IN FERNEM LAND

LA FONOFERNEMLANDTECA DE L’EDIPA MAAS


Gustav Klimt. Sonja Knips. 1898. Oil on canvas. 145 x 145 cm. The Österreichische Galerie Belvedere, Viena, Austria.

Gustav Klimt. Sonja Knips. 1898. Oli sobre tela. 145 x 145 cm. Österreichische Galeria Belvedere, Viena, Austria.

La sempre elegant Edipa Maas,  sense saber-ho, ha tancat el cercle iniciat la setmana passada amb la tria de la Maria Teresa, la nostra Mariscala.

Ho ha fet enllaçant tries i personatges, doncs ves per on, un dels seus encàrrecs (de la Mariscala), potser el que li va donar més rellevància a l’historia de l’òpera, és la tria que avui ens presenta l’Edipa.

No us vull entretenir més, aquí us ho deixo

Der Rosenkavalier acte 2on, presentació de la rosa

Der Rosenkavalier acte 2on, presentació de la rosa

La presentació de la rosa

L’escena té lloc en el segon acte de l’òpera El cavaller de la rosa, de Richard Strauss, amb llibret d’Hugo von Hofmannsthal. El cavaller Octavian porta la rosa a Sophie de part del comte Ochs, pretendent de la jove dama. Durant la presentació, les mirades de Sophie i Octavian es troben, i s’enamoren a l’instant.

He de confessar que, quan fa un cert temps que no sento aquesta peça, l’he de tornar a escoltar perquè l’enyoro de debò. No em cansaria mai de la seva melodia, tan clàssica i tan moderna; innocent fins al candor, però amb un polsim d’ironia; refinada, subtil i alhora enormement expressiva. Al meu parer, una joia musical inspiradíssima.

Hi ha moltes interpretacions excel·lents d’aquest duet, però jo he volgut escollir la versió de Judith Blegen i Frederica von Stade (en la  gala del Centanari del Metropolitan Opera House, amb Jeffrey Tate a la direcció) perquè va ser la que em va fer descobrir aquesta peça deliciosa. Va ser una experiència, com la dels personatges, d’amor a primera vista.

Sense cap mena de dubte, estic segur que aquesta música sublim, de inspirada melodia  i suggeridores atmosferes vocals, ens predisposa a passar un bon dia. Gràcies distingida Edipa per  fer-ho possible.

El format de la fonofernemlandteca, de moment és l’àudio, això no vol dir que en properes edicions busquem alternatives amb el vídeo que més ens agrada i coses per l’estil, però ja que el fragment d’avui es pot trobar en el YouTube, si cliqueu aquí, el podreu veure.

La setmana vinent canviarem radicalment tot i conservar la mateixa franja idiomàtica, una soprano i una mezzo i un esclat emocional, com avui però molt diferent. Serà la proposta del amic Maac.

16 comments

  1. Magnífica elección. Estoy totalmente de acuerdo con Edipa Maas, yo también estoy enganchado a la presentación de la rosa. Es una de las cumbres en la obra de R. Strauss, y anda que no tiene, de todos los gustos y colores. Y quien dice de R. Strauss dice del siglo XX. No es fácil, utilizando la música, producir la sensación de que el tiempo ha quedado suspendido como en una fotografía porque en la música el tiempo es ineludible.

    M'agrada

  2. Maravillosa elección. Yo, que todavía no he hecho los deberes de la fonofernemlandteca, era una de las propuestas que tenía. Efectivamente, todo Rosenkavalier, pero este fragmento y el trío final en concreto, me parecen unos de los momentos más sublimes de la música del siglo XX.
    Me ha parecido muy acertado lo que dice Maac acerca de la descripción musical de que el tiempo ha quedado suspendido.
    Gracias a Edipa Maas por la elección y a Joaquim por tratarnos tan bien.

    M'agrada

  3. Concep

    Hola de nou.
    Aquesta proposta de la fonofernemlandteca és una mina de tresors que competeixen en bellesa, si un és maco l’altre també.
    Aquest fragment és hipnòtic i reconeixent que el Cavaller de la rosa és una òpera que trobo a estones una mica feixuga, té moments, com aquest que no em cansaria d’escoltar mai.
    Em sembla que em decidiré a comprar una entrada per veure-la al Liceu. Vaig veure-la fa molts anys i potser els cantants, que no recordo, no eren gaire bons, però vaig avorrir-me molt.
    Gràcies Edipa

    M'agrada

  4. Isolda

    Edipa, bona elecció, és una de les meves operes preferides, li tinc un carinyo especial, d’haver participat, en aquest espai segurament hauria escollit el tercet de l’ultim acte, el considero un dels fragments més inspirats, i bonics que s’ha escrit dins el mon de l’ òpera.
    Moltes gràcies.

    M'agrada

  5. colbran

    Edipa has elegido muy bien este mágico momento del “Rosenkavalier”. Para mí es una de las páginas líricas más bellas de todas las óperas del siglo XX y de toda la Historia de la Opera en general y pertenece a una obra por la que tengo verdadera predilección y estoy esperando con verdadera ansiedad poder verla en la actual temporada del Liceu.

    M'agrada

  6. Tosca

    Uff, realmente esta sección es la repera! Me tiene enganchada del todo!

    Gracias Edipa por un momento tan mágico que nos ha robado el corazón a tí, a mi y a unos cuantos miles más! Menuda gozada !!!

    M'agrada

  7. Josefina

    La melodía de Sophie me ha llegado al corazón hasta el extremo de sentir a los personajes, a través de la música, suspenddidos y elevados por encima del espacio y del tiempo.
    Magnífica orquestación con matices plateados que sugieren la calidad de la rosa.
    Me dejo llevar por el impulso y me prometo ir al Liceo, y saborear esta Ópera el proximo mes de Mayo.
    !Falta mucho tiempo todavía!

    M'agrada

  8. Joanpau

    Un moment d’aquells que no per molt escoltats, et canses de tornar-ho a fer.
    Inspiració pura, que suposo que qualsevol cantant femenina d’òpera, deu desitjar cantar.
    És una tria molt encertada, que hauré de treure de les meves opcions. Me’n queden dues que hauré de triar aviat, si no vull que me les prengui algú altre.
    Edipa ens has endolcit el dia i t’ho agraeixo.

    M'agrada

  9. rex

    Encara que m’agraden més Salomé o Elektra, he de reconéixer que El cavaller té moments sublims, com aquest duet que, no sé per què, trobe relacionat amb els Quatre Últims Lieder, unes peces que et transporten a un món elevat. Quina melodia, quin refinament, quina malenconia et fa sentir Strauss…

    Preciosa aquesta versió que està a l’altura de les de Kleiber, pare i fill.

    M'agrada

  10. Edipa Maas

    Moltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris i per les vostres frases, tan boniques, sobre “la resentació de la rosa”. No és estrany que coincidim en els gustos: a tots ens entusiasma l’Infernemland. Felicitats, Joaquim, per aquest blog magnífic i, una vegada més, gràcies per la teva generositat.

    M'agrada

  11. Aquestes hores i jo sense deixar el meu comentari. Res de nou. És un duet inspiradíssim. Costa de creure que algú hagi creat melodies així que et deixen amb el cor suspés.
    Has tingut molt bon gust Edipa.
    Joaquim, aquest blog és hipnòtic.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: