IN FERNEM LAND

LA FONOFERNEMLANDTECA DE LA TOSCA


Poster d'Adolfo Hohenstein (1854-1928)

Poster d'Adolfo Hohenstein (1854-1928)

Avui un clàssic.

La Tosca una de les infernemlandaires fidels des de l’inici, en el ja llunyà març de 2007, em va enviar la seva proposta per la fonofernemlandteca el passat 24 de juliol.

Haig de dir, abans de que ella ens presenti la seva tria per aquest fons comú d’emocions i sensacions, que quan vaig llegir el seu e-mail, em vaig esborronar.

Segurament la seva proposta i per raons similars al que em va succeir a mi quan era petit, podria signar-la jo mateix. Sobretot per l’artista escollida més que no pas l’òpera, que m’agrada molt, però sobretot és ella, la que avui honora el blog amb la seva visita i el seu art, la que em va electritzar tan sols llegir el seu nom.

L’estimo molt. És la meva primera soprano, és a dir, la primera soprano que tinc noció d’haver escoltat i la primera soprano que tinc noció de que m’emocionés.

Aquí us deixo la proposta de la Tosca:

En el momento que leí tu propuesta, un aria en concreto me vino inmediatamente a la cabeza. Yo no escogí ni la obra, ni el personaje, ni la intérprete, fueron ellas las que me escogieron a mí. Me llegó como un regalo envuelto por la pasión y el sentimiento que despertaban en una persona muy querida.

La había oído muchas veces antes sin prestarle la más mínima atención. Era una música más de las que los adultos de la casa ponían habitualmente, hasta que un día me fijé como cambiaba la expresión de su cara al escucharla y noté el momento exacto, cuando cerró sus preciosos ojos azules, en que un escalofrío recorrió su espalda. Què és això, iaia?

Gracias a ella y a la voz de su admirada Tebaldi, conocí la historia de Floria Tosca y su Vissi d’arte provocó el primero de mis escalofríos al escucharlo de nuevo con atención. Supe entonces que quería seguir disfrutando de momentos de placer como ese y que los seguiría buscando allí donde pudiera.

La ópera acababa de entrar en mi vida y lo hizo por esta puerta.

Renata Tebaldi (Floria Tosca)

Renata Tebaldi (Floria Tosca)

Ara us deixo el Vissi d’arte que em va enviar la Tosqueta (em permets el diminutiu oi?), per tal de que el gaudiu i us emocioneu com ella, com jo.

La propera setmana la Maria Teresa ens presentarà la seva tria, un altre impacte emocional, segur! “très émouvant”.

17 comments

  1. colbran

    Era el aria favorita de mi madre y precisamente cantada por Renata Tebaldi. Ella la cantaba muy bien, con su hermosa voz de soprano, de impostación natural (no tenía estudios de canto) y sin pronunciar las palabras, pues no había forma de hacérselas aprender, pero os aseguro que todo el vecindario prestaba atención y no la aplaudían, pero luego la felicitaban cuando coincidían con ella. Eran los años 50…

    Renata Tebaldi fue la segunda soprano que vi al natural en noviembre de 1954, la primera había sido una mediocre ligera que se atrevió con “Il barbiere di Siviglia” y se llamaba Maria Erato. Pero a la Tebaldi no la descubrí en “Tosca” sino en “La Bohême”, aquella famosa función en que se repitió todo lo repetible y se lanzaron palomas al vuelo. Luego vendría todo lo demás…

    Enhorabuena por esta elección, Tosca, nos has recordado a una de las más grandes cantantes que pisaron un escenario en el siglo pasado y que tan profunda huella dejó en el Liceu.

    M'agrada

  2. Tosca,
    No en podia ser d’altre! Jo també sóc una admiradora del Vissi d’arte, tant que en dic “Vici d’arte”, ja veus.Tinc un amic molt estimat i que ja passa dels vuitanta. Li agrada recordar-se i recordar-me el sacrifici que va fer per anar veure Tosca per la Tebaldi ja que l’entrada valia els seus diners però no se’n penedeix gens, és un ornament més entre els seus envejables records-també va anar a veure la Callas!!!-Bé, bona tria com calia esperar de tu. i molt maco el teu escrit ple d’emoció.
    Arivederci cara Floria!

    M'agrada

  3. Concep

    Enfeinada com vaig, no puc estar-me’n de fer un petit comentari.
    Per a molts la Tebaldi va ser el inici de l’òpera, fruit d’un fenomen barceloní que va marcar tota una generació.
    A casa s’escoltava dia si, dia també i qualsevol altre cantant era comparada amb la Renata, com sempre se la va anomenar.
    Escoltar la seva Tosca, La Boheme, Andrea Chenier, Forza del Destino, Manon Lescaut i tantes altres, em recorda als meus pares i als meus avis i a part del plaer musical, em porta records íntims i entranyables molt bonics.
    Moltes mercès Tosca i Joaquim

    M'agrada

  4. Joanpau

    Magnífica la Tebaldi i magnífic el seu Vissi d’arte.
    Hi ha qui encara vol enfrontar-la amb la Callas, sense pensar que elles dues i algunes altres, són perfectament compatibles i sobretot disfrutables.
    Maca la història de la Tosca per escollir la Tosca.

    M'agrada

  5. Estimada Tosca, m’ha agradat moltissim la explicació de la teva elecció, perque sitúa en el que, per a mi, ha de ser l’òpera: quelcom que t’arriba, et trasbalsa, et conmou, et canvia, garirebé sense que li hagis donat permís per fer-ho.

    Ni tecnicismes, ni anàlisis erudits, ni gimnàsies vocals: sentiment, pell de gallina…aprofitant una frase que em vas dir l’altre dia: un tsunami d’emocional !

    M'agrada

  6. Isolda

    Com bé diu la Concep, la Renata va marca tota una generació, afeccionant-la a l’òpera. jo i d’altres persones que vam tenir la sort de conèixer-la no sols com a cantant també com amiga, era una persona maravellosa d’una gran sensibilitat, parlant tenia “angel”, escoltar-la era com estar al paradís, tot i sent persona de poques paraules. Ha estat una gran “joia” de la meva vida haver-la conegut.
    Són records inolvidables que guardes per sempre dins el “calaixet” del teu cor.
    Gràcies Tosca per fer-me reviure aquests temps tan extrordinaris, que han fet història al Liceu, i a tú Joaquim per fer-ho possible.

    M'agrada

  7. assai

    Me ha encantado tu historia Tosca y también la de Colbran. Este aria tambien fue la favorita de alguien a quien yo quise mucho. Solía cantarmela cuando era chica con una voz muy afinada pero de bajo a fin de cuentas y que podía con el agudo. Aunque era chiquitilla recuerdo que en ese momento -en el agudo- alzaba los brazos, era su forma particular de “afrontar la nota” que se quedaba las más de las veces convertida en un silencio.

    Magnifico el vissi d’arte de la Tebaldi, es una suerte que para muchos de nosotros la música esté ligada a nuestros mejores recuerdos. Gracias.

    M'agrada

  8. assai

    He releído y debe de decir “que no podía con las notas agudas”, no hay nada más poco recomendable que comer y escribir al mismo tiempo. Alguna de las dos cosas sale mal, esta vez ya sabeis cuál ha sido.

    M'agrada

  9. Mercè

    Jo no tinc experiències ni records com els que heu exposat, però us entenc molt bé. És emocionant, com ho és l’aria que ens ha regalat en Joaquim.
    Gràcies!

    M'agrada

  10. Mercè, el regal és de la Tosca, jo tan sols deixo el blog per mostrar-vos les preferències dels infernemlandaires.
    Si tu vols, també em pots enviar o dir (en el cas de que no sàpigues com fer-ho) el fragment de la música que en aquest moment t’agradi més i dir-me el perquè.
    Jo editaré un post amb el text que m’hagis enviat i amb l’arxiu de la música (òpera o el que tu vulguis).

    M'agrada

  11. Me encanta esta ópera y por supuesto el aria en cuestión. La Tebaldi, maravillosa! que me perdonen los fans de la Callas, gran intérprete pero vocalmente nunca me ha gustado demasiado.
    Saliéndome un poco del tema, esta aria me trae al recuerdo una directora de orquesta que decía: “vissi d’arte, vissi da merda”… eran mis comienzos (mi primera orquesta profesional), tropecientos años después puedo afirmar que la vida de artista es dura pero también da muchas satisfaciones!

    M'agrada

  12. Molt bona elecció, Tosca. Ja saps que jo també sóc força pucciniana i la Renata Tebaldi m’agrada molt i a més has explicat una història plena d’emoció. Saps que amb el Josep fèiem travesses per veure què posaries?. Jo deia, potser el Plácido, potser el Rolando?, però no, ens has deixat tota una senyora de l’òpera!.

    Gràcies Joaquim per fer-ho possible.

    Una abraçada

    M'agrada

  13. Tosca

    Creo que, entre todos, le hemos rendido a Renata un maravilloso y sentido homenaje. Fueron muchas las sensibilidades que se acercaron a la ópera gracias a su voz, a su capacidad de conmover y transmitir y lo seguirá haciendo cada vez que alguien decida escuchar alguna de sus grabaciones.
    Estoy contenta de haber podido compartirlo con todos vosotros.
    Gracias Joaquim por hacerlo posible, gracias a todos por vuestros enriquecedores comentarios, gracias Renata por tantos y tantos maravillosos momentos de placer como nos has regalado.
    Un abrazo.

    M'agrada

    • Si, és clar que ho sabia.
      Tosqueta, recordaràs perfectament que a la Tertúlia, tu utilitzaves aquesta fotografia com avatar. Ho recordes?
      Les gràcies te les haig de donar a tu per deixar-nos aquest fragment que ha motivat tantes visites i comentaris i a la Tebaldi, és clar.

      Silvia, suposo que ets conscient que has obert el pot de les essències més delicades i que la tria Callas-Tebaldi, Tebaldi-Callas, ha fet córrer rius de tinta i quasi de sang N’ets conscient, oi?

      La Tosca ja us ha agraït a tots, els vostres comentaris i les visites, que us us haig de dir que han estat moltíssimes. Jo mi vull afegir i alhora, animar-vos a que m’envieu també les vostres propostes musicals. Poden ser del gènere que més us agradi, encara que no siguin músiques habituals al blog.
      M’ho heu de fer arribar al meu e-mail del blog ximowb@gmail.com

      M'agrada

  14. Estic totalment d’acord amb el Joanpau quan diu que la Tebaldi i la Callas (i d’altres) son perfectament compatibles. Per a mi la Divina va ser única, però la Tebaldi em posa la pell de gallina ara i sempre i no vull entrar en les disputes d’altres èpoques en qué ser partidari d’una automàticment significava ser detractor de l’altra. Em nego a perdre cap de les dues veus, vull gaudir-les totes. Gràcies Tosca per aquesta magnífica elecció.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: