IN FERNEM LAND

LO DEL MILLET NO TE NOM


Orfeó Català 2

Jo anava esperant i cada dia hi havia una o altre filtració que em posava més nerviós.

Recordeu que quan va esclatar tot, a finals de juliol  i ell, després d’una fugida per la porta del darrere que no feia presagiar res de bo, va fer unes declaracions dient que tot era un error, una infàmia, un atac contra una de les institucions del país i que aviat es feria justícia?

Ràpidament ja varen sortir els espavilats de sempre que deien pràcticament, que la culpa, com no, era d’un atac del Estat Espanyol contra els fonaments de la catalanitat. Així ho vaig llegir en els impresentables comentaris de l’edició digital del Avui, que si un dia no teniu res més a fer, us recomano per veure quin és el grau de intel·ligència de persones més o menys informades, sigui quina sigui la noticia que es tracta. També alguna que altre carta a diferents rotatius, s’expressaven en el mateix sentit.

Doncs bé, cada dia s’anava tancant més el cercle al voltant del coll del pillet del Sr. Millet i cada vegada se’ns quedava més la cara de babaus.

Com era possible que ningú s’adonés del merder, si merder, que s’amagava sota l’estora de can Palau?. Un Palau renovat de dalt a baix, mitjançant les milionàries aportacions d’administracions i mecenatge.

Cert que la brillant gestió de rellançament de la institució, a base de diners aliens, era encapçalada, pel fins fa poc prohom de Catalunya i a ell se li han reconegut, a base d’estar bé amb tots els governs, l’habilitat de recollir uns diners, que ara resulta que alguns (bastants) anaven a la seva butxaca de manera oficial (els menys), mitjançant un sou d’escàndol i els altres (els més) sortien com ell, per la porta del darrere, per pagar les obres de casa seva o una excursió de 500.000€ amb tota a família, per terres exòtiques i segur que hi han més coses.

Què li hem de reconèixer a aquest home?. Com és que encara hi ha qui defensa la feina feta, al marge de les malifetes?. És que les malifetes no és poden apartar , com si fossin una anècdota. Formen part del tot.

Mentre ell i el seu cercle íntim viatjaven a cos de rei, el cor en els desplaçaments (pocs, doncs la situació mai ho permetia) , viatjaven en condicions sempre precàries, provincianes.

És promocionaven els concerts internacionals del cicle Palau 100, a saber quines comissions pagades als agents retornaven a can Millet, doncs si diu que es pagaven amb negre, com demostrarà el que s’emportava ell o l’agent d’aquell o altre artista, mentre l’activitat artística del Orfeó sempre era limitada i molt casolana. Poques gires i menys internacionals, no era mai la prioritat. Potser creia que amb le concert anual de Sant Esteve, una col·laboració amb l’OBC al Auditori i alguna que altre al Palau, amb el cicle Palau100 o amb la simfònica del Vallès, ni havia prou.

El Sr. Millet, menyspreava el valor més important de la institució que representava. O potser es pensava que les pedres venerables del Palau eren més importants que els cantaires?

Això és el que m’ha fet més mal, aquesta manca d’ètica i sensibilitat en vers la joia de la corona, l’Orfeó, que estic segur, per tot aquest procedir i aquestes declaracions ignominioses fetes a la vomitada al jutge,  que era el que menys valorava de tot aquest negoci que havia muntat al entorn de la institució i del que s’ha demostrat que era un pretext per l’enriquiment personal.

Com és possible que les administracions no obliguessin a fer una auditoria per veure si els recursos donats, eren utilitzats de manera correcta?. O és quesi que és feien, però els auditors també sucaven?, no seria gens estrany, no serien els primers en fer-ho. Jo he viscut i he patit una situació similar.

Com era possible, que ningú veiés que l’estructura interna del Palau era obsoleta i obligada a acatar les ordres del senyor feudal?. Avui corre-cuita, tots els que compartien poltrones, feien declaracions dient que no sabien res, que tot semblava net i polit.

En l’estructura hi havia representants de les administracions. Puc creure que els col·laboradors interns fossin cecs, muts i sords, però i les institucions?.

Ajunatment de Barcelona i Generalitat de Catalunya, participaven de manera sospitosa, amb la reforma urbanística al entorn del edifici del Palau, amb un hotel pel mig i amb un local a nom d’una societat del mateix Millet i del seu home de confiança en Jordi Montull, que el Palau els hi va comprar pel triple del valor. No puc entendre que ningú ho investigués. No puc entendre que es fes la vista grossa.

Tot això ja em sorprenia i m’indignava, em feia fàstic, però la carta enviada al jutge i publicada per La Vanguardia ahir, em sembla el pitjor dels crims d’aquest delinqüent.

Com és possible que en les declaracions vomitades en aquest reconeixement de culpabilitat, esquitxi amb mentides al veritable fonament de la casa, les diverses seccions de cantaires?. Com a arribat tan baix aquest home?.

Com és possible que per justificar pagaments amb diner negre, digui que en el món de la faràndula això és normal?

Com diu que les dietes que pagàvem als cantants quan anaven de gira és pagaven també amb negre?.

Al Palau tan sols hi ha un cor professional, el Cor de Cambra (des de l’any passat), a què ve dir que fins el 2009 no es varen professionalitzar els diferents cors de l’Orfeó o és que els llibres comptables diuen coses diferents?.

Quan l’Orfeó feia una actuació a Barcelona, que no fos el Palau de la Música, els cantaires cobraven una dieta de 6 € i 15 € si l’actuació era fora de Barcelona. Si es cantava al Palau, no hi havia dieta, tan sols un trist entrepà.

Si amb aquesta nòmina, els cantaires havien de passar el mes, com a cor professional, de ben segur que tots estarien en la indigència.

La justícia que faci el que hagi de fer. No crec que el Sr. Millet i altres responsables d’aquest espoli, vagin a la presó. El condemnaran però no complirà sentència per l’edat avançada i totes aquestes coses que un bon advocat pot arribar a aconseguir.

Jo voldria que un cop aixecada l’estora, es vagi fins el fons, però estic segur que alguns polítics i altres personatges de relleu a Catalunya, altres prohoms, sortirien esquitxats i amb un, el més pillet de tots, ja ni haurà prou.

Jo no m’empasso que tots els que traspassaven la porta de Can Palau, no veiessin que allà dins feia pudor.

Espero que la nova Direcció i els nous gestors superin aquest moment complicat. No sé pas qui, en una situació econòmica tan complicada, esponsoritzarà les activitats del Palau, la Fundació o tot aquest confós i fosc entremat creat pel Sr. Millet, per tal de despistar “l’enemic”.

Això fa molts anys que dura, no és dels darrers anys. Això era un règim feudal pagat, amb gran part, amb la butxaca de molta gent, ara estorada i molt decebuda.

Aquesta rectificació d’última hora no hauria de ser un atenuant, això no hauria de ser el primer pas d’una negociació pactada.

No m’agradaria veure mai més per la TV, les imatges d’uns cantaires absolutament decebuts i desconcertats, fent un comunicat com el que han hagut de fer.

En els propers concerts que faci l’Orfeó Català, als auditoris que els acullin haurien de rebre’ls drets i amb una ovació llarga i intensa.

Al menys, hi ha una cosa positiva. l’Orfeó s’ha tret de sobre un personatge indigne de la seva història.

  • Per veure el comunicat dels orfeonistes, premeu aquí
  • Més informació a VilaWeb (amb la declaració íntegra d’en Millet) clicant aquí

21 comments

  1. Hola,

    Aquest és el meu primer comentari en el teu bloc, però crec que avui en especial he d’escriure.

    Sóc cantaire de l’Orfeó Català i fa temps que segueixo aquest bloc. Primer de tot gràcies per les teves paraules. Fas moltes preguntes que crec que ningú excepte els jutges han de respondre.

    Ahir va ser un dia important per la nostra institució. Vam veure una llum esperançadora per part de la nova directiva de la fundació. El mal estar és present a tots els cantaires però aquest cop més que mai ens vam sentir junts, amb ganes de tornar a treballar i fer la millor música amb les nostres veus.

    Aquest comentari és per expressar que avui a les 19h al Palau de la música, tots els cors (Orfeó Català, cors de petits i infantis, el Cor jove, el Cor de noies i el Cor de cambra del Palau de la Música) estem reunits per llegir el manifest que ha sortit avui al matí als mitjans de comunicació i per cantar el nostre himne i el de totes les agrupacions corals d’aquest país, el Cant de la senyera.

    Espero que la resposta també sigui contundent per part d’aquella gent que per sobre de tot estimeu la música igual que els cantaires de l’Orfeó Català.

    Aquesta tarda alçarem els ulls al cel per veure un nou camí d’esperança. Avui més que mai la nostra unió ens donarà la millor veu, llum als ulls i força al braç.

    M'agrada

  2. El que ha passat és una autèntica vergonya, perquè com tu apuntes no només taca de negre i per sempre, òbviament i en primer lloc, l’honorabilitat del Sr. Millet, sinó de tots els qui haurien d’haver detectat milions d’euros (que no són quatre duros!). Transparència, transparència i més transparència pels diners públics!!! Aquesta hauria de ser la màxima a la nostra societat; som lluny de l’objectiu, n’estic segur 😦
    Si el Sr. Millet fos japonès, es suicidaria. Si tingués honor, també.

    Ànims a tots els membres íntegres d’aquesta honorable institució.

    M'agrada

  3. Joanpau

    Fa molta vergonya i és un crim amb tots els ets i uts, però també crec, que no li passarà res.
    En Millet ja va ser condemnat pel cas de Renta Catalana i mira el que ha tornat a fer.
    Qui en fa un cove en fa un cistell.
    Haurà de dimitir d’una impressionant llista d’empreses on ostentava càrrecs de responsabilitat i honorífics, sense comptar amb les distincions a un home que ja l’havia fet una vegada i penso que no es mereixia els honors que li han anat donant després. Totes les distincions les hi haurien de retirar totes.
    Si d’alguna cosa ha donat exemple aquest home, és del que no s’ha de fer i la distinció que s’ha de donar per aquest fet és la presó.

    M'agrada

  4. toni

    Muy interesante tu primer escrito, o segundo, según se mire, respecto de éste “pillet” de Millet.

    Ésto es mucho más grande a nivel de corruptela,de lo que nos podemos imaginar.Porque hay mucha más burgesía “catalana” implicada en el meollo, llamense Empresas y patrocinadores de la “COSA NOSTRA”, disfrazada de ésto tan bonito que se denomina FUNDACIÓN.

    Hay mucha Fundación esparcida por éste País, tanto en Catalunya como en el resto de España, con mucho interrogante de por medio, y con una financiación ” muy peculiar “, y por no hablar del tema de Impuestos a que están sometidas dichas fundaciones, y por supuesto lo de las inspecciones y, o Auditorías, mejor correr un túpido velo.

    Espero que se destapen unas cuantas más de Fundaciones, que precisamente no son un ejemplo de ” agua clara “.

    Gracias una vez más Joaquim, por estar y decir lo que hay que decir.

    M'agrada

  5. Aquest home hauria de fer presó. És un lladre. Jo també he pensat en els elitistes preus de les entrades del Palau. No crec que tinguin el detall de convertir aquell temple sagrat en un lloc assequible o, si més no, amb indrets assequibles i també m’adono que alguns preus prohibitius per les butxaques assenyades tenien un claríssim i fastigós destí: Millet, el padrí.

    M'agrada

  6. i jo que volia abonar-me amb el meu fill al palau100…això farà molt mal a la música. Però com sempre, entre els poderosos es taparan les vergonyes i nosaltres, el ramat, no farem res, que ja tenim prou amb la crisi.

    M'agrada

  7. Martina

    He participat solament una vegada en aquest blog, tot i que el llegeixo molt sovint. Aprofito per donar les gràcies a tots els que hi participeu. Les vostres aportacions son impagables.

    Estic d’acord amb en Joaquim. Hi ha massa preguntes a fer i qui sap les respostes calla.

    Pel que fa als auditors, n’hi haurà de tots com a tot arreu. Ara be la Sindicatura de Comptes, el 3 d’octubre de 2002, va aprovar l’informe de fiscalització del Consorci del Palau de la Música relatiu a l’exercici 2000, fet per auditors de la Sindicatura.

    Es interessant examinar l’informe, atès que en aquelles dates ja s’advertía que, entre d’altres coses, no era legal l’acumulació de carrecs i que la separació de funcions, en una mateixa persona (en Millet) no es complia.

    Feu clic per accedir a 20_02_ca.pdf

    M'agrada

  8. Joaquim hasdescrit perfectament al FM : un delinquent. Es sospitosament trist i lamentable que cap institució pública ho detectés. Realment son tan incompetents els nostres gestors?, o potser no es tracta d’incompetència?.

    M'agrada

  9. Elvira

    De ben segur que heu sentit a dir: La mejor defensa es un buen ataque. I així ho han cregut Millet i els que l’assessoren. Creant fum de confusió, “amarillismo” i aixecant el ventet de la calúmnia.

    Defensi’s; és un dret de l’acusat. Però no crec que faltar a la veritat i a la honorabilitat de les persones sigui ni mètode ni camí. No en té prou amb el mal provocat?

    En tota la declaració es desprén un discurs com si tothom l’hagués encanonat i obligat a pràctiques fraudulentes. Una mena de cant com el “pobre de mí”. També es desprén un altre missatge: aquí tothom ha obrat amb corrupció. Tothom se n’ha aprofitat. I tot plegat, el greu que li sap! Però està clar, mentir descaradament no li en sap gens de greu.

    Bé, no voldria fotre el rotllo. Com diu el meu company de cor, en Marc, avui hem cantat esperançats. Ha estat emocionant. Ex-cantaires, cantaires, mestres, família, amics, ciutadans demostrant el seu suport i estima, la casa hi era present recolzant la iniciativa i segur que em deixo quelcom. Tots cantant amb especial càrrega i emoció Hi havia molts mitjans que a hores d’ara ja han ofert la crònica.

    Esperem doncs que tot aquest malson acabi i la Casa dels Cants sigui això mateix, i estigui al servei de la societat, la cultura i la música.

    Un especial agraïment a tu, Joaquim, per l’excel.lent cobertura i sobretot pel carinyo que destil.la.

    Una abraçada

    M'agrada

  10. Està clar amics, que d’aquest afer desgraciat, l’Orfeó en sortirà més reforçat i unit.
    Cal ara, mirar endavant, SEMPRE ENDAVANT, oi Elvira?, però sense deixar d’investigar fins l’últim racó, per no deixar res, ni ningú que hagi comés actes en contra de l’estimada institució, indemnes. Cal anar fins el final, caigui qui caigui i que serveixi d’exemple de com no s’han de fer les coses.
    Cal també, aprofitar aquest gran delicte, de gran impacte emocional, doncs toca la fibra i la sensibilitat de molta gent, per establir de nou l’ètica com un dels valora més preuats i més reconeguts en una societat esgotada de materialisme i de idolatria pels diners.
    Gràcies a tots, però especialment als dos cantaires, Marc i Elvira. Segur que avui heu tingut la sensació, que a l’Orfeó
    hi havia més cantaires que mai.
    Tots érem Orfeó Català

    M'agrada

  11. Isolda

    Estic d’acord amb tot el que s’ha dit en aquest post, i més,
    És un poca vergonya? i més
    Ës un lladre? i més
    Ës un mafiós? i més
    Tots els qualificatius són pocs. L’han d’empresonar? I tant!! i no sortir-ne’n.
    No li perdonaré el mal que ha fet a Catalunya i a les seves institucions, malauradament ara ens malfiarem, tindrem el dubte si aquesta corrupció arrit o no més lluny…!!!

    M'agrada

  12. Pink

    Crec sincerament , que Millet está malalt, primer al psiquiatre i deprés cura de repós per sempre més entre barrots. ?Em pregunto perque deuen voler tants calés els estafadors??? Quan més gran en faig menys entenc coses com questes.
    Catalunya estimada n’as vist de tots el colors !!!!!!

    M'agrada

  13. Goffriller

    Fa molts anys que Fèlix Millet put a corrupte, ja a la primera reforma del palau. Tothom qui va intentar aturar el poder d’aquest sinistre personatge va rebre com a resposta amenaces directes del propi Millet i la clara protecció que tenia dels polítiscs.
    Vivim en un país molt petit,on les “grans families catalanes” són intocables i Millet era intocable.
    Ara ja són 10 milions d’expoli pagats per les administracions amb diner públic.
    Tornarà a enviar una carta de penediment al jutge i a la ciutadania?
    Seguiràn passant de puntetes els nostres governants?
    Tot el meu suport a l’Orfeó Català

    M'agrada

    • Hola Goffriller, m’has despistat una mica amb aquest nom tan “canyero” que t’has tret de la màniga, però t’he reconegut d’altres batalles.
      Doncs si noi, aquest home put i seria interessant saber quants re inserits (ell ja va estar a la presó) han tingut el reconeixement i les condecoracions de honorabilitat que lluïa aquest home a la solapa, després del cas Renta Catalana.
      De tot aquest nou afer, hi ha una vessant fosca, que serà la més difícil d’esbrinar. Les administracions, amb l’Ajuntament de Barcelona al capdavant i amb l’operació hotelera que veurem com acaba, no queda gaire ben parada de tot plegat. El mateix dia o l’endemà, de l’entrada dels mossos al Palau, l’Ajuntament li tenia que atorgar una medalla d’aquelles que no serveixen per a res, però que amb tot el que ha passat després, no deixa de ser tot plegat, ben esperpèntic.
      Jo confio, que havent-la fet tan grossa i sobretot on la fet, que ho haurà de pagar.
      Aquest home s’ha endut els diners a cabassos. Molts dels delictes que ha comés, han prescrit i estic segur que l’espoli fa anys que dura.
      Comptes a Suïssa, en algun Emirat Àrab i aneu a saber on més.
      De cop i volta, de la nit al dia, aquest gàngster pot tornar els milions que inicialment havien dit que s’havia endut de manera fraudulenta, però qui es creu hores d’ara que el forat és de 3,3 milions d’€uros?. Ja es parla de 10, oi?

      A sota l’estora, hi ha molta brutícia i no podrà sortir tota, seria molt gros. Molts haurien de dimitir de càrrecs i poltrones molt importants, o perquè ho sabien i callaven o perquè es varen estimar més no esbrinar-ho per por o perquè anaven ben untats.

      En sentirem a parlar, malgrat que aquest afer esquitxa a TOTS els partits, doncs el pillet d’en Millet estava bé amb totes les administracions, des de la dreta més dretana a l’esquerra més eco socialista, des de el nacionalisme més hispànic al més sobiranista.

      Ara tots els partits ja han començat a córrer per salvar-se de l’esquitxada.

      El millor i això ja ho he dit, és que l’Orfeó Català en sortirà enfortit. A en Millet li feia nosa l’Orfeó, és molt fort dir-ho, però és cert.

      Ara que li haurien de treure tots els títols i càrrecs que arrossegava, també li haurien de treure el cognom, no és digne de portar el mateix cognom del mestre Lluís Millet i Pagès, cofundador de l’entitat i el palau.

      M'agrada

  14. Goffriller

    Hola Joaquim,
    Aquest nom estrafalari i “canyero” és d’un refinadíssim artista italià.
    Matteo Goffriller,luthier venecià que va viure entre el segle XVII i XVIII.
    Com pots soposar va fer uns instruments realment admirables.Gaudim del seu só als auditoris tocats pels solistes que tenen la sort de tenir-ne un.
    Afortunadament no tot s’acaba amb els grans Stradivari i Guarneri.
    Salut

    M'agrada

  15. gloria

    Encara que ja fa uns dies que es parla d’aquesta vergonyosa “historia” jo encara no ho púc ententre…. no entenc com es pot ser tan materialment ambiciós i xoriço i al mateix temps intentar sempre que ha tingut ocassió, donnar la imatge de lluitador per Catalunya , per la Música i mil histories més… i pensar que un dia fa pocs anys vaig cantar el nostre estimat “Cant de la Senyera” prop d’aquesta mala persona m’esgarrifa…… però tampoc púc creure que no hi hagi algú més implicat en tan repugnant fet, ho sabrem mai….? ja veus Joaquim tornem a demanar Justicia, i aquesta vegada no serveix cap disculpa, es massa fort,quina vergonya!, Glòria.A.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: