IN FERNEM LAND

LICEU 2016/2017: WERTHER


Quasi 25 anys després de la darrera representació al Gran Teatre del Liceu (19 de juliol de 1992) ahir per la tarda va tornar al seu  escenari Werther, l’exquisida òpera de Jules Massenet, i ho va fer de manera excel·lent perquè va comptar amb un intèrpret de luxe, el tenor polonès Piotr Beczala, que només havia cantat al Liceu en aquella gran selecció del Faust en forma de concert que va inaugurar vergonyosament la temporada 2011/2012. Si aleshores va triomfar ahir va excel·lir, fins i tot bisant “Puorquoi me réveiller?” potser com a revenja, enfadat perquè va quedar el 10 de 14 a la tria d’aquesta casa, quelcom que no té cap importància, perquè el que veritablement importa és el que va passar ahir al teatre i Beczala es va posar al públic del Liceu a la butxaca després de que els dos darrers Werther al teatre fossin interpretats per Kraus, i una mica de fenomen “vidus de Kraus” cal reconèixer que encara regnava al teatre, ahir aquest fantasma es va esvair, ahir va ser una gran tarda d’òpera.

Debuta al Liceu el director musical Alain Altinoglu. No em va acabar d’agradar el resultat, no tant per ell com per l’orquestra, massa relaxada i sense la concentració imprescindible per oferir un so compacte i equilibrat. Masses sons descompensats, masses solistes poc atents, masses caigudes de tensió. Alguna o molta, responsabilitat ha de tenir el mestre Altinoglu, però també és veritat que va tenir moments esplèndids, tot i que també va abusar de la intensitat decibèlica, sobretot en el tercer acte, no tenint gaires miraments amb les capacitats vocals dels cantants que hi havia dalt de l’escenari. No sé si millorarà en els properes representacions, cal intuir-ho perquè acostuma a passar, però ahir no hi va haver, sobretot en els dos primers actes, la predisposició necessària per part de l’orquestra i el seu responsable, en ajudar a fer que la tarda fos més memorable.

Piotr Beczala és un cantant especialment dotat per l’òpera francesa, per l’elegància i la sensibilitat del seu fraseig, la seva emissió clara, amb un bon treball de les mitges veus i els sons flotants, però cal dir que amb un domini lingüístic millorable. El Werther de Beczala s’allunya del verisme inflat i desbocat. L’emissió clara l’ajuda a oferir una imatge jovenívola i encara que no tingui una columna sonora eixordadora, gràcies a una bona emissió la seva veu arriba bé a tots els racons de la sala, encara que Altinoglu carrega en excés les tintes. El millor, a banda de la quasi absoluta seguretat que ofereix el seu registre amb algun puntual problema d’estretor en els sobreaguts, és la capacitat que té per emocionar sense estripar res, sense efectes de cara a la galeria. El cant de Beczala és lliure, no especula i sobretot és bell, gràcies a la homogeneïtat de la columna sonora i a la naturalitat. Que fes un bis després d’un “Puorquoi me réveiller?” immaculat, alhora denota gosadia, risc i gratitud, i el bis sent diferent, va ser també emocionant i arriscat. Beczala no es va reservar per fer un tercer acte esplèndid, no, des de la bellíssima sortida del primer acte amb el “Ô Nature, pleine de grâce ja va deixar constància de la seva categoria, desplegant mitjans expressius i recursos tècnics per fer que el seu cant es guanyés amb naturalitat, sense artificis, ni campanyes mediàtiques premeditades, l’èxit assolit va ser franc i unànime. Què algú li cridés des de les alçades que era el millor tenor del món, més que un estímul per al cantant i una risible boutade, em va suposar un retorn a aquell Liceu que fins no fa gaire vivia l’òpera amb emotivitat i passió, quelcom que de mica en mica va desapareixen i no només del teatre barceloní. Sortosament hi ha artistes que encara ho fan possible. Bravo Beczala!.

Que el debut teatral (va venir a fer un concert amb obres de Mozart fa anys) d’Anna Catarina Antonacci hagi estat als 55 anys és un llast, ja que malgrat que la gran cantant continua tenint tot l’instint dramàtic, la veu ha perdut consistència i la columna sonora homogeneïtat de color. Fa i diu molt bé el personatge de Charlotte, conserva una figura envejable, però la veu no pot ser mai la d’una jova atrapada entre la passió amorosa i el deure moral i la culpa castradora. Antonacci denota signes d’envelliment vocal en la zona aguda que s’obre i presenta una lleugera oscil·lació, mentre que el centre perd presència i el greu és més aviat obert i “poitriné”. Ella és una gran cantant o si us ho estimeu més, una gran intèrpret i sap fer Charlotte, però en el tercer acte fa falta una presència dramàtica que per a mi va ser excessivament absent i sense donar la corresponent rèplica en l’escena que s’inicia amb el cabdal “ah mon courage m’abandonne”. Sempre he valorat i apreciat molt a Antonacci i després d’haver fet tant i tan bo per els millors teatres del món, em sap greu que hagi arribat tan tard. El públic la va premiar força, pot estar ben contenta.

Cal recordar que el Liceu mai ha tingut, o al menys en els darrers 40 anys cap Charlotte que faci justícia al rol, cap.

D’absoluta i feliç revelació puc titllar el debut de la soprano donostiarra Elena Sancho Pereg, cantant una Sophie de manual. Precisió, bellesa de timbre i emissió cristallina, seguretat escènica i naturalitat. D’un rol que m’és com sabeu, tan antipàtic va ser capaç de fer-ne una feliç i lluïda interpretació. No cal que la tinguem en compte està dotada del geni imprescindible per fer la millor carrera.

Que Joan Martín Royo sigui Albert és una seguretat, però també un “malbaratament”. El baríton català està en un moments dolcíssim que mereix rols molt més notoris que que aquest, tan antipàtic i tan poc agraït, sense una maleïda intervenció que ens pugui deixar empremta i fer-nos gaudir del seu talent artístic. Tot i així ell que de qualsevol intervenció sap treure’n or, fa bona la dita que no hi ha rols petits si hi ha grans artistes, va fer que Albert fos igualment odiós, gràcies a una interpretació ajustadíssima, a una dicció claríssima (aquest sí amb un francès exquisit) donant sentit al personatge i autoritat. Bravo Joan!

Stefano Palatchi tornava al Liceu per fer front al batlle, després d’haver fet rols molt més notoris. Ell és intel·ligent i porta moltes hores d’escenari, sap adaptar-se a les circumstàncies amb autoritat i sobretot dignitat.

Antoni Comas és capaç de fer tot el que li demanin i juntament amb el baríton Marc Canturri han de donar vida a Schmidt i Johann. Benvinguda sigui la feina i si està ben feta, com és el cas, Bravo!, però quin parell de personatges més odiosos!

Xavier Comorera i Guisela Zannerini van complir amb dignitat els brevíssims Brühlmann i Katchen, mentre que membres del Cor Infantil d’Amics de la Unió de Granollers es van encarregar amb l’excel·lència que els caracteritza, fer-se càrrecs dels germans més petits de Charlotte.

La producció provinent de l’òpera de Frankfurt és deguda a Willy Decker, i en molts moments recordava trets d’aquella inoblidable Die Tote Stadt, amb les rampes pintades, els murs despullats i les casetes de miniatura, amb aquella mirada expressionista que per a mi topa massa bruscament amb la mirada hiper romàntica de la partitura.

Hi ha moments esplèndids i també conceptes psicològics plàsticament molt ben resolts, però el conjunt per a mi es massa fred, massa intel·lectual i obvia la passió i el sentiments, deixats de la ma de déu enmig d’un minimalisme massa estudiat i poc embolcallant

En el quart acte Decker no en té prou amb la traïció que Massenet i els seus llibretistes van fer a Goethe i ell fa que Albert també entri a la cambra de Werther i s’endugui o ho intenti a Charlotte, en una imatge plàstica tan potent com innecessària, perquè mentre es mira a la parella queda forçat i poc convincent en una escena ja de per si de difícil solució teatral. No té gaire sentit, ni en un context expressionista, que després que Werther s’hagi disparat el tret,sigui capaç d’aixecar-se i estirar-se diverses vegades, o deambular per l’escenari com si el tret no l’hagués ni tan sols rosat. Si tot és tan simbòlic, la meitat del que fan a sobre de l’escenari és injustificable.

Decker sap com amb molt poc, pot crear l’ambient propici per desenvolupar una acció escènica. La seva empremta és ben identificativa també en aquesta producció, que en algunes ocasions funciona i altres no tant. Jo diria que hi ha òperes que mirades des del simbolisme perden i diria que una d’elles és Werther.  Les imatges més potents acabaran quedant en el record, moltes més les oblidarem o les confondrem amb l’Otello, Die tote Stadt, La Traviata o Death in Venice.

No us perdeu aquest primer cast.

90 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de enero 2017 | Beckmesser

  2. jaumeM

    Gracies!
    A veure si amb aquesta tinc sort i trobo entrades assequibles.
    Per el que dius, a mi me fa mes ganes escoltar a Martin-Royo que als altres, la dicció me condiciona molt.

    M'agrada

    • Jo crec que encara en trobaràs perquè tot hi haver suprimit les darreres funcions per problemes tècnics, tenen feia a omplir. Mai hagués programat tantes representacions d’aquesta òpera i amb 2 repartiments tant dispars.

      M'agrada

  3. Montse Casabó

    Ahir va estar molt bé.

    Beczala em va emocionar i va ser brutal quan va cantar i repetir Pourquoi me réveiller? amb els aplaudiments i els bravos del públic i la persona que li va dir que era el millor tenor del món com a teló de fons.

    Aquest any entre l’Elektra i aquest Werther torno a gaudir de l’òpera.

    M'agrada

  4. Jo és tot just la 3a temporada que sóc abonat del Liceu i us puc assegurar que la d’ahir és la primera vegada que em salten llàgrimes al llarg d’una representació. No m’estimava gaire en Beczala a causa d’un Duc de màntua que no em va agradar gaire, però ahir uf, va ser molt emocionant. A més de tot el que ja s’ha dit de Beczala, cal també felicitar Sancho Pereg. Molt bona Sophie.

    En canvi, tant Antonacci com Palatchi em van semblar molt i molt millorables. Llàstima. I pel que fa el vestuari i l’escenografia no crec que estiguessin tan malament. A mi em van convèncer.

    Avui que en teoria és blue monday (el dia més trist de l’any) estic amb el cor encara accelerat i l’adrenalina pels núvols!

    M'agrada

    • Que Le Bailly no estigui a l’alçada no és tan greu com Charlotte.
      Una producció teatral no només ha de ser decorat i vestuari, també hi ha d’haver una creació amb els personatges, i en aquesta ocasió hi és, per a mi en aquest cas no sempre encertats i que un cop Werther s’ha tirat un tret no té cap lògica que s’aixequi amunt i avall, són coses potser no del tot transcendents, però per ami essencials.

      Vull aprofitar l’ocasió per dir que quan la propaganda institucional del mateix teatre ens parla d’una posada en escena impressionista quan és obvi que és mot més expressionista, diu molt del teatre que l’ha llogat i dels responsables que fan la crida per assistir-hi.
      Patètic!

      M'agrada

  5. Tato Cantin Mas

    Realment va se r una representació de Wether impresiionant.Tot i que el Beczala em va agradar moltisim ( millor el bis .., mes net i mes potent) no es pot considerar ,com van dir desde una butaca “el milllor tenor del mon”per a mi hi han de molt millors…però evidentment és la meva opinió.
    Vaig al.lucinar amb la Soprano (Sofie)…en va encantar la seva veu, mai l,habia escoltar avans…
    I la Antonacci (charlotte) en va agradar moltisim….va ser una tarde memeorable el Liceo…..

    M'agrada

    • El millor tenor del moment no ha existit mai, perquè mai hi ha hagut un tenor que ho pugui fer tot i bé. Potser el que és un gran tenor verdià no ho serà cantant Wagner, Mozart o Puccini.
      El millor tenor pot cantar de igual manera belcanto o òpera verista?
      En fi, màrqueting. Passa del màrqueting i gaudeix
      Gràcies per comentar, Tato

      M'agrada

  6. cristina

    Emocionada gracies a Beczala, QUINA VEU! em va semblar un acte humil i gener’os el seu bis (ja he comprat entrades per al Palau al febrer.., pero tamb’e a Antonnacci amb qui crec el public no va ser prou just , especialment quan l- orquesta ho va posar dificil en moments estelars del tercer acte.
    Realment Sofie era perfecta en el seu paper. El que es feia per a mi pesadet realment es la posada en escena final… pero no he vist altres… potser ha de ser aix’i…
    A mi em tocava sentir a Bros i tenia por de fer un esfor\ econ’omic en va…. no va ser aix’i.

    M'agrada

  7. dandini

    La veu de Beczala es gran , bonica i fa goig de sentir al teatre.
    Una altra cosa molt diferent és la seva idea del que ha de ser el personatge.Jo prefereixo un personatge més bipolar.Que passi del cant expansiu a l’introspecció i deixi en evidència una personalitat més recargolada .

    M'agrada

  8. alex

    Hace apenas unas pocas semanas, JD Flórez bisó una o dos veces en sus funciones el…pourquoi me revéiller…en Bologna, ayer Beczala, hace unos cuantos años Villazón aquí en el Liceu….la furtiva lagrima… ( y ya sabeís como está de “voz” Villazón )
    Yo pensaba que los bises era un show reiterativo de por ej. Leo Nucci ( y su soprano acompañante) con lo de la …vendetta terrible vendetta….
    Pensar que Kraus, Werther por antonomasia prácticamente casi nunca bisaba, queda evidente que como aficionado que soy a la ópera, no soy partidario de los bises ( otra cuestión es bisar en conciertos o recitales)
    Enfín, a partir del jueves apareceemos en los dos repartos de estos WERTHER

    M'agrada

    • Nucci es que bisa con 20 segundos de aplausos y un bravo. El año pasado se bisó el va pensiero con poquito también. Ayer fueron varios minutos de aplausos y muchos, muchos bravos que no cesaban. Yo en 3 años que llevo de de abono ya digo que no había visto ninguna ovación de este calibre al término de un número. Ni una sola. No entro a valorar si hacía falta o no, pero comparativamente sí que creo que ha sido el arrebato más efusivo de los últimos 3 años.

      M'agrada

  9. dandini

    El públic del Liceu ha tingut molt mala sort amb el rol de Charlotte.Anna Caterina Antonacci ha estat una cantant sobrevalorada.Actualment el seu estat vocal està més aprop de la mare que no pas de Charlotte.Després de tanta desqüalificació per Di Donato,Netrebko o Radvanovsky el nivell d’exigencia ha baixa força…

    M'agrada

    • Sobrevalorada per qui? creus que la ROH, l’òpera de Paris,, Glyndebourne, Aix, Paris, la Scala, Salzburg….o Abbado, Gardiner, Nelson, Muti, Christie, Davis…l’han sobrevalorat?
      Per altra part crec que comentes abans de llegir el que he escrit, perquè sense ser tan càustic he dit exactament el que has dit tu, la diferència és que a Antonacci li tinc un respecte perquè la seva Cassandra, la seva Juive, la seva Armida, la seva Ermione, la seva Dido, la seva Carmen… s’ho mereixen.
      Finalment, quan Di Donato,Netrebko o Radvanovsky no ofereixen el nivell que s’espera d’elles, cantant fora d’estil o abaixant-se la tessitura de tota una òpera, ho diré, només faltaria, precisament perquè el meu nivell d’exigència no es casa amb ningú.

      M'agrada

  10. dandini

    Em va agradar molt la direcció del mestre Alain Antinoglu. Les intencions van ser magnífiques malgrat i el pols dramàtic irreprimible.Em sembla que és el mestre que ens visita amb millor currículum.A veure si ens passarà com amb Kiril Petrenko.

    M'agrada

    • No crec que estiguem parlant del mateix nivell de direcció. En qualsevol cas la impressió que em va causar Petrenko en aquella Dama de Piques bastant desgraciada va ser molt més complerta queaquesta d’Alain Antinoglu, al menys l’orquestra diria que va estar més atenta.

      M'agrada

  11. dandini

    Fallida producció que coverteix Werther en una especie de còmic en una posada en escena conduïda pels borratxos fent de parella graciosa i coductora del fil argumental.
    Moviment d’actors poc convincent.

    M'agrada

    • Joan

      A mi aquells dos em recorden a Dupon et Dupont. L’escenografia em recorda un xic altres òperes vistes al liceu: per exemple el poble té reminiscències dels darrers meisterkünstler del liceu i el retrat omnipresent de la mare de l’holandès però com a mínim no molesta i Werther no ha de cantar el pourquoi me reveiller a la Buster Keaton, que tot podria ser.

      M'agrada

  12. colbran

    Va a dar lugar a controversias esta versión de “Werther”, pero nadie puede negar el triunfo calurosísimo de Piotr Beczala, un Werther diferente al que estamos acostumbrados, más próximo en cuanto a serenidad escénica a Alfredp Kraus que a “desquicios” como los de Marcelo Alvarez. Vocalmente impecable y con una línea de canto extraordinaria, superando en muchos momentos la estridencia orquestal, obligada por la muy criticable dirección del maestro Antinoglu, al que no tenía el gusto de conocer hasta la función de ayer y que no acabó de gustarme porque exageró en exceso el volumen musical llegando a tapar las voces en varias ocasiones.

    La más perjudicada por esa particular visión orquestal de la obra fue la otrora magnífica mezzo-soprano Anna Caterina Antonacci que, después de casi 32 años de carrera y casi 56 años de edad -debutó en 1985 con la Rosina de “Il barbiere di Siviglia”- interpreta espléndidamente su rol escénico, pero su voz está muy gastada y su centro parece haber desaparecido. Qué pena!!! El tiempo pasa para todos. No obstante es la mejor Charlotte cantada que yo he visto en el Liceu, Rita Gorr en la Opera Comique (1969) estaba perfecta vocalmente, pero escénicamente era una sosez y Marie-Ange Todorovich no me gustó nada en Niza. El papel de Charlotte consta de dos partes muy bien diferenciadas: la mujer pasiva e introvertida de los actos I y II -en contraste con el personaje de su hermana Sophie, toda extroversión- y la apasionada y extrovertida de los actos II y III, por esta razón la intérprete que se hace cargo de este personaje ha de saber interpretarlos muy diferenciadamente y Anna Caterina Antonacci así lo hace, pero también hay que cantarlos de forma diferente, aunque ella lo consigue la voz no le responde como debiera porque ya no es la magnífica Rossiniana de 10 títulos del “cisne de Pésaro” (6 de ellos, estrenados por su esposa la mezzo madrileña Isabel Colbran), ni la Raquél maravillosa que le vimos en La Bastille hace ya unos 10 años, ni la gran Haendeliana de Glyndbourne, ni la Casandra de hace 7 años, ni la recordada “Carmen” junto a Kauffman del Covent Garden, ni la insuperable “Carmen” de la versión original y completa -con todos los diálogos hablados y no sobre música- de la Opéra Comique. Quien vaya a verla se encontrará con una gran actríz y una cantante aceptable en algunos momentos, pero no lo que había sido años atrás. 32 años de carrera desgastan mucho.

    Sorpresa magnífica la de la soprano Elena Sancho en el estúpido rol de Sophie que ella lo convierte en siimpático y atractivo y lo canta maravillosamente. Gran estrella por delante.

    Pero he de volver a Piotr Beczala porque su creación de Werther es antológica y puede equipararse a los grandes tenores que han interpretado este triste y perdedor personaje, lleno de amor y poesía. Su entrega vocal es total y su visión del protagonista tan válida como otra cualquiera, ni mejor ni peor, pletórico de elegancia y de aparente juventud -a pesar de que ya ha cumplido 48 años.

    La escena y la dirección escénica -ésta mejor que la primera- prefiero no extenderme en comentarlas; tienen momentos acertados y otros no. Pero he visto mejores.

    Liked by 2 people

  13. Niklaus Vogel

    Moltes gràcies per trasnmetre aquest entisiasme amb la crònica! Quines ganes tinc! Jo hi vaig aquesta setmana. Solament he sentit en directe a Beczala en un príncep de Rusalka, a banda de la petita intervenció coma Sänger a un Rosekavalier i estic frisós per escoltar-lo cantant Werther. A la Antonacci la vaig veure al Liceu en aquell concert Mozart i la recordo amb molt bon regust. JA te diré…
    Una abraçada!

    M'agrada

  14. dandini

    Gràcies pel consell Ignasi.
    La veu de de Piotr Beczala llueix molt en els forte i ajuda a aconseguir els nombrosos climax que li otorga la partitura fins el punt que dona l’impressió que d’un moment a l’altre se li escaparà algun vincerrrrrroooo.
    Pero Werther no és només aixó .Personalment penso que ell ha perdut part de la flexibilitat i defuig els pianíssims perquè no s’hi sent còmode.En el darrer acte on no s’hi poden col•locar fortes queda ben evident.
    Encantat de debatre amb vostè.

    Liked by 1 person

  15. Pep

    Vaig fruir completament de la segona part. Els 75 minuts de la primera, el volum de l’orquestra encara no va ser prou fort per despertar (amb roncs inclosos) de tres dormilegues que hi havia al bloc de files (un d’ells, ja roncava quan en Beczala encara ni havia obert boca). Cap de les persones dels respectius costats va moure un dit i les trenta / quaranta persones de l’entorn vam tenir un monstruós i sorollós company auditiu.
    A més de mil euros l’abonament (on estàvem), no sé perquè encara alguns van a l’òpera.!!

    M'agrada

    • Sortosament la cosa ha canviat molt, però certament hi ha qui va a l’òpera per anar, però sense cap interès per saber o conèixer allò que va a veure. Aquests són els que només gaudeixen amb Tosca,, Carmen i Aida, i no senceres, perquè una vegada s’ha acabat la marxa d’aquesta última, ja no tornen a entrar.

      M'agrada

  16. Maurizio Vicardi

    Parece que Beczala haya mejorado últimamente, pues la última vez que le escuché, en La Traviata de la Scala, me decepcionó mucho con sonidos abiertos y blanquecinos entre el Fa y el La bemol, o sea en el paso y en lo primeros agudos.

    M'agrada

    • Alex

      Para mi gusto y creo haberlo dicho aquí y en algo coincido con Maurizio, Beczala flaquea cuando canta ópera italiana sea Verdi ( yo le escuché en París un Duca deficiente y un Riccardo o Gustavo del Ballo entre insuficiente/forzado en Zurich ) o sea Puccini .
      Otra cuestión es cuando muestra su elegancia y naturalidad , cantando ópera francesa, opereta austriaca u ópera eslava

      M'agrada

  17. Fer

    Jo ja vaig dir que l’orquestra la trobava grisa quan vaig assistir al assaig general i que i que la mezzosoprano no estava en les millor condicions però algù del bloc hem va desautoritzar i la direccio orquestral exactament igual però si veiu le coq d’Or des de Bruselles amb el mateix director el resultat es ben diferent

    M'agrada

  18. Alex

    Ayer por lo escuchado Via Catalunya Musica, Beczala muy bien de linea, elegante y musical, aunque cuando apretó un par de momentos en los dos ultimos actos, blanquecía el color en la zona de paso al agudo . En resumen bien pero no excepcional ( no hubo afortunadamente, bis anoche )
    Antonacci muy intensa y expresiva, pero desigual vocalmente
    Me gustó mucho por lo escuchado , la concertación de Altinoglou ( un poco imitadora de su ” profe ” Plasson,), intensa y tiempos algo lentos , pese a ciertas pifias- habituales ya – de las trompas

    M'agrada

  19. Fernando S.T.

    He visto a Beczala y Cruz Chacón sustituto de Bros.
    Beczala me ha gustado mucho, Cruz Chacón me ha gustado pero no creo que llegue a ser nunca un gran tenor, le falta el estilo y el charme que tienen los grandes artistas, Beczala lo tiene y el mexicano no.
    No entiendo como se han atrevido a contratar a Gubisch, en un estado lamentable.
    Antonacci tampoco está ya en su mejor momento, pero tiene clase y con todos los amigos que he hablado hay coincidencia que ha mejorado respecto al primer día.
    El resto del reparto muy bien, aunque prefiero a Martín Royo y Elena Sancho.
    Muy bien la dirección de Altinoglou, no tanto la orquesta.
    Producción barata y para mi gusto poco estimulante aunque no llega nunca a molestar, eso ya es un punto a favor.

    M'agrada

  20. dandini

    Gracies pel comentari.
    Volia anar a veure Arturo Chacón-Cruz perque és un cantant que m’interessa pero no vaig ser-hi a temps. La seva impostació recorda una mica la de Neil Schicoff i el seu cant acostuma a avidenciar una sang ben calenta.
    Vaig anar a la prima i s’ha de reconeixer que la veu de Beczala al teatre impressiona.
    Per la retransmissió radiòfonica de Catalunya Música de la segona funció la veu deixa de lluir com al teatre i evidència forces mancances.La prestació d’Antonacci resulta igual de lamentable en les dues alternatives.
    Per si algú està interessat en experimentar-ho i fer la seva tria personal aquí li deixo el audio.Si el compareu amb el audio de Bologna 2016 de Flórez-Leonard al·lucinareu…

    M'agrada

    • Sempre has defensat, i amb raó, que els cantants se’ls ha d’escoltar al teatre, que la ràdio traiciona. En que quedem?
      Per altra part, tot i la perfecció de Flórz, sembla mentida que ens el posis d’exemple, en cap, però és que en cap cas em sembla que el peruà canti “un personatge més bipolar.Que passi del cant expansiu a l’introspecció i deixi en evidència una personalitat més recargolada (sic)” .

      M'agrada

  21. Alex

    Yo estuve el pasado jueves y como homogeneidad vocal, me pareció más que correcta Gubisch ( mejor que lo escuchado por radio de Antonacci )
    Estoy bastante de acuerdo con lo que ha dicho Dandini de Beczala en la función que fue radiada
    Por cierto, ¿Tomadura de pelo liceistica ? Por supuestas cuestiones técnicas, parece que se suspende la función del Werther del dia 4 y la del 3 ( ultima con Beczala ) se avanza al dia 2 . No lo entiendo

    M'agrada

    • Alex

      Me han llegado noticias que esos problemas técnicos son ciertos.
      Al final de la última función del Werther, se ha desmontado el telón del Liceu que obligará a suspender algùn evento , para poder repararlo ( entre los eventos cancelados, la función prevista del Werther prevista para el dia 4 feb. )

      M'agrada

    • Hay un problema técnico en el escenario que hay que resolver. Supongo que la poca venta de entradas facilitan que las últimas representaciones se suspendan o se muevan de fecha.
      Si llega a caer ese variador en medio de un ensayo, o peor aún, en una representación, se arma la de Wotan.

      M'agrada

  22. maria

    pues asi el dia 1 no canta bezcala ???? es asi?? en liceo no me contestan . y yo compre la entrada mirando el catalogo gordo del liceo donde pone que canta el 1. ohhhhh, esto pueden hacerlo ???? pues cuando canta por ultima vez, el dos ????
    gracias si podeis informarme. liceo teléfono nada .

    M'agrada

  23. maria

    pues en el programa o catalogo gordo del liceu, en la pag wherter, pone que beczala canta el 1 … y el 3 . lo acabo del remirar y remirar, con las gafas puestas. y pone el 1 y el 3 de febrero . compruebalo en el programa si lo tienes . por esto yo la compre al inicio, pensando en ver a beczala … o sea han suprimido dos días pero HAN CAMBIADO el reparto del 1 ¡¡¡¡¡

    M'agrada

    • Joan

      Si, al llibret efectivament qui canta el dia 1 és Beczala però al full de sala ja surt Bros i després cal corregir el que apunta l’Àlex: La funció del 4 desapareix i la del 3 passa al 2. El Liceu com sempre fent amics.

      Jo crec que programar 14 funcions de Werther tan seguides i sense covers és suïcida. Tan atapeïda té l’agenda Carol Garcia que no pugui estar als assajos per si se la necessita? i qui diu ella diu qualsevol jove Werther. El que pot passar, de vegades acaba passant i quan un cantant ha de cantar dia si, dia no no deixes marge per la substitució.
      Bros encara no l’he pogut veure perquè el meu torn el va cantar Arturo Chacón però he tret entrada per diumenge per a fer-ho. Espero que estigui recuperat del tot perquè tinc moltes ganes d’escoltar el seu Werther Enyoro les temporades anteriors on un Joaquim més ociós treia temps per anar a tos els casts i ens oferia el bonic exercici comparatiu.
      A mi tant Beczala com Chacón em van interessar per determinats conceptes però cap d’ells em va semblar la síntesi del personatge. A veure si veient-ne tres… Que Beczala bisi a les seves funcions el Pourquoi me reveiller? només m’ho explico o bé per la distribució de la claca a la sala o perquè la gent que hi va amb invitació només hagi trepitjat el teatre amb anterioritat a algun concert o recital (també convidats) i estigui acostumat a demanar els bisos amb insistència.

      M'agrada

  24. alex

    Yo estuve en la funcion del pasado 24, con reaparicion de Bros ( semirecuperado de su gripe ) y cancelacion por enfermedad de Norah Gubish ( sustituida a ultima hora por Carol Garcia que cantó con partitura su Charlotte en la boca del escenario,mientras la Charlotte actuante pero sin cantar fue Elena Sancho )
    Bros estuvo bien a partir del segundo acto ( en el primero, reservòn ), cantando un Werther apasionado y siempre con buena linea y matizado, ademàs de inteligente sin forzar su registro agudo algo tocado

    Carol Garcia canta con gusto y salvó la función que es lo más importante, pero no es voz para Charlotte. Es muy joven y promete pero de momento deberia cantar mas Rossin y Mozart de mezzo ligera
    Bien Altonoglou y bastante la orquesta

    M'agrada

  25. Arnau

    Bona funció l’altre dia amb Beczala: em va agradar molt. Antonacci prou bé, malgrat alguna tibantor de l’edat. Perfecte Martín-Royo, i sorpresa amb Sancho Pereg: la seva veu cristal·lina em va encantar, i va fer una Sophie magnífica.

    Ara bé, no puc dir el mateix del segon cast. El divendres van anunciar que Bros no s’acabava de recuperar. Al primer acte va sonar amb aquell timbre nasal característic, i amb aguts oberts. Només em va agradar al final de tot, al quart acte. Bastant bé, dins un cast que no arrancava.
    Al costat de la senyora Gubbish, Antonacci és la millor Charlotte de l’història. La veu fosca i no corria. I a més, dramàticament no s’implicava gens ni mica. Va llegir la carta del suicidi com qui llegia la llista de la compra, i al tercer acte, en l’entrada de Werther, va cantar (o intentar cantar) un “Werther!” que semblava que estigués saludant al seu veí de l’escala. L’únic mèrit que deu tenir és que és la dona de l’Alain Altinoglu i prou. Em sé d’una senyora que s’acaba d’emportar el premi a pitjor cantant de la temporada, almenys per mi.
    Bé sense més la Sophie de Sonia de Munck (superadíssima per Sancho Péreg, però igualment decent) i prou bé Carlos Daza (va donar molt la talla, malgrat algun engolament de la veu).
    Una funció decepcionant, trista… Malgrat que el seu tímbre no m’agrada, a Simon Boccanegra, Bros em va semblar que va donar la talla. Ahir no. I un Werther sense Werther ni Charlotte no és un Werther. I ahir estavem orfes dels dos (i sobretot de Charlotte).
    Espero que Bros es recuperi aviat!

    M'agrada

    • Arnau

      Ahir vaig tornar a anar amb Bros i Gubish. Bros va millorar una mica respecte divendres, i em va acabar semblant correcte. La mezzo no va ser pitjor que divendres (impossible superar aquell espectacle tan lamentable, però seguia sent inaudible ni des dels laterals). Fatal!
      Em va fer gracia que anava amb un amic que era la seva primera vegada que anava al Liceu, i que en un moment em va dir: “aquesta senyora no podria cridar més o li podien posar un amplificador?”. Crec que amb això resumeixo com va anar la cosa. Per cert, va gaudir molt i em va dir que tenia ganes de repetir!

      M'agrada

      • L’amic aquest té tots els números per estar absolutament infectat. Et felicito per la tasca i a ell també, li dono la benvinguda a aquesta meravellosa malaltia, espero que no sigui només una febrada. 😉

        M'agrada

  26. Rose

    Doncs a mi avui m’ha agradat molt. Tots menys el batlle, que m’ha espatllat les seves escenes. L’únic en què no coincideixo amb les crítiques és que a per a mí l’Antonacci ha estat satisfactòria. Beczala uffff què gran. Martín Royo y Elena Sancho, perfectes.
    El montatge no l’he entès pas.

    M'agrada

  27. Avui he anat a veure l’òpera, he de dir que era el primer cop que la veia en directe i m’ ha agradat i emocionat molt, formarà part de les meves òperes favorites. La direcció musical i l’orquestra m’han agradat , encara que en la meva opinió no ha arribat a la excel·lència. Dels cantants , Beczala és un Werther immens , ha estar inolvidable. La Antonacci ha interpretat molt be a Charlotte , pero el seu cant encara que m’ha agradat no està al nivell de Beczala. Bravo Joan Martí-Royo i Elena Sancho, molt be!!!!
    La posada en escena i la direcció artistica a mi m’han agradat molt, em semblen de molt nivell i m’han emocionat en molts moments. La veritat ,he gaudit molt aquest Werther.
    Per cert moltes felicitats per l’aniversari del blog , 10 anys , si no estic equivocat , BRAVO !!!!👏🏻👏🏻👏🏻

    M'agrada

  28. dandini

    Vaig estar a la funció del divendres i coincideixo molt amb el comentari de l’Arnau.
    Honestament i refredats a part crec que el cast dels dos protagonistes no estava a l’alçada del que mereix el preu de les entrades.
    Fa uns anys al torn popular es pagava entre 60-70 euros fet que vaig aprofitar sovint per portar i engrescar un munt d’amics per que m’acompanyessin al teatre.
    Desde la pujada abusiva de preu (172 euros) dels torns dits populars pero que ara s’haurien de nomenar breus o curts ja no puc engrescar als meus amics pero jo segueixo pagant els meus dos torns el T i el PB i crec que sóc dels ultims que abandonaran el vaixell.Ara bé si es torna a programar de forma tant maldestre una parella protagonista m’ho repensaré.El que es va sentir a 172 euros és un autèntic timo.
    Sense rascar-se massa la butxaca i deixant de banda els famosíssims es pot recorrer a

    Matthew Polenzani
    Jean François Borras
    Stefano Secco
    Andrej Dunaev
    Celso Albelo
    etc.

    M'agrada

    • Ara sembla que el Liceu vulgui donar-ho tot a Bros gràcies al favor de la temporada passada. De fet el Werther estava inicialment previst per a Beczala i Ismael Jordi, que jo m’hagués estimat molt més que Bros.
      Fins i tot Roger Guasch al pregó del Viñas va fer especial menció a Bros i als favors que ha fet al teatre.
      No crec que aquesta gratitud serveixi per fer-lo cantar engripat.

      M'agrada

  29. MartaB

    Vaig assistir a la funció de dissabte. Werther és una òpera molt bonica. Beczala va estar grandíssim, va interpretar un Werther molt creïble. Antonacci, tot i notar-se el pas del temps per la seva veu és una gran intèrpret, cosa que va fer que la tensió dramàtica no decaigués. Bravo per Martín-Royo i Elena Sancho.
    Molt bé l’orquestra i la direcció del mestre Altinoglu. El muntatge de Willy Decker em va agradar molt.
    Per torn em tocava el 2n repartiment, però vaig canviar l’entrada i a la vista del que he llegit me’n alegro molt d’haver-ho fet.

    M'agrada

  30. jordifosal

    Jo he vist els dos repartiments.
    Beczala i Bros. Ofen fer comparacions com ofen que et toqui un tenor en un estat engripat o perquè no dir-ho, acabat.
    Antonacci està caduca però quien tuvo retuvo, cosa que no es pot dir de la senyora del director. ¿Tuvo alguna vez?
    Martín-Royo millor que Daza, però aquest va està bé.
    Elena Sancho molt millor que Sonia de Munck, bé i prou.

    M'agrada

    • Rai

      Jo també he vist els 2 repartiments… el primer dues vegades: a l’assaig pre-general i el dia 18 i vaig disfrutar molt! A més, era la primera vegada que escoltava en directe en una òpera a un gran tenor!
      Tot el contrari amb el segon repartiment! Com em va fer patir en Bros! El sò era molt nasal i els aguts molt tensos i oscilants… parlant d’aguts, se’n va menjar un parell: en “Lorsque l’enfant revient d’un voyage” i el “Je t’aime” del 3er acte, encara que quasi millor que ni els intentés… (tampoc he comprovat a la partitura si son opcionals, però sí que els fan en totes les grabacions que he escoltat) en el seu favor crec que no puc dir que no el veiés implicat… però d’on no n’hi ha, no en raja… o potser és que ahir no era el seu dia, no el conec prou…
      Pel que fa a Nora Gubisch no sé si contractar-la era una condició sine qua non perquè vingués el mestre Antinoglu, però haig de dir que va ser grotesc, per moments em recordava a Dragana Jugovic “the drunk Carmen”… almenys ella és més expressiva… Al final de l’òpera va ser bravejada!
      Em sap greu perquè havia convidat el meu pare que només pot els diumenges i no esperava que hi hagués una diferència tant abismal entre els dos repartiments pel que fa als personatges principals…
      En fi… tant bon gust de boca que m’havia deixat aquest Werther abans de la funció d’ahir…

      M'agrada

  31. Joan

    A Bros el vig escoltar diumenge. Anunci de que cantarà tot i no estar del tot recuperat, cosa que penso és d’grair. Kraus raríssima vegada cancelava: si no estava bé del tot, tirava de tècnica. A Bros, que l’he seguit força no crec que se li pugui discutir l’entrega. En la meva opinió, bo i refredat és més Werther ell que no pas Beczala. Aquesta no és una òpera d’aguts i la seva concepció del personatge em sembla de lluny més interessant. La Nora Gubisch al segon repartiment començo a pensar que és més per exigència explícita de l’Antonacci que del seu marit. Al seu costat la Charlotte de la primera recorda la Nino Vallin. Llàstima que no canti amb Bros cap funció perquè prefereixo un Werther crepuscular que no pas pla i sense matisos

    M'agrada

    • Què vol dir que és d’agrair? Si acaba estant bé potser si que és d’agrair, de fet molts cantants ho utilitzen per garantir benevolença, però si està malament de veritat no és per agraïr, és altament preocupant.
      Et recordo que Werther no pot ser un personatge crepuscular, és un jove malaltís

      M'agrada

  32. Alex

    De la función del dia 24 que presencié , opino lo mismo de Joan sobre Bros que estuvo mas que correcto e implicado a partir del segundo acto.
    No sé quien ha soltado lo de “acabado”, incierto totalmente el pasado 24 y mas si cantas con un proceso gripal encima.
    No quiero hacer comparaciones porque a Beczala lo escuchares pasado mañana jueves

    M'agrada

  33. SANTI

    Com podeu parlar bé del Werther de Bros?
    Si una quarta part del que va fer i no va fer ell, ho hagués fet Beczala, l’haurieu massacrat i amb raó.
    No hi ha color, ni vergonya. Si un cantant té la grip no surt a cantar perquè això no és un favor al públic, ala teatre potser si, però al públic és una enganyifa

    M'agrada

    • En tot cas, o surt a cantar o no surt i punt… jo no hi estic d’acord en que es faci l’anunci que no està bé perquè, almenys a mi, em fa patir molt…! i després no se li pot criticar res perque “el pobre estava malalt i encara ens ha fet un favor sortint a cantar”.
      No he sentit mai que ho diguéssin d’un director, d’un pianista o d’un primer trompeta… jo quan estic malalt però puc anar a treballar hi vaig sense esperar compassió, i molt possiblement cobro bastant menys que un solista d’òpera…

      M'agrada

      • L’instrument d’un cantant és ell mateix,, si està engripat o s’està recuperant no hauria de sortir a l’escenari, és una estafa al públic.
        No podem comparar-ho amb un instrumentista o un director, el cantant si no està al 100% no hauria de sortir.

        M'agrada

  34. toni

    L’Ópera no es un ” musical ” cualsevol, amb tots els respectes pel musicals i el actors-cantants que traballan als musicals. L’Ópera es ART music-vocal a mès de espectàcle o entreteniment-negoci.

    M'agrada

  35. alex

    Hay que reconocer la realidad y ésta es la presenciada/escuchada hace un rato en el ultimo Werther del Liceo : la mejor función que yo le he escuchado a Beczala , de varios años hasta hoy . No solo su elegancia, su linea, su canto fàcil, sino que esta noche se ha entregado y hasta emocionado a. partir del sgundp
    Consecuentemente y despuès de constantes braveos, ha bisado de nuevo el…pourquoi me reveiler…

    Justamente ? Ha estado Beczala excelente y sin fallos ( salvo alguno de sus tïpcos agudos estrechados o con pérdida de color ), ademàs de entregado y emotivo.
    Yo he disfrutado con èl ( reconozco que siempre he puesto algún reparo a Beczala, sobre todo en repertorio italiano ) y me ha enganchado, juntamente con la magnífica concertación de Altinoglou no solo braveado por el püblico, sino por la propia orquesta ( mejorada y sobre todo, concentrada )
    Que grande es el WERTHER!
    Antonacci aún con la voz desgastada, tiene una gran presencia escénica
    La Sophie de E. Samcho, vocalmente más infantiloide que juvenil

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: