IN FERNEM LAND

LA FE CEGA


Tres monos

No és que esperés gran cosa del programa Àgora que condueix el periodista Xavier Bosch, emès ahir dilluns per la TV3, en torn del tema Millet, però quelcom més, si.

Va tornar a sortir per part del Conseller Tresserras l’argument emprat per tots els que miraven cap un altre banda, de LA FE CEGA amb Millet.

Puc entendre la fe cega amb aquest individu, per part del entorn familiar i laboral (el més directe i beneficiat). talment com si es tractés del líder d’una secta.Vaig viure molt de prop una situació laboral amb certs aspectes similars i entenc que els màxims beneficiats, malgrat la sodomització que comporta viure i treballar al costat de perfils  d’aquesta mena, sigui la de fidelització màxima, això si, sempre i quan en puguin treure un benefici, si no, viure esclavitzat moralment, al entorn del delicte, no s’aguanta molt temps.

Per això mateix, em costa molt entendre que els patrons i professionals que en teoria no en treien cap benefici, tinguessin una fe cega amb Fèlix Millet i Turull, més aviat em temo que li tenien una por cega, en el poder que tenia aquest home i en la poderosa xarxa que tenia al seu voltant.

No em costa imaginar gens, les possibles repercussions que puguin derivar-se d’aquest cas amb el finançament dels partits polítics i coneixent l’habilitat del pillet, segurament tots hi estan enxampats.

Pel que fa a la curta intervenció del advocat, economista i escriptor Francesc Cabana, em va agradar força la contundència en que va expressar-se en els pocs moments que se’l va deixar parlar, però era evident o així m’ho va semblar en a mi, que els convidats, tret del Conseller, eren comparses, el més important era argumentar altre cop la fe cega de les institucions en  aquest gestor que ves per on , els va sortir gripau.

Si algú va mirar en deteniment les cares del director musical del Orfeó, en Josep Vila i del cantaire Carles González, mentre esposaven en un àmbit molt més proper, sentimental i tocant de peus a terra, les seves inquietuds, temences o anhels, es veia encara el rostre del maltractament rebut durant molts anys i del silenci auto imposat, per tal de preservar la joia de la corona intacte. A algú li queda cap dubte de que en Millet maltractava l’Orfeó Català i el menystenia enfront d’altres activitats més lucratives?. Ningú extern se’n adonava?, la Conselleria durant tots aquests anys de selectiva precarietat, amb quins ulls es mirava l’Orfeó?

Benvingudes siguin les mesures que evitin malalties futures, però les parts infectades cal extirpar-les totes, no fos cas que ens trobéssim amb una metàstasi perniciosa més endavant o individus infectats contaminin tot el que toquin o per allà on passin.

Per altre part el manifest que va sortir ahir, i del que em va arribar una copia al blog, mostra un malestar evident que va molt més enllà dels delictes monetaris escandalosos i es centren en el mal us del equipament i el oblit permanent que va tenir la música i el musics catalans en la seva (teòrica) seu emblemàtica i representativa, durant la “brillant” gestió i per la que va ser tan condecorat per les nostres institucions i polítics, aquest personatge. Aquest malestar no era conegut per la Conselleria?

Malestar al entorn d’en Millet ni havia i molt, tot i que no es vulgui reconèixer encara, però també hi havia una llei del silenci, imposada per molts i diferents motius, que feien que tot plegat és traduís en aquesta falsa fe cega, que ara sembla l’argument perfecte per escapolir l’escomesa, com diu en Joaquim Maria Puyal.

És que com més va, més m’indigno i aquesta indignació ha traspassat els límits de les indignes malifetes del tàndem Millet & Montull.

5 comments

  1. Jo també esperava molt més d’aquest Àgora. A vegades no sé si és que no hi ha més imaginació o simplement que és munten programes per cobrir l’expedient, perquè toca parlar d’això, però sense convicció ni ganes de “molestar”. A més, malgrat que estan molt identificats els “capos”, cada vegada està més clar que hi ha molta, molta gent implicada.

    M'agrada

  2. Marta

    Joaquim:
    Estic completament d’acord amb tu. No vaig veure tot el programa Àgora, però si la intervenció del Sr. Cabana. Va dir que per muntar tot aquest “tinglado” era necessari que hi haguessin més complices.
    Tal i com va comentar en Rachmaninof en el post “El cas Millet”, el fet que el jutge trigui tant en cridar a declarar a en Millet i companyia em fa pensar que abans vol tenir ben clar què ha passat i quanta gent hi ha implicada.
    Per altra banda la pressió que està fent la fiscalia perquè el jutge els prengui declaració de seguida em fa sospitar que els que maneguen el poder volen que els fets s’aclareixin fins a cert punt, però que no es vagi fins al fons del tot, no fos cas que algú que no interessa prengués mal.
    Sincerament costa molt de creure que durant tant de temps cap Administració sospités res
    Espero i desitjo que aquest afer s’aclareixi del tot i tal com tu dius s’extirpin totes les parts infectades. Crec que si és així la nostra societat en sortirà reforçada.

    M'agrada

  3. joanela

    Ya se que ésto excede del tema de este foro, pero está directamente relacionado con el caso “Millet”, que aún no comprendo como este señor no está en la carcel. Yo diria que donde hay tanto dinero”no hi ha un pam de net” y pongo estos ejemplos sacados de La Vanguardia on line de hoy
    *Goirigolzarri se va del se BBVA con una pensión de tres millones al año
    *Capdevila pagó 30.000 euros para saber cómo afrontar las crisis
    *Un Berlusconi a la catalana( Es refereix a Laporta)
    *En total, 149.600 euros costará la conservación por dos años del paisaje en miniatura adjudicada a la empresa Esfera Comunicación y Eventos
    *España, el segundo país de la UE con un sistema de protección social más ineficaz
    Así lo concluye un estudio de la Comisión Europea, que no contabiliza las pensiones
    *El Ayuntamiento de Barcelona también encargó y pagó informes sobre la prensa

    M'agrada

  4. Elvira

    Com es pot veure, les intuicions d’en Joaquim es van fent realitat.

    Els músics declaren que tenien por i avui surt el primer cas de finançament de partits, sumat a tot el que ha anat apareixent sobre falsedats vàries i expolis. Segur que tindrem + “sorpreses”.

    Si afegim les informacions q comenta joanela; el panorama és decebedor.

    Hi ha alguna cosa que funcioni com cal?

    Amb tots aquests fets i conjunctura sí que ens cal una fe cega per a confiar.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: