IN FERNEM LAND

NINA STEMME LA MILLOR DE LA TEMPORADA 2008-2009


Nina Stemme Salome al Liceu. Temporada 2008-2009. Fto El Periódico

Nina Stemme Salome al Liceu. Temporada 2008-2009. Fto El Periódico

El Grup de Liceistes de 4at i 5è pis hem votat com cada any i des de en fa 11 temporades, al millor cantant de la temporada.

Com era d’esperar, n’estava pràcticament segur, aquest any tornaria a recaure en una cantant, doncs el nivell femení ha superat amb escreix als cantants masculins.

També com era d’esperar, la cantant que ha estat mereixedora del nostre humil, però sentit guardó, ha estat la soprano sueca Nina Stemme per la impactant i abassegadora interpretació de la princesa Salome, en l’òpera de Richard Strauss.

Cal recordar que la Stemme cantava per primera vegada en la seva carrera aquest rol i l’oferia en primícia al Liceu, tal i com ja va fer en la memorable Jenufa, que va suposar el debut operístic d’aquesta gran soprano al nostre teatre i que amb ambdues òperes i un recital inoblidable, ja s’ha guanyat el cor del seu públic.

La distància entre la guanyadora i les altres dues sopranos que la segueixen i que han empatat a vots, ha estat molt important. Les dues sopranos que ocupen el segon lloc són, Karita Mattila per la Leonora del Fidelio i Edita Gruberova pel seu concert Mozart i el recital de lied-opera de finals de temporada.

Aquest any, també se’ns demanava que puntuéssim la globalitat de la temporada. Ja sabeu que en el post del resum que vaig publicar el dia 4 d’agost, la valorava amb un 5,19. La puntuació global donada pel Grup de Liceistes de 4at i 5è pis ha estat de 6,63, notòriament més alta que la meva, però sense arribar al notable.

També enguany ha coincidit el meu vot amb el premi, cosa que feia bastant que no passava i per tant estic doblement content i sobretot també ho estic, perquè sembla que Nina Stemme tornarà les properes temporades al Liceu.

Aviat podrem entregar-li el premi personalment.

Ara, per tal de recordar aquelles funcions de Salome, us deixo el YouTube del Canal Liceu, amb el final.

Ara us deixo per escoltar, tota l’escena final, tal i com va cantar-la Nina Stemme el dia 25 de juny de 2009.

I és clar, si us interessa tota l’òpera sencera també la podreu tenir prement els enllaços que us deixo. Per tal d’unir els arxius podeu utilitzar el hjsplit, comprimits en format rar.

Finalment, recordar-vos la fitxa artística de la Salome del 25 de juny de 2009:

SALOME (Richard Strauss)

Direcció musical Michael Boder

Herodes: Robert Brubaker
Herodias: Jane Henschel
Salome: Nina Stemme
Jochanaan: Mark Delavan
Narraboth: Francisco Vas
Page: Anna Tobella
1. Jude: Clemens Löschmann
2. Jude: Jon Plazaola
3. Jude: Josep Fadó
4. Jude: Jordi Casanova
5. Jude: Alberto Feria
1. Nazarener: Stanislav Shvets
2. Nazarener: Pavel Kudinov
1. Soldat: Patrick Schramm
2. Soldat: Kurt Gysen
Ein Kappadozier: Josep Ribot

9 comments

  1. colbran

    Estoy muy satisfecho de que haya ganado Nina Stemme. Yo no la voté, me decanté por Karita Mattila y su esforzado “Fidelio”. Hubiera votado a la Stemme, si hubiera podido hacerlo ex-aequo con la Mattila, pero ante la imposibilidad me decidí por la magnífica soprano filandesa.

    Enhorabuena y que frecuente mucho el Liceu!

    M'agrada

  2. Joanpau

    És una soprano amb l’empenta d’Eva Marton.
    Potser li manca una mica del temperament de l’hongaresa. però al seu favor té una veu més extensa i amb més facilitat al agut.
    Fa vibrar i això a l’òpera és molt important. S’emporta de manera automàtica, al públic a la butxaca.

    Gràcies per deixar-nos el material amb els enllaços.
    Saps si la Salome s’ha emès per TV3 o s’emetrà? Suposo que el vídeo del Canal Liceu és intern.

    M'agrada

  3. Isolda

    Aquesta vegada jo també l’he encertat. Per part dels cantants i també la direcció orquestral va èsser molt bona SALOMÉ. Crec que la KARITA MATTILA merexia
    també aquest primer lloc, per tant un empat a la meva opinió, hauria estat fantàstic. El que m’ha sorprés és la diferència de vots entre el primer i segon lloc.

    M'agrada

  4. A mi també m’ha sorprès la diferència de vots entre el primer i el segon lloc. Vaig veure tres cops la Salome de Nina Stemme. En el primer la vaig trobar un pel freda però s’ho podia permetre perquè es tractava de l’assaig general. A la funció va estar extraordinària i, per això, vaig decidir de tornar-la anar a veure i escoltar. Era l’última funció i, tot i que se’n va sortir, estava molt cansada i en el punyent i difícil monòleg final l’orquestra la tapava sovint.
    Jo coincideixo plenament amb en Colbran. Si haguès hagut de votar m’hauria decantat per l’estupenda Karita Mattila o bé per ambdues ex-aequo.
    De totes formes penso que la decisió dels vots adjudicant el premi a l’Stemme és justa. I esperem que torni.

    M'agrada

  5. me ha gustado mucho 🙂 A ver como le ira de Isolda en ROH detro de poco…

    Personalmente prefiero la voz un poco mas calida de Mattila, pero tb es cierto q hace bastante qe no la oigo en vivo asi q hoy en dia es posible que Stemme sea mas fresca y flexible 🙂 De todas formas cualquiera de ella se hubiera merecido el premio pero esta Salome es algo especial!

    M'agrada

  6. Mercè

    Tot i no haver votat en aquest “concurs” voldria dir que també vaig veure aquesta Salomé de la Nina Stemme i opino com l’Olympia: l’orquestra li passava per sobre en el llarg monòleg final.
    El que no em va agradar va ser la posada en escena. Aquell gatejar per sota de la taula; la dansa dels vels inexistent; el cap del Bautista sobre la safata destil·lant sang pel faldó de les estovalles…Un bon efecte especial, si es vol, però res més.
    Fa un temps, al canal Mezzo vaig veure per primera vegada Salomé i em va deixar esmaperduda, sobretot aquesta escena final. La soprano, no em feu dir el nom, abraçava el cap del Bautista, el besava i se’l passava pel cos d’una manera quasi salvatge, mentre el vestit blanc i prim que duia s’anava tenyint de vermell a poc a poc.

    Pel que fa a la veu de la Stemme, em va agradar molt.

    Salut!

    M'agrada

  7. Mattila

    Señor Colbran,

    Pensaba que a usted no le gustaban las notas desafinadas y caladas ni tampoco los descuadres, que es lo que hacia la señora Mattila en estas funciones que casi no ensayó.

    Necesita usted pedir a la Reyes Magos de Oriente algo de coherencia.

    ¡Viva Stemme! De eso no hay duda alguna.

    M'agrada

  8. colbran

    Sra. o Sr. Mattila. Yo asistì al ensayo general y a una función de “Fidelio” y Karita Mattila estuvo magnífica y se sabía el papel a pies juntillas, pues ya lo había interpretado en el Met, con la misma producción que en el Liceu. Es cierto que hacia el fnal de la obra se la notaba algo cansada y que alguna nota quedó calada, pero su actuación global fue espléndia.

    Como también fue espléndida la actuación de Nina Stemme en “Salome”, especialmente a partir de la escena de la fiesta, si bien en la primera parte de la ópera la orquesta la cubría, tanto en el ensayo como en la función que yo ví.

    Lo que no soporto es el canto permanentemente calado, las fijaciones y el abuso del portamento, cosas de las que ninguna de las dos extraordinarias cantantes objeto de estos comentarios hicieron gala.

    Para poner en buen lugar a la Stemme no es necesario desmerecer a la Mattila.

    En cuanto a coherencia usted no me gana y no necesito pedir nada a los Reyes Magos porque estoy fuera de edad.

    Liked by 1 person

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: