L’amiga assai m’entendrà molt bé si dic “HASTA LOS PLATILLOS CHINOS”, expressió que utilitzem ambdós per dir que estem fins el cap de munt.
Estar fins el cap de munt pot ser motivat per la suma de moltes coses i cap necessariament provinent del blog. Que el blog sigui el receptor de la conseqüència de los platillos chinos, no és just, ni per a vosaltres, ni per a mi. Però ja he dit moltes vegades que és casa meva, si l’obro de bat a bat passa el que passa, fins i tot poden entrar-hi persones que em toquin el crostó. Amb la quantitat de gent que passeu per aquí, això ja sembla Les Rambles, és normal.
Oh benvinguts passeu passeu…..
Avui sóc incapaç de lligar quatre frases seguides.
Ahir havia quedat amb en Colbran per sortir plegats a fer un tom a les 10 de la nit. A 3/4 de 10 sortia de la feina. “HASTA LOS PLATILLOS CHINOS”.
Llegeixo els comentaris del post del Goerne. “HASTA LOS PLATILLOS CHINOS” (Ei! no pel que es diu i com es diu, que tela marinera), més aviat avui no tinc ganes de blog. Estic “HASTA LOS PLATILLOS CHINOS” d’una setmana laboral dragonkaniana i això pot amb qualsevol, no us ho desitjo per res del món.
Avui tinc un sopar d’amics, quasi tots infernemlandaires, crec. M’he venut les entrades de la Incoronazione de diumenge a un Infernemlandaire que he fet feliç (aquest segur que no m’ho recrimina) i tot està per fer i tot està per descobrir. Estic viu, he sobreviscut als platerets xinesos i us deixo el meu post de supervivència (altres cops era de manteniment), n’estava preparant un i l’he llançat a la paperera, s’ha perdut per sempre.
Us regalo una de les melodies que més m’estimo, trista, una mica depressiva i que diu molt del meu estat d’ànim. La va escriure Georges Delerue, el qual aviat li dedicaré un post. És un músic imprescindible. Li poso majúscules?
El tema es diu Camille i pertany a la pel•lícula Le Mépris (El menyspreu) de Jean-Luc Godard. Juro que no té res a veure el títol amb els PLATILLOS CHINOS. M’agrada la melodia amb el segell Delerue que aviat us faré conèixer.
Us desitjo un bon cap de setmana
Si us voleu baixar el tema, premeu aquí
IN FERNEM LAND 
Espero que pases buen dia y te repongas 🙂 Aveces el cansancio tambien nos harta y esta bien desperenderse un poco para vivir mejor 🙂 Y no esta mla de vez en cuando mimarse a si mismo, porque nos lo merecemos!!!
Yo me hinche todo el dia escuchando un Elisir de Carreras del 1975 que no habia escuchado jamas y me ha dejado casi con subidon. extatica vamos!! Y el dia de los enamoraos pa escaparme de tanto corazoncito comercial restregado en la cara de los pobres solteros 😉 lo pasare viendo una cosa “anti” total, el Rigoletto….y seguro que despues me quedare mas contenta todavia! Espero que tu dia sea por lo menos tan bueno como el mio y que pronto tengas nuevas energias 🙂
Y el tema preciosoo, no podria ser de otra forma 🙂 besos
M'agradaM'agrada
Un abrazo, mio caro Joaquim. Y no se te olvide que, por mucha gente que pase, In Fernem Land es tu casa y la puedes decorar, redecorar y alicatar como te salga de los mismísimos.
M'agradaM'agrada
! Ànim Joaquim ! D´aquest cansament també sortiràs enfortit pel que sigui necessari en la teva vida i gràcies sempre per rebren´s a casa teva amb tanta generositat… als entèsos i als que no ho som tant i a tots els que t´estimem…els altres, “ni caso”.
M'agradaM'agrada
Ànim, Joaquim, que de tot un se’n surt i després d’una temporada de treball asfixiant arriba una de calma. I després d’una Poppea arriben uns Mestres Cantaires.
M'agradaM'agrada
Joaquim, amigo, recuerda lo que me decías el otro día: “El blog… aunque nos roba horas de sueño, es nuestra terapia, contra y a favor de muchísimas cosas. Hay que cuidarse, pero tienes que cuidarnos. El equilibrio entre ambas necesidades es la perfección.” Cuídate y en unos días estarás como nuevo.
M'agradaM'agrada
La música preciosa.
El teu estat d’ànim m’ha semblat una mica baix. Esperem que tot s’arrengerà, així ho desitgem els teus amics, tens tot el nostre suport.
M'agradaM'agrada
Una abraçada molt gran de suport. És poca cosa, però…
Reposa aquest cap de setmana o els dies que et facin falta i torna quan puguis. T’estarem esperant.
I mil gràcies pel GD. Què gran era! Merescudíssim Oscar per “A Little Romance”, tot i que crec que la seva obra mestra és “Les deux anglaises…”.
Salut!
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Un plaer escoltar en Georges Delerue. El Vals de la pel·lícula “Ricas y famosas” m’ha acompanyat sovint.
Merci, Merci.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Ànim i salut. Gràcies
M'agradaM'agrada
QUEDA MENYS!:
17 de març Die Meistersinger von Nürnberg.
Gràcies a tots pels bons desitjos i a tu Titus en especial per recordar-ho, ves per on.
M'agradaM'agrada
ah, no, no, no, Joaquim, aquí hay una afición a la que te debes y un listón muy alto que saltar, ya vale tío, porque digo yo, ¿a que platillos chinos te refieres? ¿a los que acompañan a la orquesta de la ópera china, o a la carta especializada en platillos chinos del restaurante chino Mamen- Fú ? ¿y esta música que nos pones hoy? … algo chino hombre, algo chino, …o cuando menos una aria de Turandot… muy cansado debes estar Joaquim, esta imprecisión te va a costar a cara , vas tener bajas en el blog, por ejemplo ¿tú crees que la santísima trinidad te va a volver a visitar si das ésta imagen? a caro amigo… que no se vuelva a repetir, ya sabes lo que dicen los vascos, cuando Rolex , Rolex cuando niscalos NISCALOS.
¡anda, vente pa Madrid unos días que me estas empezando a preocupar¡, besos, PERO CHINOS
M'agradaM'agrada
Un altre descobriment, i van…..
Esperare el post sobre el desconegut (per a mi) Delerue.
Heure de cercar la pelicula, que tampoc coneixo.
Desitjo que els platillos chinos deixin de repicar i torni la pau a tu i a la fernem land..
M'agradaM'agrada
Pilar, la Trinitat pronto volverá, tengo un tema…..
Jaume gràcies, aviat també escoltaràs altres perles de Delerue.
M'agradaM'agrada
Espero que els palterets xinesos es converteixin ben aviat en un altra cosa…
Un petó i ànims…!
M'agradaM'agrada
Dejate de platillos chinos y arriba ese animo !! Mira tu, el 17 de Marzo es San Patricio…no soy muy religiosa yo …pero como es mi nombre me gusta , jejejeje.
M'agradaM'agrada
Molts ànims!
Jo pels mestres cantaires m’he d’esperar fins a l’abril 😦 I en tinc moltes ganes!
M'agradaM'agrada
Ánimo Joaquim, seguro que en pocos días todo vuelve a encajar. ¿Será el “Wahn” el culpable de que pasemos por estas rachas? En cualquier caso, sabes que los infernemlandaires estamos en guardia siempre para que sean más llevaderas. Un abrazo.
M'agradaM'agrada
Joaquim, no vull anar de freudià, però tu mateix t’has delatat. Encara que hagis volgut “menysprear-nos” amb aquest preciós Delarue, fixa’t que l’has etiquetat de manera que sembli un premi. En el fons ens estimes, oi?
M'agradaM'agrada
Cuando acuñaste la frase -porque es tuya- y a mi me hizo tanta gracia que la tomé prestada, nunca imaginé que íbamos a usarla tanto en el futuro, que saldría del Turandot para siempre y que se convertiría en nuestra particular forma de decir:basta.
Pues claro que te entiendo, por eso cuando cada día me paseo por estas tierras lejanas pienso; qué bien, Joaquin sigue estando ahí poniendo al mal tiempo “el mejor post”
Sin duda vendrán tiempos más amables en los que sólo nos quedará el recuerdo de estos momentos en que compartimos el estar….. hasta los platillos chinos.
No conocía esta música que no es “para menospreciar” Gracias por este post, descanses y que la semana que viene sea mejor!
M'agradaM'agrada
Gràcies Mei, segur que sonarà un altre música aviat, amb els millors instruments..
¡Santa Kende el 17!, ummmm, me lo apunto.
Molts en tenim ganes Wimsey, molts! No estaria gens malament veure’ns les cares.
Golaud, puede que incluso seamos nosotros mismos los culpables de nuestros males. Los infernemlandaires sois la mejor terapia.
AlbertU, ni ha cap dubte?
Assai, cuando vengan haremos sonar las trompetas egipcias. Con mucho ruido, ¿está claro? Con mucho ruido.
M'agradaM'agrada
Y yo me pregunto ¿es eficaz expresar nuestro estado de ánimo en el blog? Ayuda o nos hace vulnerables?
Liberamos angustia o la acumulamos? Una válvula de escape o una obsesión?
Supongo que la respuesta está en si apetece o no, si sentimos esa necesidad. Me he hecho muchas veces preguntas similares, pero sólo sé que no sé nada.
Tardíos ánimos, Joaquim!!!
M'agradaM'agrada
Hombre Barbe, siempre sale a relucir el estado de ánimo, incluso cuando no queremos, que no era el caso en este. Cuando escogemos un post y un fragmento musical, sin duda está influenciado por nuestro estado de ánimo. Yo no lo puedo evitar y a veces no me gusta y otras lo busco.
En este caso el post era más un puñetazo de rabia encima de la mesa virtual, que otra cosa, pero los comentarios ayudan, acompañan, se agradecen.
Un abrazo de agradecimiento, de amistad.
AlbertU, ho he captat a la primera. Si aquest post és una infernemlandada, que són els posts inclassificables, entre d’altres coses. Com els concursos o les opinions i parides que em passen de tant en tant pel cap. Tot controlat
M'agradaM'agrada
Potser he estat massa subtil. Revisa l’etiquetació d’aquesta entrada!
M'agradaM'agrada