KPUT?, Anything goes!


portàtil

Tot en aquesta vida té una data de caducitat i el meu ordinador també. Ha decidit després de moltes hores de feina, deixar-me penjat, bé el que s’ha penjat és ell i crec que m’ha demanat la jubilació.

Em sap greu, al ordinador també li he acabat agafant estima (al meu ordinador vull dir) i ves per on, ara hauré de començar a pensar com m’ho haig de fer per passar-me programes, els arxius per sort els tinc en un disc dur extern, a un de nou que haurà de ocupar el seu lloc.

Amb tot això, no us estranyeu si durant uns dies veieu que el blog no s’actualitza. Em sap greu, doncs tenia ganes de continuar la sèrie de Les Troyens i el dimecres volia ser puntual amb la cita de la Rosina a la Fonofernemlandteca, que possiblement s’haurà d’ajornar.

Prometo tornar el més aviat possible i mentrestant i abusant una mica de la generositat del Colbran, que m’ha deixat el seu portàtil per escriure aquest post d’urgència, us deixo amb bona companyia, Cole Porter i “Anything Goes”, en la versió del revival del National Theatre de Londres de l’any 2003 (estrenada el 18 de desembre del 2002), amb la incisiva Sally Ann Triplett.

Sally Ann Triplett (Reno) en la producció del NT 2003.

Sally Ann Triplett (Reno) en la producció del NT 2003.

Times have changed,
And we’ve often rewound the clock,
Since the Puritans got a shock,
When they landed on Plymouth Rock.
If today,
Any shock they should try to stem,
‘Stead of landing on Plymouth Rock,
Plymouth Rock would land on them.

In olden days a glimpse of stocking
Was looked on as something shocking,
But now, God knows,
Anything Goes.

Good authors too who once knew better words,
Now only use four letter words
Writing prose, Anything Goes.

The world has gone mad today
And good’s bad today,
And black’s white today,
And day’s night today,
When most guys today
That women prize today
Are just silly gigolos
And though I’m not a great romancer
I know that I’m bound to answer
When you propose,
Anything goes

When grandmama whose age is eighty
In night clubs is getting matey with gigolo’s,
Anything Goes.

When mothers pack and leave poor father
Because they decide they’d rather be tennis pros,
Anything Goes.

If driving fast cars you like,
If low bars you like,
If old hymns you like,
If bare limbs you like,
If Mae West you like
Or me undressed you like,
Why, nobody will oppose!
When every night,
The set that’s smart
Is intruding in nudist parties in studios,
Anything Goes.

The world has gone mad today
And good’s bad today,
And black’s white today,
And day’s night today,
When most guys today
That women prize today
Are just silly gigolos
And though I’m not a great romancer
I know that I’m bound to answer
When you propose,
Anything goes

If saying your prayers you like,
If green pears you like
If old chairs you like,
If back stairs you like,
If love affairs you like
With young bears you like,
Why nobody will oppose!

And though I’m not a great romancer
And though I’m not a great romancer
I know that I’m bound to answer
When you propose,
Anything goes…
Anything goes!

Un comentari

  1. Sublim cançó del sublim Porter. M’has fet pensar en el principi del segon Indiana Jones que, almenys visualment, està a l’alçada de la cançó i prologa molt bé tot el que seguirà: tot s’hi val.

    En quant a l’ordinador, Joaquim, no hi vessis gaire sentiment: els fabriquen perquè els oblidis en un parell de temporades. Dolça transició i fins ben aviat.

    M'agrada

  2. Sap greu per la feina que s’hi fa, i que l’ordinador et deixi penjat quan menys t’ho esperes. Estigues tranquil però què, malgrat què esperem amb candeletes la plena regularització de l’activitat infernemlandera per a seguir-ne gaudint, som perfectament conscients de les dificultats.
    Una abraçada

    M'agrada

  3. Joaquim,
    Si vols el meu portàtil fes-me quatre lletres. La cançó preciosa però ja saps què et dic jo de vegades: You are the best, you are the Monna Lisa…del mateix autor. Ei! Em permeto recordar-te que la coneguda Monna Lisa diuen que era un home. En qualsevol cas, era bufona i plana.
    Petonssss!

    M'agrada

  4. Rosina's avatar Rosina

    Sempre ens deixen penjats a traició, sense avisar, com una mena de venjanca.
    Al principi tindrás un “mono”, péro després et sentirás fins i tot més felic.
    Fins aviat!

    M'agrada

  5. Emilio-Bcn's avatar Emilio-Bcn

    Vuelve…a casa …vuelve.. por Navidaaadddd
    Digo por Navidad, YA.
    Si no te llega……., que te llega, …..vamos si te llega….
    Hacemos una recolecta….
    No puedo estar sin mi Jonás……….digo sin tu blog….

    M'agrada

  6. alex's avatar alex

    Animo Joaquim y si necesitaras alguna ayuda logística, no tienes más que llamarme.
    He notado lo de tu “estropicio informático”, porque ayer noche y regresado de Londres, te remití para su inclusión en tu blog si lo estimas pertinente, una crónica de la última función de CARMEN, Royal Opera House, del sábado 24 oct. y que he vivido emocionado en vivo.

    Solo adelanto que E.Garanca , extraordinaria y completísima no solo como cantante sino como intérprete total y
    que R.ALAGNA renacido y resucitado ha cantado un D.José muy brillante.( eso sí, mal D’Arcangelo como Escamillo y muy digna la Micaela de L.Zhang)

    Quien quiera crónica amplia de esta CARMEN, que me lo diga y si es posible, se haga con la grabación que pueda surgir concretamente de esta última función del 24 oct. ( ojo!, no la grabación que se dio por la BBC3 y que fue en diferido de una función anterior )

    M'agrada

  7. Joanpau's avatar Joanpau

    Lo dels ordinadors és una putada i perdoneu-me l’expressió grollera.
    Quan decideixen acabar et deixen penjat i la feinada que et dona posar-ne en marxa un de nou, és enorme.
    Ànims Joaquim, desitjo que et sigui lleu i t’esperaré, no cal que pateixis per nosaltres, sabrem esperar.
    Cole Porter anima.

    M'agrada

  8. Aaay, nostalgia, la primera vez que oí esta canción fue de pequeñita, en el “1, 2, 3”, XDD, y a día de hoy me sigue ENCANTANDO (como todo Porter, aaaaaains)

    (cómprate un portátil chiquitín, son MUY cómodos)

    Mks.

    M'agrada

  9. Rex's avatar Rex

    És una llàstima, però tot té solució. A mi em va passar el mateix fa unes setmanes. Vaig conservar els arxius en una partició de l’ordinador, però -com que no podia engegar-lo- em va tocar formatejar i perdre la part on guardava els programes. Ara estic tornant-los a posar, això sí, en la partició on tinc els fitxers. El que més em costa és tornar a trobar els códecs.

    Tranquil, que t’esperem, que tenim moltes ganes de seguir llegint sobre els Trojans.

    Una abraçada.

    Rex.

    M'agrada

Deixa una resposta a OLYMPIA Cancel·la la resposta