IN FERNEM LAND

LA FONOFERNEMLANDTECA D’EN JAUMEM


La Reina de la Nit (1815 Gouache, 463 x 616 mm Staatliche Museen, Berlin)

Ja fa molt de temps, que en JaumeM va aparèixer  per In Fernem Land, sempre entusiasta i participatiu, tot i tenint els problemes de connexió amb l’ADSL, que no el permeten gaudir com voldria de les possibilitats de la blogosfera.

La seva tria em satisfà com totes, no cal dir-ho, però hi afegeix un plus de novetat que ja li convenia a la Fono, doncs no us amagaré el meu neguit intern, que no manifestaré mai en públic, doncs són les vostres tries, per si apareixerà o no determinat músic o artista, deixant de banda que tots us heu centrat amb l’òpera (que és l’eix principal del blog), però no era pas condició “sine quanum”.

Que avui ens visiti Mozart, m’omple de goig i alleuge part del neguit, us deixo doncs amb la proposta d’en JaumeM.

Cristina Deutekom

Per la Fonofernemlandteca he escollit l’ària “Der Hölle Rache“, que vaig escoltar de nen en un disc de vella  baquelita i en un gramòfon de manovella i trompa, que era del meu oncle-avi i que em deixava jugar amb ell.

Aquelles notes increïbles varen sembrar, crec, l’interès per l’òpera, que va quedar adormit durant quasi 40 anys, per despertar amb força, per sort, quan els mitjans tècnics permeten gaudir d’aquest art molt mes comodament.

Volia portar la gravació “culpable” pero no he pogut trobar ja el vell disc, ni cap enregistrement de l’ària per les històriques de llavors. No sé qui era la que cantava , sols recordo el nom de Tito Schipa que era l’interpret d’un dels altres discs i per això suposo devia ser una contemporània, potser vosaltres teniu alguna sugerència, de qui podia ser.

El mp3 que us proposo és de la Cristina Deutekom, que segons lo que diu el llibre de Fraga i Perez Adrian, que va dir Celletti de la Deutekom, és una de les veus més segures, incisives i nítides en la zona dels sobreaguts.

A mi, aquests aguts, em porten records d’infantessa molt entranyables, quasi sempre agradables.

La característica veu i sobretot la manera d’emetre-la, tan peculiar, fan de la Deutekom una cantant inconfusible.

Espectacular, oi?. El fragment prové de l’estupenda integral de Die Zauberflöte, gravada l’any 1969, sota la direcció de Georg Solti.

La propera edició és la del corresponsal del blog, l’Amfortas, amb una proposta d’aquelles que també em tranquil·litzen, per l’òpera (ja era hora!) i l’intèrpret (reclinatori).

15 comments

  1. Isolda

    Una cantant amb una coloratura molt peculiar. En aquells temps es deia que era la millor interpret de la Reina de la nit.
    Fragment interessant i ben escollit.

    M'agrada

  2. Joanpau

    La Deutekom no seria mai la primera opció per cap rol en especial, però és inqüestionable que va ser una tot terreny admirable. A mida que he anat coneixent l’ample repertori que va fer, he descobert una artista singular, però és clar, la veu i la seva particular i peculiar com diu la Isolda, coloratura, no m’han acabat de fer el pes.
    Ja és ben estrany que fins ara no gai sortir Mozart, però mai és tard i lo bo es fa esperar.
    L’enhorabona JAUMEM per la tria.

    M'agrada

  3. JaumeM enhorabona per la tria. Fa poc vaig escoltar en directe una estupenda reina de la nit i vaig recordar com tenia aparcada aquesta difícil ària que tant em va enganxar en els meus inicis d’aficionada a l’òpera. Em sembla, difícil, ja ho he dit i també divertida, molt idònia per cridar l’atenció d’ìnfants melòmans que ja no la podran oblidar mai.
    Salve Joaquim!

    M'agrada

  4. dandini

    Jaumem et felicito per l’elecció.OH! Adoro Cristina Deutekom,una cantant amb unes facultats espaterrants.Ella va tenir els nasos de canviar la forma d’emetre les coloratures i va triomfar a tot arreu en aquest repertori.A banda d’aixó també va afrontar rols més dramátics als que dotava d’un interès interpretatiu aclaparador.No he escoltat mai un “In mia man” on hem quedi més clar l’atac de ira que pateix la gran Sacerdotessa(que baixin les santes a treurem la raó).Si demà sentissim aixó al Liceu hi hauria un dalt-abaix.No os ho perdèu. http://www.youtube.com/watch?v=3xcfHJyx8kQ

    M'agrada

  5. Rosina

    No podía faltar aquesta famosa aria del gran Mozart en la Fono. He trobat molt bona la versió de la Deutekom, sembla que no li costi res cantar-la, al contrari d’altres sopranos.
    Joaquim, penso que tots hem triat l’opera perqué així es va comencar i es del que més es parla aquí i el qué més ens agrada.
    Una salutació per en JaumeM i per tothom.

    M'agrada

  6. Felicitats JaumeM, Mozart mai no pot faltar en un recull musical. La flauta màgica em porta molts i bons records i al ser la darrera òpera del músic de Salzburg possiblement sigui la més completa, musicalment parlant. Sempre és un goig tornar a gaudir de la reina de la nit i confeso no haver escoltat mai la Cristina Deutekom, però m’ha agradat força.

    M'agrada

  7. colbran

    Enhorabuena JaumeM!, por tus recuerdos, por el aria escogida y por la intérprete. Pienso indagar la soprano que posiblemente escuchaste en disco de pizarra cantando este aria, puede que la tenga; cuando crea saberlo lo pondré en tu conocimiento a través de este post. Cantaba en alemán o en otro idioma?

    Christina Deutekom es una de las voces más singulares que he escuchado en toda mi vida. He visto todo lo que cantó en el Liceu: su Marianne de “Der Rosenkavalier” (era su debut en nuestro teatro en diciembre de 1966 y me pasó desapercibida, la verdad, estaba demasiado emocionado por el impacto de la Schwarzkopf en el Acto I); su Marzelline de “Fidelio” (también en diciembre de 1966), donde destacó bastante; pero fue su interpretación de Konstanze en “Die Entführung aus dem Serail” (enero de 1970) donde estuvo realmente brillante, todos hablábamos del descubrimento de una gran soprano procedente de Holanda…

    Era una cantante que ensombrecía a sus compañeros de reparto, tanto Luciano Pavarotti (enero de 1971), como Alfredo Kraus (enero de 1982)quedaron superados por la Deutekom en “Lucia di Lammermoor”, especialmente el primero (a un nivel casi inexistente); por no mencionar a Luciano Saldari en “I puritani” (diciembre de 1971).

    Despues de su última “Lucia…” ya no volvió al Liceu. Comenzó a internarse en el repertorio lírico spinto y dramático, con más intención que buenos resultados, pues su carencia de graves le obligaba a desimpostar la voz y a hablar en lugar de cantar.

    Como ejemplo podemos tomar este fragmento que nos ha facilitado Dandini, donde es innegable que hay unos acentos dramáticos muy interesantes, pero no hay graves…y este rol lo estrenó una MEZZO-SOPRANO, Giuditta Pasta (desde Stendhal, contemporáneo suyo, hasta su último biógrafo, Giorgio Appolonia-2000, nadie la tilda de soprano y si tenemos en cuenta que el diapasón estaba más bajo que ahora, pues mucho más mezzo, incluso cantaba roles de contralto). Para escuchar un “In mia man” espeluznante, bien cantado y con todos los graves actuales (diapasón más alto) os recomiendo la grabación en vivo con Zinka Milanov, desde el Met, que yo tengo en cassette y la tengo que buscar, sin olvidar a la imbatible Callas.

    De todas formas aún cuando puede que haya sopranos que canten “Der Hölle Rache” con voz más hermosa (yo recuerdo en el Liceu a Mimi Coertse, la gran coloratura sudafricana, que fue mi primera Reina de la Noche -enero de 1961- y me dejó petrificado en la butaca), no he escuchado nunca unos “fa” tan limpios y potentes como los emitidos en esta afortunada versión de Georg Solti para la Decca, con una deliciosa Pilar Lorengar de Pamina, si no me falla la memoria.

    Una afortunadísima elección Bravo JaumeM!

    M'agrada

  8. Jaume, felicitats, has provocat un debat interessant tot oferint-nos una ària de reclinatori per una artista més que interessant.
    Dandini, per un moment he pensat, Ai! hauré de canviar els altars? i no, de cap manera.
    Jo no sé pas a qui consideres santes, però les meves, t’asseguro que romandran inalterables a la capelleta, sense desmereixa la voluntariosa interpretació de la Deutekom que queda molt per sota (sota el meu punt de vista) d’aquesta SANTA:

    amb Mario del Monaco a la Scala l’any 1955. Això si que és un atac d’ira. Però és clar, tants caps, tants barrets i ja és coneguda la teva “implecable crítica” envers la Callas.

    M'agrada

  9. Tosca

    Cuando he empezado a leer el post no tenía ni idea de quien era la soprano que interpretaba el aria.

    Ahora no sólo la he escuchado sino que se todo sobre ella.

    Gracias JaumeM por poner un Mozart en la fono ( estoy de acuerdo con Pfp. Sant Mozart lo puede todo!) y Gracias a Colbran, una vez más, por sus interesantes explicaciones.

    M'agrada

  10. dandini

    Amic Joaquim la meva opinió sobreMaria Callas en aquest duo es que está fabulosa.La seva adecuació estilística es absoluta, el fraseig es intencionat,la dicció es incontestable i el seu estat vocal esclatant.Ara bé també trobo que está fabulosa Cristina Deutekom.La seva interpretació em transmet una resposta més visceral,salvatge de la situació.Dona la sensació que el personatge arribat aquest punt perd els papers.La de Maria Callas(repeteixo també fabulosa)em transmet més un dolor interioritzat,tristesa ,sense perdre mai el seu status de gran sacerdotessa.Be és una opinió personal .M’agrada escoltar les versions infreqüents, es poden sentir noves sensacions que fins el present desconeixiem.

    M'agrada

  11. Fantàstic aquest OK Corral de dives. I encara que em quedi amb la Callas que proposa Joaquim, felicito JaumeM per haver encetat la vena Mozart. En la meva dieta no pot faltar un Rossini per dinar i un Mozart per sopar (els diumenges Strauss, Ravel per les vacances, Janacek pels dies de cada dia, Bartok pel poc de trascendent que hi ha en mi i Wagner quan perdo el cap cada cinc anys, normalment ajudat d’una mica de pacharan). Ah! i un Fidelio sempre, que és una òpera de molt bon rotllo.

    M'agrada

  12. Amfortas

    Gran elecció la d’en JaumeM amb el gran o Sant Mozart i interessants lliçons de Colbran, Dandini i Joaquim, que juntament amb el post de l’altre dia de la Euterpe em corroboren el gran nivell d’aquest blog i els seus seguidors.

    M'agrada

  13. Jaume M

    Quina pena no haver pogut visitar In fernem Land fins avui dissabte dia 5. A mes he arribat al post, es clar, després de llegir primer els posts de les vetlles.Per aixo la meva alegria i satisfacció per tots els comentaris sobre la meva tria es molt agre-dolça.
    Moltes gracies (per enèsima vegada) a tots els infernemlandaires, ara també per les felicitacions, ans havia estat per les vostres ensenyances.
    Sens dubte es un grup d’una qualitat humana excepcional, i tot ho devem al catalitzador XIMO.
    Gracies Joaquim i ENDEVANT!!!!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: