Diuen que quan el Liceu li va oferir a la mezzo Viorica Cortez, la Cieca de la Gioconda (temporada 1987-88) es va ofendre, tot preguntant qui cantava la Gioconda i la Laura. Quan li varen dir Grace Bumbry i Fiorenza Cossotto, respectivament, aleshores ella tot rectificant, va dir, això no m’ho perdo.
De ben segur que qualsevol de les 10 actrius que acompanyen a Núria Espert i Rosa Maria Sardà, no s’han volgut perdre la ocasió de compartir escenari amb aquestes dues grans dives i senyores del teatre.
Ens poden agradar més o menys, però la presència d’aquestes dues senyores en escena, és un privilegi, un luxe i un festival de gran teatre.
Lluís Pasqual ha creat un espectacle bellíssim, amb una direcció molt detallista de les actrius i amb unes escenes de conjunt molt ben treballades.
El fet de situar l’escenari, quasi al bell mig de la sala, omplint d’espectadors les dues boques d’escenari, ajuda en alguns aspectes, sobretot visuals, quan els dos grans talons transparents creen un ambient reclòs molt suggerent, però també fan que la projecció de la veu, algunes vegades es perdi, sobretot tenint en compte, que Pasqual ha obligat, de manera encertada i força coherent, a fer dir els diàlegs, pràcticament com si fossin murmuris. No es crida ni es declama. A la casa de Bernarda Alba, tot és mormolat, dit a mitges o en veu baixa. Qualsevol diàleg, és un secret. Diàlegs clandestins davant l’opressió omnipresent de la senyora. Això en un escenari absolutament obert i amb les actrius algunes vegades donant l’esquena a uns i la cara als altres, fa que sigui difícil seguir integrament alguns diàlegs.
És potser l’única pega que trobo a un espectacle d’obligada visió per a tots aquells que us agradi el teatre.
Núria Espert, pel meu gust surt massa femenina, massa maca. El retocat estètic no ajuda a veure aquesta dona tan poc femenina, tan dura i tan castradora. D’acord que es pot ser tot això i mostrar una imatge glamurosa, però sense arribar a fer-la interpretar per un home, com recordo una versió de fa forces anys amb Ismael Merlo fent de Bernarda. La Bernarda Alba de la Espert ens mostra massa una feblesa que no hauria d’esclatar fins l’escena final, on veritablement la Espert està gloriosa.
La Sardà està immensa, tot i que en alguns moments se li escapa fer de Sardà. Malgrat aquest detall, potser inevitable en una grandíssima com és ella, té molts moments, però molts, fins i tot quan no parla i només està en l’escenari, que fa molt goig. Gestualitat, mirades, mutis, tot és per sucar-hi pa.
La resta d’actrius es mouen entre un bon treball i alguna errada conceptual, com és el cas de la Teresa Lozano, fent una María Josefa massa esperpèntica.
Rosa Vila m’ha agradat com a Angustias i Marta Marco és molt més actriu del que el petit rol de Magdalena li permet demostrar, però deu ser per allò que he dit al iniciar aquest post, que no es deu haver volgut perdre aquest duet estel•lar.
A l’Adela de Almudena Lomba crec que li manca en alguns moments la sensualitat i correctes la Nora Navas com Amelia i la Rebeca Valls que crec que no ha sabut treure tot el partit que li ofereix la Martirio, sobretot al tercer acte.

Rebeca Valls-Marta Marco-Almudena Lomba-Teresa Lozano-Nora Navas-Rosa Vila TNC 2009 Foto David Ruano
Molt bé Tilda Espluga com a criada i prestigiosa la col•laboració de Marta Martorell com a Prudencia.
Montse Morillo i Bàrbara Mestaza acaben d’arrodonir una bona companyia, potser massa condicionada a les dues grans presències.
A destacar les 29 dones que inicien l’impressionant vetlla, després del funeral, al inici del primer acte i que apareixeran en els canvis d’escena, en un recurs de força visual i musical, més que evident.
Una bellíssima escenografia de Paco Azorín, un vestuari auster com cal de Isidre Prunés, un disseny de llums espectacular de Maria Domènech i una banda sonora de Josep M. Arrizabalaga adequadíssima, acaben d’arrodonir un espectacle que m’ha agradat moltíssim.
Teniu temps fins el 26 de juny, per veure aquest brillant duet, acompanyat per una direcció de tota la resta, del més gran Pasqual.
Més informació visual a la web del TNC, premeu aquí.




Tinc un litigi amb els amics, recorda algú a quin teatre es va representar la ‘Bernarda’ del Ismael Merlo?
M'agradaM'agrada
Julianen, jo vaig veure aquella resprentació amb els amics de la universitat, gairebé ho havia oblidat…ja fa tants anys. Em sembla que va ser a un teatre que ara ja no existeix, al Paral·lel, el Teatre Talía. En aquella època guardava totes les entrades, ja miraré de comprobar-ho.
M'agradaM'agrada
Jo apostaria que en el malauradament desaparegut teatre Talia.
M'agradaM'agrada
Oh, quines ganes m’has donat d’anar a veure aquesta obra!!…
M'agradaM'agrada
moltes gracies Teresa i Joaquim, un amic molt versat estaba segur que era al Barcelona, jo que al Calderon i un altre que te molt bona memoria deia que era el Talia, o sigui que misteri desvellat
M'agradaM'agrada
Julianen: A l’Hemeroteca de “La Vanguarida” hi surt la crítica, bastant negativa per cert, escrita per Antonio Martínez Tomás, de “La casa de Bernarda Alba” que va protagonitzar Ismael Merlo amb, segons s’hi llegeix, Carmen Carbonell, Julieta Serrano, Asunción Sancho, María José Goyanes, Encarna Paso,. Mercedes Sampietro, Teresa Tormás y Paloma Lorena.
No diu quin dia es va estrenar, però aquesta crítica va sortir el dia 12 d’abril de 1977 i, efectivament, es va representar al Teatre Talia, de Barcelona.
M'agradaM'agrada
TeatroTotal
En mi opinión, lo mejor en años.
La escenografía es maravillosa.
Santa Espert… en vos confío…..
Santa Sardá …. en vos confío…
San Pasqual… en vos confío….
Perdonad… es que son para altar.
Frase :….. No son malas…. son mujeres sin hombre…nada más…
Sobran palabras.
Me olvidaba……
San Ferderico García Lorca…..a tus pies rendido… iba a decir humillado, pero suena a lehendakari…..
Un consejo de amigo…… que nadie se la pierda…
M'agradaM'agrada
ami me a encantado la obra.
yo la estoy representando en mi instituto
y esque se me ponian los pelos de punta
cuando ellas actuaban.
despues, al finalizar la obra, tuve
la suerte de poder hablar con algunas
de ellas (adela,martirio y angustias)
y esque son majisimas.
pD: volveria a ver la obra 50.000 mil veces más.
realmente preciosa.
M'agradaM'agrada
Laura benvinguda.
Tu no ho saps però t’anuncio que el teu comentari és el comentari 8000 i aquest número rodó és força important per a mi.
Aquesta nit en parlaré al blog.
Desitjo que sempre que vulguis deixis la teva opinió i sobretot me’n alegro molt que amb 16 anys hagis gaudit tant d’aquesta obra i d’aquest muntatge, que a mi, com hauràs llegit, em va agradar moltíssim.
Fins ben aviat
M'agradaM'agrada
A mi em va agradar molt l’obra, les dues dives impressionants, tot i que em va agradar més la Sardà. Estic d’acord que la Marta Marco té un paper molt petit per ser l’actriuassa que és!
En resum, una molt bona obra i un repartiment genail.
VISCA LA MARTA MARCO!!!!
M'agradaM'agrada
Hola és la primera vegada que la Bernarda no en va fer por, es posible que Nuria Espert li dones un toc d’humanitat aquest personatge,pero l’atmósfera d’opressió, et va agafant malgrat la hagis vista cent vegades. No parlo de las actrius y la interpretació vostés ja ho han fet i mot bé.Només un gran aplaudiment per totes elles i Lluis Pascual
M'agradaM'agrada