Avui sense moure’ns de Viena ens situem a les antípodes del concepte operístic que comentava ahir arran de la Tosca a la Staatsoper en la producció de 1958, inamovible i amb un tuf de naftalina que va molt més enllà d’un respecte escrupolós al llibret i sembla contagiar als mateixos artistes amb gests i actituds d’una antigor que em produeix urticària, No vull dir en això que la proposta de Robert Carsen per a aquesta Agrippina sigui indiscutible, per a mi és bellíssima, però veure com un equip artístic es posa al servei del conjunt i no del lluïment personal, és tot un canvi que s’agraeix.

Aquesta òpera, com la immensa majoria d’òperes  del repertori, ja dóna prou motius de lluïment amb les seves àries i per tant és impensable que en una producció d’aquesta mena, ningú cregui convenient bisar res, ni fer res que tergiversi el concepte global artístic, ni traeixi en cap cas als propis integrants de la proposta.

El concepte modern de la producció operística res té a veure amb la dramatúrgia o en tot cas no només s’explica en aquesta nova  dramaturgia que situa l’acció en el règim feixista mussolonià, més aviat faig la reflexió al voltant del que fa possible que una producció d’aquest talent, categoria i precisió, acabi sent coherent, homogènia i creïble, i per tant la convenient modernització esdevingui una més que probable sortida a un gènere que tot i està en perill d’extinció, encara pot mostrar signes d’esperança mentre la genialitat dels artistes que l’integren pugui sumar en un tot veritablement creatiu, musicalment potent i vocalment si no del tot excel·lent, si convincent.

No us parlaré del cantants, possiblement no tots tenien un bon dia i les senyores estiguin a un nivell vocal superior que els senyors, però l’equip creatiu integrat per Thomas Hengelbrock al capdavant de l’excel·lent Balthasar Neumann Ensemble i la coneguda i admirada inventiva escènica de Robert Carsen, fan que tot funcioni en un engranatge infalible.

Tot això no està pas renyit amb la genialitat individual, sempre i quan aquesta estigui al servei de l’obra i no exclusivament com a lluïment d’un ego sense sentit.

Georg Friedrich Handel
AGRIPPINA

Agrippina – Patricia Bardon
Nerone – Jake Arditti
Poppea – Danielle de Niese
Ottone – Fillippo Mineccia
Claudio – Mika Kares
Pallante – Damien Pass
Narciso – Tom Verney
Lesbo – Christoph Seidl

Balthasar Neumann Ensemble
Director musical: Thomas Hengelbrock
Director d’escena: Robert Carsen
Escenografia: Gideon Davey
Disseny de llums: Robert Carsen, Peter van Praet
Video: Ian Galloway
Dramaturgia: Ian Burton

Theater an der Wien, 3 de març de 2016

Enllaç a la pàgina del streaming (de pagament) de la producció

https://sonostream.tv/stream/agrippina-2016-03-29

Aquí us ho deixo, si és que gaudiu d’aquesta música, és clar.