Mariss Jansons (Photo credit should read VINCENZO PINTO/AFP/Getty Images)

Si la setmana passada us vaig anticipar, gràcies a Pergolesi i Bach, les properes i segurament omnipresents bandes sonores de la xarxa blogaire, a quinze dies vista, de la Setmana Santa,  avui continuarem de la ma de l’òpera religiosa de Verdi, la seva Messa da Requiem per a quatre solistes, doble cor i orquestra, en una interpretació que va tenir lloc el dissabte 13 de març de 2010 a Berlín, amb la Berliner Philharmoniker i el cor de la Bayerischen Rundfunks, amb Krassimira Stoyanova, Marina Prudenskaja, David Lomeli i Stephen Milling, tots ells dirigits pel mestre letó Mariss Jansons.

Del quartet solista vull fer esment de la fabulosa, ara ja no una promesa sinó una realitat enlluernadora, Marina Prudenskaja, que fa dos estius varem veure a Pesaro i després en la Tetralogia del Palau de Les Arts i que en aquesta gravació s’erigeix en la reina del quartet. Una cantant predestinada a fer-se present en totes les temporades importants del món.

David Jomeli

També m’ha cridat l’atenció, però aquest si com una promesa, el tenor mexicà David Lomeli, premi Operalia del 2006 i del que he escoltat algunes coses al YouTube que no m’han acabat de fer el pes i que aquí en una part lírica que li escau molt millor que el Nessum dorma, convenç plenament, tot i algunes mancances més pròpies de la seva joventut que de cap altre cosa. Amb ell ja he perdut el compte de la quantitat de tenors mexicans que els hi hem de seguir la pista, deu ser el guacamole?

No descobreixo res si us dic que la Krasimira Stoyanova està magnífica, doncs acostuma a ser marca de la casa i tan sols l’impressionant baix danès Stephen Milling, no m’ha acabat de convèncer, més per l’emissió, farcida de portamentos i fixacions allunyades de l’escola italiana, que no pas per la consistència de la veu, veritablement de baix.

Stephen Milling

Com a primer tast us deixo el “Hostias et preces” que inicia Lomeli, en pianíssim, com cal, seguit per la resta de solistes.

Mariss Jansons, del que ja es comencen a escoltar veus crítiques quan fins fa dos dies tothom el situava directament a l’altar major, al costat dels grans, m’ha agradat molt, doncs té molta cura a controlar que aquest immens cavall desbocat que pot ser el Rèquiem, estigui més aprop de la pregaria que del crit desesperat, tot i que quan Verdi demana amb tota la trompeteria imaginable, el terrabastall sonor del Dies Irae, Jansons no es talla ni un pel i amb la Berliner Philharmoniker al davant, qui ho feria?

Marina Prudenskaja

Ara podreu escoltar el duet Agnus Dei, entre l’etèria St0yanova i la terrenal Prudenskaja, acompanyades de manera prodigiosa per un cor que apiana, però que s’escolta en tot moment i una celestial direcció de Jansons. Moment sempre màgic, però en aquest cas especialment

Krassimira Stoyanova

Per acabar us deixo el Lux aeterna, el tercet entre Prudenskaja, Lomeli i Milling, abans del famós  Libera Me de la soprano. M’ha semblat millor triar aquests fragments, ja que habitualment s’escolten les parts solistes com el Ingemisco o tot el final de la soprano.

Si us animeu, després del que us he deixat a baixar-vos tot el Rèquiem, tan sols heu de prémer AQUÍ.

Giuseppe Verdi
MESSA DA REQUIEM

Krassimira Stoyanova, soprano
Marina Prudenskaja , mezzo-soprano
David Lomeli , tenor
Stephen Milling , baix

Chor des Bayerischen Rundfunks director:Peter Dijkstra
Berliner Philharmoniker
Mariss Jansons

Philharmonie Berlin
13 de març de 2010