IN FERNEM LAND

EL STABAT MATER DE PERGOLESI PER MARC MINKOWSKI


Avui amics, amb la tanda de comentaris que tenia per llegir i respondre, se m’ha covat l’arrós.

No tenia previst portar-vos el Stabat Mater de Pergolesi, aquesta joia de la música religiosa, però aprofitant que abans d’ahir, 8 de març, la BBC Symphony Orchestra, sota la direcció del prestigiós director Marc Minkowski el va interpretar i ho varen retransmetre per ràdio, he pensat que molts de vosaltres estaríeu contents si us el deixava al blog i ja sabeu que això em fa feliç.

Aquest Stabat Mater és potser l’obra més coneguda de Giovanni Battista Pergolesi, nascut a Jesi el 4 de gener de 1710,és a dir aquest any es celebra el tercer centenari i mort a Pozzuoli, a la llastimosa edat de 26 anys, el 16 de març de 1736. El seu nom veritable era Giovanni Draghi, però els seus pares eren conguts com I Pergolesi (els de Pergola), de on procedien, i finalment aquest sobrenom va esdevenir cognom.

Gràcies al mecenatge del Marqués de Pianetti, estudià el violí i composició amb Francesco Santi. Es traslladà a Nàpols l’any 1725 on va acabar els estudis de composició al Conservatori dei Poveri di Gesú Cristo.

L’èxit assolit amb les seves primeres òperes el varen portar a ser nomenat mestre de capella del Príncep Fernando Colonna i assistent de Domenico Sarri al capdavant de la Capella de Nàpols, però la tuberculosi que el portaria tan prematurament  a la mort, va fer que renuncies al càrrec i es retirés al monestir franciscà de Pozzuoli, on va morir.

Aquest famós Stabat Mater és una de les seves darreres obres, escrita l’any 1736. Durant molt anys es va creure que va ser la darrera de les seves composicions, escrita corre-cuita, pocs dies abans de la mort. El manuscrit en canvi, denota que va ser escrita en diferents períodes i correspon a un encàrrec del Duc de Maddolini (Marzio Carafa) per a la Cofradía dei Cavalieri della Vergine dei Dolori di San Luigi di Palazzo.

La composició es distribueix en dotze números, quatre àries (dues per a cadascuna de les veus solistes) i vuit duets, que tenen un caire molt més operístic del que era habitual. En qualsevol cas, aquesta barreja entre la música religiosa i la teatral, obriria el camí a Rossini pel seu Stabat Mater i no cal dir a Verdi amb el seu teatral i fascinant Rèquiem

Escrit per a soprano i contralt, aquest Stabat Mater va succeir al que Scarlatti havia composat pel Divendres Sant a Nàpols i és una obra d’absoluta referencia en la música sacra posterior a la mort de Pergolessi, servint fins i tot de font de inspiració al mateix Johan Sebastian Bach que en cita un fragment en el Salm “Tilge, Höchster, Sünden Meine”, BWV 1083.

L’obra va ser escrita per a dos castrats, orquestra de corda i continuo.

Abans de deixar-vos l’enllaç, us vull fer escoltar el preciós duet “Quando corpus morietur”, una perfecte simbiosi de patetisme i lirisme que em serveix per presentar-vos a les dues solistes d’aquesta bellíssima versió, la soprano noruega Marita Solberg i la contralt francesa Nathalie Stutzmann.

Estic segur que us ha agradat.

Per gaudir d’aquest preciosa obra en tota la seva integritat, premeu AQUI

Giovanni Battista Pergolesi

Marita Solberg (soprano)
Nathalie Stutzmann (coltralto)

BBC Symphony Orchestra
Director: Marc Minkowski

8 de març de 2010

18 comments

  1. Fantástico. Sobre todo dadas las fechas que se acercan, en las que un Stabat Mater, por lo menos, caerá seguro. La de Minkowski será una opción a tener muy en cuenta. Gracias.

    M'agrada

  2. saisbcn

    Cada vez mas apreciado Joaquim: ¡muchísimas gracias!
    ¡Gracias por estas joyas y todos tus conocimientos y experiencias musicales que compartes con los visitantes de tu blog! ¿Cómo expresarte mi agradecimiento por dedicar tanto tiempo a publicar este magnífico blog? Me pregunto de donde sacas tanto tiempo en esta época de prisas!! Decirte que tu blog se ha convertido en una de las páginas que abro diariamente como lo hago con la prensa informativa. Una ventana con vistas – ein Fenster mit Ausblick auf ein fernes Land! Espero que tu blog siga activo durante mucho tiempo. Felicidades y salut.

    M'agrada

    • Hola saisbcn, benvingut!
      El tiempo lo saco de horas de sueño, es imposible cuadrar todo, o sea que duermo menos, pero estoy contento y los comentarios son las inyecciones diarias que me estimulan y si son laudatorios como el tuyo, ni te cuento. El blog seguirá activo mientras tenga cosas que contaros y sobretodo, mientras os vea interesados.
      Gràcies Jordi per la subscripció, seguiment i suport.
      Marta, certament hi ha moltes versions gravades, és una obra molt popular, alhora que bellíssima. La Kirby en aquest repertori era estupenda i la versió Freni-Berganza és un clàssic. Aquesta de Minkowsky és d’abans d’ahir i aquest director m’agrada moltíssim, ja que ha sabut fer un gir més a les versions historicistes atorgant un aire molt fresc i gens sec, sempre respectant els criteris històrics.
      Maac, he aprovechado la ocasión y es cierto que pronto nos invadirá la fiebre mística, quizás entonces yo me dedique a otros menesteres para no sobrecargar la red 8)

      M'agrada

  3. Jordi

    Hola Joaquim ! T’haig de dir que fa molt poc que estic suscrit al teu Blog, pero no m’en penedeixo. Gairabé cada dia intento llegir-te.
    Anims. Una abraçada.

    M'agrada

  4. Marta

    Dels Stabat Mater que conec, Vivaldi, Pergolesi i Rossini, el de Pergolesi és el que més m’agrada.
    Aquesta que és has penjat és la 3a. versió que tinc, les altres dues són, una la parella Freni-Berganza, dirigides per Ettore Gracis amb solistes de l’orquestra Scarlatti de Nàpols i l’altra la parella Emma Kirby-Cristopher Hogwood, dirigits per James Bowman amb l’Academy d’Ancient Music. De les 3 versions la que m’agrada més és aquesta tercera. L’Emma Kirby té una veu molt especial (no l’he sentit mai en directe) però a mi m’agrada molt com canta l’oratori.

    M'agrada

  5. Una obra meravellosa. Ja la primera vegada que la vaig escoltar em va arribar a l’ànima. Tinc varies versions a casa i totes m’agraden.
    Gràcies Joaquim per l’entrada tanc bona com, d’un altra banda, totes les que fas.
    salut

    M'agrada

  6. La meva versió predilecte és la de Barbara Bonney i Andreas Scholl. No pararia d’escoltar-la. Em baixaré la que tan amablement ens ofereixes perquè també tinc una versió de la Ferrier i així, amb tres, fetes en èpoques diferents em permetran comparar.
    Gràcies, Joaquim!

    M'agrada

  7. Com diu en maac, s’acosta l’època en què serà qüestió de posar fil a l’agulla amb l'”Stabat mater”, i Minkowski és sinònim de garantia. Gràcies. Demà me’l baixaré, però deixa’m que, a les altres proposicions que també aporten diferents comentaristes, hi afegeixi la de l’excel·lent Lucia Valentini Terrani (m’entusiasma) amb Margareth Marshall, dirigides per Abbaddo -o Abado- (ara no sé si va amb dues “b” o amb dues “d”, però ja saps qui vull dir, oi?)

    M'agrada

  8. Para mi es una obra muy especial. Tengo, que recuerde, “Staba Maters” de Pergolesi, Vivaldi, Scarlatti y Dvorak. Y Pergolesi es especial.

    Uno de ellos es de Angharad Gruffydd Jones y el otro de Patricia Bovi. Me gusta más el segundo. No hay en ellos contralto, creo que porque en ambas versiones un coro de niños interpreta la parte que en otras versiones interpreta el contralto (creo, no estoy seguro).

    Gracias, no hay mal que por bien no venga y, en este caso el que se te haya “covat l’arrós” a nosotros nos ha supuesto un regalo.

    M'agrada

  9. Rafael Terreros Ospina

    Entiendo que el Stabat Mater de Pergolesi originalmente fue escrito para Soprano – Contralto. Cierto? Me gusta mucho la interpretación de la Ricciarelli y la Contralto Lucia Valentina Terrani, tristemente fallecida hace mas de una década. Las voces se discriminan de manera fácil, lo que no ocurre con la interpretación Gruffyd jones – Zazzo ( contratenor ) me parece que se unen demasiado las voces perdiéndose el contraste, aclarando que la ejecución es buena.

    M'agrada

  10. colbran

    El “Stabat Mater” de Pergolesi se estrenó por dos castrados: soprano y contralto, de ahí las calificaciones vocales en masculino.

    Las voces naturales más semejantes a los castrados son, a mi entender, las de soprano y contralto femeninas y quizás haya algún duo de contratenor soprano/contralto que se aproxime a los castrados, pero nunca lo sabremos. Lo que considero una herejía es mezclar soprano/contralto femenina con contralto/soprano contratenor porque entonces es lo que decimos en catalán “no es ni carn ni peix”.

    De las diversas opciones yo me quedo con la de soprano/contralto. Un ejemplo estupendo es el que nos propone Joaquim, pero a mí me gusta mucho la versión de Freni/Berganza, como también la de Ricciarelli/Valentini.Terrani.

    M'agrada

  11. Hola Rafael, bienvenido.
    las interpretación de Ricciarelli y Valentini es estupenda, pero no acabo de entender que pinta la de Jones y Zazzo en este comentario, ya que nadie la ha citado, creo y por otro lado no conozco.
    Gracias por participar y tus comentarios serán siempre bienvenidos en este blog que ya puedes considerar desde ahora, como si fuera tu casa.

    M'agrada

  12. Estimado Joaquín: buscándo imágenes sobre la Madre Dolorosa, me ha llevado a su blog y le rogaría me dijera a quién pertenece el cuadro que ilustra su comentario sobre el Stabat Mater de Pergolesi. Me gusta mucho. Agradeciéndole de antemano su contestación, atentamente, Gabrieal García de Leániz. Fundación Cari Filii

    M'agrada

  13. Vicent

    Marita Solberg ha cantat al Liceu -segons les biografies que corren per la xarxa- però eno encerto a averiguar quin/s títol/s, quin/s paper/s i quan. Aquí la tens en el seu hàbitat natural:

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: