IN FERNEM LAND

GRAN GALA, abaixa el teló després de 42 anys


Joan Lluch, Pau Nadal, José ANtonio Gutierrez, el Doctor Colomer i Marcel Cervelló. L'ànima del programa en els seus anys de glòria

Joan Lluch, Pau Nadal, José Antonio Gutierrez, el Doctor Colomer Pujol i Marcel Cervelló. L'essència de GRAN GALA en els seu anys daurats

Avui m’ho ha dit en Colbran i ho acabo de llegir per Internet en una pàgina d’Òpera Actual, que diu:

El programa Gran gala de Ràdio 4 finaliza su andadura tras 40 años en antena
La parrilla de Ràdio 4, emisora en catalán de Radio Nacional de España, ya no incluirá a partir de la próxima temporada el programa radiofónico Gran gala, espacio que durante los últimos 41 años y de manera ininterrumpida ha acercado el género lírico a los oyentes de la citada emisora en Cataluña.
Creado por el periodista barcelonés Joan Lluch y el foniatra José María Colomer, ya fallecidos, Gran gala era presentado en sus últimas temporadas por la hija del primero, Margarita Lluch, y contó entre sus colaboradores a lo largo de su historia con eminentes criticos especializados, como Marcelo Cervelló y Pau Nadal, o con el maestro Jaume Tribó, apuntador del Liceu.

Feia temps que no escoltava Gran Gala, potser actituds com la meva han fet que el programa es deixi d’emetre.

Em recordo de molt petit, amb l’orella enganxada al transistor, escoltant els diumenges per la nit el programa que s’emetia en castellà per Radio Nacional de España.

Després amb la normalització del català i la creació de Radio 4, la primera emissora radiofònica en emetre íntegrament en català després de la Guerra Civil, el programa va passar al seu dial i ara, després de quasi 42 anys d’emissió ininterrompuda, no tornarà la propera temporada.

Tots els que ja fa anys que estem una mica embogits per l’òpera i vivim o hem viscut a Barcelona, sintonitzàvem tots els diumenges per la nit Gran Gala, iniciada amb una entranyable melodia pianística del mestre Roma, si no m’erro, que després va canviar. Tots aquells oïdors, tenim un deute amb Gran Gala i estic segur que tots, malgrat no seguir escoltant el programa, la noticia us entristirà, com a mi.

Gran Gala era un programa al entorn del món de l’òpera, però bàsicament era un programa al entorn de l’activitat del Liceu. Un programa molt nostrat i per tant és una llàstima que una emissora pùblica com Radio Nacional de España, es carregui casi 42 anys d’emissió amb una argumentació poc convincent, com que un programa com aquest hauria de fer-se a Radio Clásica, però és clar, allà no es farà mai i molt menys en català.

Crec sincerament que la elecció de la Margarida Lluch, la filla del fundador i alma mater del programa, Joan LLuch, per dirigir-lo un cop el seu pare havia mort i després d’una època convulsa a l’emissora, va ser una tria equivocada. El programa era pràcticament calcat als seus inicis, potser per respecte a la seva memòria o per por a perdre la fidel i cada vegada més minsa audiència, que havia envellit amb el programa, no havia evolucionat gaire i això que el món de la ràdio i el món operístic si ho havien fet.

Crec que la formula estava esgotada i continuà pensant que els oients continuarien fidels com en les seves millors èpoques, quan ni Catalunya Música, ni la seva amplia i variada oferta en mil i un formats, existia, era si més no, un error important de càlcul. Fer-lo desaperèixer és un error històric imperdonable.

42 anys parlant d’òpera són molt anys, però el més important de Gran Gala, ha sigut forjar una audiència fidel i crear un espai que ha servit de model a tot el que s’ha fet després en altres emissores radiofòniques. En Joan Lluch, el Doctor Colomer Pujol, en Marcel Cervelló, en Pau Nadal, el José Antonio Gutierrez, altres col·laboradors  ocasionals i sobretot en Jaume Tribó i els seus impagables guions per El món de l’òpera, ha estat els catalitzadors de tota una generació d’afeccionats a l’òpera a Barcelona i a Catalunya. No hi havia competència i ells varen fer escola.  Estant o no d’acord amb la seva visió un tant immobilista, era un programa extraordinari.

Jaume Radigales, l’hereu del llegat d’en Joan Lluch, molts anys més tard i amb un programa que no té gaire a veure amb l’original Gran Gala, ha rellevat, amb el seu programa dominical a Catalunya Música, el que l’havia servit de molt jove, de inspiració, de guia per fer el que ha acabat fent.

Jo recordo que tots els que durant els 70’s i 80’s anàvem al Liceu, escoltàvem el programa i el comentàvem. Recordo haver participat en els seus concursos i també recordo la meva primera participació radiofònica en una petita entrevista que em va fer en Joan Lluch, en una secció del programa on els oients portàvem un fragment d’òpera que ens agradava, per fer partícips a tota l’audiència de les nostres predileccions.

Jo vaig portar a Josep Carreras (en aquells moments en el seu màxim esplendor) cantant en directa des de la Staatsoper de Viena, La Juive. No cal descriure la cara que em varen posar tots, quan vaig dir que m’agradava més que el Tucker, que continua sent a Barcelona, el paradigma de com s’ha de cantar allò de “Rachel quand du Seigneur la grâce tutélaire”. De ben jove ja era ben particular jo.

També vaig guanyar uns quants concursos (similars als d’àudio que us poso al blog) i em vaig endur uns quants discs de premi cap a casa.

Ara pensant en tot allò, me’n he adonat que la gènesi del blog surt de Gran Gala. Allà vaig mamar moltes coses que han sortit a relluir en els post, els concursos i la manera de relacionar-me amb tots vosaltres, que crec que és el veritable èxit de In Fernem Land.

Ni que tan sols sigui per això, haig de homenatjar aquest programa, del que tant hem aprés molta gent.

Després, amb els anys, em vaig anar distanciant de la visió del món operístic que tenien els seus comentaristes, tot i que els ineludibles guions d ‘en Jaume Tribó, continuaven sent erudits,  divertidíssims i el millor de llarg, segons la meva opinió, de tot el programa. Hores d’ara, quan me’n recordava, connectava l’emissora, a partir de les onze de la nit per escoltar en Jaume.

Serveixi doncs aquest post com un homenatge a tots els que fent aquell programa, varen contribuir a fer-me, operìsticament parlant, una mica com sóc, fonamentant, sense saber-ho, el que esdevindria molts anys més tard i en un format impensable en aquells anys, In Fernem Land.

Com a homenatge a Gran Gala i aquella iniciativa de la participació dels oients, us invito a enviar-me al meu mail (ximowb@gmail.com) un àudio en format mp3 (de durada inferior a 10 minuts) i un text argumentant el perquè de la tria. Tant poden ser cantants, com fragments d’òperes, lied o els que us sembli. Els aniré publicant tots i romandran com el recó dels Infernemlandaires, en una pàgina del blog. Què us sembla la iniciativa?

16 comments

  1. colbran

    La desfenestración de este programa se veía venir. En la actualidad con los foros y los blogs en Internet tiene ya muy poca razón de ser. En estos espacios virtuales podemos ratificar o contradecir opiniones; en “Gran Gala” teníamos que escribirles y esperar una o dos semanas para que nos contestaran por el micrófono.

    Yo también hacía tiempo que no lo seguía, pero estaba ahí y me daba confianza saber que podía sintonizar la emisora y escuchar los comentarios de los críticos mencionados por Joaquim y que, además, muchos conocemos personalmente.

    Me da mucha pena que se clausure este programa, pero el devenir de los tiempos es así de ingrato. Yo también participé en concursos y gané varios y me agradaba escuchar los comentarios y comprobar hasta donde convergía o divergía de los mismos. El espacio de Jaume Tribó también era mi preferido, pues con su amor a la “alta infidelidad”, como el decía, podíamos escuchar cantantes de otros tiempos mediante grabaciones entrañables llenas de “crics” y con sonido defectuoso, pero que nos abría lo oídos a voces que más tarde y gracias a innumerables recopilaciones de las firmas discográficas hemos podido atesorar.

    Enfín siento añoranza de otros tiempos y sé que este programa lo recordaremos siempre con cariño porque nos ha ayudado mucho a nuestra formación musical en general y operística en particular, a todos aquellos que lo comenzamos a frecuentar desde su primera emisión. Muchos recuerdos me vienen a la memoria, pero prefiero aparcarlos porque me sumirían en la tristeza.

    A propósito, Joaquim, el sexto hombre que no mencionas, el primero por la izquierda, es el tenor extremeño Francisco Ortíz que tuvo una carrera destacada en el Liceu e internacionalmente, hoy ya retirado y dedicado a la enseñanza de canto. Por las “pajaritas” deduzco que coincidieron en alguna función del Liceu.

    M'agrada

  2. Amfortas

    Amb la desaparició d’aquest programa es fa notori lo “De renovar-se o morir”. Fa quasi tretze anys que em vaig desplaçar a viure a Madrid i des de aleshores tan sols vaig tenir l’oportunitat de seguir els programes d’en Jaume Tribó, amb unes gravacions que em proporcionava la seva dona. Tant en Colbran com Joaquim han descrit molt be lo que ha representat el programa per molts oients i sempre recordaré els diumenges a la nit escoltant La Gran Gala quan vivia a Barcelona.

    M'agrada

  3. Jo no escoltava aquest programa però sé de què i de qui parleu, gent que em mereix un gran respecte i que proposava concursos que, com en els d’en Joaquim, jo mai no hauria pogut participar. Vaig seguir un programa de tarda-nit, Històries del Liceu que feia en Joan Lluch. Cada programa desenvolupava i rememorava una temporada, s’hi escoltaven enregistraments d’aquell moment i, si es podia, s’hi feien entrevistes a intèrprets que no es trobèssin lluny de Barcelona. Així vaig escoltar-ne a Pedro Lavirgen, a Jaume Aragall, a la inefable Caballé, al senyor Simorra que, abans que un líric, era propietari de botigues de moda de prestigi…Al parlar de Gran Gala he fet una normal associació amb Històries del Liceu. Una vegada vaig telefonar a en Joan Lluch i em va aclarir un dubte…Tempus fugit i alguns programes també.
    Bell homenatge, Joaquim!

    M'agrada

  4. dandini

    La pèrdua d’un programa molt didàctic i que sabia engrescar l’afició.Un record especial per la secció .”El Món de l’Opera” on en Jaume Tribó en explicava d’una forma fresca, no exenta de sentit de l’humor i particularment brillant anècdotes molt interessants.

    M'agrada

  5. anna

    Jo, que fa pocs temps que en vaig interessar per l’òpera, vaig descobrir aquest programa no fa gaires anys i des de aleshores l’escolto cada diumenge. En sap greu que el treguin de la programació tot i que potser, com dieu vosaltres, les noves tecnologies i les emissores de ràdio dedicades a la música clàssica l’haqn fet una mica obsolet. El trobaré a faltar perque a mi m’agradava.

    M'agrada

  6. Tosca

    Yo también escuchaba Gran Gala hasta hace cosa de un año. Es cierto que su formato quedó obsoleto, no supieron, o no quisieron, darle un toque más actual y eso les ha llevado a la desaparición, pero me divertí, me emocioné, aprendí, descubrí y recordé con ellos.
    ¡Gracias!
    Desaparece Gran Gala y otros recogen el testigo. Tendrán otro nombre, otro formato, otro medio pero el mismo objetivo.
    No hay nada que cien años dure pero …. Deu n’hi do 42!

    M'agrada

  7. tristany

    M’afegeixo als comentaris, elogiosos i no tant, que dediqueu a aquest programa que tant ens ha donat als qui estimem l’òpera, i on segurament vam començar a aprendre el poc o molt que ara sabem. La veritat és que fa pena que acabi d’aquesta manera, però, és cert, són els signes dels temps. De tota manera sempre en tindrem, crec, un bon record.

    Personalment trobaré molt a faltar els comentaris d’en Pau de Nadal, a qui aprecio molt en tots els sentits (bé, en la cosa taurina no tant…).

    Salut!

    M'agrada

  8. bocachete

    L’havia sentit poc, la veritat: no era un horari que em resultés avinent. De tota manera, era entretingut. Aquella veu del Lluch, tan “radiofònica” i ja coneguda de les retransmissions des del Liceu… De fet, és cert que ara era un programa discutible en el format i, d’acord amb la situació de l’emissora d’ara tanco ara no tanco, és lògic que sigui suprimit. Sap greu, però. Em feia gràcia l’apel·latiu amb què l’anomenaven alguns liceistes, en to de broma: “La Gran Cigala”, que no deixa de tenir un doble sentit moooooooolt escatològic. En fi… Déu n’hi do el que ha durat, per això.

    M'agrada

  9. Isolda

    Dues vegades vaig ser entrevistada a Gran Gala una d’elles juntament amb Pau de Nadal, una entrevista interessant i molt operística. És un programa – confesso no haver-lo escoltar tot el que es mereixia- però tot i així lamento la seva desaparició

    M'agrada

  10. Jaume T.

    Joaquim, moltes gràcies per les teves paraules i per les paraules dels altres que no sé reconèxier pel “mal nom” però que molt probablement conec de cara.

    La cosa m’entristeix com no m’havia imaginat. La GRAN GALA ha marcat la meva vida. Va ser gràcies a la GRAN GALA i a en Joan Lluch que jo vaig arribar al Liceu. Potser hi hauria pogut arribar per un altre camí però la història és la que és i no la podem fer tornar enrera.

    Tan malament ho herm fet que ens haguem de merèixer aquesta fi tan trista com traumàtica? La senyora directora m’ha dit dues o tres vegades que a la Ràdio Quatre hi vol una “programació coherent” i es veu que la GRAN GALA desentona de la resta. És ben trist…

    Moltes gràcies a tothom!

    Una abraçada

    Jaume T.

    M'agrada

  11. Olave

    Me identifico plenamente con el contenido del post y el comentario de Colbran porque también fui un asiduo oyente del programa dominical y disfruté mucho con los distintos contenidos que tenía.

    Llevaba pocos años viviendo en Barcelona, había descubierto muy pronto la joya que era, por su arquitectura, escultura y por su oferta musical, el Palau de la Música. Enseguida me aboné a su ciclo de conciertos del domingo por la mañana; la audición semanal de los programas que escuchaba me catapultó a la compra de discos, pero era siempre música sinfónica, de cámara, etc. , pero no ópera.

    Poco tiempo después, aprovechando las rebajas de verano de unos grandes almacenes compré la versión, tenida por la mejor que hay, de “La Bohème” ,cantando Pavarotti, Freni, etc. con von Karajan a la batuta. Fue tal el placer de su escucha con el libreto en la mano que pasé a escucharlo por segunda vez, y después por tercera, y después nuevamente a los grandes almacenes a comprar otro título, que fue “Tosca”, con los mismos cantantes. La historia no había hecho nada más que comenzar… El interés en el género fue tan creciente que meses después me acerqué al Liceo y compré entradas sueltas para Tristán. Después vendría Butterfly. El primer título me resultó duro y larguísimo; el segundo, todo lo contrario; el interés y las ganas por conocer la ópera ya estaban, sobre todo por la italiana. Descubrí, por lo tanto, el viejo Liceu, y enseguida a Isabel y a vosotros… Fuisteis vosotros mismos los que nos hablasteis del programa Gran Gala, y desde que nos abonamos por primera vez al Liceu comenzamos no a oír, sino a escuchar bien atentamente el programa radiofónico. No recuerdo si logramos oírlo cuando duraba 4 horas, creo que no, pero sí cuando duraba 3 horas; al cabo de cierto tiempo se redujo a 2 horas. Para nosotros fue un acontecimiento porque aprendíamos continuamente de las observaciones y comentarios que hacían los críticos, Sr. Nadal y Sr. Cervelló, y de la parte final del Sr. Tribó. Pocos locutores he visto tan amenos y tan ocurrentes como él; afortunadamente guardo algunas cintas de cassette que grababa pacientemente de algunos de sus guiones-programas. Algunas anécdotas y observaciones eran divertidísimas. En alguna ocasión le solicité una audición determinada, como por ejemplo, un monográfico de Franco Corelli, y a las pocas semanas ya estaba en antena.¡Perfecto! Y qué decir también de las críticas de Nadal y Cervelló. Para mí todo era como una clase, y como buen alumno procuraba no perder atención y comenzaba a comprobar que algunas ideas que me iba formando de los espectáculos del teatro coincidían con las observaciones de ellos. Luego estaba el concurso, en el cual también participé algunas veces y gané algunos títulos, y en una ocasión fui a hacer la entrevista con el disco bajo el brazo con el añorado Joan Lluch, locutor extraordinario, poseedor de una voz de puro terciopelo, al que también escuchaba al mediodía en un programa que se llamaba “Dues de clàssics”. Además, para mí representaba el programa una clase de lengua catalana; ahí comprobé y gusté de la hermosa fonética de vuestra lengua; ¡qué bien sonaba en las voces de todos ellos…!

    Todos estos recuerdos me evocan una época muy valiosa y entrañabla para mí, y siento que desaparezca el programa. Es cierto que el formato actual es pobre, sólo intervienen Pau de Nadal y Margarita Lluch… No obstante, lo escucho cuando me es posible, y hasta gané el premio del concurso hace un mes y medio más o menos.

    Estos días buscaré esas cintas de cassette que tengo para rememorar aquellas emisiones y volver a sonreír con Jaume Tribó…

    M'agrada

  12. Josep

    Joaquim i amics del blog:

    Molt breument i per fer costat als magnifics profesionals i per sobre de tot amants de la Musica, l’Opera i Liceistes de pro, que durant tant anys han estat al peu del cano.
    Amb la perdua d’un programa com Gran Gala els que estimem l’Opera i el Liceu estem de dol.
    Espero tenir l’oportunitat durant el mes d’agost per poder fer una argumentacio mes acurada.
    Una encaixada molt sincera i entranyable a totes les persones que durant tots aquests anys han col.laborat en l’emisio de GG.
    Bona nit

    M'agrada

  13. Em permetreu que a en Jaume li dediqui, abans que a tots els altres amics infernemlandaires, les primeres paraules de suport.
    Jaume, el programa no es mereixia aquest tracta, és evident, ni aquest final traumàtic. Potser calia canviar algunes coses, però un programa amb una història de 42 anys, no es pot acabar així, com qui canvia una bombeta.
    Si no hi ha la sensibilitat necessària per tantes coses, el que m’estranya és que la Gran Gala, alguna cosa més que un programa d’òpera en una emissora d’aquestes que ara en diuen generalistes, hagi perdurat 42 anys. Són molts anys!.
    Segurament podríem comptar amb els dits d’una ma, programes tan veterans encara en antena o potser no en trobaríem ni un. Tan sols per això calia tractar el tema amb molta més cura.
    Estic segur, que malgrat algunes opinions, entre elles les meves, referides a que el programa no havia evolucionat, totes elles no fan més que demostrar l’estima profunda que tots els que hi hem deixat moltes hores escoltant i participant, tenim cap al programa i a les persones que l’heu fet possible. Això ja pots estar segur que és el més gran dels actius, el gran i preuat tresor que heu assolit. La resta, l’amarga i dura resta, forma part d’una manera d’entendre el món molt diferent. Molt més pràctica, amb finalitats crematístiques i sobretot sense tenir gaire en compte el valor cultural de la proposta. De ben segur a la franja horària que s’emetia la Gran Gala, a partir de la propera temporada parlaran de pilotes.
    A tota la resta us vull agrair les vivències tan sentides i sinceres que heu aportat i vull convidar a tots aquells que encara no ho heu fet, a deixar constància de la importància d’aquest programa, pel món operístic a Catalunya. POCA BROMA!
    Al Josep en particular, poc pensava quan vas escriure la primera vegada i et vaig convidar a tornar a fer-ho quan volguessis, que la teva segona intervenció seria per un tema que t’entristís. Ho sento.
    Gràcies també al Colbran, Amfortas (ja era hora!), Olympia, Dandini, Anna, Jordi, Tosca, Tristany, Bocachete, Isolda i Olave, pel vostre entranyable record.

    M'agrada

  14. Jaume T.

    Joaquim, gràcies i re-gràcies per les teves paraules. La desaparició de la GRAN GALA sembla que obeeix només al desig de trencar amb el passat. No hi ha diners entre mig, la Ràdio Quatre no té publicitat. És senzillament que aquesta mena de músisa no interessa. Què hi posaran el mes de setembre els diumenges de 10 a 12 dela nit? Doncs, encara no ho saben. S’entendria si aquesta franja horària servís per a afovorir algú. No, no hi ha ningú. Cal creure de que els diumenges, de 10 a 12 de la nit, continuaran posant el txumpa txumpa que sona ja ara a la Ràdio Quatre a qualsevol hora. Però el txumpa txumpa serà em català. Això es veu que ho salva tot i així la programació serà coherent com és desig dela senyora directora. Ara mateix em trobo que no sé què fer. Demà he d’enregistrar EL MÓN DE L’ÒPERA amb la Marga Lluch i en aquest moment no tinc cap guió i ara no tinc temps d’escriure res. Ho improvisarem tot. Parlaré… dels divos al Liceu, que d’això sí que en sé.
    Però de quants? Quants me’n deixaré? Ara m’adono que la GRAN GALA l’he estimada molt. Els encàrrecs que em feien de cantants més o menys antics m’obligaven a buscar biografies i discografies. Trigava moolt de temps, algun cop anys, en atendre les sol·licituds però durant aquell temps no n’aprenia molt. Havia d’escoltar els enregistraments trobats, seleccionar-ne fragments, cronometar-los i escriure el guió. Tota aquesta feina m’ha fet aprendre.

    Una abraçada

    Jaume T.

    M'agrada

  15. alex

    He sentido una gran tristeza al leer esta noticia del final de la Gran Gala, del que he sido un asiduo seguidor desde hace un montón de años , fundamentalmente por los espacios impagables y algunos memorables del “Mon de l’Opera” elaborado por el Maestro Tribó y que incluso en alguna ocasión, había atendido alguna petición mía.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: