IN FERNEM LAND

DAS RHEINGOLD A L’ONP 2010


Das Rheingold a l'ONP segons Günter Krämer

D’ençà 1957 l’Opéra National de Paris no programava un Der Ring des Nibelungen sencer, si bé aquesta temporada tan sols s’han programat el pròleg i la primera jornada.

Aquest mes de març s’inicia amb Das Rheingold que us porto avui a In Fernem Land i el proper mes de juny està prevista la primera jornada. No serà fins la propera temporada que es faran Siegfried i Götterdämmerung.

L’equip directiu està encapçalat per Philippe Jordan, el nou Director Titular de l’ONP, que ha estat ben rebut per la crítica francesa i el regista alemany Günter Krämer, que en el pròleg no ha agradat a casi ningú.

Al blog no podrem apreciar la vessant escènica, tan important en aquest cas i per tant no podrem opinar si les aproximacions que Krämer fa a l’estètica de Leni Riefenstahl, són o no apropiades. El cert és que sembla que han molestat a més d’un i han estat titllades d’una nova provocació més, sense justificació.

Concentrant doncs l’atenció en la part musical, m’ha semblat que la versió de Philippe Jordan tot i ser molt enèrgica i de dinàmiques més aviat ràpides, no té encara aquell segell que de ben segur agafarà amb els anys. Aquest és el seu primer Ring i molt possiblement estigui més preocupat a lligar tots els ingredients, per tal de que no se li escapi res del rigorós control que sembla imposar, que no pas de fer una versió molt personal d’una obra que té tantes lectures i que en cadascuna d’elles ja tenim referents inqüestionables, ja que sembla que estigui tot dit. En qualsevol cas l’excel·lent orquestra de l’ONP sona molt brillant (amb alguna pífia) i el pròleg m’ha passat com un sospir, Jordan ho ha fet possible i el gran mèrit és seu.

Philippe Jordan

És clar que l’equip de cantants reunits per encetar aquest Ring parisenc, permet augurar uns resultats vocals molt esperançadors, tot i que tots sabem que a part del Wotan i Alberich, que en el pròleg han de cantar molt, els grans rols no s’estrenen fins Die Walküre, però al menys la base del equip és bona:

DAS RHEINGOLD
Pròleg de Der Ring des Nibelungen
text i música de Richard Wagner

Falk Struckmann, Wotan
Samuel Youn
, Donner
Marcel Reijans
, Froh
Kim Begley
, Loge
Peter Sidhom
, Alberich
Wolfgang Ablinger-Sperrhacke
, Mime
Iain Paterson
, Fasolt
Günther Groissböck
, Fafner
Sophie Koch
, Fricka
Ann Petersen
, Freia
Qiu Lin Zhang
, Erda
Caroline Stein
, Woglinde
Daniela Sindram
, Wellgunde
Nicole Piccolomini
, Flosshilde

Orquestra de l’Opéra National de Paris
Director: Philippe Jordan

La Bastille 13 de març de 2010

Struckmann és un Wotan insigne, ho ha demostrat en moltes de les produccions que ha fet i en el Liceu també ho varem poder constatar i gaudir. Els anys no passen en va i en algun moment, sobretot en l’escena del Nibelheim, hi ha alguna defallença que per sort supera amb total autoritat i lluint aquell timbre tan característic de la seva veu, potser reservant-se pel final, on continua sent un gran Wotan, molt expressiu i d’insultant prepotència, com cal en el pròleg. Ja veurem com resoldrà els compromisos de Die Walküre i el vianant del Siegfried.

Senzillament immillorable el Loge de Kim Bagley, com ja us he dit més d’un cop, que m’agrada a mi aquest rol, imponent i manipulador, però mai amb la veu de secundari o de tenor còmic com tantes vegades se’ns ha volgut imposar.

No coneixia a Peter Sidhom i la veritat és que caldrà que tots plegats ens fixem més en aquest nom, doncs el seu Alberich és boníssim.

Un altre prestació molt notable és la de Iain Paterson com a Fasolt, llàstima que canti tan poc, en canvi el seu company de grandària, Günther Groissböck com a Fafner, ni m’ha fet por ni m’ha impressionat.

Correctes sense més la resta dels déus. M’esperava que el Donner de Samuel Youn s’imposaria en el “Heda! Heda” però no ha estat així, sembla que cada cop és més difícil trobar un Donner capaç d’escampar la boira com cal. Tampoc els fluixets Froh de Marcel Reijans i el Mime de Wolfgang Ablinger-Sperrhacke, no m’han agradat gaire, tot i que el repte d’aquest últim el tindrà l’any vinent en el Siegfried.

De les deesses cal anomenar a un altre cantant poc coneguda, Qiu Lin Zhang, una contralt xinesa que canta molt a França i que m’ha deixat amb ganes d’escoltar-la en més coses.

Un altre gratíssima sorpresa és la Fricka de Sophie Koch, que sembla que tot el que canti s’hagi escrit especialment per a ella. Cant senyorívol i fraseig incisiu que fan esperar una confrontació amb Wotan, en el segon acte de Die Walküre, d’aquelles que faran saltar guspires.

Ni la Freia de Ann Petersen, ni les filles del Rin m’han semblat res d’especial, més aviat una mica crispades totes elles.

Us deixo el “Weiche, Wotan! Weiche!” tal i com el va cantar Qiu Lin Zhang, per tal de que els wagnerians feu temps mentre us baixeu aquest pròleg, que fa preveure amb unes certes esperances i algun dubte, un Ring notable.

2 comments

  1. En mayo arranca también el Anillo de Barenboim en la Scala, con el Wotan de Pape y Nina Stemme de hija díscola.
    Al final los wagnerianos no podremos quejarnos… salvo que miremos a los años cincuenta.

    M'agrada

  2. Tinc debilitat per l’Anell i m’interessa molt com es posa en escena. És un repte molt arriscat. No cal dir que la de Kupfer 03 va ser espectacular i moderna. Mirant la foto de l’entrada, sembla molt poètica. Aneu al blog opera cake, surten més imatges. Només veig provocació en el desafortunat vestit de les sirenes. La resta té molt bona pinta. Com se sap que no ha agradat a ningú?
    Rettet das Gold!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: