Avui no tenia previst fer aquest post. Tinc pendent una crònica del Götterdämmerung de Les Arts i publicar el resultat del concurs del mes de maig.
Ja em perdonareu, però avui us dedico el post, de fet com cada dia, però de manera especial a tots els que durant els dos darrers dies m’heu aclaparat amb les mostres d’estima.
El dia 30 de maig, dia de Sant Ferran, des de ja fa cinquanta anys (50!!!!), celebro que tinc el goig de viure. Sempre m’ha agradat fer anys, però aquest any, el 2009 m’havia desestabilitzat una mica. Una tonteria si voleu, però ves, sóc susceptible a la importància simbòlica dels números i 50 trobo que és una xifra molt contundent.
Per a tots vosaltres Zueignung (Dedcatòria) de Richard Strauss cantada per l’Angela Gheorghiu, acompanyada al piano per Malcolm Martineau.
Zueignung
Música de Richard Strauss (1864 – 1949)
Tex de Hermann von Gilm Rosenegg “Letzte Blätter” (1812 – 1864)Ja, du weißt es, teure Seele,
daß ich, fern von dir, mich quäle,
Liebe macht die Herzen krank,
habe Dank!Einst hielt ich, der Freiheit Zecher,
hold den Amethysten Becher
und du segnetest den Trank,
habe Dank!Und beschworst darin die Bösen,
bis ich, was ich nie gewesen,
heilig, heilig an’s Herz dir sank,
habe Dank!Sí, tu ho saps, ànima estimada,
Com pateixo lluny de tu,
L’amor fa emmalaltir el cor,
Te’n dono les gràcies.Una vegada, ebri de llibertat,
vaig alçar la copa d’ametista,
i tu vas beneir la beguda,
Te’n dono les gràciesI vas exorcitzar els mals per tal que,
com no ho havia estat mai abans,
Beneït, beneït m’enfonses en el teu cor,
Te’n dono les gràcies
Més tard s’editaran els post previstos però ara toca, en senyal de profunda i sincera gratitud, aquesta dedicatòria.
Si els que m’heu vist o sentit, durant aquests dos dies, m’heu trobat una mica fred o distant, és perquè quan no puc controlar els sentiments i les emocions, tinc por de fer un numeret de dimensions götterdämmerunesques i aleshores em protegeixo.
M’ho heu posat francament difícil.
IN FERNEM LAND 
Preciosa la música; preciosa la lletra; preciosa qui la canta i, com sempre, preciosa la dedicatòria. Per molts anys!
M'agradaM'agrada
besos besos, besos besos. Gracies, a tu.
M'agradaM'agrada
Joaquim, acabas de entrar en la etapa más importante de tu vida. Comprendo que le tengas respeto, pero debes enfrentarte a ella con serenidad, pues los acontecimientos que se sucederán serán de índole diversa y precisarán que los vivas con absoluta integridad. Los que te queremos de verdad estamos a tu lado para todo lo que precises. Respecto a mí ya lo sabes.
M'agradaM'agrada
Gràcies per les paraules i la música que ens has regalat i que per molts anys ho puguis seguir fent!. Una abraçada
M'agradaM'agrada
MOLTES FELICITATS!!!!! Jo no se si es la millor o la pitjor etapa de la vida…es la que ens toca viure i ho hem de fer amb totes les ganes possibles, amb tota l’il·lusió possible i sense perdre gens la curiositat d’aprendre coses noves. Aixó es el que et desitjo,jove!! 🙂
M'agradaM'agrada
Joaquim, va ser un plaer compartir amb tu i amb la resta de nibelungs el sopar post-götterdämmerung, especialment en una data tan important en la teva vida i per extensió en la de tots el que gaudim de la teva amistat. Que sigues molt feliç en els propers 50 anys.
Aprofite per donar les gràcies a dos dels nibelungs sense els quals res del que vam viure el dissabte hauria estat possible, Assai i Manolo.
M'agradaM'agrada
Moltes felicitats!. Amb 50 anys encara ets un nen. T’ho diu una veterana.
M'agradaM'agrada
Per molts anys, noi. Ja veus els anys van passant més ràpid del que voldríem. ¡Ânims!
M'agradaM'agrada
Jo ja et vaig felicitar el dia 30, pero, com que a mi els 50 recent fets m’han sentat molt bé, em torno a afegir als molts amics que et desitjen tota la felicitat del mon, ara que en parles al blog. Els bons dessitjos, com les coses bones de la vida, mai son prous, sumen i no resten. Em sembla que no es avaricia, si el que s’acumula es amics, amors, moments inolvidables i feliços!
M'agradaM'agrada
Un abrazo.
M'agradaM'agrada
Moltes felicitats, amic.
Aunque me cuento entre los privilegiados que tuve el placer de poder compartir contigo la inolvidable cena nibelunga del día de tu cumpleaños, he querido pasarme por aquí para decirte que el agradecimiento tiene que ser nuestro por permitirnos disfrutar de la inteligente y desbordante personalidad de ese gran ser humano que eres.
Y aprovecho para suscribir lo dicho por Titus, y dejar constancia del enorme esfuerzo de Assai y Manolo para conseguir, como así hicieron, que todo saliera a la perfección esa memorable noche.
Próximamente te obsequiaré como mereces, en cuanto encuentre esa ópera “Cleopatra” que sé que tanto deseas. Aunque no sé que pasa, pero parece haberse agotado en todas partes… o nadie la conoce… ignorantes…
Un abrazo
M'agradaM'agrada
L’edat, a mi, també em fa una mica de por, però no tant per fer-me gran sinó per la sensació constant d’estar perdent el temps. Suposo que si vius la vida amb plenitud i serenitat, això no et passarà.
Moltes felicitats!
M'agradaM'agrada
Felicitats!!!
M'agradaM'agrada
Amb amics com aquests es pot arribar allà on es vulgui…
Em sumo a en Titus per a agrair a Assai i Manolo tots els seus esforços per a què el sopar nibelung fos un èxit malgrat els entrebancs, que s’han oblidar…
Bé està allò que acaba bé…
Salut!
M'agradaM'agrada
De nou felicitats,Joaquim i un agraïment a tots els Nibelungs i en especial als amics Assai i Manolo.Sóu uns cracks!
M'agradaM'agrada
!Ay, quién los pillara! se suele decir. Pero, por la experiencia de haberlos cumplido hace tiempo, te diré Joaquim que estás en una edad magnífica y que deseo que la vivas con plenitud… a tope, que luego quedará lo vivido como un tesoro, no sólo para recordar, mejor como pedestal firme desde donde el camino se hace cada vez más fuerte y más intenso, más auténtico… ya verás. Besos Joaquim.
M'agradaM'agrada
Para mi el Gotterdammerung que vimos juntos será “el que Joaquim cumplió 50 años” Siempre recordaré tu sonrisa cuando salió, a los acordes de In fernem land, la tarta con un “50” humeando. Y también las caras de toda la Sección Levantisca mirándote con su mejor sonrisa, y la de Colbran, Mei, Dandini, Golaud… eso siempre quedará entre mis mejores recuerdos.
Gracias Dandini, por decirnos que somos un crack. Todos sabéis que a mi marido no le gusta la música tanto como a mí, lo que no sé si sabéis es que os tiene el mismo, o hasta incluso más aprecio que yo, que ya es decir.
Josefina, he leído tu comentario y me ha gustado mucho, desde luego que los años nos van construyendo y la experiencia de vivir es enriquecedora; “ese pedestal firme” donde cada vez valoras más y tienes más claro qué es lo que buscas o le pides a la vida, qué es lo realmente importante.
Joaquim, como te he dicho alguna vez, que la “Cosecha del 59” fué una estupenda cosecha, no me cabe ninguna duda. Tú me dijiste un día ¿Cómo podían despedirse mejor los 50 que con nuestros nacimientos? Pues sabes lo que te digo, que tenías toda la razón, me cachis qué par de cincuentones más reestupendos y resalados vamos a ser tú y yo…y qué alegría me va a dar dejar por fin de ser una cuarentona ja ja ja.
Para terminar, con esa “Dedicatoria” Straussiana has hecho diana en mis gustos musicales, adoro los lieders de Strauss, y quién no.
Así que por este estupendo pais de “In fernen land” del que me siento una ciudadana libre, por lo muchísimo que he aprendido y me he divertido leyéndote
¡ESPERO QUE CUMPLAS MUCHOS AÑOS MÁS!
¡Gracie mille!
M'agradaM'agrada
Moltes felicitats. Endarreridas i amb pena de no haver estat a Valencia amb tu. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Moltes felicitats !!
Gràcies per les tevas paraules, la teva empenta i la música que ens has regalat i que per molts anys ho puguis seguir fent!.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Moltes felicitats Joaquim ¡¡¡
Una pregunta: se sap alguna cosa de la propera temporada de les Arts ‘. A la seva página web no la trobo.
jordi
M'agradaM'agrada
Amb retard: moltes felicitats!
M'agradaM'agrada
Jordi: Oficialmente Les Arts, como siempre, calla. De momento no se ha hecho oficial la próxima temporada, aunque rumores ya hay:
http://gtltornt.wordpress.com/2009/05/29/la-temporada-2009-2010-de-les-arts/
M'agradaM'agrada
Assai, en la cena nibelunga llegamos a casi las 5 de la madrugada sin darnos cuenta. Fue una noche inolvidable por muchísimas razones, pero especialmente por ser el cumpleaños de Joaquim que pudimos celebrar después del “Götterdämmerung”, gracias a tu incansable diligencia y la de tu marido Manolo y , de este modo, pudimos estar reunidos dos docenas de buenos amigos, con buen humor y ganas de vivir.
Gracias por todo.
M'agradaM'agrada
… y que cumplas muchos más!
M'agradaM'agrada
Per molts anys, Joaquim!!!!!
M'agradaM'agrada
Los 50 son tan contundentes como tu presencia, virtual y real. Gracias por compartirla con nosotros, gracias por tus regalos.
¿Y dónde será la celebración wagneriana de tu próximo cumpleaños? No nos prives de ella, ya es un clásico.
Muchas felicidades en forma de música.
M'agradaM'agrada
Amics infernemlandaires.
Volia contestar tots els missatges, de manera personalitzada, però finalment he esperat a acabar el “petit” post del Götterdämmerung, per fer un comentari globalitzant.
Dissabte, com ja sabeu, a València varem fer un sopar nibelung on, al hora dels postres va sonar In Fernem Land, en la veu de Windgassen, mentre un pastís dolç amarat d’amistat, servia de base per un 50 gloriós.
Aquest fet ja de per si magnífic va estar precedit d’uns incidents imprevistos que varen fer tremolar a la mateixa Erda i a Wotan, que com us podeu imaginar, varen resoldre l’ensurt amb uns poders tan grans com el seu cor.
Gràcies, moltes gràcies Assai i Manolo, per moltes coses, però també per fer possible aquesta trobada. No ho podré oblidar, no ho vull oblidar.
No havia paït encara l’emoció valenciana, que en Colbran, qui si no, em va organitzar un altre festa, el diumenge per la tarda, on vaig tornar a ser homenatjat amb l’amistat d’altres amics, fins i tot alguns que varen nibelungejar a València, varen repetir (el Dandini i la Gemma, a part d’en Colbran, és clar, també tornaven a apuntar-se a la gresca).
Moltes emocions difícilment digerides en un dia.
M’hagués agradat una cosa impossible, reunir-vos a tots per fer una gran festa. Qui sap si un dia ho podré fer i si seré capaç de organitzar un sarau d’aquestes dimensions.
Em queden molts anys per provar-ho i sobretot tinc el més important, us tinc a tots vosaltres.
Us vull agrair aquestes mostres d’estima públiques, els mails rebuts en privat, les trucades telefòniques i sobretot tot el que m’heu dit.
No sé si ho sabeu, però sou bastant imprescindibles.
Us estimo
M'agradaM'agrada
Felicitats Joaquim
M'agradaM'agrada