IN FERNEM LAND

JONAS KAUFMANN el 10 d’octubre que no serà


palau-de-la-musica

La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana lamenta anunciar que el tenor Jonas Kaufmann, que tenia previst actuar el proper 10 d’octubre a les 20.30 h al Palau de la Música Catalana al costat del pianista Helmut Deutsch, ha cancel·lat la seva actuació per malaltia, segons que acaba d’informar la seva agència. La Fundació OC-PMC està treballant per trobar una nova data per a aquest concert.

Amb aquesta nota al web del Palau, el passat 6 d’octubre ens queia la gerra d’aigua freda que les darreres cancel·lacions del tenor alemany ja feien presagiar que no seríem tan afortunats com la darrera vegada al Liceu.

Per segona vegada, el 10 del 10 (octubre) ha estat una data fatídica per el tenor i Bsrcelona, va cancel·lar el 10 del 10 del 10 al Liceu i ara el 10 del 10 del 14 és el Palau el que ha de notificar al seu públic (no quedava ni una entrada) el que acabeu de llegir.

Jo he intentat trobar el programa íntegra, però m’he quedat sense cap versió de Zwölf Gedichte, op. 35 de Robert Schumann cantats per Kaufmann, per tant començaré amb el Dichterliebe que ja us vaig deixar en l seu moment, per seguir amb els Wesendonck, en un youtube de la gravació comercial, i acabar amb els tres sonets de Petrarca de Liszt.

No he gosat posar cap propina, això ja anirà a gust del consumidor

Dichterliebe

música Robert Schumann, poemes de Heinrich Heine. Traducció catalana de Salvador Pila

Im wunderschönen Monat Mai

Im wunderschönen Monat Mai,
Als alle Knospen sprangen, 
Da ist in meinem Herzen
Die Liebe aufgegangen.

Im wunderschönen Monat Mai,
Als alle Vögel sangen,
Da hab' ich ihr gestanden
Mein Sehnen und Verlangen.

En el meravellós mes de maig

En el meravellós mes de maig,
quan esclaten totes les poncelles,
llavors, en el meu cor
sorgí l'amor.

En el meravellós mes de maig,
quan tots els ocells canten,
llavors li vaig confessar
el meu anhel i desig.

Aus meinen Tränen sprießen

Aus meinen Tränen sprießen
Viel blühende Blumen hervor,
Und meine Seufzer werden
Ein Nachtigallenchor.

Und wenn du mich lieb hast, Kindchen,
Schenk' ich dir die Blumen all',
Und vor deinem Fenster soll klingen
Das Lied der Nachtigall.

De les meves llàgrimes broten

De les meves llàgrimes broten
moltes flors esponeroses,
i els meus sospirs esdevenen
un cor de rossinyols.

I, si tu m'estimes, criatura,
et regalo totes les flors,
i a la teva finestra ressonarà
el cant del rossinyol.

Die Rose, die Lilie, die Taube, die…

Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne,
Die liebt' ich einst alle in Liebeswonne.
Ich lieb' sie nicht mehr, ich liebe alleine
Die Kleine, die Feine, die Reine, die Eine;
Sie selber, aller Liebe [Bronne],
Ist Rose und Lilie und Taube und Sonne.

La rosa, el lliri, el colom, el sol

La rosa, el lliri, el colom, el sol,
en altre temps els havia estimat tots amb delit.
Ara, ja no els estimo, només estimo
la petita, la xamosa, la casta, l'única.
Ella mateixa, essent la font de l'amor,
és rosa, lliri, colom i sol.

Wenn ich in deine Augen seh’

Wenn ich in deine Augen seh',
So schwindet all' mein Leid und Weh; 
Doch wenn ich küße deinen Mund,
So werd' ich ganz und gar gesund.

Wenn ich mich lehn' an deine Brust,
Kommt's über mich wie Himmelslust;
Doch wenn du sprichst: ich liebe dich!
So muß ich weinen bitterlich.

Quan et miro als ulls

Quan et miro als ulls,
s'esvaeixen el meu dolor i sofrença;
amb tot, quan beso la teva boca,
esdevinc totalment sa.

Quan em recolzo en el teu pit,
em ve una mena de goig celestial;
però quan em dius: t'estimo!
Llavors he de plorar amargament.

Ich will meine Seele tauchen

Ich will meine Seele tauchen
In den Kelch der Lilie hinein;
Die Lilie soll klingend hauchen
Ein Lied von der Liebsten mein.

Das Lied soll schauern und beben
Wie der Kuß von ihrem Mund,
Den sie mir einst gegeben
In wunderbar süßer Stund'.

Vull endinsar la meva ànima

Vull endinsar la meva ànima
en el calze del lliri blanc;
el lliri alenaria sonant
una cançó de la meva estimada.

La cançó fremiria i tremolaria
com el petó de la seva boca,
aquell que em va fer una vegada
en un meravellós i dolç moment.

Im Rhein, im schönen Strome

Im Rhein, im schönen Strome,
Da spiegelt sich in den Well'n
Mit seinem großen Dome
Das große, heil'ge Köln.

Im Dom da steht ein Bildnis,
Auf goldnem Leder gemalt;
In meines Lebens Wildnis
Hat's freundlich hineingestrahlt.

Es schweben Blumen und Eng'lein
Um unsre liebe Frau;
Die Augen, die Lippen, die Wänglein,
Die gleichen der Liebsten genau.

En el Rin, el bonic riu

n el Rin, el bonic riu,
s'emmiralla, en les seves onades,
la gran, sagrada ciutat de Colònia,
amb la seva enorme catedral.

A la catedral hi ha una imatge,
pintada sobre cuir daurat,
que, amicalment, ha resplendit 
en el desert de la meva vida.

S'hi veuen flors i angelets suspesos
a l'entorn de Nostra Senyora;
els ulls, els llavis, les galtetes
són exactament com els de la meva estimada.

Ich grolle nicht, und wenn das Herz auch…

Ich grolle nicht, und wenn das Herz auch bricht,
Ewig verlor'nes Lieb ! Ich grolle nicht.
Wie du auch strahlst in Diamantenpracht,
Es fällt kein Strahl in deines Herzens Nacht.
Das weiß ich längst.

Ich grolle nicht, und wenn das Herz auch bricht,
Ich sah dich ja im Traum,
Und sah die Nacht in deines Herzens [Raum]2,
Und sah die Schlang', die dir am Herzen frißt,
Ich sah, mein Lieb, wie sehr du elend bist.

No et guardo rancúnia, encara que se’m trenqui el cor

No et guardo rancúnia, encara que se'm trenqui el cor,
amor perdut per sempre! No guardo rancúnia.
Tot i que resplendeixes amb lluïssor diamantina,
no incideix cap raig en la nit del teu cor.
Això ja fa molt temps que ho sé.

No et guardo rancúnia, encara que se'm trenqui el cor,
jo t'he vist en somnis,
i he vist la nit a l'espai del teu cor,
i he vist la serp que et rosega el cor,
he vist, estimada, que miserable que ets.

Und wüßten’s die Blumen, die kleinen

Und wüßten's die Blumen, die kleinen,
Wie tief verwundet mein Herz,
Sie würden mit mir weinen,
Zu heilen meinen Schmerz.

Und wüßten's die Nachtigallen,
Wie ich so traurig und krank,
Sie ließen fröhlich erschallen
Erquickenden Gesang.

Und wüßten sie mein Wehe,
Die [goldnen]1 Sternelein,
Sie kämen aus ihrer Höhe,
Und sprächen Trost mir ein.

[Die]2 alle können's nicht wissen,
Nur [eine]3 kennt meinen Schmerz;
[Sie]4 hat ja selbst zerrissen,
Zerrissen mir das Herz.

I si les flors, les petites, sabessin

I si les flors, les petites, sabessin
com profundament el meu cor està ferit,
plorarien amb mi,
per guarir el meu dolor.

I si els rossinyols sabessin
fins a quin punt estic trist i malaltís,
ferien ressonar alegres
un cant de conhort.

I si el meu sofriment sabessin,
les estrelletes daurades,
baixarien de les seves alçàries,
per donar-me paraules de consol.

Tots ells però, no poden saber-ho,
només una coneix el meu dolor;
ella mateixa fou qui esquinçà,
esquinçà el meu cor.

Das ist ein Flöten und Geigen

Das ist ein Flöten und Geigen,
Trompeten schmettern drein;
Da tanzt wohl den Hochzeitreigen
Die Herzallerliebste mein.

Das ist ein Klingen und Dröhnen,
Von Pauken und Schalmei'n;
Dazwischen schluchzen und stöhnen
Die guten Engelein.

Això és un tocar de flautes i violins

Això és un tocar de flautes i violins,
amb ressò de trompetes;
allà balla en la ronda de noces
la meva estimada del cor.

Això és un dringar i sonar,
de timbales i xeremies;
entremig, sanglotegen i gemeguen
els bons angelets

Hör’ ich das Liedchen klingen

Hör' ich das Liedchen klingen,
Das einst die Liebste sang,
So will mir die Brust zerspringen
Vor wildem Schmerzendrang.

Es treibt mich ein dunkles Sehnen
Hinauf zur Waldeshöh',
Dort löst sich auf in Tränen
Mein übergroßes Weh'.

Quan sento la cançoneta

Quan sento la cançoneta,
que adés cantava la meva estimada,
em vol esclatar el cor
d'un fogós i punyent embat.

Un obscur afany m'empeny
amunt, cap a dalt del bosc,
allà es desfà en llàgrimes
el meu immens dolor.

Ein Jüngling liebt ein Mädchen

Ein Jüngling liebt ein Mädchen,
Die hat einen andern erwählt;
Der andre liebt eine andre,
Und hat sich mit dieser vermählt.

Das Mädchen heiratet aus Ärger
Den ersten besten Mann,
Der ihr in den Weg gelaufen;
Der Jüngling ist übel dran.

Es ist eine alte Geschichte,
Doch bleibt sie immer neu;
Und wem sie just passieret,
Dem bricht das Herz entzwei.

Un noi estima una noia

Un noi estima una noia,
que n'ha escollit un altre;
aquest, estima una altra,
i s'ha casat amb ella.

La noia, per despit, es casa
amb el primer home
que creua el seu camí;
el noi s'ho pren malament.

Això és una vella història,
però segueix sent sempre nova;
i a qui tot just semblant passa,
se li parteix a trossos el cor.

 

Am leuchtenden Sommermorgen

Am leuchtenden Sommermorgen
Geh' ich im Garten herum.
Es flüstern und sprechen die Blumen,
Ich aber, ich wandle stumm.

Es flüstern und sprechen die Blumen,
Und schaun mitleidig mich an:
Sei unserer Schwester nicht böse,
Du trauriger blasser Mann.

En un lluminós matí d’estiu

En un lluminós matí d'estiu
passejo pel jardí.
Les flors xiuxiuegen i parlen,
però jo camino en silenci.

Les flors xiuxiuegen i parlen,  
i em miren amb compassió:
no estiguis enutjat amb la nostra germana,
tu, home trist i pàl·lid.

Ich hab’ im Traum geweinet

Ich hab' im Traum geweinet,
Mir träumte, du lägest im Grab.
Ich wachte auf, und die Träne 
Floß noch von der Wange herab.

Ich hab' im Traum geweinet,
Mir träumt', du verließest mich.
Ich wachte auf, und ich weinte
Noch lange bitterlich.

Ich hab' im Traum geweinet,
Mir träumte, du wär'st mir noch gut.
Ich wachte auf, und noch immer
Strömt meine Tränenflut.

He plorat en somnis

He plorat en somnis,
somiava que jeies a la tomba.
Em vaig despertar i les llàgrimes
davallaven encara per les meves galtes.

He plorat en somnis,
somiava que em deixaves.
Em vaig despertar i vaig plorar
encara una llarga estona.

He plorat en somnis,
somiava que encara eres bona amb mi.
Em vaig despertar i encara
em brotava un mar de llàgrimes.

Allnächtlich im Traume seh’ ich dich

Allnächtlich im Traume seh' ich dich
Und sehe dich freundlich grüßen,
Und laut aufweinend stürz' ich mich
Zu deinen süßen Füßen.

Du siehst mich an wehmütiglich
Und schüttelst das blonde Köpfchen;
Aus deinen Augen schleichen sich  
Die Perlentränentröpfchen.

Du sagst mir heimlich ein leises Wort
Und gibst mir den Strauß von Zypressen.
Ich wache auf, und der Strauß ist fort,
Und das Wort hab' ich vergessen.

Totes les nits et veig en somnis

Totes les nits et veig en somnis
i et veig saludar-me amistosament,
i plorant fort em llanço
als teus bonics peus.

Tu em mires malenconiosa
i bellugues el teu petit cap ros;
dels teus ulls s'escapen
llàgrimes com perles.

D'amagat, em dius baixet una paraula
i em dónes un ram de xiprer.
Em desperto i el ram ja no hi és
i he oblidat la paraula.

Aus alten Märchen winkt es

Aus alten Märchen winkt es
Hervor mit weißer Hand,
Da singt es und da klingt es
Von einem Zauberland;

Wo bunte Blumen blühen
Im gold'nen Abendlicht,
Und lieblich duftend glühen,
Mit bräutlichem Gesicht;

Und grüne Bäume singen
Uralte Melodei'n,
Die Lüfte heimlich klingen,
Und Vögel schmettern drein;

Und Nebelbilder steigen
Wohl aus der Erd' hervor,
Und tanzen luft'gen Reigen
Im wunderlichen Chor; 

Und blaue Funken brennen
An jedem Blatt und Reis,
Und rote Lichter rennen
Im irren, wirren Kreis;

Und laute Quellen brechen
Aus wildem Marmorstein.
Und seltsam in den Bächen
Strahlt fort der Widerschein. 

Ach, könnt' ich dorthin kommen,
Und dort mein Herz erfreu'n,
Und aller Qual entnommen,
Und frei und selig sein!

Ach! jenes Land der Wonne,
Das seh' ich oft im Traum,
Doch kommt die Morgensonne,
Zerfließt's wie eitel Schaum.

De vells contes em fa signes

De vells contes em fa signes
una mà blanca,
on es canta i es fa sonar
d'un país de meravelles;

on floreixen acolorides poncelles
en la daurada llum del capvespre,
i, flairant dolçament, resplendeixen
amb rostre de núvia;

i verds arbres canten
melodies d'un temps remot,
l'oreig es fa sentir furtiu
i, amb ell, refilen els ocells;

i figures nebuloses
s'alcen de la terra,
i ballen airoses rotllanes
en estranys cors;

i espurnes blaves cremen
en totes les fulles i branques,
i llums roges corren
en folls, confusos cercles;

i fonts sorolloses brollen
de feréstecs blocs de marbre
i, estrany, reflecteix
el besllum en els rierols.

Ai! Si jo podés arribar-hi
i allà alegrar el meu cor,
i, alleujat de tot turment,
ser lliure i feliç!

Ah! Aquell és el país de delícies
que sovint veig en somnis, 
però quan surt el sol de matinada,
es desfà com si fos escuma.

Die alten, bösen Lieder

Die alten, bösen Lieder,
Die Träume [schlimm]1 und arg,
Die laßt uns jetzt begraben,
Holt einen großen Sarg.

Hinein leg' ich gar manches,
Doch sag' ich noch nicht, was;
Der Sarg muß sein noch größer,
Wie's Heidelberger Faß.

Und holt eine Totenbahre,
[Von Brettern]2 fest und dick;
Auch muß sie sein noch länger,
Als wie zu Mainz die Brück'.

Und holt mir auch zwölf Riesen,
Die müssen noch stärker sein
Als wie der [heil'ge]3 Christoph
Im Dom zu Köln am Rhein.

Die sollen den Sarg forttragen,
Und senken ins Meer hinab;
Denn solchem großen Sarge
Gebührt ein großes Grab.

Wißt ihr, warum der Sarg wohl
So groß und schwer mag sein?
Ich [legt']4 auch meine Liebe 
Und meinen Schmerz hinein.

Les velles, infames cançons

Les velles, infames cançons,
els somnis repulsius i malèvols,
enterrem-los ara,
porta un taüt ben gros.

A dintre hi posaré moltes coses,
però encara no dic el què;
el taüt ha d'ésser més gran encara
que el tonell de Heidelberg.

I ves a buscar un baiard,
amb tauler ferm i gruixut;
ha d'ésser més llarg encara
que el pont de Magúncia.

I cerca també dotze gegants,
han d'ésser encara més forts
que el Sant Cristòfol
de la catedral de Colònia al Rin.

Ells s'emportaran el fèretre
i el llençaran al mar;
Car per a un taüt tan gros
cal també un gran fossar.

Sabeu per què el taüt 
ha d'ésser gros i pesant?
A dins hi haig de posar
tot el meu amor i el meu dolor.


Jonas Kaufmann, tenor Carrie-Ann Matheson, piano Quebec City Feb. 3,2013

Wesendonck-Lieder

Text i música de Richard Wagner, traducció catala de Salvador Pila

Der Engel

In der Kindheit frühen Tagen
Hört ich oft von Engeln sagen,
Die des Himmels hehre Wonne
Tauschen mit der Erdensonne,

Daß, wo bang ein Herz in Sorgen
Schmachtet vor der Welt verborgen,
Daß, wo still es will verbluten,
Und vergehn in Tränenfluten,

Daß, wo brünstig sein Gebet
Einzig um Erlösung fleht,
Da der Engel niederschwebt,
Und es sanft gen Himmel hebt.

Ja, es stieg auch mir ein Engel nieder,
Und auf leuchtendem Gefieder
Führt er, ferne jedem Schmerz,
Meinen Geist nun himmelwärts!

L’àngel

En els primerencs dies d’infantesa,
sovint, he sentit a dir que els àngels,
canviarien els sublims goigs celestials
per el sol de la terra,

que, allà on un cor temorós,
amagat del món, llangueix de pena,
que, allà on en silenci vol escolar-se,
i desfer-se en un torrent de llàgrimes,

que, allà on fervorosament la seva pregària
sols la redempció implora,
llavors, un àngel davalla,
i se l’emporta cap al cel.

Cert, també a mi un àngel em davallà,
i damunt les seves ales resplendents,
s’endugué, lluny de tot dolor,
la meva ànima cap al cel!

Stehe still!

Sausendes, brausendes Rad der Zeit,
Messer du der Ewigkeit;
Leuchtende Sphären im weiten All,
Die ihr umringt den Weltenball;
Urewige Schöpfung, halte doch ein,
Genug des Werdens, laß mich sein!

Halte an dich, zeugende Kraft,
Urgedanke, der ewig schafft!
Hemmet den Atem, stillet den Drang,
Schweiget nur eine Sekunde lang!
Schwellende Pulse, fesselt den Schlag;
Ende, des Wollens ew'ger Tag!
Daß in selig süßem Vergessen
Ich mög alle Wonnen ermessen!

Wenn Aug' in Auge wonnig trinken,
Seele ganz in Seele versinken;
Wesen in Wesen sich wiederfindet,
Und alles Hoffens Ende sich kündet,
Die Lippe verstummt in staunendem Schweigen,
Keinen Wunsch mehr will das Innre zeugen:
Erkennt der Mensch des Ew'gen Spur,
Und löst dein Rätsel, heil'ge Natur!

Resta tranquil!

Apressada i brunzint roda del temps,
mesura de l'eternitat;
esferes resplendents en el vast univers,
que encercleu el globus del món;
eterna creació, detura't,
que cessi l'evolució, deixem en pau! 

Pren ja repòs, força generadora,
vell pensament que crea eternament!
Conté l'alè, frena l'empenta,
calla per un segon tan sols!
Pols embalat, reté els teus batecs;
fina ta cursa, oh jorn etern del voler!
Perquè en dolça i venturosa oblidança
jo pugui apreciar totes les gaubances! 

Quan els ulls, de fit a fit, beuen delitosos,
una ànima es fon en una altra;
un ésser es retroba en un altre,
i s'anuncia la fi d'esperar,
els llavis emmudeixen en admirable silenci,
el cor ja no té cap desig:
l'home reconeix l'eterna empremta,
i desvetlla el teu misteri, venerable Natura!

Im Treibhaus

Hochgewölbte Blätterkronen,
Baldachine von Smaragd,
Kinder ihr aus fernen Zonen,
Saget mir, warum ihr klagt?

Schweigend neiget ihr die Zweige,
Malet Zeichen in die Luft,
Und der Leiden stummer Zeuge
Steiget aufwärts, süßer Duft.

Weit in sehnendem Verlangen
Breitet ihr die Arme aus,
Und umschlinget wahnbefangen
Öder Leere nicht'gen Graus.

Wohl, ich weiß es, arme Pflanze;
Ein Geschicke teilen wir,
Ob umstrahlt von Licht und Glanze,
Unsre Heimat ist nicht hier!

Und wie froh die Sonne scheidet
Von des Tages leerem Schein,
Hüllet der, der wahrhaft leidet,
Sich in Schweigens Dunkel ein.

Stille wird's, ein säuselnd Weben
Füllet bang den dunklen Raum:
Schwere Tropfen seh ich schweben
An der Blätter grünem Saum.

Dins l’hivernacle

Corones de flors en elevades voltes,
baldaquí d'esmaragdes,
plantes filles de zones remotes,
digueu-me, per què us lamenteu? 
 
En silenci, inclineu el brancatge,
dibuixant signes en l'aire,
i com mut testimoni del vostre desconsol,
una dolça flaire s'enlaira. 

De bat a bat i en delerós anhel,
els vostres braços heu estès,
abraçant en aital quimera
solament buidor i horrible nul·litat. 

Prou que ho sé, pobres plantes;
car tenim el mateix destí,
tot i embolcallats de llum radiant,
la nostra pàtria no és aquí! 

I així com el sol fuig ara
del buit esclat del jorn,
aquell que de debò pateix,
en la foscor del silenci s'embolcalla.  
 
Torna la calma, una xiuxiuejant tremolor
omple temorosament la fosca estança:
veig grosses gotes que pengen
de la vora verda de les fulles.

Schmerzen

Sonne, weinest jeden Abend
Dir die schönen Augen rot,
Wenn im Meeresspiegel badend
Dich erreicht der frühe Tod;

Doch erstehst in alter Pracht,
Glorie der düstren Welt,
Du am Morgen neu erwacht,
Wie ein stolzer Siegesheld!

Ach, wie sollte ich da klagen,
Wie, mein Herz, so schwer dich sehn,
Muß die Sonne selbst verzagen,
Muß die Sonne untergehn?

Und gebieret Tod nur Leben,
Geben Schmerzen Wonne nur:
O wie dank ich, daß gegeben

Dolors

Sol, que plores cada vespre
fins que els teus formosos ulls envermelleixen,
tot endinsant-te en el mirall del mar
t'arriba la mort prematura; 

però reprens l'antiga esplendor,
glòria d'aquest món de tenebres,
quan al matí, de nou despertes
com altiu heroi triomfant! 

Ai, per què hauria de lamentar-me,
el meu feixuc cor anhelant-te,
per què s'ha d'esbalair el sol?
per què el sol s'ha de pondre? 
 
I si la mort només engendra vida,
el dolor sols la joia porta:
Oh, com agraeixo a la Natura
que m'ha donat semblant sofrença!

Träume

Sag, welch wunderbare Träume
Halten meinen Sinn umfangen,
Daß sie nicht wie leere Schäume
Sind in ödes Nichts vergangen?

Träume, die in jeder Stunde,
Jedem Tage schöner blühn,
Und mit ihrer Himmelskunde
Selig durchs Gemüte ziehn!

Träume, die wie hehre Strahlen
In die Seele sich versenken,
Dort ein ewig Bild zu malen:
Allvergessen, Eingedenken!

Träume, wie wenn Frühlingssonne
Aus dem Schnee die Blüten küßt,
Daß zu nie geahnter Wonne
Sie der neue Tag begrüßt,

Daß sie wachsen, daß sie blühen,
Träumend spenden ihren Duft,
Sanft an deiner Brust verglühen,
Und dann sinken in die Gruft.

Somnis

Digues, quins somnis meravellosos
els meus sentits empresonen,
sense que, com vàcua escuma
en el no-res s'esvaeixin? 

Somnis, que cada moment,
cada dia, més bells esclaten,
i amb llur celestial proclama
travessen joiosament el meu esperit. 

Somnis, que com raigs sublims
penetren dins l'ànima,
per deixar-hi una imatge perdurable:
oblit de tot, record d'un mateix! 

Somnis, que quan el sol de primavera
besa les flors eixides de la neu,
pugui així el nou dia saludar-les
amb una joia mai sentida. 

Que creixin i floreixin,
i, bo i somniant, el seu perfum expandeixin,
que en el teu pit dolçament es marceixin
i, després, en la tomba s'enfonsin.

Jonas Kaufmann -tenor
Donald Runnicles -conductor
Orchester der Deutschen Oper Berlin

Tre sonetti di Petrarca

Música de Franz Liszt, poemes de Francesco Petrarca

Benedetto sia ‘l giorno

Benedetto sia 'l giorno, e 'l mese, e l'anno,
E la stagione, e 'l tempo, e l'ora, e 'l punto
E 'l bel paese e 'l loco, ov'io fui giunto
Da'duo begli occhi che legato m'ànno;

E benedetto il primo dolce affanno
Ch'i' ebbi ad esser con Amor congiunto,
E l'arco e la saette ond' i' fui punto,
E le piaghe, ch'infino al cor mi vanno.

Benedette le voci tante, ch'io
Chiamando il nome di Laura ho sparte,
E i sospiri e le lagrime e 'l desio.

E benedette sian tutte le carte
Ov'io fama le acquisto, e il pensier mio,
Ch'è sol di lei, si ch'altra non v'ha parte.

Pace non trovo

Pace non trovo, e non ho da far guerra,
E temo, e spero, ed ardo, e son un ghiaccio:
E volo sopra 'l cielo, e giaccio in terra;
E nulla stringo, e tutto 'l mondo abbraccio.

Tal m'ha in priggion, che non m'apre, né serra,
Né per suo mi ritien, né scioglie il laccio,
E non m'uccide Amor, e non mi sferra;
Né mi vuol vivo, né mi trahe d'impaccio.

Veggio senz'occhi; e non ho lingua e grido;
E bramo di perir, e cheggio aita;
Ed ho in odio me stesso, ed amo altrui:

Pascomi di dolor; piangendo rido;
Egualmente mi spiace morte e vita.
In questo stato son, Donna, per Voi.

I’ vidi in terra angelici costumi

I' vidi in terra angelici costumi,
E celesti bellezze al mondo sole;
Tal che di rimembrar mi giova, e dole:
Che quant'io miro, par sogni, ombre, e fumi.

E vidi lagrimar que' duo bei lumi,
Ch'han fatto mille volte invidia al sole;
Ed udì' sospirando dir parole
Che farian gir i monti, e stare i fiumi.

Amor! senno! valor, pietate, e doglia
Facean piangendo un più dolce concento
D'ogni altro, che nel mondo udir si soglia.

Ed era 'l cielo all'armonia s'intento
Che non si vedea in ramo mover foglia.
Tanta dolcezza avea pien l'aer e 'l vento.

Jonas Kaufmann, tenor Helmut Deutsch, piano Paris, 2008

35 comments

  1. Niklaus Vogel

    Moltíssimes gràcies Joaquim, clar que no és el mateix que escoltar-lo en directe, però al menys ens podem consolar imaginant com hagués estat de sublim aquest recital. Llàstima de cancel·lació, espero que trobin una nova data…

    M'agrada

  2. TTQT

    L’Oktoberfest d’enguany a Munich ha estat duta a terme entre els dies 20 de setembre i 5 d’octubre. Pot tenir això cap relació amb els problemes cíclics de salut que afecten al Sr. Jones en aquestes dates??.
    Potser resideix a prop de l’espai de les celebracions, que no el deixen dormir bé aquests dies i provoquen que la seva salut es vegi afectada??
    De qualsevol manera seria bo que els programadors barcelonins obviessin d’ara endavant els mesos de setembre i d’octubre en eventuals contractacions del mateix. I potser proposar-li dates pels voltants de St. Jordi que sembla que atreu força als forasters.

    M'agrada

    • Anna M. Codina

      Crec que això del Oktoberfest pot tenir-hi relació. En tot cas també penso que té una agenda massa carregada i que es impossible que un ser humà pugui complir amb tot aquest programa, assajos, entrevistes i viatges, lliurallment de premis, gravació de discs, etc.. Hauria de abaixar el ritme per bé de la seva veu, l’estrès que crec que li deu comportar haver d’anul·lar tant sovint els seus compromisos, i també per un tema de seriositat amb els seus fans. (això tampoc es un tema menor). Tinc unes amigues que han viatjat des de Crakovia). No se si això serà qüestió dels seus managers, però si ja sap que de 20 actuacions n’haurà de suspendre 5, no les pot programar totes, es evident, com ja s’ha demostrat.

      Jo també soc una de les afectades per la cancel·lació del Palau. Em feia moltíssima il·lusió, sobretot perquè en el que més m’agrada en Kaufmann es amb lieders. Encara que en soc una fan incondicional. Espero que no s’acabi cremant.

      M'agrada

      • Fa molts anys que canta en Kaufmann, és darrerament que ha esdevingut el gran tenor que tothom vol veure i per això aquesta agenda tan intensa, que jo també crec que el perjudica a ell i a tots els que el volem escoltar en condicions.
        Qui és el valent que li posa fre a aquesta activitat?

        M'agrada

    • La teoria de la repercussió de la “disbauxa” de l’Oktoberfest i les cancel·lacions posteriors és molt creïble, per tant, qualsevol altre intent de contractació seria bo que es fes en altres dates més luteranes.

      M'agrada

  3. Gloria Aparicio

    Gràcies Joaquim, em sap greu la cancel.lació del programa tot i que per aquest concert jo no tenía entrada, però se el que es pot sentir doncs en el 10/ 10/ 10 jo vaig patir la “plantada” i va ser un cop dur doncs encara no l’havia escoltat mai en directe i em feia moltíssima il.lusió, ho sento pels plantats. però, es veritat que els bombonets d’en Joaquim son excel.lents, gràcies Joaquim.

    M'agrada

  4. alex

    Menos mal que no quise comprar entrada y visto lo que está pasando últimamente en el mundo de los conciertos/recitales solistas ( sobre todo en el Palau de la Musica, donde han cancelado, modificado y cambiado sus actuaciones artistas no solo de la talla de Kaufmann, sino de Harteros – esta en el Liceo -,Netrebko, Garanca, Gheorghiu hace un tiempo ), me voy a pensar muy mucho en volver a asistir a tales Conciertos/Recitales
    Me dedicaré casi solo a las funciones operísticas en su integridad, sean escenificadas o versión concertante.
    Desde luego que los grandes divos del pasado – divos en el mejor sentido del término -, llaménse A. Kraus, Domingo cuando era tenor, Freni, Bergonzi,etc..etc…, tenían mayor profesionalidad y sobre todo, mayor respeto hacia su público. Pero este es otro debate
    tenían más respeto a su público y sentido profesional, apenas

    M'agrada

    • Són cancel·lacions diferents.
      Harteros ja sabem que ho cancel·la quasi tot, condicionada sempre a l’entorn familiar.
      Garanca, no va vendre quasi res, va ser un fracàs inexplicable.
      Netrebko ho va posposar i ara com que la situació sentimental ha canviat tant, ens porta novetats associades, coma condició sine qua non.
      Gheorghiu ja sabem que és el caprici fet soprano, en fi, no acabaríem mai.
      Els grans divos del passat feien el mateix, i els del futur ho continuaran fent. Tot i axí hi ha artistes molt rigurosos, que quan es posen malalts han de cancel·lar, per respecte al públic i al seu propi rigor.

      M'agrada

  5. Concep

    Aquest apunt és d’agrair, no consola però ens permet intuir com hagués pogut ser el recital.
    Jo he patit des de sempre les cancel·lacions de cantants, Domingo, Berganza, Caballé, Carreras, no cal dir Aragall, Georghiu, Pavarotti i tants d’altres que ara no em venen al cap.
    He fet molts viatges per veure’ls, alguns molt llargs i més d’una vegada m’he quedat amb un pam de nas. És un risc que s’ha d’assumir i amb la hiperactivitat de les carreres dels divos actuals, encara més.
    Comprem a cegues, anticipadament i mai acabem sabem si el que comprem és el que acabaraem veient.

    M'agrada

    • Exactament, els que menciones i molts més han cancel·lat, si bé és cert que ara agafen molts compromisos i es fa difícil seguir un ritme tan brutal, depenen com depenen d’una cosa tan fràgil com la veu. Volen abraçar-ho tot i és materialment impossible. No crec ni que sigui cobdícia

      M'agrada

  6. Kàtia

    Mira,no surts de cas engegas el Max i Apa Kaufmann a tutti plen.Gràcies.Jo no tenia opciò no hi podia anar però la mostra que ens has deixat m’legra el dia.Aquests tenors viatjan massa i cantant a països tan diversos que es impossible que la veu i la propia salut no es ressenteixi.De moment el Palau exahaurint les localitats i treballant els diners ja té uns guanys,si després es cance.la mala pata.Soc mal pensada???

    M'agrada

  7. De cancel.lacions de recitals n’hi ha i n’hi ha hagut sempre. No era Teresa Berganza que li deien “Mme. Anullation”? Sap greu però és comprensible que si no estan al 100% no vulguin mostrar-se al públic: un mal recital posa en joc la seva reputació. I amb aquestes carreres tan intenses, no és d’estranyar que la salut se’n ressenti.

    Gràcies per compartir el programa Joaquim. Quina feinada!!!

    M'agrada

  8. Joan

    La cancel.lació de Kaufmann a més no ve sola: La web dell palau sembla en “works in Progress”Argerich/Kremer amb un canvi de programa ( jo diria que ni a millor ni a pitjor ) el recital de la Netbrenko ja ressenyat a l.apunt pertinent I el que sí em sap molt greu la substitució de Christine Schäfer que em feia molta il.lu escoltar en viu I que tampoc sembla importar massa a ningú.

    M'agrada

  9. Hola Joaquim,
    Una faena, qué se le va a hacer. Muchos lo llevabais mucho tiempo esperando. A los que vivís en Barcelona o Sabadell os propongo la alternativa de ir hoy a Sabadell o mañana en el Palau a ver a un director, Eduardo Portal, con la Sinfónica del Vallés. En diez días dirigirá en Londres por segunda vez a la Royal Philharmonic y ya ha dirigido a la London Philharmonic, en la que trabaja de asistente. Es pura energía al servicio del buen gusto, con un body language extraordinario para sus músicos. Un abrazo.

    M'agrada

  10. Fernando S.T.

    Una buena alternativa a la decepción de la cancelación.
    Un trabajo magnífico y un agradecimiento a tu obstinada dedicación
    En cuanto a las cancelaciones nada distinto a lo que ha sucedido siempre y lo que seguirá sucediendo, no son robots.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: