradaM'agrada
indignada me tienes Joaquim ¿que vas a meter la foto en una caja de zapatos? ¡ni lo sueñes criatura¡ que se merece marco de plata con pedrería… ponle remedio plis. Te mando un beso de final de pelicula que te lo mereces, y a todos los infernemlanderos, feliz 09
M'agradaM'agrada
Felizzzz Anoo!!!y mucha suerte con los nuevos comienzos 😉 Y una preciosisima cancion para pasar en el nuevo ano. Un abrazo!!
M'agradaM'agrada
Tienes razón, Joaquim. No puedo echar a un lado la música, porque forma parte de mí, de lo que soy. Por eso hoy la he traído a mi blog. Gracias por estremecerme la conciencia.
Te deseo un feliz año nuevo.
Y también echaré de menos al chico de los mofletes…
Un fuerte abrazo!
M'agradaM'agrada
El nen maco i preciós que des de la foto ens mira insinuant un futur cop de geni, apressant al retratista perquè ell, el nen ja està tip de posar, me l’he guardat en un racó especial que no et diré. M’an dit: Guardar com? I jo he contestat, En Joaquim, ell, senyor d’In fernem Land.Unforgettable forever.
M'agradaM'agrada
“Unforgettable in every way….
and forever more, that’s how you’ll stay..”
Para que voy a decir mas..si Nat King Cole lo dice mejor 😉
Feliz Año Nuevo a todos !!!
M'agradaM'agrada
M’agrada molt aquesta transmutació, tant la teva com la del bloc. Prenc nota. Sort!
M'agradaM'agrada
Jo no puc afegir res que els comentaris anteriors no hagin dit ja, i de quina manera tan eloquent i sincera que jo no podria ni tan sols igualar.Per aixo trio la formula facil de suscriure tot el que ells han dit.
MOLTISSIMES GRACIES
M'agradaM'agrada
Uy, Olympia!! Va a ser que a mi me han preguntado lo mismo!!!
Sí, yo también “me he quedado con tu cara,” Joaquim, que quieres, sentimental que es una !!
M'agradaM'agrada
Feliz 2009 a todos y por supuesto, a este excelente blog.
M'agradaM'agrada