IN FERNEM LAND

LA FONOFERNEMLANDTECA DEL ASSUR


Ahir ho vaig proposar i aquest matí ja he rebut la primera gravació d’un Infernemlandaire, l’Assur.

Aquí jo no mano, vosaltres proposeu i expliqueu el perquè.

Crec que és una bona idea per dinamitzar el blog i fer-vos més protagonistes. Us ho mereixeu, doncs ho repetiré fins el dia que aquest blog tanqui (que passarà), que sense les vostres visites, participació i comentaris, hagués acabat aquesta formidable aventura, fa temps.

La idea inicial és un sol arxiu per cadascun de vosaltres, al menys durant una temporada. S’editaran actualitzacions setmanalment, independentment de la quantitat d’arxius que m’arribin, sempre i quan tingui material per editar, és clar. És publicaran per estricte ordre d’arribada. En el cas que hi hagin coincidències, informaré al infernemlandaire que hagi enviat la proposta repetida, que canvii. Penso que no ha de ser un problema, doncs tots tenim més d’una dotzena de coses per proposar, no us sembla?

L'Assur, l'autèntic

L'Assur, els orígens

L’Assurbanipal (Assur pels amics), inaugura doncs amb aquest post, la pàgina fixe que hi haurà al blog, amb totes les vostres músiques.

Ja el coneixeu, és una excel·lent persona, amb un sentit del humor molt acusat i per tant us deixaré l’escrit sencer, tal i com m’ha arribat, tot i que ell m’ha dit que l’arreglés una mica i francament no és pot arreglar, en tot cas espatllar.

ASSUR dixit:

Mira, nen: T’ho creguis o no, mentre anava llegint el teu agraït i, per què no dir-ho, emotiu post dedicat a la desaparició del programa “Gran gala”, quan he arribat al “tros” en què parlaves que els oients hi presentaven un fragment que els agradés d’una manera especial, he pensat, de seguida, que jo hi hauria presentat el duet “Oh! Che muso!“, de L’italiana in Algeri, d’en BBagner, (que és broma, home!, que ja ho sé que és de l’Strauss…, que no en sé gaire, d’òpera, però fins aquí hi arribo), i és que és un duet que m’agrada molt especialment cantat per dos dels meus grans ídols: en “Remei” i la “Negra” (reclinatori i ovació, per favor) en una gravació dirigida per Claudio Scimone al front de l’orquestra I Solisti Veneti.
I saps per què m’agrada tant?… Potser pensaràs que és una bajanada, però és que quan escolto aquest parell de veuarres fent aquestes coloratures em fa el mateix efecte que quan veig ballar un rock-and-roll a una parella amb uns quants anys i amb uns quants quilets de més, però que duen el ritme intacte de quan eren més joves i esvelts i sense la necessitat de fer els malabarismes absurds que, a vegades, veus que fan les parelles que concursen als balls de saló, més pendents de no perdre l’equilibri que no pas de perdre el ritme.
Així, doncs, aquí tens la meva aportació a aquesta magnífica idea que has tingut de demanar que, qui ho vulgui, suggereixi un fragment d’alguna òpera que li agradi molt especialment i com que, com m’imagino que gairebé tothom, es fa molt difícil triar-ne un de sol en concret, ja que aquest ha sigut el primer que m’ha passat pel magí, trio aquest, apala!

Maco, oi?

Doncs aquí ho teniu, “Oh!Che muso, che figura” de L’Italiana in Ageri de Gioachino Rossini amb Marilyn Horne i Samuel Ramey, amb l’orquestra I Solisti Veneti dirigits per Claudio Scimone.

Gràcies Assur

Per la propera setmana ja tenim segon arxiu. En Colbran, com no podria ser d’altre manera, proposa més Rossini.

Si algú té problemes per enviar-me els arxius en format mp3, si us plau que m’ho digui en el mail i de ben segur trobarem una solució.

19 comments

  1. Assur

    Que bé va quedar el requetecontra(i tants contres com vulguis)rebesavi a la fotografia que li van fer a Síria, oi?…

    Pel que vaig sentir que explicaven a casa, es veu que els retratistes d’aquella època s’estaven dies i dies abans no enllestien del tot el retrat d’algú, i una de les pegues que tenien aquells retrats era que no es podien dur a la cartera: eren massa grossos i pesaven molt…, però com que encara no s’havien inventat les americanes, es veu que de carteres tampoc en duien.

    En fi, molt content d’haver inaugurat aquesta secció amb aquest esplèndid retrat del meu avantpassat. Gràcies, Joaquim. 🙂

    M'agrada

  2. Branca

    Jo de moment només em dedicaré a tafanejar-vos per aprendre dia a dia de tots vosaltres -estic en fase d’iniciació-.
    M’agrada molt l’òpera Barroca i actualment estic fent deures, òperes com:La Fida ninfa, Griselda, La veritá in cimento, i altres.
    La setmana que ve, per canviar de registre, Turandot al Liceu. I així anar fent.
    M’agrada molt aquesta idea de fer conèixer als altres les àries que més ens agradin.
    Encara que treure el cap de molt de tant en tant, hi sóc i prenent apunts.
    ¡Gràcies a tots vosaltres!

    M'agrada

    • Branca, jo crec que hauries d’enviar-me alguna cosa que hagis descobert i que t’hagi agradat molt. Podria ser que ens fessis descobrir alguna cosa que no coneixem alhora que ens deixes un troet del que t’agrada ara per compartir amb tothom.

      M'agrada

  3. Joanpau

    Molt bona idea Joaquim.
    D’entrada em venen al cap 10 o 20 fragments que m’agradaria que m’identifiquessin. M’ho haig de pensar bé.
    Assur, potser entre els que hagués escollit jo, també hi ha aquest hilarant duet, o qualsevol fragment de la Semiramida, la Cenerentola, el Barber o tants d’altres de Rossini, però veient que la setmana vinent en Colbran també ens el proposarà, buscaré alguna cosa força original.

    M'agrada

  4. Branca

    Bé Joaquim, com he dit abans he començat amb l’òpera Barroca, i de moment amb:
    Monteverdi: Orfeo
    Händel: Agripina, Faramondo
    Vivaldi: La Fida ninfa, Griselda i la que estic coneixent aquests diez, La verità in cimento
    Després continuaré amb Orlando furioso, Catone in Utica –més Vivaldi- i de Monteverdi L’incoronazione di Poppea.
    La veritat és que ja tinc algunes àries que m’agraden més que altres. Ja ho pensaré i també hauré de demanar auxili als meus fills per tal que m’expliquin la manera de fer-vos arribar alguna cosa de les que més m’agraden.
    D’altra banda ja se que els CD’s recopilatoris de fragments d’òperes no són la millor manera d’aprendre i de valorar-les, però quan vaig veure el CD que porta per títol Un ‘Opera immaginaria dedicat a Händel vaig caure en la temptació. D’aquest CD trobo molt i molt energètic el fragment de Il Trionfo del Tempo e del Disinganno, l’ària que canten la soprano Natalie Dessay i Ann Hallenberg mezzo-soprano: Un pensiero nemico di pace.
    El mateix CD va servir per adonar-me que l`ària Venti, Turbine de Rinaldo cantada per David Daniels no m’agrada quan la comparo amb la versió de Philippe Jaroussky, del que en sóc una fervent admiradora. I ja que acabo esmentant aquest contratenor, crec que si alguna cosa ha fet la seva veu i la seva persona és engrescar a molta gent a endinsar-se dins l’òpera i la música Barroca. Personalment, mai li estaré prou agraïda.
    Per acabar: Dir-vos que jo segur que no us descobriré res de nou però si que em sentiré molt contenta un cop hagi fet la meva tria de compartir-la amb vosaltres.

    M'agrada

    • Fantàstic Branca, estic molt content, MOLT. Pren el temps que et faci falta per decidir-te, però no en tinc cap dubte que el fragment que escolleixis i l’explicació que ens facis arribar, seran del màxim interès, com aquest comentari que ens acabes de deixar.
      Si tens problemes amb enviar l’arxiu no dubtis a comentar-m’ho amb un e-mail.
      Us faig saber, per engrescar-vos que en Colbran, la Olympia i el Wimsey ja m’han enviat les seves fantàstiques propostes. Ja tenim 3 setmanes assegurades

      M'agrada

  5. Jo, llegin el que diu la Branca, trenco una llança pels cedés recopilatoris. Són primeres lliçons i jo vaig fer-me una base, ja fa anys, amb els cassets de seleccions d’òperes o d’àries d’òperes diferents. Fins de ben adulta no m’he llançat a escoltar òperes sencères, Liceu a part. El dvd m’ha fet interessar pels arguments i entendre perquè una ària té un to o un altra. Sempre torno al cedé que em permet fer altres coses mentre l’escolto.
    Llàstima, però per això hi ha gustos, que la Branca prefereixi en Jarousky a en Daniels. El primer és molt bo però el Rinaldo del segon és insuperable. Tampoc cal oblidar un altra de molt gran: Andreas Scholl.
    Espero que em perdoneu la xerrada.
    Petons a tots.

    M'agrada

  6. Te felicito Joaquim, la idea me parece magnífica, es participativa y sirve para conocernos entre los infernemlandaires un poquito mejor, aunque sólo sea por los gustos, y quién sabe, quizás algunos descubramos músicas desconocidas. Muy difícil tener que elegir un solo fragmento, me temo que quedaré en los últimos puestos de la cola porque no lo tengo nada claro. Aprovecho para decir que la próxima semana estaré fuera de casa y totalmente desconectado de la red.
    Saludos a todos.

    M'agrada

  7. Branca

    Olympia ja sé que passa amb els gustos personals. En el meu cas la porta dels contratenors es va obrir amb Jaroussky i ell m’ha portat als altres i he comparat. Estic molt acostumada a la seva veu tan especial i em costa molt ser objectiva amb la resta.
    La veu de Jaroussky i preferentment quan l’escolto en una òpera Barroca penso en la veu d’un noi molt jove. Els altres contratenors, clar que ja són més grans, la veu té uns altres matisos que poden estar entre una veu d’home i de dona, és com una veu més fosca i no tan definida. Ho reconec sóc Jarousskyana.

    M'agrada

  8. Concep

    Fantàstic Joaquim, m’agrada molt la idea.
    Escolta, et podem proposar YouTubes?
    Hi ha alguna cosa del YouTube que em te fascinada i si es pot utilitzar com a proposta potser ho faria. M’ho pensaré.
    Assur, d’aquest fragment que ens has posat hi havia al Youtube, una versió amb el Raimondi i la Baltsa a l’òpera de Viena, que era molt divertida, però avui l’he buscada per deixar-vos el link i no l’he trobat.

    M'agrada

  9. colbran

    Assur, yo siempre he considerado esta versión de “L´italiana in Algeri” la mejor de todas las grabadas y el rol de Isabella el más idóneo de Rossini para Marilyn Horne, exceptuando los roles en travesti que eran pintiparados para sus características vocales.

    Tanto Marilyn Horne como Samuel Ramey están geniales y en plenitud de sus inmensas facultades. Es un auténtico placer escuchar dos intérpretes tan idóneos e integrados en sus respectivos personajes. Una auténtica gozada!

    M'agrada

  10. Assur

    Com diuen a les tertúlies que fan a la tele i a la ràdio, per al·lusions, amic Joaquim, em permeto agafar una mica d’espai del teu blog per poder dir:

    Joanpau: Eh que sí que és bo aquest duet? Jo no em canso de sentir-lo, i com a “rossinià” que em sento, però déu-me’n-reguardi d’intentar influir en la teva decisió a l’hora de triar el fragment que més et plagui, si que m’agradaria comentar-te que tant li fa que hi hagi qui ja ha triat algunt fragment de Rossini abans que tu. Jo mateix, si pogués triar-ne un de nou, segurament triaria la cavalcada aquella de les valquíries, i és que Rossini m’encanta. 🙂

    Titus: Res de llistons alts. M’agrada fer l’”índiu” quan escric a en Joaquim i em va sortir la carta així. Segur que si hagués sabut que la publicaria tal qual l’hauria fet molt més seriosa… O potser no, perquè com que sempre em riu les gràcies! 🙂

    Concep: Gràcies per la informació. Llàstima que no hi sigui el “yutub” que dius. Jo també he buscat a You Tube, i tampoc l’he sabut trobar, el trio de quan nomenen a Mustafà “pappataci” cantat, en una versió de concert on hi intervenia en Blake com a Lindoro, i el que feia de Mustafà era un baix -baix també de mida- i que estava extraordinàriament còmic. Llàstima!

    Colbran: Estic completament d’acord amb tu, tant és així que des de la primera vegada que vaig sentir aquesta gravació, sempre he considerat aquest doble CD com una de les joies més preuades de la meva discoteca. Ja l’obertura, amb aquells cascavells que hi introdueix Scimone, sembla que ens anunciï que serà una versió fresca i brillant…

    (Ah!, i em sembla que ja sé quin fragment has triat, i perquè vegis que no me faig el “xulu”, li ho escriuré a en Joaquim. Què t’hi jugues que l’endevino?)

    M'agrada

  11. Tosca

    Ja,ja,ja, Assur tan simpático como siempre y vaya perla nos has dejado!
    No soy Rossiniana pero, disfrutando y divirtiéndome con cosas como ésta, cada día doy un paso más para serlo.

    Gracias, Assur! me lo he pasado muy bien.

    M'agrada

  12. Assur

    Ai, Flòria!… Estic segur que si l’Isabella de “L’italiana…” hagués tingut uns ullassos tan preciosos com els teus, veint-te’ls, en lloc de dir que li saltava el cor dins el pit, hauria dit que li esclatava! Segur, segur, eh? 😉

    Una abraçada.

    M'agrada

  13. Isolda

    És una idea molt bonica i participativa, on nosaltres podrem coneixe’ns una mica més com afeccionats
    a la música i particularment l’òpera.
    Com saps amb l’ordenador soc una verdadera “cateta”
    per tant m’hauràs d’explicar, que haig de fer pel format
    mp3, i també per la questió de la valoració.
    Moltes gràcies

    M'agrada

    • Tinc ganes, amics, de saber que diu el Wimsey, que el tenim una mica missing, de tot l’argumentari que heu exposat.
      Isolda, no t’amoïnis, et trucaré pel tema mp3. Pel que fa a la valoració, suposo que et refereixes a les estrelletes dels posts, oi?. Si és això, és tan fàcil com situar-se sobre les estrelles i prémer sobre la que creguis que s’ajusta a la valoració (una molt baixa fins a cinc, el màxim). Fàcil, no em diguis que no.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: